Carta oberta a Pedro Sánchez sobre la massacre de Melilla

Tragèdies com aquesta responen a una política migratòria europea i espanyola sustentada en la militarització i externalització de les fronteres a tercers països no segurs, en el racisme institucionalitzat i en la criminalització dels qui exerceixen el seu dret a la mobilitat i a la cerca de protecció. Demanem un canvi immediat.

Madrid, 5 de juliol de 2022

Estimat Pedro Sánchez Pérez-Castejón:

La massacre ocorreguda a Melilla per la qual, segons les dades ofertes per organitzacions socials i mitjans de comunicació, han perdut la vida almenys 37 persones, ens causa una enorme preocupació.

Lamentem profundament l'ocorregut, ens solidaritzem amb les famílies i exigim una recerca independent i immediata que esclareixi els fets i depuri responsabilitats.

El fet que les operacions a la frontera s'hagin realitzat pels cossos de seguretat dels dos països no ha d'obstaculitzar la necessària rendició de comptes i atribució de responsabilitats. Crida l'atenció que aquesta tragèdia es produeixi i justifiqui just uns dies després de la presentació del procés per a l'elaboració de l'II Pla de Drets Humans del Govern.

Costa entendre que una actuació policial que deriva en la mort de 37 persones sigui qualificada com “una operació ben resolta”. Paraules que reafirma Europa de la mà del president del Consell Europeu, Charles Michel, qui, durant la cimera del G7, va expressar “tot el suport als esforços d'Espanya per a protegir les fronteres de la Unió Europea”.

Lamentablement, aquest fet no és un cas aïllat. Les ONG que treballen a la frontera amb el Marroc vénen denunciant un augment de la violència arran de la represa de la col·laboració entre Espanya i el Marroc en matèria migratòria. La signatura d'acords de col·laboració amb països tercers que no garanteixen el respecte dels drets humans contribueix a augmentar la vulneració de drets a les nostres fronteres amb les conseqüències que hem vist a Melilla.

Successos com els esdevinguts els passats dies responen a una política migratòria europea i espanyola sustentada en la militarització i externalització de les fronteres a tercers països no segurs, en el racisme institucionalitzat i en la criminalització dels qui exerceixen el seu dret a la mobilitat i a la cerca de protecció. Responen a polítiques europees que han de ser modificades.

En el cas de la cooperació, el desviament de fons per a control migratori ha d'acabar de manera immediata. Per tot això, sol·licitem al Govern espanyol que:

- Desenvolupi una recerca independent que aclareixi l'ocorregut i garanteixi veritat, justícia i reparació a les víctimes i les seves famílies.

- Garanteixi immediatament l'atenció sanitària de qualitat a les persones ferides, així com l'assistència legal necessària per a garantir plenament els seus drets.

- Faci tot el que sigui a la seva mà perquè el Marroc identifiqui a les persones mortes, realitzi les autòpsies corresponents, i repatriï els seus cossos als seus països d'origen en col·laboració amb les organitzacions i comunitats de migrants.

- Acabi amb les devolucions sense garanties en frontera i les ajusti a la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans i aculli les exigències en aquesta matèria, tal com ve exigint l'ONU a Espanya de manera reiterada.

- Garanteixi el dret a l'asil en frontera, en particular, facilitant l'accés a l'oficina de protecció internacional des de territori marroquí.

- Habiliti mecanismes de vies legals i segures, no sols les previstes en la llei d'asil espanyola, sinó també aquelles que deriven de les recomanacions de la Comissió Europea i el Parlament europeu en aquest àmbit.

- Desenvolupi una política proporcional i adequada d'acolliment i asil, independentment de la nacionalitat de les persones que arriben buscant protecció.

- El cas ucraïnès ha posat de manifesta doble moral en el compliment de la convenció dels refugiats.

Impulsi la revisió de l'enfocament de la política migratòria de la UE. S'ha de posar fi a la militarització i externalització de fronteres, i al desviament de fons de cooperació a finalitats de control migratori.

- L'ajuda al desenvolupament ha de destinar-se a la lluita contra la pobresa i la desigualtat; en cap cas al control, externalització de fronteres i contenció de les persones que fugen dels conflictes i la misèria. Impulsi la revisió de la proposta de Pacte Europeu de Migracions que, tal com hem denunciat, atenta contra la vida de les persones i incompleix els tractats internacionals en matèria de drets humans signats pels Estats.

- Reconsideri la qualificació de la migració com a “amenaça híbrida”. Tal concepte alimenta l'escalada militar, fomenta la violació de drets humans i posa en risc la vida de persones que busquen una vida digna.

- Acabi amb un discurs que criminalitza als qui fugen de conflictes i misèria en qualificar a les persones migrants com a “violentes i agressives”.

- Actuar d'aquesta manera, a més, refuig la responsabilitat del propi Govern d'oferir una informació veraç a la seva ciutadania.

- Reconegui i tingui en compte a les organitzacions i comunitats de persones migrants com a actors clau en el diàleg sobre les migracions per a analitzar la seva situació, intercanviar perspectives i dissenyar polítiques en matèria migratòria basades en els drets humans.

El Govern espanyol ha de ser coherent amb el que s'estableix en les agendes internacionals (Agenda 2030, Pactes Mundials de Migració i Asil) i amb el projecte de Llei de Cooperació en el qual es recull l'objectiu de “fomentar un enfocament integral de la migració centrat en les persones i els seus drets, en les causes profundes d'aquesta, en el desenvolupament sostenible, en la prevenció del tràfic i el tràfic de persones i en la protecció de les víctimes i supervivents, i en l'atenció de les necessitats de les persones refugiades i de les víctimes de desplaçaments forçosos, conforme al dret internacional, i en particular els drets humans”.

Les paraules no se sostenen si no deriven en polítiques reals. Com a organitzacions socials i de drets humans demandem un canvi immediat i substancial de la política migratòria espanyola i europea. Està en mans del Govern garantir aquest gir que asseguri que posi en el centre els drets i les vides humanes.

 Informació enviada per Metges Sense Fronteres a Las afueras.

Antecedents de la notícia, segons Wikipèdia.

La tragèdia de la tanca de Melilla,​ també denominada tragèdia de Nador,​ tragèdia de Melilla,​ matança de Nador​ i massacre de Melilla,​ refereix a la mort de diverses desenes d'immigrants de l'Àfrica subsahariana6​ el 24 de juny de 2022 en la tanca de Melilla. Í Fets[editar] Els fets van ocórrer durant un salt massiu d'entre 500 i 2000 persones, la majoria de Sudan, Sudan del Sud o Txad que escapaven dels conflictes armats dels seus llocs d'origen,6​ en la matinada del mateix dia per a travessar la frontera amb Espanya.