Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 24 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Ver las imágenes de origenImatge aèria de contenidors al Port de Barcelona | iStock 

NO als projectes d’ampliació del Port de Barcelona

Les plataformes Zeroport i SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet (que apleguen centenars d'organitzacions) exigim a les administracions que controlen el Port de Barcelona –Estat, Generalitat i Ajuntaments de Barcelona i el Prat– que aturin els projectes de creixement i expansió del Port que estan en marxa, i denunciem que promovent aquests projectes ometen sistemàticament l'actual crisi ambiental global i els efectes sobre la contaminació a l’àrea metropolitana i el delta del Llobregat. 

El Port de Barcelona continua amb els seus plans d’expansió al delta del Llobregat, sense tenir en compte la crisi climàtica, de biodiversitat, energètica i de materials que globalment ja està impactant en tots els àmbits i que s’està intensificant.

La darrera ampliació del Port, planificada en el Pla Delta i començada fa divuit anys amb el desviament del riu (declarat nul pel Tribunal Suprem i executat sense complir les compensacions ambientals compromeses davant la Comissió Europea), va suposar la pèrdua d’un valuós espai agrícola i natural (més de 300 ha) per donar pas a una Zona Logística parcialment dirigida per grans capitals immobiliaris i a la terminal BEST de contenidors.

Actualment, el Port de Barcelona és el cinquè port amb més emissions de gasos amb efecte d'hivernacle d’Europa, amb 2,8 milions de tones/any de CO2 emeses (Transport&Environment), i aporta entre un 9% i un 15% de la contaminació per partícules (PM10 i PM2,5) de tota la ciutat de Barcelona (Informe Barcelona Regional). En aquest context, estan en marxa tres projectes de creixement del Port: l’ampliació del moll Adossat per a dues noves terminals de megacreuers (total de 7); l’ampliació de la Terminal Prat (BEST), per augmentar la capacitat anual de 2,7 a 3,4 milions de contenidors, i el Pla Director Urbanístic (PDU), lligat a la construcció de noves terminals logístiques a l’antiga i a la nova llera del riu Llobregat i els voltants.

Ver las imágenes de origen

Imatge del Moll Adossat.Flickr|640 × 427 jpeg|Hace 4 años.

Tots aquests projectes el que pretenen és ampliar la capacitat del Port i augmentar-ne l’activitat, tant de mercaderies com de passatgers, i globalment suposaran, com ha passat en anteriors ampliacions, més contaminació i més emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (ja que s'amaga que augmentarà el volum de camions a la Vall Baixa del Llobregat i l'àrea metropolitana), i una nova afectació sobre la pèrdua d’espais agrícoles i naturals del Delta del Llobregat.

En relació amb l'activitat dels creuers, qualifiquem de mera retòrica les últimes declaracions de l'Ajuntament de Barcelona per a limitar-la, quan, recordem, va signar amb el Port el 2018 l'esmentada ampliació de les dues noves terminals de megacreuers i quan no s'ha presentat cap proposta concreta després de la reunió recent amb el Govern de la Generalitat.

Denunciem també que el projecte que vol executar el Port mitjançant el PDU (Plà Director Urbanístic Metropolità.) no té cobertura legal i que només pretén acontentar els ajuntaments implicats.

Es tracta d'un projecte per crear un munt de noves infraestructures viàries i ferroviàries al Delta, que afectaran molt més enllà de l’àmbit del Port. Així, estan previstes quatre noves terminals ferroviàries (tres a l’antiga llera del riu Llobregat i una a la nova llera) i també dos nous eixos viaris de quatre carrils pels dos marges de l’antiga llera, amb un gran nus viari de quatre nivells d’alçada. La declaració d'impacte ambiental de totes aquestes actuacions va caducar fa anys.

El PDU se centra en l’antiga llera, un espai que el Port ha anat deixant que es degradi, que ara considera “espai residual” i on s’han fet enormes moviments de precàrrega; tot això en un espai catalogat com a Àrea Important per a la Conservació d'Aus (IBA) i on encara hi ha sis hàbitats d’interès comunitari i un de prioritari. Denunciem, a més, que a la zona hi ha nombroses persones vivint en situacions d’infrahabitatge i tota mena de construccions precàries, i hi ha també una superfície visible contaminada amb crom hexavalent, tal com ha denunciat DEPANA des de fa anys. Tot plegat, en terrenys gestionats pel Port.

Una de les terminals de tren projectades està prevista al marge esquerre de la nova llera, a tocar de la proposta de la nova delimitació de la Zona d’Especial Protecció de les Aus del Delta (ZEPA) que està elaborant la Generalitat per complir amb els requeriments del procediment d’infracció que té obert amb la Comissió Europea. Recordem que la protecció de la nova llera del riu Llobregat era una obligació assumida per l'Estat i la Generalitat l'any 1998. El seu incompliment anul·la la declaració d'impacte ambiental que es va fer per al projecte de les terminals l'any 2007. Només per aquests motius ja cal aturar els projectes previstos.

A més, abans de desenvolupar nous projectes, el Port de Barcelona té l'obligació de corregir i pal·liar els gravíssims impactes que els dics que ha construït mar endins estan provocant en el litoral del delta del Llobregat, la regressió del qual està arribant a situacions límit i probablement no té marxa enrere.

Així mateix, el PDU inclou la creació de nous “espais verds”, però una gran part d’aquests no seran en l’àmbit del Port, sinó que es traslladen a sòls agrícoles del Prat de Llobregat que ja són “verds” actualment. Per tant, s’elimina el potencial agrícola futur d’aquests sòls convertint-los en parcs urbans i equipaments comunitaris, mentre es destrueix l’actual espai verd de l’antiga llera.

Per tot plegat, des de SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet i Zeroport exigim:

- Aturar tots els projectes d’ampliació del Port de Barcelona i impulsar un pla de decreixement del trànsit marítim per assolir la reducció de les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a la meitat el 2030 i per afrontar la crisi sistèmica derivada de l'escenari de descens energètic i de materials.

- Aturar el PDU de la Terminal logística intermodal del Port de Barcelona pels seus impactes ambientals sobre espais catalogats com a IBA i on encara hi ha sis hàbitats d’interès comunitari i un de prioritari.

- Descontaminar i renaturalitzar l’antiga llera del riu Llobregat, amb tots els seus valors ambientals originals, i incloure-la dins les previsions de l’ampliació de la ZEPA del Delta del Llobregat, ja que forma part de l'IBA140. Així mateix, exigim l’atenció social de les persones que viuen actualment en aquest àmbit.

- Un ampli procés participatiu social per decidir el model urbanístic i territorial, que prioritzi la qualitat de vida, la sobirania alimentària i la conservació de la natura i el paisatge del Baix Llobregat i l’Hospitalet i d'aquesta part de Barcelona.

- Un pla de decreixement, transformació i relocalització del sistema econòmic que aposti per la redistribució de la riquesa i la justícia social com a eixos claus de les polítiques públiques, amb els objectius de satisfer les necessitats bàsiques del conjunt de la població en funció dels límits biofísics del planeta i corregir els impactes de l'entorn natural metropolità.

20 de juny 2022

https://zeroportbcn.wordpress.com/
https://sosbaixllobregat.cat/

--

ZEROPORT - Plataforma pel decreixement del port i l'aeroport
https://zeroportbcn.wordpress.com/
@zeroportbcn

 

 

https://twitter.com/zeroportbcn/status/1538793600041029632?s=20&t=RN31zi1wwU_m5cImqN1A6A

https://zeroportbcn.wordpress.com/2022/06/20/comunicat-no-als-projectes-dampliacio-del-port-de-barcelona

Informació enviada per Zeroport a Las afueras.

Pla Director Urbanístic Metropolità

Segons la web www.barcelona.cat, el Pla director urbanístic metropolità (PDU) és una figura de planejament urbanístic d'abast supramunicipal que, amb visió estratègica, estableix els grans objectius i les principals directrius que han de ser desenvolupades en els propers 20 anys a l'àrea metropolitana de Barcelona en relació amb les infraestructures, les zones verdes, els teixits urbans i els espais oberts.

És l’instrument urbanístic que ordenarà el territori metropolità les properes dècades. Definirà les principals determinacions que donaran pas a la revisió del Pla General Metropolità (PGM), vigent des de fa més de 40 anys)

L'Àrea Metropolitana de Barcelona està redactant el Pla director urbanístic metropolità (PDU), en compliment de la Llei 31/2010, del 3 d'agost, que li atorga les competències urbanístiques per establir les principals línies de desenvolupament en matèria urbanística sobre el  territori metropolità, que està format per 36 municipis.

L'aprovació del PDU donarà pas a la substitució del Pla General Metropolità (PGM), vigent des del 1976, que abasta 27 municipis i que, juntament amb els planejaments generals dels 9 municipis restants, ha permès construir les ciutats que tenim avui en dia. Després de 40 anys i més d'un miler de modificacions del PGM, les necessitats actuals de la societat i el territori demanen enfocar d'una altra manera el planejament urbanístic. Rehabilitar la ciutat ja construïda, atendre la diversitat dels espais oberts i els requeriments mediambientals i posar el focus en les necessitats de les persones són alguns dels principals objectius del PDU metropolità.

La darrera regulació urbanística de Catalunya ha apostat per un model clarament participatiu en el desenvolupament dels plans urbanístics, que prioritza tant la informació sobre els treballs de documentació i anàlisi com la participació activa en les diferents fases del procés. Amb aquest objectiu, l'Avanç del PDU, que va ser aprovat el 26 de març de 2019, incorpora el programa de participació ciutadana on s'exposa com hem entès la participació des de l'inici de la redacció del Pla, detalla les accions dutes a terme i defineix el marc de col·laboració amb els diferents agents que prendran part en la redacció del Pla en totes les etapes de tramitació.