Communicat de premsa
27/04/2022
RSF demana al Parlament Europeu i als estats membres que adoptin mesures contundents per combatre els procediments de mordassa
Les mesures proposades per la Comissió Europea el 27 d'abril suposen un important pas endavant en la lluita contra els “procediments de mordassa”, aquelles accions legals abusives que pretenen intimidar i silenciar els periodistes. Reporters Sense Fronteres (RSF) demana al legislador europeu i als estats membres que estiguin a l'alçada del repte.
La Comissió Europea va adoptar, aquest dimecres, 27 d'abril, una proposta de directiva i una recomanació als Estats membres per contrarestar els procediments de mordassa. RSF es complau de veure com la Unió Europea (UE) s'enfronta a aquests procediments legals abusius, també coneguts per les sigles angleses de SLAPP (Strategic Demandes Against Public Participation), que s'han convertit en l'arma dissuasòria preferida dels poderosos, empresaris i polítics, per intimidar i silenciar els periodistes.
Les mesures proposades per la Comissió Europea són un primer pas important. La directiva proposada estableix garanties de procediment que combinen mesures preventives i punitives, tal com recomanen RSF i la Coalició CASE en el seu model de directiva. Les mesures preventives haurien de permetre que una denúncia sigui ràpidament rebutjada com a abusiva gràcies a un primer examen de l'admissibilitat. Les mesures punitives han de permetre sancionar els autors de SLAPP alhora que dissuadir altres de recórrer-hi. També s'ofereix una indemnització per a la víctima.
“És el deure de la Unió Europea protegir els periodistes contra aquells que pretenen fer servir la justícia per silenciar-los. La proposta de la Comissió és un important pas endavant en aquest sentit, i els colegisladors europeus -Parlament Europeu i Consell de la UE- han d'adoptar aquest text, diu la representant de RSF a la UE, Julie Majerczak. No obstant això, la proposta de directiva continua limitada als casos que tenen un impacte transfronterer, cosa que, malauradament i significativament, limita el seu abast. Per garantir una protecció real als periodistes de tota la UE, és essencial que els Estats membres apliquin les mateixes garanties de procediment als casos nacionals, tal com recomana la Comissió.
La UE no és competent per legislar sobre els casos estrictament nacionals i els que estan subjectes al dret penal. Per intentar superar aquesta limitació, la Comissió ha adoptat una recomanació demanant als Estats membres que els apliquin les mateixes normes que les previstes a la directiva. Aquesta recomanació també convida els estats membres a prendre mesures de formació i conscienciació, així com suport legal a les víctimes de SLAPP.
RSF demana als estats membres que apliquin aquestes recomanacions i a la Comissió que mostri determinació per garantir que ho facin. Aquestes mesures són fonamentals perquè els periodistes puguin seguir treballant, per donar llum sobre l'actuació dels poders econòmics o polítics que abusen de les SLAPP i sobre què volen amagar.
Els periodistes són cada cop més demandats de manera abusiva. Quan la periodista maltesa Daphne Caruana Galizia va ser assassinada l'octubre de 2017, va enfrontar 47 denúncies legals, entre elles per difamació. Un dels diaris més grans de Polònia, Gazeta Wyborcza, ha rebut més de 55 amenaces d'accions legals des del 2015, incloses les del partit governant de Polònia. El periodista d'investigació polonès Tomasz Piatek, guanyador del Premi RSF-TV5MONDE 2017 per a la llibertat de premsa, s'enfronta actualment a 7 procediments judicials.
L'empresari francès Vincent Bolloré, defensor de l'ús de SLAPP, emprèn gairebé sistemàticament accions legals contra periodistes que investiguen i qüestionen les seves activitats, per motius com la difamació, la denigració comercial o l'assetjament. Els periodistes de Croàcia, Eslovènia, Itàlia i Bulgarie s'enfronten regularment a aquests procediments. Tots aquests casos només representen la punta de l'iceberg: centenars de periodistes i ONG són silenciats en silenci per cartes que amenacen amb accions legals.
Antecedents de les amenaces al diari Gazeta Wyborcza.
En resposta a la publicació d'una sèrie d'articles que l'impliquen en un cas de construcció d'un gratacels a Varsòvia, el líder del partit governant Jaroslaw Kaczyński va demanar al fiscal que denunciés el diari Gazeta Wyborcza per difamació. Com que l'article 212 del Codi Penal polonès imposa penes de presó als periodistes acusats de difamació, Reporters Sense Fronteres (RSF) denuncia enèrgicament el seu ús, que clarament té com a objectiu silenciar els crítics dels mitjans.
El respectat diari polonès Gazeta Wyborcza fa diverses setmanes que publica una sèrie d'articles sobre les dubtoses condicions que envolten el projecte de construcció a Varsòvia d'un gratacels -la torre K per a Kaczyński- i qüestionant el líder del partit al poder, Jaroslaw Kaczynski. . Aquest últim es va negar repetidament a respondre a les preguntes dels periodistes de Gazeta Wyborcza i va exigir al diari que demanés disculpes i retirés els articles ofensius sota pena de processament. Davant la seva negativa, Jaroslaw Kaczyński va dur a terme les seves amenaces i el dimecres 20 de febrer de 2019 va demanar al fiscal polonès que iniciés un procediment per difamació contra els periodistes, imposant-los penes de presó segons el codi penal polonès.
"RSF denuncia amb fermesa les demandes abusives contra un mitjà independent que ha estat víctima de diverses pressions des que el partit Llei i Justícia va arribar al poder fa tres anys", va dir Pauline Adès-Mével, cap de l'oficina de la Unió Europea i els Balcans d'RSF. Implicat, Jaroslaw Kaczyński va optar per intimidar els periodistes del diari i davant la seva negativa a doblegar-se, per apoderar-se d'una justícia que controla des de la reforma del sistema judicial polonès que va dur a terme. RSF dóna suport a Gazeta Wyborcza i insta Jaroslaw Kaczynski a renunciar a aquests mètodes autoritaris".
Després d'haver transformat els mitjans públics en un instrument de propaganda, les autoritats poloneses intenten silenciar els mitjans independents i crítics. RSF també va denunciar al desembre la intensificació de la pressió exercida per la fiscalia i va demanar a les autoritats que deixin d'assetjar els mitjans.
Polònia ocupa el lloc 58 de 180 a l'Índex Mundial de Llibertat de Premsa 2018, publicat per RSF després de caure any rere any des del 2015.
El Media Freedom Rapid Response dóna suport a Gazeta Wyborcza a Polònia que ha rebut més de 55 amenaces d'acció legal.
El Media Freedom Rapid Response (MFRR), un mecanisme per controlar i respondre a les amenaces
contra periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació als Estats membres de la UE i als països candidats, va respondre a les amenaces legals sense precedents contra el diari polonès Gazeta
Wyborcza aportant 15.000 €, la subvenció més gran fins ara, per donar suport a la defensa legal del punt de venda.
Des del 2015, Gazeta Wyborcza ha rebut més de 55 amenaces legals, inclosa la difamació civil. Accions i presumptes infraccions d'interessos personals per part d'una sèrie d'actors, inclòs Jarosław Kaczyński, el cap del partit de govern Prawo i Sprawiedliwość (PiS); la televisió estatal l'emissora, Telewizja Polska SA i l'empresa estatal KGHM Polska Miedź SA.
Cada amenaça està relacionada amb articles publicats al diari o al lloc web de l'outlet. Això inclou:
- cobertura d'un recent escàndol de reprivatització a Varsòvia; la qualitat de les mascaretes de la COVID-19 comprat a la Xina; suposada censura d'un festival de música; i una relació comercial entre
el líder del PiS i un empresari austríac en relació a la construcció d'un gratacels per a la empresa associada al partit governant.
Aquestes accions han tingut com a objectiu el propi diari, l'editor del diari, Agora SA, l'editor en cap de wyborcza.pl, Dorota Goluch i individual periodistes com Wojciech Czuchnowski, Iwona Szpala-Żak i Agnieszka Kublik.
L'editor de Gazeta Wyborcza, Jerzy Wójcik:
“En països que s'han convertit en democràcies il·liberals, com Polònia, els mitjans independents ofereixen esperança que la societat civil pugui sobreviure. Els nostres articles i investigacions periodístiques van en contra dels interessos del camp dirigent. Actualment, Gazeta Wyborcza tracta desenes de demandes presentades pel partit de govern, empreses estatals i polítics pertanyents al camp dirigent. És només gràcies a l'esforç incansable dels nostres advocats, i de les institucions que ens donen suport, que som capaços per continuar la nostra missió i operar com un mitjà de comunicació dinàmic i independent".
Aquestes nombroses accions legals representen una amenaça existencial per a Gazeta Wyborcza, diari independent, que s'ha fet nom demanant comptes als poderosos, informant el públic i desafiant el poder i la influència opacs. A més, l'impacte d'aquestes accions s'estén molt més enllà d'aquesta única sortida.
Això pot tenir un efecte esgarrifós per al periodisme crític com altres mitjans pot veure les amenaces contra Gazeta Wyborcza i decidir evitar-ho sensibles però importants temes d'interès públic per assegurar-se que no corren la mateixa sort que el segon diari més gran a Polònia.
Demanem als perseguidors que aturin les amenaces legals, que s'ajusten a la definició de Processos Estratègics Contra la Participació Pública (SLAPP) i tenen com a objectiu sufocar les crítiques legítimes i
periodisme independent. Els SLAPP són una amenaça per a l'ordenament jurídic de la UE i, en particular, per a democràcia i drets fonamentals.
Des del 2014, hi ha hagut més de 490 alertes relacionades amb accions de difamació penjades al Plataforma Mapping Media Freedom, casos com els de Croàcia, França, Malta, Luxemburg, Bèlgica, Romania i molts més demostren l'impacte que tenen els vestits SLAPP en la llibertat dels mitjans,
Informació enviada per Reporters Sense Fronteres a Las afueras.
|
