La Plaça Universitat s'ha omplert de pensionistes que clamaven NO A LA GUERRA, A BAIX LES ARMES A DALT ELS SALARIS, avui dilluns 25 d'abril. Recordem que un 25 d'abril de 1974 va trionfar la Revolució dels clavells a Portugal, mitjançant un alçament militar que va posar fí a més de 40 anys de dictadura.
Com cada dilluns, des de fa molts anys, els pensionistes s'han concentrat a la Plaça Universitat de Barcelona per cridar ben alt que la resposta a la guerra d'Ucraïna no pot ser mai l'enviament d'armes per part del govern espanyol a aquest país.
En efecte, segons l'article 5.1 i 5.2 del TUE (Tractat de la UE), la delimitació de les competències de la Unió es regeix pel principi d'atribució. L'exercici de les competències de la Unió es regeix pels principis de subsidiarietat i proporcionalitat. En virtut del principi d'atribució, la Unió actua dins dels límits de les competències que li atribueixen els Estats membres en els Tractats per a aconseguir els objectius que aquests determinen. Tota competència no atribuïda a la Unió en els Tractats correspon als Estats membres.
Per tant, en principi, el govern espanyol està vulnerant greument la Constitució Espanyola. En ella es fixa amb claredat que “Al Rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, declarar la guerra…”. No s'ha celebrat aquesta sessió en el Congrés ni hem vist al Rei declarant-nos bel·ligerants contra Rússia. Ni a ningú, per cert. I aquesta competència mai es va traslladar a la UE a través de l'art. 93 de la Constitució Espanyola, segons explica Víctor M. Sánchez, Doctor en Derecho Internacional Público y CEO Byron Books, Huygens Editorial, en el seu article intitulat "Sobre la Paz posible en Ucrania", que ha reproduït recentment Las afueras i que es va publicar en obert en El Viejo Topo.
La COESPE creu que tampoc solucionen la guerra les sancions imposades, per part de la UE i els EUA, al poble rus, atès que els únics culpables de la guerra són els oligarques rusos i el propi president de la Federació Rusa, Vladimir Putin. Són ells els que han de patir les consequències de les sancions, no pas el poble rus. Les sancions han de ser individualitzades.
"S'hauria de retirar al més aviat possible les sancions financeres i comercials que castiguin severament a la població russa, a la població espanyola i a la població europea del Sud en general, per a deixar-les circumscrites a Putin i la seva cúpula governativa, pel bé de la ciutadania en general, que ni allí ni aquí ha decidit llançar-se a la guerra i, per això, no és responsable d'aquesta. A més de que, empobrint a aquesta societat, es reforça a Putin i el seu cercle decisori intern, els que impulsen aquesta guerra d'agressió," ha escrit Víctor M.Sánchez en el seu article.
La COESPE ha redactat un comunicat intitulat NO A LA GUERRA, que ha llegit una pensionista al començament de l'acte. A continuació diversos membres de la organització s'han referit en els seus discursos a aquesta guerra, que està masacrant el poble d'Ucraïna, destruint la seva economia i portant a l'exili a milions de nens, dones i persones grans. També s'ha parlat de les eleccions a França i de la venda de les vivendes de la SAREB a fons d'inversió..
La UE, els seus membres, i tots com a éssers humans hem de fer el major esforç possible per a prestar socors humanitari a tots els refugiats, vinguin d'on vinguin, segons la COESPE.
Comunicat de la COESPE.
No a la guerra
"Les primeres víctimes de la guerres són sempre els pobles, la classe treballadora, el més precaris, els pensionistes. La invasió de les tropes russes de Putin a Ucraïna ha provocat un sofriment insuportable, massacres , la destrucció de la base econòmica d'Ucraïna, i l'exili de més de tres milions de persones, sobretot gent gran, dones i nens. (Fins ara, la guerra ha desarrelat a més de 12,7 milions de persones només en els últims dos mesos, dels quals més de cinc milions han fugit com a refugiats a través de les fronteres i 7,7 milions segueixen desplaçats dins del país. També es calcula que gairebé 13 milions de persones més estan atrapades en les zones més afectades o no poden sortir a causa dels riscos de seguretat, segons ACNUR).
La política de l'OTAN, sobretot dels EUA, així com la política de la UE subministrant armes i soldats en la zona del conflicte i aprofitant el conflicte per augmentar la despesa militar en el món sencer; no volent parar el sofriment i la guerra, sinó volent fer pagar a tots els pobles , a tota la classe treballadora, de la qual formem part nosaltres els pensionistes, la seva guerra i la crisi profunda del propi sistema capitalista, aquesta política és inacceptable.
Diem a Putin i a tots els oligarques russos multimilionaris, a l'OTAN i a tots els poders financers del món i del nostre propi país que els pobles no volem la guerra, ni el poble de Rússia, ni el d'Ucraïna, ni el dels EUA, ni el poble de França ni d'Alemanya, ni tampoc el poble de l'estat espanyol.
Ni Putin, ni OTAN.
Diem, al costat dels centenars de milers que s'han manifestat en tota Europa contra la guerra, que cal parar l'horror de la guerra, cal detenir els bombardejos immediatament i retirar les tropes russes d'Ucraïna immediatament. No hi ha pau i no hi ha solució en l'interès dels pobles sense que es retirin immediatament les tropes de l'OTAN, fins i tot les tropes espanyoles de la frontera russa. Rebutgem l'enviament d'armes de l'OTAN i de la UE i també el que anomenen sancions contra Rússia que no afecten tant als oligarques, i si al poble rus".
Un membre de la COESPE pren la paraula per explicar la situació dels treballadors i pensionistes en aquests moments de guerra a Ucraïna.
"Com a pensionistes que defensem els nostres drets socials i la pau estem amb el poble rus, que s'ha manifestat en contra de la guerra en unes cent ciutats, malgrat la repressió.
Estem també contra la guerra de Putin i la seva oligarquia. Estem amb el poble d'Ucraïna, estem amb tots els pobles que es mobilitzen contra la guerra i pels seus drets. Els pobles treballadors en cada país són els nostres aliats.
La guerra a Ucraïna, com totes les guerres està obligant a milions de persones a exiliar-se. El primer deure és acollir-los amb dignitat. Donar-los els mateixos drets: un sostre, una plaça a l'escola per als seus fills i el seu treball. Ho exigim per a tots els refugiats, vinguin d'on vinguin, sigui com sigui el seu color de pell.
En aquest sentit, exigim la regularització de tots els refugiats, sigui qui sigui, el seu origen. Nosaltres els pensionistes, molts amb desenes d'anys de militància i experiència en el moviment obrer sabem el que significa la guerra per a la classe treballadora.
Sabem que els poderosos, entre ells el capital financer, el que volen és aprofitar-se de la guerra per a fer-nos pagar la factura de la carrera armamentista.
Mentre el valor en la borsa dels grans grups d'armaments als EUA i a Europa puja al cel, es preparen i s'acceleren per tots els costats els plans de retallades i de misèria per a la població. Volen treure els centenars de milers de milions per a les armes i les tropes.
Aproven una partida de 2.000 milions d'euros a Europa dels fons públics, que els treuen de l'ensenyament, de la salut, de la seguretat social...Volen atacar i baixar directament els salaris i pensions.
Així, la CEOE diu que la guerra afectarà a tots i que és en aquests moments tan importants quan s'ha de fer una contenció salarial. Pedro Sánchez està demanant el mateix quan parla d'un pacte de rendes, mentre la inflació es dispara cada dia més. En aquests moments la inflació està per sobre del 9%. Quan es parla de baixar els salaris s'està parlant també de baixar les pensions."
Ramón Franquesa durant la seva intervenció a la concentració. Aquest economista, investigador i professor d'Economia Mundial de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona en el seu moment va formar part de la Comissió Organitzadora de les Jornades Sortir de l'Euro de Barcelona. És autor dels llibres: "Hablemos de imperialismo hoy", i "Pensar con Marx hoy".
Per la seva part, Ramón Franquesa ha comentat que a Roma hi ha hagut una enorme manifestació i un enorme moviment en els centres de treball amb el crit de "A BAIX LES ARMES, A DALT ELS SALARIS." "Aquesta consigna l'hem de traslladar a tothom. A DALT ELS SALARIS I A BAIX LES ARMAS i els qui la fabriquen, els qui les promocionen i els qui porten als nostres joves a les guerres. Posem per davant els drets socials", ha dit.
També ha parlat Ramón de que la COESPE forma part d'una plataforma en defensa del dret a l'habitatge, contra les hipoteques inverses, per la creació d'un parc públic d'habitatges i per una llei d'habitatge que protegeixi a la gent i limiti els desnonamentes. Ha parlat de la posibilitat perduda amb la SAREB, el banc dolent, i dels 65.000 milions d'euros que ens ha costat a tots els espanyols. Ha comentat que "el govern acaba de vendre a preu de saldo tots els habitatges que s'han quedat sense vendre per part de la SAREB als fons voltors, entre ells Ramón Franquesa ha parlat de Blackstone."
El govern havia avalat la quantitat de 50.000 milions que la UE havia abonat a la SAREB, el banc dolent per constituir-se. Al no poder fer front al deute la SAREB, el govern ha hagut de fer-se càrrec de pagar-la. Al mateix temps, tots els habitatges i préstecs hipotecaris que s'havien quedat sense vendre el govern els ha posat a la venda, en lloc de quedar-los-hi i constituir habitatge social.
"Ara ens estan demanant sacrifici als treballadors i als pensionistes, perquè els temps són molt durs. Però no són durs per a Blackstone i els seus fons d'inversió, que estan guanyant més diners que mai, amb el conte de la crisi, amb el conte de la COVID, amb aquesta guerra a Ucraïna, que ells mateixos estan provocant perquè Blackstone també té inversions en el sector de l'armament i li va estupendament que hi hagi aquesta guerra i que duri mesos i mesos i que es vagi matant gent, són ells els beneficiaris i nosaltres els perjudicats amb aquesta guerra, ha manifestat Ramón Franquesa.
Antecedents de la SAREB,
"Dins d'uns pocs anys l'Estat haurà d'afrontar l'aval de SAREB. Quan arribi aquest moment, no estaria de més recordar qui han estat els responsables d'aquest gran desfalc, sentenciava l'autor del llibre, "Tocar Fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler," Manuel Gabarre de Sus (Observatorio CODE), editat per Traficantes de sueños.
El moment ha arribat.
Qui va posar diners en SAREB?
SAREB va ser constituïda durant l'estiu de 2012 per l'Estat, el qual va aportar el 45%, és a dir, 2.203.200.000 euros, i pels principals bancs espanyols, que van aportar el 55% del capital, en total 4.800 milions d'euros.
Cada banc va fer la seva aportació de manera proporcionada a la seva grandària.
El banc Sabadell va aportar 316.800.000 d'euros, el 6.60% .
El banc Santander va aportar 1.070.400.000 d'euros, el 22,30%.
CaixaBank, SA va aportar 585.600.000 d'euros, el 12,20%.
Què ha fet SAREB amb el préstec que va rebre?.
A causa del risc de contagi, el Consell Europeu va prestar més de 50.000 milions d'euros a l'Estat espanyol amb l'obligació que els emprés a pagar els deutes que aquestes entitats arruïnades tenien amb altres entitats financeres (concretament, el préstec concedit per la Unió Europea a SAREB era de 52.110.000.000 d'euros. A aquesta quantitat cal afegir els interessos que ha pagat SAREB per aquest préstec. D'acord amb el seu Informe de gestió de 2018, aquests ascendien a 4.841 milions d'euros, dels quals 2.784 milions s'han destinat a les entitats que van cedir els seus actius a SAREB).
SAREB va utilitzar els 50.000 milions que va rebre com a préstec per a comprar els béns immobiliaris de les entitats financeres que havien anat a la fallida:
- Bankia estava formada per Caja Madrid, Bancaixa (Comunitat Valenciana), Caixa de Canàries, Caixa d'Àvila, Caixa Laietana, Caixa Segòvia i Caixa Rioja. Les compres de SAREB van sumar: 22.317.600.000 Euros.
- Catalunya Banc estava format per Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona. Les compres de SAREB van sumar: 6.708.300.000 Euros.
- Banc Gallec. Les compres de SAREB van sumar 609.900.000 Euros.
- Nova Caixa Galícia Banc (Actualment Abanca): va ser el resultat de la fusió de Caixa Galícia i Caixanova. Les compres de SAREB van sumar: 5.096.800.000 Euros.
- Banc de València. Les compres de SAREB van sumar 1.961.700.000 Euros.
- Banc Mare Nostrum, Caixa Murcia, Caixa Penedès, Caixa Granada i Sa Nostra (Illes Balears). Les compres de SAREB van sumar: 5.819.600.000 Euros.
- Liberbank Cajastur, Caixa d'Extremadura i Caixa Cantàbria. Les compres de SAREB van sumar: 2.917.800.000 Euros.
- Caixa 3: Caixa Immaculada (CAI) (Saragossa), Caixa Cercle (Burgos) i Caixa de Badajoz. Les compres de SAREB van sumar 2.212.000.000 Euros.
- CEISS: Caixa Espanya i Caixa Duero. Les compres de SAREB van sumar: 3.137.300.000 Euros.
Com estava previst que SAREB retornés el préstec que li havia concedit la Unió Europea?
Cal tenir en compte que els fons aportats pels socis de SAREB suposaven menys d'una desena part de l'import del préstec que aquesta havia contret. A més, estava previst que el negoci anés ruïnós.
La finalitat de SAREB consistia a comprar béns immobiliaris per a després tractar de revendre'ls a fons voltor per un preu molt menor del que s'havia pagat.
En aquest sentit convé reparar en el següent: si en el mercat s'hagués pagat per aquests béns un preu similar al que havien costat, és allí on els haurien venut les entitats financeres, en lloc de vendre'ls a una entitat finançada per l'Estat.
El Consell Europeu va obligar l'Estat espanyol a avalar el deute de SAREB durant l'atac especulatiu que va tenir lloc en l'estiu de 2012.
El que succeeix en realitat és que tots els implicats en la constitució de SAREB eren conscients que aquesta entitat no anava a ser capaç de retornar el préstec. Tots sabien que l'Estat seria qui finalment assumiria la major part del seu cost. L'obligació que el sector públic sigui qui finalment es vegi obligat a pagar descansa en la imposició del Consell Europeu (el Consell Europeu està integrat per tots els caps de govern de la Unió Europea sent el principal òrgan de decisió de la Unió. El Consell Europeu va crear el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) com un gran tallafocs per al salvament del sistema financer. Ho va dotar amb set-cents mil milions d'euros, que seran aportats pels països membres de la UE de manera proporcional a la grandària de la seva economia.
El MEDE actua quan ho sol·licita un país, concedint-li préstecs a canvi de programes d'ajustament pressupostari i de retallades en la despesa i en la inversió pública) que va obligar a l'Estat espanyol a avalar el deute de SAREB durant l'atac especulatiu que va tenir lloc en l'estiu de 2012.
D'altra banda, SAREB es va crear amb un termini de durada de quinze anys. Per això també, des de 2013 s'havia estat desfent vertiginosament dels seus béns en un procés de venda totalment opac. Però, quan ja no quedessin béns que vendre i SAREB no pugués afrontar les quotes del préstec, s'executaria l'aval. Així és com l'Estat haurà de córrer amb la part del préstec que no s'hagi retornat.
En definitiva, és la societat espanyola qui finalment es farà càrrec del deute de SAREB a través dels impostos.
SAREB va adquirir un total de 257.136 habitatges. A més, SAREB va manifestar que tenia 352.000 propietats, incloent habitatges i solars.
En aquest informe es deia que un terç dels préstecs als promotors immobiliaris estava garantit per habitatges acabats i entorn d'un cinquè per sòl urbà. Prenent aquesta dada com a base del càlcul dels béns adquirits per SAREB, es conclou que aquesta entitat va adquirir 169.164 habitatges que eren la garantia dels préstecs que va comprar. Si a això li sumem les 87.792 habitatges provinents de subhastes judicials, SAREB va adquirir un total de 257.136 habitatges. A més, SAREB manifesta que tenia 352.000 propietats, incloent habitatges i solars.
Així, un cop en mans del govern espanyol els pisos, solars, i prèstecs impagats que no va vendre la SAREB, aquests podien haver representat el nucli de la vivenda social que necessita el regne d'Espanya per estar a l'alçada de la resta de països europeus. Però no ha sigut d'aquesta manera como han anat les coses. El govern ha venut gran part d'aquests actius a empreses que depenen de fons d'inversió, com mantenia Ramón Franquesa en el seu discurs.
"La notícia va passar desapercebuda", va dir Ramon Franquesa. Però el que ha passat és que Aliseda i Anticipa —dues gestores immobiliàries de Blackstone— s'encarregaran del 45% dels actius del banc dolent, i Hipoges —dependent del fons d'inversió KKR— es farà càrrec de l'altre 55%. En conjunt, comercialitzaran a partir de juliol 25.300 milions d'euros en immobles, sòls, hipoteques i préstecs impagats.
La decisió del Govern resol per la via dels fets el debat mediàtic i parlamentari en el marc de la Llei d'Habitatge sobre la necessitat de traspassar el patrimoni de la Sareb al parc públic d'habitatge, segons escriu, en el diari El Salto, Martín Cuneo.
Recordem la publicitat del 17/2/2021respecte al compromís del govern espanyol per ampliar el parc de vivendes socials a tot el territori.
Propaganda o Publicitat de SAREB i del PSOE, publicada a la web d'aquesta societat.
"Nuestra misión es liquidar los préstamos e inmuebles de nuestra cartera y devolver la deuda avalada por el Estado, siguiendo un modelo de gestión sostenible y responsable."
Sareb acuerda con el Gobierno movilizar hasta 15.000 viviendas sociales
Sareb ha signat avui, 17 de febrer del 2021, un protocol amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana pel qual amplia el seu parc d'habitatge social fins a les 15.000 unitats, des de les 10.000 contemplades anteriorment, després de rebre l'aprovació del Consell d'Administració de la companyia. L'acte de signatura del protocol ha estat presidit pel president del Govern, Pedro Sánchez, i l'acord ha estat rubricat pel ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, la ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, i el president de SAREB, Jaime Echegoyen.
En virtut del protocol, la companyia posarà en el curt termini 5.000 habitatges a la disposició de les administracions locals i autonòmiques perquè aquestes puguin dedicar-les a lloguers assequibles. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana assumirà parcialment les despeses de la cessió i dels treballs de rehabilitació i condicionaments necessaris per a garantir l'habitabilitat dels immobles, que seran arrendats amb un preu reduït a persones amb ingressos limitats i en situació acreditada de vulnerabilitat per part de comunitats autònomes i entitats locals.
Així mateix, el protocol contempla la mobilització d'altres 5.000 habitatges de la companyia en el mitjà termini per a les mateixes finalitats. El parc social de SAREB es completa amb altres 5.000 habitatges, de les quals la majoria ja han estat cedides per la companyia a comunitats autònomes i ajuntaments o posades a la disposició de persones en situació de vulnerabilitat mitjançant la signatura de contractes d'arrendament assequibles.
Amb la signatura d'aquest acord SAREB mostra el seu compromís per continuar col·laborant en matèria d'habitatge social, al mateix temps que continua executant el mandat de desinversió de tots els actius que li va ser encomanat per les autoritats nacionals i internacionals en el moment de constitució de la companyia.
El president de Sareb, Jaime Echegoyen, ha valorat la decisió del Govern de sumar recursos al pla d'habitatge social que desenvolupa la companyia amb èxit des de 2013, “i que fins al dia d'avui ja ens ha permès mobilitzar uns 5.000 immobles gràcies a un model de col·laboració que involucra a les comunitats autònomes i als ajuntaments en la cerca de solucions per a millorar l'accessibilitat a l'habitatge”, ha subratllat.
Ramón Franquesa va parlar també d'una persona que havia format part de la direcció Caixabank quan es va constituir la SAREB i ara forma part com a conseller delegat d'Anticipa Real Estate i Aliseda Inmobiliària, el sr. Eduard Mendiluce.
El representant de la Federació Sindical Mundial és dirigeix als pensionistas concentrats a la Plaça Universitat de Barcelona.
Quim Boix, representant de la Unió Internacional de Sindicats (UIS) de persones Pensionistes i Jubilades (PPJJ), de la Federació Sindical Mundial (FSM) ha recordat que la seva organització, així com la COESPE, estaran presents en la segona Conferència de Pensionistes que se celebrarà a Mònaco.
També ha recordat que els dies 6,7, i 8 de Maig se celebrarà a Cuba el 18 Congrés Mundial de Sindicats de Classe.
El que demanda aquesta organització es troba recollit en la Carta oberta en Defensa de llarga i digna vida per a les persones pensionistes, que no és més que l'aplicació a tot el món l'article 25 de la Declaració Universal de Drets Humans, al punt 1: Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar , i especialment l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.
Un membre de la COESPE informa sobre les eleccions presidencials a França.
"Intentar entendre per a poder actuar."
"Amb aquesta frase m'estic referint als resultats de les eleccions a França, ha començat dient un membre de la COESPE, que tenen diverses lectures. En realitats'han format tres blocs: d'una banda els que han votat a la dreta o a l'extrema dreta, els que han votat per Macron i els que no han votat o han votat en blanc en la segona volta de les eleccions presidencials a França.
Existeixen, segons aquests resultats, 3 milions de francesos que no han votat ni per Le Pen, ni per Macron. Aquesta dada, que la premsa no ha ressaltat prou, és molt important a tenir en compte atès que les eleccions legislatives en aquest país tindran lloc durant el proper mes de juny.
Melenchon, el candidat rupturista, el que s'ha manifestat contra el sistema, en defensa de les pensions, contra les retallades a la Sanitat Pública i a l'Educació i per la retirada de França de l'OTAN, no ha passat a la segona volta per un punt, va obtenir un 20,3% dels vots. Però si la resta de partits d'esquerra haguessin donat suport a la seva candidatura hauria superat a Le Pen. És pel que, de cara a les eleccions legislatives ha demanat formar candidatures comunes amb l'esquerra.
Candidatures proporcionals al percentatge de vots que hagi obtingut cada formació. El candidat dels verds Yannick Jadot, va rebre el 4,6% dels vots, el comunista Fabier Roussel va obtenir el 2,3% dels sufragis. Els aspirants trostkistas van obtenir menys de l'1%. Melenchon creu que si hi hagués una resposta comuna amb un programa rupturista veuríem que el resultat de les eleccions legislatives donaria un altre escenari polític a l'actual.
D'altra banda, penso que les eleccions no ho resolen tot. Per exemple, Macrón va obtenir un resultat molt positiu fa cinc anys, però malgrat el 66% dels vots no va aconseguir reformar el sistema de pensions. Les eleccions no ho són tot, però poden ajudar.
Un resultat positiu per a Melenchon pot ajudar al moviment dels treballadors i les seves reivindicacions. Perquè Macron té urgència per reformar el sistema de pensions, acabar amb els 42 règims especials i portar l'edat de jubilació dels 62 anys als 65. En aquests moments tots els sindicats francesos rebutgen aquesta reforma, per tant, un resultat positiu per a Melenchon i la resta de candidats en comú, si aconseguissin la unitat en les eleccions legislatives, seria un punt de suport per a la lluita social que obligatòriament continuaria i podria tenir més importància. El que es juga avui a França té una repercussió per als pensionistes d'aquí.
Hi ha una lliçó que hauríem d'extreure i és que si ha crescut tant la dreta o l'extrema dreta a Europa ha estat perquè els governs d'esquerra no han fet la política que havien d'haver fet. I aquesta és una lliçó per a tots els països i també per al nostre. Avui que estem a dos mesos de la cimera de l'OTAN, que se celebrarà a Madrid els dies 29 i 30 de juny és molt important que el moviment pensionista s'integri plenament en la batalla perquè el govern espanyol no participi en la guerra d'Ucraïna i perquè es retirin les tropes, perquè no s'enviïn 50 forenses a aquest país quan en el regne d'Espanya desenes de milers de cadàvers no han estat descoberts, no podem acceptar-lo.
Ni OTAN ni Putin."
Informació i imatges M.Martos.