Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dijous, 28 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 MUJERES POR LA PAZ Y EL DESARME 2019

Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat 

El 28 d'abril de 1915 ,1.136 dones de 12 països enfrontats per la guerra es van reunir a la Haia amb l'objectiu de detenir la Primera Guerra Mundial, que s'estava cobrant milers de morts. Intentaven formar un mecanisme de mediació que pogués posar fi a la guerra. Els quatre dies de conferències van finalitzar amb un enviament de representants als caps d'Estat de 14 països (tots homes), i es va proposar la creació urgent d'una Comissió de Paz per part dels països neutrals.

Així és com sorgeix la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, comptant amb una important fundadora , Jane Addams , sociòloga i reformadora social estatunidenca i Premi Nobel de la Pau en 1931. Avui dia malgrat els grups, tant de dones com d'homes, antimilitaristes els països continuen armant-se cada vegada més, en els últims temps les despeses militars s'han incrementat més d'un 7%.

Afrontar els problemes amb diàleg, empatia i amb interès de solucionar qualsevol problema abans d'arribar al conflicte bèl·lic, no és alguna cosa que tinguin assumit els mandataris de la majoria de països, les lluites de “egos masculins” davant un possible conflicte porta a el” jo més i millor.”

En els moments de crisis de les societats com a guerres o desastres naturals, les dones adquireixen un paper molt important en l'ajuda humanitària, intermediàries pacifistes i transmisoras d'esperança en conflictes que no tenen l'aire de desaparèixer. Encara que paradoxalment la figura de la dona en països postbèl·lics és ignorada.

Com a exemple de dones que no “tiren la tovallola “trobem a les Dones de negre colombianes que després de quaranta anys de sentir els horrors de la guerra en la seva pell i en la de les seves filles i fills mortes/us i desaparegudes/us, continuen sortint als carrers per a recordar al món que cal eliminar els exèrcits i animar a les dones a tenir presència i a exigir una política no violenta en tots els àmbits de la vida. Entre altres països que han continuat aquest moviment està Espanya.

Al novembre de 1993 a Mèrida, es van organitzar unes jornades contra les guerres dels Balcans en les quals van participar vuit dones de Belgrad i diverses espanyoles de diferents llocs, totes contràries a la guerra i molt sensibilitzades pel treball que estaven realitzant les dones a Belgrad. Des d'aquest moment van sorgir grups de suport a MdN de Belgrad, que van ser el punt d'arrencada dels grups espanyols. Existeixen aquestes dones de negre espanyoles per tota Espanya, destaquen els grups de Madrid, Bilbao i València, encara que n'hi ha per més localitats espanyoles.

El negre com a color de la pena, el dolor i l'esquinçament que ens produeix a les dones la guerra i la pèrdua de vida d'innocents. De tot el món és sabut que en els conflictes bèl·lics les dones, les nenes i nens són els que pateixen directament la violència física i sexual, la vulnerabilitat humana i la fragilitat física en alguns casos fa que aquesta violència s'exerceixi amb major facilitat sobre elles .

Els soldats aliats van violar a més d'un milió de dones i nenes alemanyes després de la II Guerra Mundial; en 1937 l'exèrcit japonès va ocupar la ciutat xinesa de Nankí i s'estimen 80 mil dones violades, durant la Segona Guerra entre la Xina i el Japó…Així un llarg etc d'atrocitats realitzades en qualsevol conflicte bèl·lic contra les dones.

Estem cansades de parir per a la guerra, no volem conflictes bèl·lics que s'emportin als nostres fills/as, marits/emmanilles, germans/as…Apostem per un món que pari de fabricar i comprar armament per a produir pànic i mort en la resta de països; volem que els conflictes se solucionin a través del diàleg i del respecte cap a les altres persones… És tasca difícil, el sabem, però haurem de continuar sortint als carrers reivindicant un món pacífic que sí que és possible si TOTS posen de la seva part.

La Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat( WILPF) té estatus consultiu (categoria B) en el marc del Consell Econòmic i Social de Nacions Unides (ECOSOC) des de 1948 i una relació consultiva especial amb la UNESCO i la UNCTAD, així com relacions especials amb l'Organització Internacional del Treball (OIT), la FAO, l'UNICEF i altres organitzacions i agències.

La Lliga realitza labors de promoció de la pau i pressió política per a la democratització de l'ONU, del Consell de Seguretat (CS) i les altres organitzacions i agències de l'ONU, supervisa les activitats del CS i de l'Assemblea General per promoure reformes, s'oposa a la privatització i la influència de grans corporacions en l'ONU i advoca per la fi del vet en el Consell de Seguretat (CS).

Manifiest Mujeres por la Paz y el Desarme 2019

MUJERES POR LA PAZ Y EL DESARME 2019

 

La Internacional de las mujeres por la paz y el desarme.

El Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament es va instaurar el 24 de maig de 1982 per grups pacifistes de dones europees, per a recordar les campanyes realitzades per les britàniques que es van oposar a l'OTAN i a la instal·lació de les seves bases militars. Avui, aquesta commemoració serveix per a recordar al món la violència que sofreixen les dones en els conflictes i post conflictes armats.

La Resolució 1325 (2000) del Consell de Seguretat de l'ONU, és la primera en què es va tractar l'efecte desproporcionat i singular del conflicte armat en les dones. En aquesta resolució se subratlla la importància que les dones participin en peus d'igualtat i intervinguin plenament en la prevenció i solució dels conflictes, la consolidació de la pau i el manteniment de la pau.

També insta als Estats membres que garanteixin la participació en peus d'igualtat i la plena participació en tots els esforços per a mantenir i promoure la pau i la seguretat i insta a tots els agents que augmentin la representació de la dona i incorporin una perspectiva de gènere en totes les esferes de la consolidació de la pau.

Reconeixent l'efecte que té la violència sexual en els conflictes en el manteniment de la pau i la seguretat, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar la resolució 1820 del Consell de Seguretat en què es vincula explícitament la violència sexual com a tàctica de guerra amb la dona, la pau i la seguretat. Les dones que es troben en zona de conflicte bèl·lic, tenen doble perill, el derivat del propi conflicte i a més la violència sexual que poden sofrir per part dels homes que estan en aquest conflicte.

Però no sols les dones en zones bèl·liques sofreixen violència sexual. Les dones migrants són també molt vulnerables, així en Mexico s'estima que 6 de cada 10 dones migrants sofreixen violència sexual en el seu camí a la recerca del somni americà. Les dones Sirianes en el seu periple també han sofert violència sexual encara que és difícil obtenir dades per l'hermetisme d'aquestes davant possibles represàlies. El mateix ocorre amb les dones migrants Africanes.

La vulnerabilitat de les dones és un fet i davant aquesta situació l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical i SUATEA exigim:

– Que s'abordin les necessitats i vulnerabilitats específiques de les dones i nenes com a resposta a la crisi migratòria i de persones refugiades per a mitigar les greus conseqüències mèdiques i psicològiques que causen les migracions traumàtiques.

– Que es faciliti que les dones tinguin dret a reclamar asil i, atès que el domini patriarcal de les seves societats els nega drets, el puguin fer de manera independent.

– Que es protegeixi a les dones refugiades enfront de la violència i es reconegui la violència contra les dones com una forma de persecució d'acord amb la Convenció sobre els Refugiats de les Nacions Unides.

– Que es donin respostes amb garanties de gènere d'acord amb les normes de drets humans tant als conflictes armats com al drama de les persones refugiades i desplaçades.

– Que es destinin partides econòmiques específiques per a respondre a les necessitats específiques de les dones i per a promoure la igualtat de gènere i apoderar a les dones de les zones en conflicte.

Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical y SUATEA