|
Mentre escric aquest correu, veig que ja som més de 40.000 persones les que hem signat la petició exigint al govern rus que posi fi a aquesta barbàrie.
|
Aquestes imatges d'infrarojos, de colors falsos, destaquen el foc visible en imatges captades a les 08.49 UTC del 26 de febrer de 2022. Els sensors ambientals incorporats en satèl·lits de la NASA i la NOAA també van detectar en dues ocasionis punts calents en Chernígov el 26 de febrer de 2022. Un d'aquests punts està prop de l'escola geolocalitzada.
Un centre preescolar en el nord-est d'Ucraïna va ser aconseguit el matí del 25 de febrer amb municions de ram, àmpliament prohibides, mentre en el seu interior es refugiaven civils. Van morir tres persones, una d'elles un nen, i un altre nen va resultar ferit, segons ha declarat avui Amnistia Internacional. L'atac sembla haver estat llançat per forces russes, que operaven en la rodalia i que tenen un vergonyós historial d'utilitzar municions de ram en zones poblades.
Amnistia Internacional ha confirmat que un coet Uragan de 220 mm va deixar caure municions de ram sobre el centre preescolar i jardí d'infància Sonechko, la localitat de Ojtirka, en la Óblast de Sumy, on residents locals buscaven refugi enfront dels combats.
L'atac pot constituir un crim de guerra.
“No hi ha justificació possible per a deixar caure municions de ram en zones poblades, no diguem ja sobre una escola”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional. “Aquest atac té totes les característiques de l'ús que Rússia fa d'aquestes armes d'efectes inherentment indiscriminats i prohibides internacionalment, i mostra un flagrant menyspreu per la vida de la població civil.” El bombardeig no sols viola la prohibició de llançar atacs indiscriminats, sinó que a més ha danyat una escola, és a dir, una estructura amb dret legal a gaudir de protecció especial.
En virtut de la Convenció sobre Municions en Ram, de 2008 —un tractat recolzat per més de 100 Estats, però al qual Ucraïna i Rússia no s'han unit—, l'ús, desplegament, producció, adquisició, emmagatzematge i transferència de municions de ram està prohibit en totes les circumstàncies.
El dret internacional humanitari consuetudinari prohibeix l'ús d'armes d'efectes inherentment indiscriminats com ara les municions de ram. El llançament d'atacs indiscriminats que matin o fereixin a civils constitueix un crim de guerra.
Les imatges de vídeo preses des d'un dron en el lloc dels fets mostren que les municions de ram van aconseguir almenys set punts en l'edifici o prop d'ell: quatre en la teulada i tres en el paviment immediatament al costat de l'escola. En les imatges es veu també a dos civils ferits o morts, així com tolls de sang. Altres 65 fotos i vídeos que Amnistia Internacional va adquirir d'una font local mostren més detalls de l'escena, les víctimes i els seus familiars, i els danys a l'escola.
“Anava caminant amb la meva esposa quan vaig sentir unes explosions molt pròximes”, va comptar un ancià a un contacte que treballa amb Amnistia Internacional. “Tothom estava cobert de sang, hi havia sang pertot arreu. En mirar-ho…[paraulota], em va matar el fet que és un jardí d'infància. És a això al que disparen? A objectes militars? On estan aquests objectes militars?”
El coet Uragan de 220 mm, un 9M27K o un 9M27K1, porta 30 municions de ram 9N210 o 9N235, que són gairebé idèntiques i es diferencien només en el temps que triga a activar-se la seva funció d'autodestrucció. Els set impactes a l'escola i la seva rodalia mostren danys, inclòs un quarterament característic del sòl, que coincideixen amb els danys esperables de les municions de ram 9N210/9N235.
Tal com va informar en primer lloc l'organització de recerca basada en fonts d'accés públic Bellingcat, a 200 metres a l'est de l'escola es van descobrir les restes del morro i el compartiment de càrrega d'un coet 9M27K. Els informes procedents de fonts d'accés públic indiquen que hi havia forces russes a l'oest de Ojtirka, el lloc des d'on es va llançar el coet segons determinacions basades en la trajectòria de vol i el moment de l'atac.
L'objectiu de l'atac podia haver estat un terreny d'emmagatzematge logístic situat a 300 metres al nord de l'escola. No obstant això, els sistemes de llançacoets múltiples, com els coets Uragan de 200 mm utilitzats en aquest atac, són armes no guiades i notòriament poc precises, i no han d'utilitzar-se mai en zones civils poblades.
A més, ja que escampen municions en una àmplia àrea, tenen un índex d'error extremadament alt (de fins al 20%), i per la consegüent amenaça que constitueixen per a la població civil, les municions de ram són armes d'efectes inherentment indiscriminats que estan prohibides internacionalment per un tractat recolzat per més de 100 Estats. L'ús d'aquestes armes constitueix una violació de la prohibició dels atacs indiscriminats.
Atacs a escoles
Aquest és el quart atac en aquest conflicte que aconsegueix una escola verificat per Amnistia Internacional.
El 17 de febrer, durant els creixents bombardejos al llarg de la línia de control, les forces recolzades per Rússia van arribar a un jardí d'infància en la localitat de Stanitsia Luganska, i van ferir a tres civils.
Al capvespre del 25 de febrer, un míssil va danyar l'Escola Núm. 48 de Mariupol: va rebentar les finestres i els seus fragments de metall van fer forats en les parets. A més, el 26 de febrer, una arma explosiva, molt probablement un projectil d'artilleria, va aconseguir la segona planta d'un jardí d'infància en Chernígov, i va provocar un incendi que probablement va ser detectat pels sensors del satèl·lit ambiental VIIRS.
En virtut del dret internacional humanitari, les instal·lacions educatives tenen dret a gaudir d'una major protecció sempre que no s'utilitzin per a finalitats militars. (Cap de les escoles danyades en els incidents documentats per Amnistia Internacional sembla haver estat utilitzada per a finalitats militars.)
Les parts d'un conflicte han de tenir especial cura d'evitar destruir o danyar escoles, un requisit que les forces russes no semblen estar complint, si s'ha de jutjar pel creixent nombre d'atacs.
En 2019, Ucraïna es va adherir a la Declaració sobre Escoles Segures, que inclou el compromís de reforçar la protecció de les escoles durant els conflictes armats i de restringir el seu ús per a finalitats militars. Totes les parts de l'actual conflicte han de respectar la Declaració sobre Escoles Segures i les seves Directrius.
“Se't regira l'estómac quan veus un atac indiscriminat contra un centre preescolar i jardí d'infància en el qual la població civil està tractant de refugiar-se. Ras i curt, això ha d'investigar-se com un crim de guerra”, ha declarat Agnès Callamard.
“Mentre es produeix aquesta tragèdia humana a Ucraïna, a tota persona que cometi crims de guerra ha de fer-se-li rendir comptes individualment davant la Cort Penal Internacional (CPI) o un altre procés de justícia penal internacional en l'àmbit nacional o internacional. És imperatiu que els Estats membres de l'ONU i la CPI considerin urgentment com garantir la recopilació i conservació efectives de proves de qualsevol crim de dret internacional comesa a Ucraïna.” Encara que Rússia i Ucraïna no són parts en la CPI, en 2015 Ucraïna va acceptar la jurisdicció de la Cort sobre els presumptes crims comesos en el seu territori des del 20 de febrer de 2014.
Informació enviada per Amnistia Internacional a Las afueras.