La invasió d'Ucraïna per part de Putin ha commocionat al món. Com a milions i milions al voltant del món, ens solidaritzem amb les persones d'Ucraïna en aquest moment difícil i esperem una resolució ràpida cap a una pau duradora. Encara que sabem que perquè la pau es pugui sostenir en el temps, precisem d'una visió de futur en la qual no existeixi dependència del petroli, el gas i el carbó.

La invasió russa ha posat de manifest el paper fonamental que exerceixen els combustibles fòssils en els conflictes armats al voltant del món. En aquesta guerra, en concret, s'han convertit en un camp de batalla clau. Mentre la nostra dependència cap a les energies no renovables continuï, la nostra seguretat geopolítica, econòmica i energètica estarà en risc, subjecta a un panorama polític i econòmic fluctuant en el qual el canvi climàtic no fará més que aprofundir aquesta situació(link en anglès).

Com confirmava el l'últim informe de l' IPCC (link en anglès) publicat fa a penes un parell de setmanes, els efectes del canvi climàtic s'estan manifestant a un ritme major del qual havien predit els científics. El document apunta al fet que, si no es prenen mesures dràstiques en l'immediat per a limitar les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, perdrem el poc temps que ens queda per a evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic. Encara no és massa tarda, però hem d'actuar ara.

És la nostra responsabilitat mostrar als líders globals que la transició a les energia renovables és l'únic camí que ens dóna l'esperança d'aconseguir algun dia la pau i la resiliència que totes mereixem.

Un mundo mejor es posible. Un món millor és possible.

En solidariedad,

Renata y el equipo de 350.org América Latina

350.org esta construyendo un movimiento internacional para solucionar la crisis climática. Únete a nosotros en Instagram, Facebook y Twitter, y suscríbete para recibir alertas de correo.

¿Qué es 350? Visita nuestra página web para aprender más sobre la ciencia que hay tras el movimiento.

Els riscos d'escalfament global augmenten en els conflictes

Segons els experts, la connexió entre el canvi climàtic i el conflicte suposa una amenaça desmesurada per als països del sud global.

A càrrec de l'escriptora de Kaia Hubbard

Oct. 29 de 2021, a les 6:00 a.m.

Quan els líders mundials es van reunir per a l'inici de la cimera de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a Glasgow, Escòcia, un dels principals objectius serà un tema al centre de la conversa sobre el clima: frenar l'augment de l'escalfament de la Terra.

I si no ho fan, l'augment del risc de conflicte o fins i tot de guerra estarà entre les moltes amenaces que poden suposar el canvi climàtic i l'escalfament global.

Un augment de la investigació en els darrers anys suggereix una relació entre l'escalfament global i la probabilitat de conflicte. En un article del 2019, els investigadors van trobar que la intensificació del canvi climàtic probablement augmentarà el risc futur de conflictes armats violents dins dels països, estimant que el canvi climàtic o la variabilitat climàtica ha influït entre un 3% i un 20% del risc de conflicte armat durant el segle passat. L'estudi també va trobar que si no es redueixen les taxes d'emissions globals, el risc de violència induïda pel clima es quintuplica.

Des de llavors, alguns líders s'han compromès a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però el món encara no està en camí de frenar l'escalfament fins als nivells establerts per l'Acord de París el 2015, segons un informe de l'ONU publicat dimarts. Fins i tot els nous objectius d'emissions establerts pels governs d'arreu del món no són prou estrictes com per evitar que el planeta s'escalfi més d'1,5 graus centígrads a finals de segle, va trobar l'informe, que va augmentar l'aposta a la propera cimera.



"Cada tona d'emissions de diòxid de carboni augmenta l'escalfament global", va dir dimarts a les Nacions Unides la científica climàtica francesa Valerie Masson-Delmotte, que va copresidir un informe de ciència climàtica de les Nacions Unides a l'agost, segons The Associated Press. "El clima que experimentem en el futur depèn de les nostres decisions ara".

L'augment de les possibilitats de conflicte també pot ser el desplaçament massiu de persones obligades a abandonar zones que es tornen inhòspites, diuen els investigadors. Però els esdeveniments relacionats amb el clima que poden provocar un desplaçament afecten de manera desproporcionada algunes regions més que altres. Segons un índex de la Universitat de Notre Dame, els països més vulnerables al canvi climàtic solen ser al sud global, on molts ja estan experimentant un conflicte armat.

En els darrers anys, el canvi climàtic ha estat conegut com un "multiplicador de l'amenaça" i en un discurs al Consell de Seguretat de l'ONU, el secretari general António Guterres va qualificar el canvi climàtic de "multiplicador de crisi" amb profundes implicacions per a la pau i l'estabilitat internacionals.

Als països on el canvi climàtic condueix a la sequera o la reducció de la collita o destrueix infraestructures crítiques i desplaça comunitats, el risc de conflicte s'accentua, va dir Guterres. A l'Afganistan, per exemple, la reducció de la collita va empènyer la gent a la pobresa, deixant-les susceptibles de ser reclutades per grups armats. I a diverses parts d'Àfrica, els patrons de pastura que han canviat a causa de les condicions climàtiques han fomentat conflictes entre agricultors, va explicar.

"El moviment forçat d'un nombre més gran de persones a tot el món augmentarà clarament el potencial de conflicte i inseguretat", va dir Guterres.





Segons un document d'investigació publicat a l'abril, s'espera que els països africans siguin especialment susceptibles als efectes del canvi climàtic a causa, en gran part, de la dependència d'algunes economies africanes de l'agricultura i la ramaderia.

El document explora l'impacte del canvi climàtic en la susceptibilitat d'alguns països africans als conflictes i a la guerra. Els investigadors van trobar que més d'1,2 milions de persones a tot el continent van morir en un conflicte civil entre el 1989 i el 2018, un període en què les precipitacions anuals van caure molt per sota de la mitjana. La sequera provocada pel canvi climàtic va obligar a la competència entre els agricultors, van explicar els investigadors, provocant enfrontaments violents.

Informació enviada per 350.org a Las afueras.