El Tribunal Suprem del Regne Unit, va desestimar  un recurs presentat pel fundador de Wikileaks, Julian Assange, el dilluns passat, 14 de març, la qual cosa dóna llum verda a la seva extradició als Estats Units.

El cas passa ara a la ministra britànica de l'Interior, Priti Patel, que ha d'autoritzar el lliurament, encara que s'espera que la defensa recorri altres parts del procés, la qual cosa podria alentir-lo.

Les autoritats estatunidenques volen que Assange, de 50 anys, s'enfronti a un judici per 18 càrrecs relacionats amb la publicació per part de Wikileaks de grans quantitats de registres militars i cables diplomàtics confidencials dels Estats Units que, segons sostenen, han posat vides en perill.

Qui enviarà a la Cort Penal Internacional (1) als responsables dels EUA (Busch), del Regne Unit (Tony Blair) o del Regne d'Espanya(Aznar) per tots els crims de guerra que han comés a l'Irak? És la pregunta que quedarà sense resposta. Ara són els criminals els que acusen els periodistes per haber divulgat els seus crims. És la màfia internacional la que domina el món ?

És com si Putin, un cop finalitzada la invasió a Ucrània, volgués portar davant la Cort Penal Internacional al president d'Ucraïna per crims de guerra. Una barbaritat!

"Bèlgica, país que tenia competència universal per a jutjar crims de guerra, de lesa humanitat o de genocidi, va decidir en 2003 presentar una denúncia contra el llavors secretari de defensa EUA Donald Rumsfeld, per la seva participació en els crims contra el poble iraquià. Rumsfeld va amenaçar amb retirar la seu de l'OTAN de Bèlgica i, tot seguit, el país va canviar la seva llei de competència universal i va bloquejar el judici contra el secretari estatunidenc", segons escriu Arantxa Tirado en el seu llibre "El lawfare. Golpes de Estado en nombre de la ley."

Darrera la guerra d'Irak es trobava la voracitat pels recursos petrolers. "La economia dels EUA és indisociable de la guerra, i es troba en una permanent mobilització bèlic-industrial", segons apunta John Saxe Fernández en el seu llibre "Estado de excepción en "América del Norte": apuntes preliminares".

La Universitat Johns Hopkins, publicava en 2006 en la prestigiosa revista The Lancet, el nombre de morts estimats per la invasió d' Irak pels EUA, Regne Unit i el Regne d'Espanya : 655.000, tant producte de la violència de la invasió com de les males condicions sanitàries provocades per aquesta.

Antecedents.

Segons Amnistia Internacional, la implacable persecució del govern estatunidenc contra Julian Assange per la publicació de documents no és sinó un atac en tota regla al dret a la llibertat d'expressió. El possible efecte acovardidor sobre periodistes i altres persones que destapen actuacions oficials indegudes publicant informació procedent de fonts creïbles podria tenir profundes repercussions sobre el dret de la ciutadania a saber què fa el seu govern.

Si Julian Assange és silenciat, també s'estarà emmordassant a altres persones, ja sigui directament o a través de la por de sofrir persecució i enjudiciament. Sens dubte, això tenallarà a una comunitat mediàtica global que ja està sent objecte d'atacs als Estats Units i en molts altres països.

“Resulta irònic que no s'hagi processat i menys encara sancionat a un sol responsable de presumptes crims de guerra a l'Iraq i l'Afganistan, mentre que l'única persona exposada a passar la resta de la seva vida en la presó és l'editor que va posar al descobert aquests crims.”

El Departament de Justícia dels Estats Units no sols està acusant un editor que no té l'obligació de revelar les seves fonts, sinó també a una persona que no té la nacionalitat estatunidenca ni està als Estats Units. El govern estatunidenc es comporta com si tingués jurisdicció a tot el món per a perseguir a qualsevol que rebi i publiqui informació sobre actes governamentals il·legals.

Si Regne Unit decideix extradir-ho, Assange serà jutjat als Estats Units per càrrecs d'espionatge pels quals podria haver de complir presó per a tota la vida, possiblement en un centre reservat per a reclusos de màxima seguretat i sotmès als règims més estrictes, inclosa la reclusió prolongada en règim d'aïllament. I tot per alguna cosa que tots els editors de notícies del món fan: publicar informació d'interès públic facilitada per les seves fonts.

Eric Levy, de 92 anys, té un interès personal en el cas de Assange. Eric estava a Bagdad quan els Estats Units va dur a terme el seu bombardeig “de domini ràpid” en 2003. Formava part del Moviment Escut Humà que havia viatjat fins a l'Iraq amb l'objectiu de parar la guerra o, almenys, protegir a la població iraquiana. “Avui sóc aquí per la mateixa raó que vaig estar llavors a l'Iraq. Perquè crec en la justícia i crec en la pau - diu—. A Julian Assange no ho persegueixen realment per espionatge, sinó per fer que es vegi als Estats Units com a criminal de guerra”.

(1) La Cort Penal Internacional creada per iniciativa de l'ONU el 17 de juliol de 1998 mitjançant l'Estatut de Roma va entrar en vigor l'1 de juliol de 2002. El naixement d'una jurisdicció independent constitueix un pas històric cap a la universalització dels drets humans. La Cort Penal Internacional (CPI) és el primer tribunal internacional de caràcter permanent encarregat de jutjar als responsables de crims contra la humanitat, genocidi i crims de guerra.

El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, podrà acudir al Tribunal Suprem del Regne Unit per impugnar una decisió que li permeti ser extradit als Estats Units per fer front a càrrecs d'espionatge.

Tanmateix, l'alt tribunal li va denegar el permís per a un recurs directe, és a dir, el tribunal suprem haurà de decidir primer si ha d'escoltar o no la seva impugnació.

L'alt tribunal va decidir el mes passat que el cofundador de WikiLeaks pot ser extradit, ja que va anul·lar una sentència a principis de l'any passat per preocupacions sobre la salut mental d'Assange i el risc de suïcidi en una presó de màxima seguretat dels Estats Units.

En la seva sentència del desembre, els jutges de l'alt tribunal es van posar del costat de les autoritats nord-americanes després que es va oferir un paquet de garanties que Assange no s'enfrontaria a aquestes mesures més estrictes tret que cometés un acte en el futur que les requereixi.

Stella Moris, la nòvia d'Assange, va dir després de la sentència de dilluns que el que va passar al jutjat era precisament el que ella i els que el donaven suport havien volgut que succeís.

"La situació ara és que el tribunal suprem ha de decidir si coneixerà el recurs, però, no ens equivoquem, hem guanyat avui al tribunal".

Un cas ha de plantejar una qüestió de dret d'"importància pública general" perquè una proposta d'apel·lació sigui considerada pel tribunal suprem. Birnberg Peirce Solicitors, que representa Assange, ha dit anteriorment que el cas plantejava qüestions legals "greus i importants", inclosa la "dependència" de les garanties donades pels Estats Units sobre les condicions de presó que s'enfrontaria si fos extradit.

En el seu breu pronunciament dilluns, el cap de justícia, Lord Burnett, i Lord Justice Holroyde van dictaminar que hi havia una qüestió de dret, però van negar a Assange el permís per a l'apel·lació.

Van dir que Assange havia plantejat tres punts de dret per a la candidatura al Tribunal Suprem, però només va tenir èxit en un sobre l'ús de garanties en les audiències d'extradició. Van afegir que correspon als jutges del Tribunal Suprem prendre la decisió final.

Burnett va demanar al tribunal que "prengués mesures per accelerar la consideració de qualsevol sol·licitud" que se segueix.

En declaracions davant les Corts Reials de Justícia dilluns, Moris va dir als partidaris: "Però no oblidem que cada vegada que guanyem, mentre aquest cas no s'arregli, mentre Julian no sigui alliberat, Julian continua patint. Fa gairebé tres anys que està a la presó de Belmarsh i pateix profundament, dia rere dia, setmana rere setmana, any rere any. Julian ha de ser alliberat i esperem que això s'acabi aviat.

"Però estem lluny d'aconseguir justícia en aquest cas perquè Julian fa tant de temps que ha estat empresonat i no hauria d'haver passat un sol dia a la presó".

"Si hi hagués justícia, els crims que Julian va exposar, crims de guerra, matança de civils innocents, no serien immunes".

Nick Vamos, soci dels advocats de Peters i Peters a Londres i antic cap d'extradició del Crown Prosecution Service, va dir: "Hi haurà una mica de sorpresa al respecte, ja que hi ha una jurisprudencia consolidada sobre la qüestió que s'ha certificat. . No obstant això, en la seva sentència del 10 de desembre, l'alt tribunal va discutir les diferents circumstàncies en les quals es podrien considerar les garanties en cas d'apel·lació, de manera que no és completament en blanc i negre.

"El tribunal suprem podria dir: 'No ens interessa aquesta qüestió sobre les garanties perquè ja s'ha resolt a nivell de tribunal superior'. Fins i tot si el tribunal suprem accepta l'apel·lació, pot aclarir la llei per a futurs casos en una manera que no fa cap diferència en l'atractiu d'Assange".

Assange, que continua a la presó, tindria altres vies per lluitar contra la seva extradició, independentment del que succeeixi en relació a qualsevol recurs del Tribunal Suprem.

Si fracassés, els seus advocats podrien presentar un recurs creuat a un tribunal inferior, que es faria primer a l'alt tribunal i se centraria en qüestions de llibertat d'expressió i motivació política de la sol·licitud d'extradició.