Aquest any tornem a omplir els carrers, les places els pobles i ciutats amb un crit comú contra les violències i opressions que patim les dones arreu del món.

En els últims anys, les feministes que formem part del moviment per l’habitatge hem omplert els carrers amb les nostres denúncies i reivindicacions per visibilitzar una lluita que té com a objectiu principal la construcció d’una societat justa, digna i lliure de discriminacions i opressions . Enguany, tornem als carrers tot sumant-nos al Manifest #8M 2022 , el contingut del qual ens hi adherim totalment.

Aquest any tornem a omplir els carrers, les places els pobles i ciutats amb un crit comú contra les violències i opressions que patim les dones arreu del món. Un any més cal sortir als carrers per fer-los nostres. Les dones continuem patint en primera conseqüències sinó que han agreujat la crisi sanitària, política, social, laboral i de drets civils que duem arrossegant des de fa més d’una dècada. Ser dona continua sent un factor de risc també pel que fa la precarietat laboral i la pobresa. A les desigualtats per sexes ja existents se suma la discriminació salarial, la subcontractació a través de contractes temporals, les jornades parcials no desitjades, l’atur, els baixos salaris, la discriminació laboral vers les dones que tenen criatures i una precarització de les professions feminitzades. Aquesta precarietat que patim les dones continua necessitant de polítiques públiques feministes que erradiquin les polítiques patriarcals i capitalistes que capitalitzen la dona al món i vetllin per erradicar les violències, opressions i discrimancions que patim les dones.

Les conseqüències derivades de la pandèmia continuen tenint un clar biax per sexe:

• Els ERTO han afectat principalment a les dones, un 52,3%.
• Les llars en que la sustentadora principal és la dona han augmentat l’exclusió més del doble de les llars en que el sustentador principal és l’home. Sent un 13,5 % de les llars sustentades per dones les que han arribat a un estat d’exclusió severa. A més, les llars monoparentals, i sobretot les encapçalades per una dona són les que han arribat al 21% d’exclusió social severa.
• La desigualtat i precarització laboral a la que estem sotmeses les dones provoca que la major part dels ingressos vagin destinats a l’habitatge, i per tant estem més exposades a patir situacions de pobresa i pobresa severa.
• L’atenció a les cures, una de les tantes càrregues que el sistema patriarcal imposa sobre les dones utilitzant la socialització de gènere com instrument opressor per aconseguir-ho, ha provocat més dificultats en les dones per conciliar cures i feina, ja que l’empleabilitat no ha implicat una reducció en la responsabilitat respecte les cures i tasques domèstiques, tot el contrari ha augmentat la bretxa de la desigualtat.
• Ser dona, dona racialitzada, víctima de violència masclista, en situació de sensellarisme, monomarental, lesbiana, transgènere, dones explotades sexualment, dones joves, és un factor de risc no només respecte les dificultats en l’accés a l’habitatge si no en patir situacions de discriminació, violència i explotació en la consecució d’una llar en la que viure.
• La llar és imprescindible per a la vida, és un dret fonamental i per això en el sistema patriarcal en el que vivim s’utilitza com element extorisonador per agredir, explotar i amenaçar les dones perpetuant així la cultura de la violència (sexual, psicològica, física, econòmica) vers les dones, utilitzant un dret fonamental com és el de la vivenda, per a la consecució del poder, la satisfacció del desig i el domini masclista.
• Les conseqüències de l’emergència sanitària continuen presents i han agreujat la situació crítica i estructural de desigualtats, expressades en el conjunt de les nostres vides i que afecta a totes les dones.

Per això, les feministes que formem part del moviment per l!habitatge a Catalunya:

1. Denunciem la greu emergència habitacional a Catalunya i a tot l’Estat que patim les dones. Les conseqüències de la crisi sanitària han tingut un gran impacte en nosaltres pel que fa a l’augment de situacions de pobresa i exclusió, incrementant així les dificultats que ja es
   donaven prèviament a la pandèmia per pagar rendes i hipoteques, amb el conseqüent augment escandalós de desnonaments. L’habitatge està reconegut com a un dret fonamental a la Declaració Universal dels DDHH i a la Constitució Espanyola, però a dia d’avui l’Estat no ha desenvolupat prou mesures per garantir aquest dret, de forma efectiva, per a la majoria de la població. Així mateix, les dones afectades pels desnonaments i la pobresa energètica som les primeres en posar els nostres cossos davant la policia i els jutjats per aturar els llançaments i defensar un habitatge digne.
2. Exigim polítiques d’habitatge feministes que donin resposta a les necessitats derivades de la greu situació habitacional que patim les dones i que garanteixin un accés a la vivenda segur i l’erradicació i penalització de tota pràctica violenta i discriminatòria.
3. Exigim la reducció i limitació dels preus de lloguer, amb mesures específiques per les dones, per garantir que la dscriminació que patim en l’àmbit laboral i econòmic no dificulta l’execució d’un dret fonamental com és l’accés a una vivenda digne i en condicions de seguretat.
4. Exigim polítiques públiques d’habitatge feministes ambicioses i estructurals , que aturin definitivament els desnonaments, ampliïn el parc públic d’habitatge i que penalitzin l’especulació i la violència immobiliària i econòmica vers les dones i l’incompliment de la funció social de l’habitatge.
5. Exigim el compliment escrupulós de la Llei 24/2015 i la tot just aprovada llei 1/2022, de 3 de març, obligant els grans propietaris (bancs, fons voltors, particulars multipropietaris, etc.) a oferir lloguers socials a dones en situació d’exclusió o que la societat discrimina.
6. Exigim la fi de la violència policial , la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta gràcies a la Llei Mordassa,
   entre d’altres. Per culpa d!aquesta repressió el moviment per l’habitatge porta acumulats des de 2019 més e 364 multes, de les quals 351 han estat posades a desnonaments, sumant un total de 206.141, tot i que sabem que segurament són moltes més. Davant d’aquest atac a la llibertat de protesta, fem bandera de la solidaritat i de la nostra força per assenyalar un sistema penitenciari que condemna la dissidència política i la pobresa i on totes les preses pateixen per partida doble les discriminacions, violències quotidianes i perpetuació dels mandats patriarcals.
7. Si les administracions públiques no garanteixen un habitatge digne per a totes, el farem nosaltres mitjançant ocupacions i acció directa. No restarem callades mentre veiem els efectes provocats per un Estat que durant l’última dècada s’ha dedicat sistemàticament a empobrir, mitjançant les retallades, un ja escàs sistema de protecció social i que segueix desvaloritzant les cures i la sostenibilitat de la vida a tots els nivells. Aquestes cures segueixen recaient de forma majoritària sobre les dones, tant de manera remunerada com per les tasques naturalitzades en l’àmbit de la llar i a nivell comunitari, realitzades amb sobrecàrregues o externalitzades en condicions precàries.

ENS REBEL·LEM! Des de la nostra força i per l’acompliment dels nostres drets: farem mobilitzacions, assemblees i accions ocupant carrers i places; hi ha convocades aturades i vaga als llocs de treballs remunerats per qui les vulgui secundar, així com accions als centres educatius. El que ens uneix és visibilitzar una vegada més, i totes les que siguin necessàries, aquest 8 de març, el Dia Internacional de la Dona i promoure la solidaritat activa i el suport mutu a cada barri i a cada poble!

Cap dona oprimida, agredida ni discriminada! Sempre feministes! Antipatriarcals, anticapitalistes i anticolonials. Autonomia feminista o barbàrie! #Rebels

Comparteix la lluita!

Informació enviada pel Sindicat de Llogateres a Las afueras.