|
Aquesta és una declaració de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats Filippo Grandi.
GINEBRA (Suïssa), 21 de febrer de 2022. ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, està profundament preocupada pel creixent nombre d'incidents de violència i greus violacions dels drets humans contra persones refugiades i migrants en diverses fronteres europees, molts dels quals han provocat tràgiques pèrdues de vides.
La violència, els maltractaments i les expulsions continuen denunciant-se amb regularitat en múltiples punts d'entrada a les fronteres terrestres i marítimes, dins i fora de la Unió Europea (UE), malgrat les reiterades crides dels organismes de l'ONU, inclòs ACNUR, les organitzacions intergovernamentals i les ONG, per a posar fi a aquestes pràctiques.
És alarmant veure informes recurrents i consistents de les fronteres terrestres i marítimes de Grècia amb Turquia, on ACNUR ha registrat gairebé 540 incidents notificats de devolucions informals per part de Grècia des de principis de 2020. També s'han registrat incidents inquietants en el centre i el sud-est d'Europa a les fronteres amb Estats membres de la UE.
Encara que molts successos no es denuncien per diversos motius, ACNUR ha entrevistat milers de persones en tota Europa que van ser rebutjades i que van al·legar haver estat objecte d'un inquietant patró d'amenaces, intimidacions, violència i humiliació.
En la mar, les persones informen que se'ls deixa a la deriva en pots o a vegades, que se'ls obliga a tirar-se directament a l'aigua, la qual cosa demostra una cruel desconsideració per la vida humana. S'han registrat almenys 3 persones mortes en aquesta mena d'incidents des de setembre de 2021 en la mar Egea, incloent la més recent el mes de gener passat.
A les fronteres terrestres es denuncien amb freqüència pràctiques igualment terribles, amb testimoniatges consistents de persones a les quals se'ls despulla de la roba i calçat i se'ls empeny brutalment a retornar en condicions climàtiques adverses.
Excepte unes poques excepcions, els Estats europeus no han investigat aquests informes malgrat el creixent nombre de proves creïbles. En canvi, s'estan aixecant murs i tanques en diverses fronteres. A més de la denegació d'entrada a les fronteres, també hem rebut informes que alguns refugiats poden haver estat retornats al seu país d'origen, malgrat els riscos que corrien allí, la qual cosa pot ser contrari al principi jurídic internacional de la “no devolució” (non-refoulement).
El dret a sol·licitar i gaudir de l'asil no depèn de la manera d'arribada a un país. Les persones que desitgin sol·licitar asil han de poder fer-ho i se'ls ha d'informar dels seus drets i oferir-los assistència jurídica. Les persones que fugen de la guerra i la persecució tenen poques opcions disponibles.
És poc probable que els murs i les tanques serveixin realment com a element dissuasiu. Només contribuiran a augmentar el sofriment de les persones necessitades de protecció internacional, en particular de les dones, nenes i nens, i els empenyeran a considerar rutes diferents, sovint més perilloses que probablement, provocaran més morts.
El que està ocorrent a les fronteres europees és legalment i moralment inacceptable i ha d'acabar. Protegir la vida humana, els drets humans i la dignitat ha de continuar sent una prioritat compartida per tots.
És urgent avançar en la prevenció de les violacions dels drets humans a les fronteres, així com en l'establiment de mecanismes nacionals de control veritablement independents que garanteixin el poder denunciar i la recerca independent dels incidents.
Temem que aquestes pràctiques deplorables acabin normalitzant-se i convertint-se en polítiques. Aquestes pràctiques reforcen una innecessària i nociva narrativa de "fortalesa europea". La realitat és que la majoria dels refugiats del món són acollits per països de renda baixa i mitjana, amb molts menys recursos, sovint fronterers amb països d'origen on es produeixen crisi.
Segons la legislació de la UE, les activitats de vigilància de les fronteres han de dur-se a terme respectant plenament els drets fonamentals. És possible gestionar les fronteres i abordar els problemes de seguretat, al mateix temps que s'apliquen polítiques justes, humanes i eficients respecte als sol·licitants d'asil que s'ajusten a les obligacions dels Estats en virtut de la legislació internacional sobre drets humans i refugiats, inclosa la Convenció de 1951, així com la legislació europea.
Els països europeus porten molt temps donant suport a la labor d'ACNUR i realitzen importants contribucions que ajuden tant a la protecció dels refugiats com a col·laborar amb els països d'acolliment.
No obstant això, el suport financer i de capacitació en altres països no pot substituir la responsabilitat i l'obligació dels Estats d'acollir i protegir a les persones refugiades en el seu propi territori. El reassentament i altres vies legals no poden substituir les obligacions cap a les persones que busquen asil a les fronteres, fins i tot si han arribat de manera irregular i espontània, fins i tot en pasteres, encara que són essencials i una manifestació de suport cap als principals Estats d'acolliment de refugiats.
Els Estats han de complir els seus compromisos i respectar els drets humans fonamentals, com el dret a la vida i el dret d'asil. La forma en la qual Europa decideix protegir als sol·licitants d'asil i als refugiats és important i estableix un precedent no sols a la regió, sinó també a nivell mundial.
|
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.