Julian Assange en una foto d'Amnistia Internacional. Reuters/Hannah Mckay.
“Amnistía Internacional va demanar al Regne Unit que rebutgés extraditar o enviar de qualsevol altra manera a Julian Assange als EEUU, on corre un risc molt real de ser objecte de violacions de drets humans -com condicions de reclusió contràries a la prohibició absoluta de la tortura i altres maltractaments, o ser sotmés a un judici injust seguit de possible execució- atès el seu treball en Wikileaks", va manifestar Massimo Moratti, director adjunt d'Investigació en Europa d'aquesta organització, el passat més d'abril.
Reuters/Hanna Mckay.
Assange va ser desposseït el passat 11 d'abril de l'asil que li proporcionava l'Equador a la seva embaixada a Londres, detingut per la policia britànica i trobat culpable d'evadir la justícia per violar les seves condicions de llibertat cautela en 2012.
La detenció d'Assange es va fer també "en el nom de les autoritats dels Estats Units", que van presentar una sol·licitud d'extradició per jutjar-lo per la presumpta comissió de delictes d'intrusió informàtica.
El Departament de Justícia dels EEUU va mantenir en la seva imputació que els càrrecs als quals s'hauria d'enfrontar Assange tenen una pena màxima de cinc anys de presó.
Moratti, el director adjunt d'Amnistia Internacional, va considerar que no està clar el procés formal que va permetre que les autoritats del Regne Unit entressin en l'embaxaida equatoriana i detinguessin a Julian Assange.
Assange es va refugiar en la seu diplomàtica equatoriana al juny del 2012, deprés de perdre totes les apel·lacions contra l'extradicció que el Regne Unit s'aprestava a complir, accedint a la petició de la fiscalia sueca que el requeria per a ser jutjat per presumptes delictes sexuals.
La entrega de Julian Assange per part del Govern equatorià a les autoritats del Regne Unit, "no només viola la convenció de Ginebra que es molt clara (en quan a) que no es pot lliurar a algú que és perseguit polític i que a més a més havia rebut asil de l'Estat equatorià, sinó que mostra l'actuació d'un govern que el que està fent és tractar de complir totes les demandes dels EEUU", segons va manifestar en el seu dia l'ex-vicecanciller d'Equador, Kintto Lucas.
El periodista y ciberactivista rebutjava la seva extradició al·legant que Suecia l'entregaria als EEUU, on podria enfrontar-se a la pena capital per haver publicat milers de documents filtrats que eren secrets d'Estat.
Els càrrecs contra Assange en Suecia van prescriure al 2017, però el Regne Unit es va negar a aixecar-li l'ordre d'arrestament, que la policia britànica va fer efectiva l'11 d'abril. Tres de les quatre acusacions contra Assange van prescriure, però la de violació en grau menor ho feia a l'agost del 2020.
"Les accions legals en marxa contra Assange poden sentar un precedent extremadament perillós per a periodistes i mitjans de comunicació i per a la llibertat de premsa."
Així ho proclama el Relator Especial de les Nacions Unides sobre la tortura, Nils Melzer, el qual va investigà el cas:
"En 20 anys de treball amb víctimes de guerra, violència i persecució política mai havia vist un grup d'estats democràtics posar-se d'acord per aillar de forma deliberada, demonitzar i abusar d'una sola persona durant tant temps i amb tan poca consideració per la dignitat humana i l'Estat de dret.
Des de l'any 2010, quan WikiLeaks va començar a publicar evidències de críms de guerra i tortura comesos per les foçes dels EEUU, hem vist un esforç sostingut i concertat de diversos estats per aconseguir que Julian Assange fos extradit per ser jutjat als EEUU."
Le Monde Diplomatique ha publicat aquest text en defensa de la llibertat de Julian Assange, que nosaltres reproduïm íntegrament.
Llibertat per a Julian Assange, per Serge Halimi.
Traducció del castellà al català per la redacció de Las afueras
Orgullós com Artaban, somrient, envoltat per uns cinquanta fotògrafs i camarògrafs, Jim Acosta va fer efectiu, el 17 de novembre passat, el seu retorn amb fanfàrries a la Casa Blanca. Alguns dies abans havia perdut la seva acreditació de corresponsal de Cable News Network (CNN), peró la justícia dels EEUU va obligar al president Donald Trump a que anul·lés la sanció. "Era una prova, i la vam guanyar nosaltres -va fanfarronejà Acosta- . Els periodistes han de saber que en aquest país la llibertat de premsa és sagrada, i que es troben protegits per la Constitució (per a) investigar sobre tot el que fan els nostres governants i dirigents." Fos en negre, música, happy end...
Refugiat des de fa sis anys a l'ambaixada de l'Equador en Londres, Julian Assange probablement no va seguir en viu per la CNN un desenllaç tan emotiu. La seva existència s'assembla a la d'un presoner. Prohibició de sortir, sota pena de ser arrestat per les autoritats britàniques, i llavors, amb tota seguretat, extraditat als EEUU; comunicacions reduides i vexacions de tot tipus des de que, per a complaure Washington, el president equatorià Lenín Moreno va resoldre endurir les condicions d'estada del seu "hoste."
L'actual detenció d'Assange, així com també l'amenaça d'algunes desenes d'anys de presó en una garjola dels EEUU (al 2010, Trump va desitjar que fos executat) és per Wilileaks. WikiLeaks es troba a l'origen de les principals revelacions que van incomodar als poderosos del món des de fa uns deu anys: imatges de críms de guerra dels EEUU en Afganistan i en l'Irak, espionatge industrial dels EEUU, comptes secrets en les illes Caiman. La dictadura del president tunisià Zine El Abidine Ben Ali es va veure estremida per la divulgació d'un comunicat secret del Departament d'Estat dels EEUU que calificava a aquesta cleptocràcia amiga de Washington com "règim esclerosat" i "gairebé màfia". Va ser també WikiLeaks la que va revelar que dos dirigents socialistes francesos, François Hollande i Pierre Moscovici, havien anat, el 8 de juny del 2006, a l'ambaixada dels EEUU en París per a lamentar el vigor de l'oposició del president Jacques Chirac a la invasió de l'Irak.
El que "l'esquerra" menys li perdona a Assange és la publicació dels correus piratejats de la campanya de Hillary Clinton. Estimant que aquest assumpte va afavorir els designis russos i l'elecció de Trump, l'esquerra oblida que Wikileaks primer va revelar les maniobres de la candidata demòcrata per a sabotejar la campanya de Bernie Sanders durant les primàries del seu partit. En aquell moment, els mitjans de comunicació de tot el món no es van privar de transmetre aquella informació, com l'havien fet amb informació precedent, sense que per això els seus directors de publicació fossin assimilats com a espies estrangers i amenaçats de presó.
L'acarnissament de les autoritats dels EEUU contra Assange es veu encoratjat per la cobardia dels periodistes que l'abandonen a la seva sort, o que fins i tot es delecten amb el seu infortuni. Així, en el canal MSNBC, l'animador estrella Christopher Matthews, ex cacic del Partit Demòcrat, va suggerir que els serveis secrets dels EEUU "haurien d'actuar a la manera israelí i segrestar a Assange."
Informació extreta íntegrament de la publicació Le Monde Diplomatique. Traduïda al català per la redacció de la revista Lasafueras.info.
Imatge i informacions facilitada per Amnistia Internacional a la redacció de Lasafueras.info.