Han passat gairebé dos anys des que la pandèmia assolés les residències geriàtriques a Espanya, provocant més de 20.000 morts entre les persones majors només durant la primera ona.
Organitzacions tan prestigioses com Amnistia Internacional o Metges sense Fronteres han denunciat una sèrie d'accions i omissions –des de les instàncies públiques i privades– que haurien contribuït, quan no provocat directament, la greu vulneració de drets fonamentals dels ancians residents: el dret a la vida, el no sotmetiment tractes inhumans o degradants, la lliure circulació, la intimitat personal i familiar o la igualtat amb la resta de la ciutadania en l'accés als recursos sanitaris.
D'aquella onada han passat dos anys, però no hi ha hagut conseqüències davant aquesta vulneració de drets fonamentals. Sembla que ja només les famílies es recorden dels seus avis i àvies mortes, que hem donat l'esquena a aquesta dura realitat, que intentem mirar per a un altre costat.
En l'àmbit polític, hi ha hagut tres comissions de recerca parlamentària a Madrid, Catalunya i Castella i Lleó a les quals s'ha donat carpetada. En altres comunitats, ni tan sols s'han arribat a constituir.
En l'àmbit judicial, les denúncies davant els tribunals i la Fiscalia s'arxiven o directament no s'admeten a tràmit.
En la Fiscalia gairebé el 90% de les diligències han estat arxivades sense portar si més no el cas als tribunals. Per això, aquesta petició advoca perquè es prenen totes les mesures necessàries per a realitzar recerques exhaustives.
|