Sis de cada deu persones en el món viuen en un país que ha aixecat murs a les seves fronteres
- El 60% dels murs construïts en els últims 50 anys (1968-2018) han estat erigits per a impedir l'entrada de persones desplaçades per la força.
- Europa és la segona regió amb més murs aixecats (26% del total de murs del món), només per darrere d'Àsia on es troben més de la meitat de murs del món (56% del total).
- Empreses estatunidenques, europees i israelianes són les que més s'han lucrat del negoci de la construcció de murs, per exemple Airbus, Thales, Leonardo, Lockheed Martin, General Dynamics, Northrop Grumman, L3 Technologies, Elbit, Indra, Dat-Amb, CSRA, Leidos i Raytheon.
Avui dia, 32 anys després de la caiguda del mur de Berlín, ens trobem en un món amb més murs que mai. I és que 4.679 milions de persones en el món (el 60,98%) viuen en un país que ha construït un d'aquests murs a les seves fronteres, així ho constata l'informe l'Informe “Món enmurallat,cap a l' Apartheid Global” co publicat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, el Transnational Institute, Stop Wapenhandel i la campanya Stop the Wall.
La Campanya "Stop the wall" i les seves activitats, com en anys anteriors, van contribuir a la reflexió i l'acció que apunten a crear una realitat, on la justícia, la dignitat i els drets humans prevalguin durant 2021.
Més enllà de l'onada de construcció de murs físics a les fronteres de països de tot el món durant les últimes dècades, molts més països han militaritzat les seves fronteres mitjançant el desplegament de tropes, vaixells, avions, avions no tripulats, vigilància digital que patrullen per terra, mar i aire.
Si comptéssim aquests "murs", parlaríem de centenars de murs erigits a tot el món. Com a resultat, ara és més perillós i mortal que mai travessar les fronteres per a les persones que fugen de la pobresa i les violències.
A més, la recerca destaca que, com als Estats Units, la immigració i el terrorisme són les principals raons donades per part dels Estats per a la construcció de murs, totes dues raons juntes representen el 50%, és a dir, la meitat dels murs del món.
Israel és el país que encapçala la llista dels països que més murs han aixecat, amb un total de 6.
Li segueixen el Marroc, l'Iran i l'Índia amb 3 murs construïts. Els països amb 2 murs fronterers aixecats són; Sud-àfrica, l'Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Jordània, Turquia, Turkmenistan, el Kazakhstan, Hongria i Lituània.
“La tendència global de les polítiques en matèria de gestió fronterera mostra que s'està construint un món en el qual es reforça la segregació i la desigualtat. En aquest món emmurallat, les mercaderies i el capital no trobaran restriccions, seran les persones les que es veuran cada vegada més excloses per raons de classe i origen”, apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, co-autora de l'informe i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
Sobre los casos paradigmáticos estudiados en el informe, destaca que:
- Hasta 4 países de un total de 5 han construido muros en la frontera contra Siria: Israel, Turquía, Jordania e Irak.
- Se estima que la India ha levantado más de 6540,7 kilómetros de barreras con los países vecinos, el 43,29% del total de sus fronteras.
- Marruecos ha construido un muro de ocupación con el Sahara Occidental considerado "la mayor barrera militar funcional del mundo”, de 2.720 km de longitud.
Además de los muros físicos, se sigue aumentando la militarización de los espacios fronterizos, utilizando el mar o cuerpos de seguridad y tecnologías de vigilancia y control como barreras militarizadas. El informe destaca dos casos:
- México ha militarizado de forma destacable su frontera con Guatemala con equipos y financiamiento a través del programa de EEUU “Frontera Sur”.
- Australia ha convertido el mar en una barrera con el despliegue de las Fuerzas Armadas y la Fuerza de Fronteras, a lo que suma un sistema de detención fuera de sus fronteras que viola los derechos humanos.
El negocio detrás de la construcción de muros
Finalmente, el informe analiza la industria que se beneficia de la construcción de muros y de la criminalización de las personas que huyen de la pobreza y la violencia. El informe concluye, que la industria de seguridad fronteriza es muy diversa, como muestra la cantidad de empresas implicadas en la construcción de los muros de Israel, con más de 30 empresas del sector de la producción militar, de seguridad, tecnológica y de la construcción.
“Muchos muros y vallas son construidos por empresas de construcción locales o por organismos gubernamentales, como el ejército. Sin embargo, los muros están siempre acompañados por una variedad de sistemas tecnológicos como equipos de monitoreo, detección e identificación, vehículos, aviones y armas, que proporcionan las empresas militares y de seguridad”, explica Mark Akkerman, coautor del informe e investigador de Stop Wapenhandel. Empresas como Airbus, Thales, Leonardo, Lockheed Martin, General Dynamics, Northrop Grumman y L3 Technologies, son las principales empresas contratadas para la construcción de muros -en particular la tecnología que acompaña los muros- en EEUU y los países de la Unión Europea. En los casos concretos estudiados en el informe destacan empresas como Elbit, Indra, Dat-Con, CSRA, Leidos y Raytheon.
“Es sumamente triste que el muro se haya vuelto el símbolo de esta época, tres décadas después de la caída del muro de Berlín. No solamente es una traición a las esperanzas de la gente en 1989, sino también nos encierra en una fortaleza sin salida y sin humanidad. Todas las investigaciones nos dicen que podemos esperar más migración en las próximas décadas. Por lo tanto, es de profunda importancia buscar otras formas dignas y humanas de responder a las necesidades de las personas que son forzados a huir de sus hogares por razones de pobreza, violencia y cambios climáticos”, alerta Nick Buxton, co-editor del informe e investigador del TNI.
Sobre els casos paradigmàtics estudiats en l'informe, destaca que:
- Fins a 4 països d'un total de 5 han construït murs a la frontera contra Síria: Israel, Turquia, Jordània i l'Iraq.
- S'estima que l'Índia ha aixecat més de 6540,7 quilòmetres de barreres amb els països veïns, el 43,29% del total de les seves fronteres.
- El Marroc ha construït un mur d'ocupació amb el Sàhara Occidental considerat "la major barrera militar funcional del món”, de 2.720 km de longitud.
- A més dels murs físics, es continua augmentant la militarització dels espais fronterers, utilitzant la mar o cossos de seguretat i tecnologies de vigilància i control com a barreres militaritzades.
L'informe destaca dos casos:
- Mèxic ha militaritzat de manera destacable la seva frontera amb Guatemala amb equips i finançament a través del programa dels EUA “Davantera Sud”.
- Austràlia ha convertit la mar en una barrera amb el desplegament de les Forces Armades i la Força de Fronteres, al que suma un sistema de detenció fora de les seves fronteres que viola els drets humans.
El negoci darrere de la construcció de murs
Finalment, l'informe analitza la indústria que es beneficia de la construcció de murs i de la criminalització de les persones que fugen de la pobresa i la violència. L'informe conclou, que la indústria de seguretat fronterera és molt diversa, com a mostra la quantitat d'empreses implicades en la construcció dels murs d'Israel, amb més de 30 empreses del sector de la producció militar, de seguretat, tecnològica i de la construcció.
“Molts murs i tanques són construïts per empreses de construcció locals o per organismes governamentals, com l'exèrcit. No obstant això, els murs estan sempre acompanyats per una varietat de sistemes tecnològics com a equips de monitoratge, detecció i identificació, vehicles, avions i armes, que proporcionen les empreses militars i de seguretat”, explica Mark Akkerman, coautor de l'informe i investigador de Stop Wapenhandel. Empreses com Airbus, Thales, Leonardo, Lockheed Martin, General Dynamics, Northrop Grumman i L3 Technologies, són les principals empreses contractades per a la construcció de murs -en particular la tecnologia que acompanya els murs- als EUA i els països de la Unió Europea.
En els casos concrets estudiats en l'informe destaquen empreses com Elbit, Indra, Dat-Amb, CSRA, Leidos i Raytheon.
“És summament trist que el mur s'hagi tornat el símbol d'aquesta època, tres dècades després de la caiguda del mur de Berlín. No solament és una traïció a les esperances de la gent en 1989, sinó també ens tanca en una fortalesa sense sortida i sense humanitat. Totes les recerques ens diuen que podem esperar més migració en les pròximes dècades. Per tant, és de profunda importància buscar altres formes dignes i humanes de respondre a les necessitats de les persones que són forçats a fugir de les seves llars per raons de pobresa, violència i canvis climàtics”, alerta Nick Buxton, co-editor de l'informe i investigador del TNI.
Notes per a editors
- El informe Mundo amurallado, hacia el Apartheid Global está disponible para consulta y descarga aquí.
- La infografía Mundo amurallado, hacia el Apartheid Global también está disponible para descarga en alta definición aquí.
- El informe es la cuarta edición de una serie sobre muros, liderada por el Centre Delàs d’Estudis per la Pau en colaboración con TNI y Stop Wapenhandel. El primer informe salió en Noviembre 2018, Construyendo Muros, y destacó los 1000 de kilómetros de muros en Europa, el segundo Business of Building Walls (noviembre 2019) destacó las empresas involucradas en la construcción de muros en Europa y la tercera edición Custodiar la fortaleza (noviembre 2019) analizó el papel de Frontex en la militarización de fronteras.
[1] És important anotar que la major part del mur entre Mèxic i els Estats Units va ser construït durant les administracions de George Bush i Barack Obama, com s'apunta en l'informe Más que un Muro (2019) por TNI.
RESUM EXECUTIU
Autoria: Ainhoa Ruiz Benedicto · Mark Akkerman · Pere Brunet M
Cap a finals de 1989 dos murs històrics es van esfondrar, sorprenent i inspirant a persones de tot el món. El primer, el 9 de novembre de 1989, va ser la caiguda del Mur de Berlín després de 28 anys. El segon mur era més simbòlic, però igualment impactant en la forma en què dividia a les persones i segregava vides. Va ser el sistema d’apartheid a Sud-àfrica.
Mentre que els berlinesos començaven a desmantellar el mur que els separava peça per peça, el recentment nomenat president sud-africà F.W. de Klerk havia començat a negociar amb l’ANC, iniciant un procés per acabar amb l’apartheid.
El febrer de 1990, de Klerk va anul·lar la prohibició del Congrés Nacional Africà, va alliberar Nelson Mandela i altres presos polítics i va posar fi a l’estat d’emergència. És realment contundent que 30 anys després ens trobem en un món amb més murs que mai.
De sis murs el 1989, hem passat actualment a almenys 63 murs al llarg de les fronteres o en territoris ocupats a tot el món i els líders polítics a tot arreu estan demanant-ne més. I això només inclou els països amb estructures físiques emmurallades.
Molts més països han militaritzat les seves fronteres mitjançant el desplegament de tropes, vaixells, avions, drons i vigilància digital, patrullant terra, mar i aire. Si comptem aquests “murs”, en serien centenars. Com a resultat, ara és més perillós i mortal que mai creuar les fronteres per a les persones que fugen de la pobresa i la violència i, una vegada que les han creuat, l’aparell de les fronteres segueix actiu i constitueix una amenaça. Realment estem en un món emmurallat.
I mentre construïm aquestes fortaleses, també estem segregant les persones, protegint els privilegis i el poder d’uns i negant els drets humans i la dignitat d’altres.
És per això que el nostre informe sosté que 30 anys després del seu col·lapse a Sud-àfrica, el nostre món emmurallat està creant un nou tipus d’apartheid global.
Les fronteres com l’apartheid es construeixen sobre ideologies racistes, neguen a grups de persones els drets bàsics i perpetuen la violència. Com sosté aquest informe, el concepte d’apartheid global “ajuda a explicar les tendències i estructures de poder i la segregació global” en les quals “els murs són només una de les dimensions físiques i visibles de la creixent violència cultural, estructural i física que aquest sistema crea al món”.
En aquest informe examinem l’augment dels murs construïts per part de cada vegada més governs, les causes subjacents de l’aparició d’un apartheid global i les empreses que busquen lucrar-s’hi. A més de proporcionar una descripció global dels murs fronterers, l’informe analitza set estudis de cas: Austràlia, l’Índia, Israel, Mèxic-Guatemala, Espanya, Síria i el Sàhara Occidental. Entre les seves conclusions, l’informe revela que:
■ Hi ha hagut un augment constant de murs des de 1989 amb notables onades de construcció de murs el 2005 i 2015. Només l’any 2015 es van construir catorze murs. Des de 2018, hi ha 63 murs a tot el món.
■ La investigació conclou que 6 de cada deu persones al món viuen en un país que ha construït murs a les seves fronteres.
■ Àsia té el major nombre de murs (56 per cent) seguida d’Europa (26 per cent) i Àfrica (16 per cent).
■ Les principals raons que donen els governs per justificar els murs són per aturar la immigració i el terrorisme, atribuïdes com els motius clau per construir la meitat dels murs del món. Les raons donades per a la construcció de murs són les següents: immigració (32 per cent), terrorisme (18 per cent), contraban de béns i persones (16 per cent), narcotràfic (10 per cent), disputes territorials (11 per cent) i entrada de militants d’altres països (5 per cent).
■ Israel és el país amb el major nombre de murs (sis), seguit del Marroc, l’Iran i l’Índia (tres), i Sud-àfrica, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Jordània, Turquia, Turkmenistan, Kazakhstan, Hongria i Lituània (dos).
■ L’Índia ha construït tres murs fronterers de 6.540 quilòmetres de llarg, el que significa que el 43 per cent de les seves fronteres estan emmurallades.
■ El Sàhara Occidental té un mur construït per les forces d’ocupació marroquines considerat “la barrera militar funcional més gran de món”, de 2.720 km de llarg envoltat per nou milions de mines terrestres, la qual cosa el converteix en un dels països més minats del món.
■ L’exemple d’Austràlia mostra com els països no necessiten murs físics per mantenir allunyats els migrants. Les forces armades d’Austràlia i el Comando de Fronteres Marítimes de la Força Fronterera d’Austràlia utilitzen una gamma de patrulleres i avions per protegir les fronteres marítimes, juntament amb un sistema de detenció fora de les seves fronteres summament controvertit i que viola els drets humans. Austràlia ha gastat aproximadament 5 mil milions de dòlars australians en polítiques de seguretat fronterera entre 2013 i 2019.
■ Mèxic i la seva frontera amb Guatemala és un altre cas de fronteres militaritzades que no depenen de murs. Aquí s’ha construït una extensa infraestructura de seguretat a la frontera i els seus voltants, amb equips i fons estatunidencs a través del programa Frontera Sur, el que empeny els migrants a embarcar-se en rutes més perilloses i en mans de traficants i contrabandistes.
■ Fins a 4 països d’un total de 5 han construït murs fronterers contra Síria en alguns dels seus trams, on la situació de la població civil és extremadament greu, 13 milions de persones necessiten ajuda humanitària i 6,2 milions es troben desplaçats de les seves llars al seu propi país.
Dirigir i treure profit d’aquest augment en la construcció de murs és tot un Complex Industrial Fronterer. Aquesta indústria ha reforçat una narrativa en què la migració i altres desafiaments polítics i/o humanitaris a la frontera s’emmarquen principalment com un problema de seguretat, on la frontera mai pot ser prou segura i per al qual les seves últimes tecnologies militars i de seguretat són sempre la solució. Molts murs i tanques són construïts per empreses de construcció locals o per organismes governamentals, com l’exèrcit.
No obstant això, els murs estan sempre acompanyats per una varietat de sistemes tecnològics -com equips de monitorització, detecció i identificació, vehicles, avions i armes- que proporcionen les empreses militars i de seguretat. Els sistemes autònoms i robòtics, com els drons i les torres intel·ligents, també s’utilitzen (o proven) cada vegada més per a la seguretat fronterera, fins i tot com a part de, o connectats a, murs i tanques.
■ La nostra investigació anterior va identificar a grans empreses armamentistes com Airbus, Thales, Leonardo, Lockheed Martin, General Dynamics, Northrop Grumman i L3 Technologies com les principals guanyadores de contractes relacionats amb la construcció de murs fronterers i tanques a Europa i els Estats Units. Els casos descrits en aquest informe mostren que altres empreses com Elbit, Indra, Dat-Con, CSRA, Leidos i Raytheon, també són actors importants en el mercat global de murs i tanques.
■ Empreses israelianes com Elbit i Magal Security són actors globals notablement importants en la construcció i el manteniment de murs, sovint promovent el seu treball en l’àmbit internacional assenyalant la seva participació ‘provada sobre el terreny’ en la construcció de l’extensa infraestructura de murs i tanques d’Israel dins dels seus territoris ocupats.
Darrere de l’augment dels murs i la indústria s’amaga una narrativa poderosa i manipuladora que s’ha tornat hegemònica. Sosté que els migrants, en particular, són una amenaça per a la forma de vida d’alguns països, en comptes de víctimes de polítiques econòmiques i polítiques perpetuades i promogudes pels països més rics que obliguen les persones a abandonar les seves llars. Aquesta narrativa utilitza el llenguatge de la por per persuadir les persones que donin suport a les solucions basades en la seguretat, en particular la militarització de les fronteres, i fer els ulls grossos davant les seves conseqüències mortals. És manipulador, perquè distreu a la gent de les causes reals de la inseguretat -la concentració de poder i riquesa a mans d’una petita elit, un sistema que només existeix a costa de l’explotació de les poblacions més pobres del món- que impedeix la provisió d’habitatge, atenció mèdica, educació i mitjans de subsistència per a tots que brindarien seguretat i pau duradores.
La narrativa de la por i la seguretat és clarament seductora, tal com mostra l’augment de murs a tot el món, però les experiències històriques de la caiguda del Mur de Berlín i l’Apartheid fa 30 anys demostren que no és impermeable. Els canvis en l’opinió pública, particularment com a resultat de la mobilització exitosa dels moviments socials, poden soscavar fins i tot els sistemes d’opressió més forts.
Els murs que ens divideixen poden semblar permanents, però l’educació i l’acció política poden derrocar-los. És hora d’una nova onada de mobilització, contra el món emmurallat que només serveix a una petita elit i traeix les esperances de la gran majoria de la humanitat que vol viure amb dignitat i justícia
Informació recollida del Centre Delàs per a la Pau.