Mairama amb el seu fill a l'esquena en un campament per a famílies desplaçades en Ouahigouya, en el nord de Burkina Faso. © ACNUR/Benjamin Loyseau. GINEBRA (Suïssa), 14 de gener de 2022 - ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, demana una acció internacional concertada per a posar fi als conflictes armats a la regió del Sahel Central a Àfrica, que han obligat a més de 2,5 milions de persones a fugir de les seves llars en l'última dècada. El desplaçament intern s'ha multiplicat per deu des de 2013, passant de 217.000 persones a l'aclaparadora xifra de 2,1 milions a la fi de 2021. El nombre de persones refugiades als països del Sahel Central -Burkina Faso, Mali i Níger-, ascendeix ara a 410.000. La majoria dels refugiats a la regió han fugit de la violència a Mali, on el conflicte va començar al gener de 2012. L'augment dels atacs violents en tota la regió durant 2021 va desplaçar a gairebé 500.000 persones, si bé les xifres de desembre encara estan pendents de confirmació. Els grups armats haurien dut a terme més de 800 atacs l'any passat, segons les estimacions dels socis d'ACNUR. Aquesta violència va forçar a unes 450.000 persones a desplaçar-se dins dels seus països i va obligar altres 36.000 a fugir a països veïns. Només a Burkina Faso, el número total de desplaçats interns va ascendir a més de 1,5 milions de persones a la fi de 2021. Sis de cada deu desplaçats interns del Sahel són ara burkinesos. A Níger, el número de desplaçats interns a les regions de Tillaberi i Tahoua va augmentar en un 53% en els últims 12 mesos. En el veí Malià, més de 400.000 persones estan desplaçades dins del país, la qual cosa suposa un augment del 30% respecte a l'any anterior. Mentrestant, la situació humanitària a Burkina Faso, Mali i Níger va deteriorant-se ràpidament enmig d'una crisi amb múltiples fronts. Si bé la inseguretat és el principal motor, la crisi s'està veient agreujada per la pobresa extrema, la pandèmia de COVID-19 i l'agreujament dels efectes de la crisi climàtica, registrant-se un augment de les temperatures a la regió 1,5 vegades superior a la mitjana mundial. Les dones i els nens són els principals afectats i es veuen desproporcionadament exposats a l'extrema vulnerabilitat i a l'amenaça de la violència de gènere. Les comunitats d'acolliment han continuat donant mostres de resiliència i solidaritat, acollint a les famílies desplaçades malgrat els seus escassos recursos. Les autoritats governamentals també han demostrat un compromís indestructible per a ajudar als desplaçats, però estan cedint davant la creixent pressió. ACNUR i els seus socis humanitaris fan front a creixents dificultats per a accedir a les persones afectades i prestar assistència i protecció per a salvar vides. El personal humanitari continua enfrontant-se a atacs en les carreteres, emboscades i robatoris de vehicles. ACNUR fa una crida a la comunitat internacional perquè actuï amb valentia i no escatimi esforços a l'hora de fer costat als països del Sahel Central per a aconseguir la pau, l'estabilitat i el desenvolupament que tant necessita la regió. En resposta a la crisi actual, ACNUR està liderant els esforços conjunts de les agències de l'ONU i les ONG per a proporcionar allotjament d'emergència, gestionar els campaments per a desplaçats i prestar serveis de protecció vitals, entre els quals s'inclou la lluita contra la violència de gènere i la millora de l'accés a documentació civil. ACNUR continua actuant en coordinació amb les autoritats i altres socis per a garantir la resposta humanitària més eficaç per a satisfer les necessitats de les persones refugiades, desplaçades internes i les comunitats d'acolliment del Sahel, malgrat els innombrables desafiaments. Amb els recursos perillosament al límit, ACNUR insta que es presti més suport per a ajudar a salvar vides i fer front a les vulnerabilitats. En 2021 van quedar sense cobrir més d'un terç dels fons que necessitava ACNUR al Sahel Central. Per a poder organitzar una resposta eficaç en 2022 a Burkina Faso, Níger i Mali, ACNUR necessita 307 milions de dòlars. Informació enviada per ACNUR a Las afueras. Regió de Liptako-Gourma Sahel i MaliSegons el govern espanyol, la “crisi multidimensional” de Mali, unida a la situació general al Sahel, va posar de manifest l'existència de múltiples i greus desafiaments per a Espanya i la Unió Europea. Entre les amenaces, cal destacar l'expansió de grups terroristes d'ideologia radical jihadista, així com de xarxes criminals dedicades a tota mena de tràfics il·lícits, inclosa el tràfic de persones. Entre els desafiaments, es troben un creixement demogràfic elevat, unes condicions climàtiques especialment adverses i una situació humanitària molt greu en algunes zones. Espanya té tres objectius fonamentals al Sahel. En primer lloc, estabilitzar les zones en conflicte, la qual cosa inclou especialment Malià, però també la zona del llac Txad, i lluitar contra les xarxes de traficants que s'estenen per tota la regió. En segon lloc, avançar cap a uns fluxos migratoris ordenats i controlats per a garantir una migració regular. En últim lloc, en matèria de desenvolupament, Espanya pretén promoure espais de prosperitat compartits en marcs democràtics i de respecte dels drets humans. El desenvolupament econòmic i la creació d'ocupació són condició sine qua non per a la millora de la situació. Problemes de governabilitat, falta de mitjans i absència de l'Estat i moviments migratoris causats per la fam i les sequeres i avivats pel conflicte de Mali, que ha forçat a més de 400.000 persones a fugir a països veïns, han agreujat encara més la ja de per si mateix delicada situació regional. D'altra banda, Níger, Burkina Faso, Txad i Nigèria són països directament amenaçats per l'actual situació a Mali. Espanya porta anys compromesa amb el Sahel i ha redoblat els seus esforços a la regió en general i a Mali en particular, on secunda molt activament l'aplicació de l'Acord de Paz i Reconciliació signat en 2014 entre el govern i els grups rebels. Espanya participa en totes les missions -civils i militars- de la Unió Europea a la regió (EUTM Mali, *EUCAP Sahel Mali, EUCAP Sahel Níger) i també en MINUSMA, de les Nacions Unides. Concretament a Mali, Espanya és el major contribuent d'efectius amb la missió d'assessorar i formar a l'exèrcit malià. A més, la Guàrdia Civil espanyola lidera el projecte GAR-SI Sahel, de la UE, per a crear unitats de gendarmeria al Senegal, Mali, Burkina Faso, Txad i Níger. Espanya també va participar activament al costat de França en l'Operació Serval i actualment continua cooperant amb l'operació francesa Barkhane, que ha pres el testimoni de l'anterior. La missió de Nacions Unides a República Centreafricana, MINUSCA, també compta amb efectius espanyols. L'activitat terrorista a Mali continua sent intensa. En general, la inseguretat a Mali afecta a totes les zones, a excepció de Kayes, Kulikoro i Bamako. A això se sumen els conflictes interètnics, especialment en el centre del país, i els enfrontaments entre dos grups jihadistes predominants al país: JNIM, vinculat a a el-Qaeda, i l'autoproclamat Estat Islàmic en el Gran Sàhara (EIGS), que lluiten pel control del territori. Les activitats il·lícites, els conflictes locals i la falta de governança agreugen encara més l'alarmant situació a la regió de Liptako-Gourma. En aquesta regió —confluència de les fronteres de Mali, Burkina Faso i Níger— s'ha multiplicat l'activitat terrorista de EIGS, a més de les contínues tensions entre EIGS i JNIM. Informació recollida de la web del Ministerio de Asuntos Exteriores Unión Europea y Cooperación. |