El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha determinat que una persona refugiada per motius climàtics no ha de ser retornada al seu país d'origen si amb això està en risc la seva vida o qualsevol altre dret fonamental.
El Comitè s'ha pronunciat així en relació al cas Teitiota, un refugiat de l'illa Kiribati, al Pacífic Central, el qual havia demanat asil a l'Estat de Nova Zelanda i aquest li va denegar, segons ACNUR (L'Agència de l'ONU pels refugiats). Al 2015, Nova Zelanda va denegar la petició d'asil a Ioane Teitiota, un refugiat procedent de l'illa de Kiribati. Ara, el Comitè de Drets Humans de l'ONU ha determinat, en la sentència d'aquest cas, el dret de les persones refugiades i desplaçades per motius climàtics o per desastres naturales a no ser retornades al seu país d'origen, si amb això es posa en risc l'exercici de qualsevol dret fonamental, com podria ser el dret a la vida.
Es tracta d'una decisió que podria tenir impacte en allò que fa referència a la protecció internacional de persones en el context del canvi climàtic. La sentència destaca que tant els esdeveniments puntuals com tifons, huracans i d'altres desastres naturals, o fins i tot les sequeres o l'augment del nivell del mar en qualsevol illa poden posar en risc el dret fonamental a la vida i provocar el creuament de les fronteres de persones que busquen protecció.
"La sentència posa l'accent en l'importància de que els Estats s'impliquin en prevenir i mitigar les consequències i efectes del canvi climàtic, que cada cop ocasiona més desplaçaments de població. És important, a més, reforçar la cooperació per afrontar un dels mes grans reptes que tenim en l'actualitat", segons l'Agència pels Refugiats de l'ONU (ACNUR).
D'aquesta sentència, ACNUR destaca la referència a aquelles situacions en les quals el risc per a les persones és imminent, i la possible situació d' il·legalitat en la qual podrien incórrer els Governs sota el Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics, si retornen a una persona a un país on els efectes del canvi climàtic podrien exporsar-la a riscos que amenacessin la seva vida.
Els més pobres d'entre els pobres.
Els desplaçats climàtics són els més pobres d'entre els pobres. A Bangladesh, està previst que el nivell del mar augmenti un metre durant el proper segle. Això significa que les cases de milions de persones quedarien totalment inundades.
En l'actualitat el nivell del mar està augmentant a un ritme de 8 milímetres a l'any. Això significa que en 25 anys s'elevaria 20 centimetres, suficients per anegar , arrasar la terra i deixar sense aigua potable a 10 milions de persones al sud de Bangladesh. En 20 anys, l'illa de kutbdia s'ha reduït a la meitat per l'efecte de l'erosió. Si segueix reduint el seu tamany a aquesta velocitat, en 30 anys estarà fora del mapa, juntament amb dotzenes d'illes de la zona.
Exposició de Jane McAdam, sobre el desplaçament provocat pel canvi climàtic i el Dret Internacional, el dia 8 de desembre del 2010, al Palau de les Nacions, de Ginebra.
"....Hasta la fecha, se ha presentado un pequeño número de casos en Australia y Nueva Zelanda, donde personas de Tuvalu y Kiribati han argumentado que deberían recibir protección de refugiados por los impactos del cambio climático. Todos han fracasado.
Dos ejemplos ilustran el razonamiento.
En Nueva Zelanda, la Autoridad de Apelaciones del Estatuto de Refugiados explicó que:
Este no es un caso donde se pueda decir que los recurrentes corran diferencialmente el riesgo de daños equivalente a persecución debido a cualquiera de estos cinco motivos. Todos los ciudadanos de Tuvalu enfrentan los mismos problemas ambientales y las dificultades económicas que se viven en Tuvalu. Más bien, los recurrentes son víctimas desafortunadas, como todos los ciudadanos de Tuvalu, de las fuerzas de la naturaleza que conduce a la erosión de las costas y de que la propiedad familiar esté parcialmente sumergida por la marea alta.
En Australia, el Tribunal de Revisión de Refugiados declaró:
En este caso, el Tribunal no cree que se puede identificar el elemento de una actitud o motivación, de tal forma que la conducta temida pudiera considerarse correctamente como persecución por motivos de una característica de la Convención según es requisito… Simplemente no existe base para concluir que los países que se pueden decir que históricamente han sido altos emisores de dióxido de carbono o de otros gases de efecto invernadero, tienen algún elemento de motivación para afectar a los residentes de países bajos tales como Kiribati, ya sea por su raza, religión, nacionalidad, pertenencia a determinado grupo social u opinión política....."
Les illes del Pacífic són les primeres a donar l'alarma sobre el fenomen de la migració per causes climàtiques. Estats insulars com Kiribati i Tuvalu només estan un o dos metres per sobre el nivell del mar. La seva població està exposada actualment a greus impactes climàtics, com l'accés limitat a terres habitables, aigua potable i mitjans de subsistència. Els governs han de tenir en compte aquesta perillosa realitat i l'amenaça imminent que l'escalfament del planeta suposa per a les vides i els mitjans de susbsistencia dels pobles del Pacífic, sabent, com és el cas, que Austràlia és el continent que més carbò extreu del món. Sent el carbò el mineral que més aporta a la transformació del clima.
Segons Greenpeace, el carbò produeix un obscur rastre. Al cremar-se genera emisions de CO2 (essent el principal causant del canvi climàtic) i la mineria subterrànea, gas metà (un potent gas d'efecte d'hivernacle). La seva contaminació es filtra en l'aigua, la terra, mitjantçant esquerdas, augmentant el risc d'asma, malalties cardíaques i càncer, i causant la mort prematura de milers de persones a l'any.
La decisió del Comitè de Drets Humans de l'ONU estableix un precedent mundial, atès que afirma "que un Estat incompleix les seves obligacions en matèria de drets humans si retorna a una persona a un país on -a causa de la crisi climàtica- la seva vida està en perill o corre el risc de patir tracte cruel, inhumà o degradant."
La mobilitat humana en el context del canvi climàtic i els desastres ambientals és un tema que en els últims anys ha anat guanyant espai i relevància en les agendes internacionals.
Mencions al respecte es poden trobar en el marc de la Declaració de NY per als Refugiats i Migrants de l'any 2016, l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible o l'Agenda per a la protecció de les persones desplaçades mitjançant fronteres en el context de desastres i canvi climàtic elaborada per l'Iniciativa Nansen al 2015.
La Iniciativa Nansen, llançada a l'octubre del 2012, pretén crear consens entre els Estats per abordar els desplaçaments entre fronteres en el context dels desastres puntuals i els d'evolució lenta.
Entre els agents humanitaris i els estudiants de Dret Internacional, a Fridjof Nansen se li recorda principalment com el primer Alt Comissionat per als Refugiats. El seu "Passaport Nansen" va oferir un grau de protecció internacional a molts refugiats sense papers. Nansen es va convertir en un diplomàtic expert amb la capacitat de traduïr els principis humanitàris en accions i de convencer a tothom de que s'unissin a ell.
Aquest llegat únic d'estudis humanitàris, medioambientals i de diplomàcia van inspirar el nom no només dels Principis de Nansen, sinó també la Iniciativa Nansen llançada per Suisa i Noruega a l'octubre del 2012.
Prevenir els desplaçaments quan sigui possible i quan no ho sigui, protegir a les persones desplaçades i trobar solucions perdurables en el temps pels seus desplaçaments.
Un principi de la Inicitiva Nansen parla de que "El desplazamiento en el contexto de un desastre, incluido el que se realiza a través de fronteras internacionales, es ya una realidad en muchas partes del mundo o es probable que se dé en otras o que aumente, ya que el cambio climático tenderá a aumentar la magnitud y la frecuencia de los desastres. Las consultas han confirmado que es una responsabilidad primaria de los Estados el prevenir los desplazamientos cuando sea posible y, cuando no lo sea, proteger a las personas desplazadas y hallar soluciones duraderas para sus desplazamientos..."
Clica aquí si vols llegir sobre "La inciativa Nansen."
La Declaració de Nova York per als Refugiats i Migrants expresa la voluntat política dels dirigents mundials de salvar vides, protegir drets i compartir la responsabilitat a escala mundial.
Saló de l'Assemblea General de les Nacions Unides en el seu septuagèsim periode de sessions, del 19 de setembre del 2016.
A la Cimera de les Nacions Unides que es va celebrar el 19 de setembre del 2016 els dirigents mundials van manifestar la forma en que cada país ha de complir aquests compromisos, això beneficiarà els refugiats, els migrants, les persones que els ajuden i els països i les comunitats d'acollida.
La Declaració de Nova York conté compromisos destinats a resoldre els problemes que afrontem en l'actualitat i preparar al món per fer front als futurs reptes. Entre ells s'inclouen:
- Protegir els drets humans de tots els refugiats i migrants, independentment de la seva condició. Això inclou els drets de les dones i les nenes, així com promoure la seva paricipació plena, fructífera i igualitària en la recerca de solucions.
- Assegurar que tots els nens refugiats i migrants estiguin estudiant en un plaç d'uns mesos després de la seva arribada.
- Prevenir la violència sexual i per raó de gènere, i respondre davant d'ella.
- Prestar ajuda als països que rescatin i acullin a un gran nombre de refugiats i migrants.
- Treballar per posar fin a la pràctica de detenir els nens als efectes de determinar el seu estatus migratori.
- Condemnar enèrgicament la xenofòbia contra els refugiats i els migrants, i donar suport a una campanya mundial per a combatre-la.
Informació i imatges facilitada per ACNUR a la redacció d'aquesta revista digital. Altres imatges facilitades per Greenpeace sobre el canvi climàtic.