Manifestació contra l'extradició de Julian Assange, 23 d'octubre de 2021. © AP Photo/Alberto Pezzali
Per què la persecució de Julian Assange per part dels Estats Units distreu l'atenció de la impunitat per crims de guerra
Per Stefan Simanowitz (@StefSimanowitz), responsable de Mitjans en Amnesty International, 28 d'octubre de 2021
En 1791, per a intentar que no es publiqués l'obra seminal de Thomas Paine, Els drets de l'home, el govern britànic va intentar comprar els drets d'autor.L'editor es va negar a vendre'ls-hi.
A l'any següent, després de publicar-se la segona part de l'obra, el govern va provar amb una tàctica més directa: acusar a Paine de difamació sediciosa. Indignat, Paine va enumerar el contingut del seu llibre —la denúncia del frau i de les guerres i la promoció de la pau universal—, i va afirmar: “Si tot això és difamatori, que en el meu epitafi posi ‘difamador’”.
Més de 200 anys després, a tot el món els governs continuen tractant de suprimir informació que els compromet i posant en el punt de mira als qui la treuen a la llum.
Julian Assange parla al balcó de l'Ambaixada de l'Equador a Londres, el 5 de febrer de 2016. © AP Photo/Kirsty Wigglesworth
El govern estatunidenc intenta que es revoqui una sentència per la qual es rebutja l'extradició de Assange. En la vista d'apel·lació, que està previst que duri dos dies, es veurà si el Tribunal Superior de Londres accedeix a la petició dels Estats Units, que insisteix que el fundador de Wikileaks ha de ser extradit a aquest país.
Als Estats Units, Assange seria jutjat per càrrecs d'espionatge i, de ser declarat culpable, podria ser condemnat a fins a 175 anys de presó. Els fiscals estatunidencs afirmen que va conspirar amb una denunciant d'irregularitats (l'analista d'intel·ligència militar Chelsea Manning) per a obtenir informació classificada, i que la publicació d'aquestes proves va suposar un perill.
Les autoritats estatunidenques van oferir garanties que Julian Assange no ingressaria en un centre penitenciari de màxima seguretat ni seria sotmès a mesures administratives especials abusives, com la reclusió en règim d'aïllament, però aquestes garanties van perdre credibilitat en reconèixer que es reservaven el dret a revocar-les.
Les recents informacions d'impacte segons les quals la CIA va considerar la possibilitat de segrestar o matar a Assange mentre estava refugiat en l'ambaixada de l'Equador han llançat encara més dubtes sobre la fiabilitat de les promeses estatunidenques i han posat més en evidència la motivació política que subjeu a aquest cas.
Aquestes revelacions es produeixen després de les proves presentades en el tribunal —i no impugnades pel govern estatunidenc— que persones que pel que sembla treballaven per a ell van realitzar activitats d'espionatge en l'ambaixada de l'Equador a Londres, van seguir a familiars i socis d'Assange i van robar en les oficines del seu advocat.
El processament iniciat pel govern estatunidenc suposa una greu amenaça per a la llibertat de premsa, tant als Estats Units com a l'estranger. Gran part de les conductes que es descriuen són activitats professionals que duen a terme diàriament editors i professionals del periodisme de recerca.
Si es permet l'extradició de Assange, s'establiria un precedent que suposaria de fet la criminalització de pràctiques periodístiques habituals. El possible efecte acovardidor sobre periodistes i altres persones que destapen actuacions oficials indegudes publicant informació procedent de fonts creïbles tindria un greu impacte sobre el dret de la ciutadania a saber què fan els governs.
De fet, en un moment en què la llibertat de premsa està sotmesa a un implacable atac a tot el món, silenciar a Julian Assange tindria una àmplia repercussió directa o indirecta sobre els periodistes, que temerien ser processats.
En acusar d'espionatge a una persona que no està obligada a no revelar informació, no és ciutadana estatunidenca i no està als Estats Units, el govern estatunidenc es comporta com si tingués jurisdicció a tot el món per a perseguir a qualsevol que rebi i publiqui informació de la seva actuacions indegudes.
El tribunal britànic va decidir que, donat el fràgil estat de la seva salut mental, Julian Assange, que ha passat més de 18 mesos reclòs a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, podria suïcidar-se si ingressa en una presó estatunidenca amb condicions penitenciàries deficients.
La secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard, ha demanat a les autoritats estatunidenques que retirin els càrrecs contra ell, i a les autoritats britàniques que no ho extradeixin, sinó que ho deixin en llibertat immediatament.
“Resulta grotesc que, gairebé 20 anys després, pràcticament cap persona responsable dels presumptes crims de guerra comesos pels Estats Units durant les guerres de l'Afganistan i l'Iraq hagi rendit comptes, i menys encara hagi estat processada i, no obstant això, un editor que va treure a la llum aquests crims s'enfronta a una possible cadena perpètua”, ha declarat Callamard.
“La implacable persecució de Julian Assange pel govern estatunidenc deixa veure a les clares que aquest processament és una mesura punitiva, però a més el cas presenta motius de preocupació que van molt més allà de la sort d'un home i posen en perill la llibertat de premsa i la llibertat d'expressió”, ha afegit.
Persones que denuncien irregularitats, editors i periodistes són fonamentals per a sotmetre a escrutini als governs i fer rendir comptes als qui cometen violacions de drets humans. Els càrrecs contra Assange han de ser retirats immediatament, i ell ha de quedar en llibertat.
Aquest article es va publicar originalment a Al Jazeera
Els EUA/Regne Unit: “Una paròdia de la justícia”, l'apel·lació sobre l'extradició no reconeix que hauria estat arriscat enviar a Julian Assange als Estats Units
El Tribunal d’Apel·lació de Londres va decidir, el passat 10 de desembre, que el periodista Julian Assange podia ser extradit als EUA. Els dos magistrats del Tribunal, Lord Burnett i Lord Holroyde, van revocar la decisió del 4 de gener passat de la jutgessa de primera instància Vanessa Baraitser, que va denegar el lliurament del fundador de WikiLeaks perquè considerava que presentava un alt risc de suïcidi a causa dels trastorns mentals que té.
Davant la decisió del Tribunal Superior d'acceptar l'apel·lació dels Estats Units contra la decisió de no extradir a Julian Assange, Nils Muižnieks, director d'Amnistia Internacional per a Europa, ha manifestat: “Això és una paròdia de justícia. En permetre aquesta apel·lació, el Tribunal Superior ha decidit acceptar les garanties diplomàtiques, plagades d'irregularitats, que ha donat Estats Units que Assange no seria reclòs en règim d'aïllament en una presó de màxima seguretat."
El fet que els Estats Units s'hagi reservat el dret a canviar d'opinió en qualsevol moment significa que aquestes garanties no valen el paper en el qual estan escrites. “De ser extradit als Estats Units, Julian Assange podria no sols ser jutjat per càrrecs previstos en la Llei d'Espionatge, sinó que correria un risc real de sofrir violacions greus de drets humans a causa d'unes condicions que reclusió que podrien constituir tortura o altres maltractaments."
“El processament iniciat pel govern estatunidenc representa una greu amenaça per a la llibertat de premsa, tant als Estats Units com en altres països, De ser confirmat, afebliria el paper fonamental que exerceixen periodistes i editors a l'hora de posar sota la lupa l'actuació dels governs i exposar les seves irregularitats; i faria que periodistes de tot el món haguessin de conviure amb una amenaça constant.”
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
La sol·licitud d'extradició dels Estats Units es basa en una sèrie de càrrecs directament relacionats amb la publicació de documents classificats filtrats com a part del treball de Julian Assange amb Wikileaks. La publicació d'informació d'interès públic és una pedra angular de la llibertat de premsa i del dret de la ciutadania a la informació sobre les actuacions indegudes dels governs, A més, està protegida pel dret internacional dels drets humans, i no ha de ser criminalitzada. Julian Assange és el primer editor que s'enfronta a un enjudiciament en aplicació de la Llei d'Espionatge. Si desitgen més informació o concertar una entrevista, posin-se en contacte amb Stefan Simanowitz, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Continua l'apel·lació del Tribunal Superior del Regne Unit en el cas de #JulianAssange. Que els Estats Units retiri els càrrecs ja! El Regne Unit no ha d'extradir-ho: Llibertat per a Assange!