Hamidullah Hussaini, un refugiat afganès de 23 anys, va cosir més de 700 màscares protectores durant la crisi de COVID-19 per a ajudar a la seva nova comunitat. © ACNUR/Kate Thompson-Gorry.

GINEBRA (Suïssa), 10 de gener de 2022 - ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, demana a la Presidència francesa del Consell de la Unió Europea (UE), i a la República Txeca, que assumirà la Presidència al juliol, que donin prioritat a una millor protecció dels refugiats a Europa i en el món.

Encara que molts països de la UE segueixen compromesos amb la legislació i els principis europeus i internacionals en matèria de drets humans i de refugiats, en 2021 van continuar produint-se violents rebutjos a les fronteres de la UE. Aquestes pràctiques posen en perill vides i soscaven els drets humans fonamentals, inclòs el dret a sol·licitar asil.

L'ús creixent de narratives polítiques xenòfobes i la multiplicació de les barreres físiques i legislatives per a accedir al territori amb la finalitat de sol·licitar asil a la UE han continuat erosionant els drets de les persones que fugen de la guerra, els conflictes i la persecució.

"El dret a sol·licitar asil és un dret humà fonamental. Ha de ser preservat, especialment en situacions extraordinàries o períodes d'emergència", va declarar Gonzalo Vargas Llosa, Representant d'ACNUR per a Assumptes de la UE.

“La UE és una Unió basada en l'Estat de Dret, però hem vist amb massa freqüència postures i pràctiques dividides i polititzades que busquen eludir les obligacions d'asil. Els moviments mixtos i la instrumentalització dels refugiats i els migrants plantegen desafiaments als sistemes d'asil. No obstant això, aquests reptes mai justifiquen respostes que vagin en contra del dret internacional i ignorin les obligacions en matèria d'asil”.

La proposta de Pacte sobre Migració i Asil de la Comissió Europea, presentada al setembre de 2020, continua oferint l'oportunitat de passar d'un enfocament ad hoc en matèria d'asil i migració a la UE, impulsat per situacions de crisis, a un enfocament comú més ampli, ben gestionat i predictible, tant dins com fora de la Unió.

És urgent avançar cap a la fi de les devolucions o pushbacks, l'establiment de Mecanismes Nacionals Independents de Seguiment per a investigar aquestes devolucions i les mesures per a millorar la cerca i el rescat i garantir un desembarcament previsible de les persones rescatades en la mar.

ACNUR insta a les Presidències que promoguin una reforma sostenible del sistema d'asil i aconsegueixin avanços en qüestions clau com la solidaritat intracomunitària, unes condicions d'acolliment adequades i uns procediments d'asil justos i ràpids per a determinar ràpidament qui necessita protecció internacional i qui no, de conformitat amb les garanties legals.

El retorn digne als seus països d'origen de les persones que no necessiten protecció internacional és igualment crucial per a un sistema creïble i ben gestionat. Mancant un consens sobre un marc comú d'asil de la UE, a l'ACNUR el preocupa que es produeixin noves pràctiques perjudicials, com a propostes d'externalització o subcontractació de les obligacions de l'asil a altres països. Tals esforços anirien en contra de l'esperit de la Convenció de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats i del Pacte Mundial sobre els Refugiats, soscavant així la protecció dels refugiats.

"En un moment en el qual el nombre de persones desplaçades per la força en el món ha aconseguit el seu màxim històric, en el qual les necessitats humanitàries augmenten i, sobretot, en el qual el nombre d'arribades a la UE continua sent manejable, és essencial que la UE i els seus Estats membres tornin a comprometre's amb la solidaritat, cap a les persones, dins de la UE i entre els Estats i amb els països que acullen a la majoria dels refugiats", va dir Vargas Llosa.

"Per molt altes que siguin les barreres, les persones desesperades buscaran la manera d'arribar a un lloc segur. Gestionar les fronteres, compartir la responsabilitat i respectar els drets humans són compatibles”.

Atès que gairebé el 90% dels refugiats viuen en països d'ingressos baixos i mitjans, ACNUR anima a les Presidències a reforçar la solidaritat mundial prestant més suport als països i regions on es troben la majoria dels desplaçats forçosos.

ACNUR manifesta la seva disposició a fer costat a les Presidències de la UE, a les institucions de la UE i als Estats membres per a protegir millor a les persones refugiades a la UE i en el món.

Dpto. de Comunicación
de la Oficina de ACNUR en España

María Jesús Vega, Portavoz de ACNUR en España
Rosa Otero, Responsable adjunta de Comunicación

Informació enviada per ACNUR a Las afueras.

Estatut del refugiat.

La Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 i el seu Protocol de 1967 són els principals instruments legals que subjeuen al nostre treball. Ratificada per 149 Estats parts, defineix el terme ‘refugiat’ i estableix els drets de les persones refugiades, així com les obligacions dels Estats per a la seva protecció.

Text de la Convencióhttp://www.refworld.org.es/docid/47160e532.html

El principi fonamental que es desprèn de la Convenció de 1951 és el de norefoulement, o no devolució, que afirma que una persona refugiada no ha de ser retornada a un país on s'enfronta a greus amenaces a la seva vida o la seva llibertat. Aquest principi ja es considera una norma de dret internacional consuetudinari.

L'oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats és el ‘guardià’ de la Convenció de 1951 i del seu Protocol de 1967. Segons estableix la Convenció, els Estats tenen l'obligació de col·laborar amb ACNUR per a garantir que els drets de les persones refugiades es respectin i protegeixin.