Accede a más imágenes sobre la emergencia en Afganistán en la Biblioteca Audiovisual de ACNUR (es necesario registro).
Informació enviada per ACNUR a Las afueras.
El discurs Pakistanès.
Resum de l'article publicat al diari digital Le Monde Diplomatique. Autor: Jean-Luc Racine, diciembre de 2021
El discurs pakistanès no està exempt de matisos. En una situació econòmica tibant, mentre negocia un préstec amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i el seu país continua en la llista grisa del Grup d'Acció Financera que vigila el finançament del terrorisme, el primer ministre Imran Khan ha optat per una doble postura.
D'una banda, s'alinea amb la comunitat internacional en exigir als talibans que avancin cap a un govern integrador, que respectin els drets humans, en particular els de les dones, i que evitin que el país es converteixi de nou en un centre del terrorisme internacional; per l'altre, apel·la als països occidentals a no aïllar al règim, a què li concedeixin un marge de temps perquè pugui complir les seves promeses d'obertura i al fet que alliberin els fons del Banc Central Afganès bloquejats als Estats Units i Europa, així com els crèdits negociats pel govern de Ghani, suspesos pel Banc Mundial i l'FMI: més de 10.000 milions de dòlars en total.
Darrere d'aquesta retòrica hi ha dues grans preocupacions:
- que la situació afganesa no origini una nova onada de refugiats (el Pakistan va acollir a tres milions en la dècada de 1990, però ara la frontera està tancada i barrada) i, sobretot,
- que els talibans afganesos posin límit als seus germans pastunes del Tehrik-e Taliban Pakistan (TTP).
A partir de 2020, aquests últims van reprendre els seus atemptats contra les forces pakistanesos i les minories xiïtes, demostrant que s'han recompost de la repressió duta a terme per Islamabad cinc anys abans.
Per a calmar els ànims, els talibans afganesos estan fent de mediadors entre el TTP i els emissaris del primer ministre Khan a la recerca d'un eventual armistici o fins i tot d'un indult, la qual cosa suscita multitud de crítiques al Pakistan. Més enllà del TTP, a Islamabad també es prenen de debò l'amenaça que suposa l'ISIS-K, encara que el nou poder afganès li resta importància, malgrat els repetits atemptats mortals reivindicats per aquesta organització.
El viatge a Kabul del cap dels serveis secrets pakistanesos, el passat 5 de setembre, dos dies abans de l'anunci de la formació del Govern, testifica els sòlids vincles entre les dues parts; el testifica el lloc que se li ha donat a la xarxa Haqqani, pròxima a Islamabad, en el govern talibà. Encara que alguns dirigents desitjarien afluixar una mica la fèrula pakistanesa, el marge de maniobra de l'Emirat Islàmic continua sent reduït de moment.
La família Haqqani provenen del sud-est de l'Afganistan i pertany al Clan Mezi de la tribu Zadran Paixtu. Jalalludin Haqqani va saltar a la fama com un alt líder militar durant l'ocupació soviètica de l'Afganistan. Igual que Gulbuddin Hekmatyar, Haqqani va tenir més èxit que altres líders de la resistència a forjar relacions amb forasters disposats a patrocinar la resistència als soviètics, inclosa la CIA, la Intel·ligència Interserveis del Pakistan (ISI) i els donants privats àrabs adinerats del Golf Pèrsic.
|