Modernidad y Holocausto.
La desaparició física dels jueus va passar inadvertida en gran part perquè els alemanys els havien eliminat feia molt de temps dels seus cors i de les seves ments. L'aïllament espiritual va ser el primer i es va aconseguir fent servir una àmplia varietat de mètodes.
El més evident va ser una crida clara a l'antisemitisme popular i el foment dels sentiments antisemites de la gent que fins llavors romania indiferent o desconeixia que existís "un problema jueu". Això és el que va fer la propaganda nazi, i ho va fer hàbilment, sense invertir despeses ni esforços. Es va acusar els jueus de crims odiosos, intencions funestes i vicis hereditaris repugnants. Sobretot, en relació amb la sensibilitat sobre la higiene de la societat moderna, es van estimular temors i fòbies que solen anar associats amb els paràsits i els bacteris i s'apel·lava a l'obsessió de l'home modern per la salut i la higiene.
El fet de ser jueu es considerava una malaltia contagiosa i els seus portadors eren una versió actualitzada de la Pesta Negra. Tenir relacions sexuals amb jueus estava prenyat de perills. Es van emprar els mateixos mecanismes sociopsicològics que s'utilitzen per a produir una reacció de repulsió i de fàstic davant la visió de carn crua o l'olor de l'orina humana, per a aconseguir que la simple presència dels jueus fos nauseabunda i repel·lent.
"Encara que pugui sorprendre, la qüestió jueva no tenia el mínim interès per a la gran majoria dels alemanys". Quan el Reich es va traslladar cap a l'Est i va arribar el moment de la Aussiedlung (reubicació), la major part de la gent "probablement va pensar molt poc i va preguntar menys sobre el que els estava succeint als jueus en l'Est. Els jueus estaven fora de la vista i també fora de la ment(...). La carretera a Auschwitz la va construir l'odi, però la va pavimentar la indiferència"
Extracte del llibre: "Modernidad y Holocausto", de Zigmunt Bauman.
Altres autors que han escrit sobre el tema:
Ian Kershaw, Popular Opinion and Political Dissent in the third Reich. (Opinió popular i dissidència política al Tercer Reich).
Helen Fein, Accountig for Genocide: National Response and Jewish Victimization during the Holocaust.(Comptabilització del genocidi: resposta nacional i victimització jueva durant l'Holocaust)
Els Menors Estrangers No Acompanyats en el regne d'Espanya.
En alguns sectors de la nostra societat, el concepte MENA (Menors Estrangers No Acompanyats) ha adquirit una connotació negativa que deshumanitza als menors, convertint-los en un col·lectiu uniforme sobre el qual és fàcil llançar missatges d'odi basats en faules i notícies falses.
Els MENES són nens, nenes i adolescents menors de 18 anys que arriben a Espanya sense ajuda ni cura d'un adult. Aquest terme, que sorgeix de l'àmbit jurídic com una noció neutra, ha estat àmpliament utilitzat en els mitjans de comunicació i el relat polític.
No obstant això, darrere d'aquest acrònim s'amaga la realitat de milers de nois i noies que es veuen forçats a abandonar les seves llars fugint de situacions de pobresa, conflictes armats i greus vulneracions dels drets humans.
Malgrat la seva curta edat, recorren les mateixes rutes migratòries que les persones adultes i s'enfronten a múltiples violacions dels seus drets en travessies que, en alguns casos, poden durar mesos i fins i tot anys. Malgrat les dificultats, no es rendeixen. Aquests menors van emprendre la travessia més dura de les seves vides per a aconseguir un futur, per a poder valer-se per si mateixos.
Malgrat la seva joventut, són tot un exemple de resiliència i valentia. Les seves ganes de tirar endavant i contribuir a la comunitat són admirables, com podem comprovar en la història de Yousef, que s'ha convertit en un jove emprenedor al costat d'un company.
En aquests temps de discursos que responsabilitzen a col·lectius i grups en situació de major vulnerabilitat dels problemes socials, és més necessari que mai recordar la importància de brindar especial protecció als menors d'edat. Compartim una sèrie de dades per a desmentir alguns de les faules fàcils i recurrents sobre els menors no acompanyats.
Uns joves migrants mengen alguna cosa en una tenda de campanya de la Creu Roja, a l'illa de Tenerife. Van arribar en una embarcació que va ser interceptada enfront de la costa i escortada al port. © AP Photo/Arturo Rodríguez
Primera faula sobre els MENES: No volen treballar
L'edat mitjana d'emancipació a Espanya és de 30 anys però, no obstant això, a aquests adolescents se'ls demana que siguin persones completament autònomes a una edat en la qual la immensa majoria de joves no ho són.
La desprotecció en la qual se'ls sumi, els deixa en un gran risc d'exclusió social. Des del 2008, la taxa d'atur entre la població menor de 30 anys ha anat incrementant-se fins a aconseguir el seu valor màxim, el 42,4%, en el 2013.
Una de les principals preocupacions dels menors està relacionada amb el seu futur laboral, ja que en complir la majoria d'edat passen d'estar tutelats per l'Estat a una emancipació forçada, sense mesures efectives que garanteixin la seva integració en el món laboral.
Ser menor en un país estranger, estant sol, ja és bastant difícil, però aquests joves han d'enfrontar-se, a més, a les deficiències d'un sistema que no li ho posa fàcil.
“Les seves ganes de treballar comencen en molts casos des de la seva etapa com a menors no acompanyats tutelats per l'Administració, i molts demanden que se'ls atorgui un permís de treball des dels 16 anys”
Les seves ganes de treballar comencen en molts casos des de la seva etapa com a menors no acompanyats tutelats per l'Administració, i molts demanden que se'ls atorgui un permís de treball des dels 16 anys. La Llei contempla que la targeta de residència dels joves inclogui una autorització per a treballar per compte d'altri, però, en la pràctica fins a 2020, aquest permís s'ha estat concedint de manera excepcional i només si el seu centre o tutor ho demandava davant la delegació de Govern.
Les xifres aportades per la Secretaria d'Estat de Migracions, revelen que en 2018 tan sols 218 joves entre 16 i 17 anys van obtenir una autorització de treball, i només 54 extutelats de 18 anys ho van aconseguir en aquest any. Es pot aconseguir la integració social sense donar-los l'oportunitat de continuar formant-se o de trobar una ocupació?
Després de les contínues demandes per part de les organitzacions que treballen amb joves migrants tutelats, no va ser fins a 2020 que el Govern va donar ordre directa a les delegacions per a facilitar la concessió del permís de treball en aconseguir els 16 anys, sense necessitat de realitzar altres tràmits administratius que ho complicaven.
Segona faula sobre els MENES: Son una càrrega econòmica per a l'Estat.
Rotundament no.
Segons el Butlletí de Dades Estadístiques de Mesures de Protecció de la Infància a Espanya en 2019, hi havia 50.272 menors sense cura parental, dels quals 12.417, segons les dades de la Fiscalía, eren Menors Estrangers No Acompanyats. L'Estat té l'obligació legal de respectar, protegir i garantir els drets de tots els nens, nenes i adolescents aplicant el principi de no discriminació.
Segons les últimes dades d' UNICEF, Espanya realitza una inversió en família i infància molt per sota de la mitjana de la Unió Europea, tan sols un 1,3% del PIB, malgrat tenir una taxa de pobresa infantil del 27,4%. Els diners destinats específicament a menors no acompanyats representa una quantitat aproximada del 0,002% del PIB espanyol.
Sent un col·lectiu de persones en una situació d'especial vulnerabilitat, joves amb potencial, però també amb dificultats als quals cal secundar, no resulta una gran inversió tenint en compte que aquestes nenes i nens seran en el futur ciutadans contribuents al nostre país.
Un nen porta al seu gos husky mentre espera per a creuar a Ceuta, a la ciutat del nord marroquina de Fnideq, prop de la frontera del Marroc i Espanya, el dimarts 18 de maig de 2021. © AP Photo/Mosa'ab Elshamy.
Tercera faula sobre els MENES: Més de la meitat no són menors
"No es tracta de nens, sinó d'adults que intenten aprofitar-se del sistema de protecció".
Tot el contrari.
El Comitè de Drets del Nen de l'ONU ha condemant a España fins a 14 ocasions per sotmetre als nens i nenes a proves de determinació d'edat que no s'ajusten al Conveni dels Drets del Nen que l'Estat espanyol està obligat a complir. Molts d'aquests nens i nenes han estat tractats com a majors d'edat, amb totes les implicacions que té la falta de protecció i aplicació de la Llei d'Estrangeria a persones que realment ho són.
El Comité de Drets del Nen ha instat a España a canviar la forma en la qual determina l'edat i recorda que l'avaluació ha de realitzar-se evitant tot risc de violacions a la seva integritat i respectant la seva dignitat humana, atenent els seus interessos com a menor i a consideracions de gènere amb criteris científics, de seguretat i imparcialitat.
Encara amb les irregularitats denunciades sobre les proves de determinació d'edat, segons la memòria de la Fiscalia General de l'Estat presentada en 2019 prevalen els resultats de minoria d'edat.
Un nen migrant arriba a l'enclavament espanyol de Ceuta el dimarts 18 de maig de 2021. © AP Photo/Bernat Armangue.
Quarta faula sobre els MENES: Amb ells augmenta la delinqüència
Absolutament fals.
Les estadístiques oficials mostren que no existeix una relació directa entre l'augment de nens i adolescents migrants sols i l'índex de delinqüència. El Centre Global d'Anàlisi de Dades de Migració de la OIM indica que de l'any 2000 al 2015 la població migrant va passar a representar d'un 4,1% a un 12,6%. Sobre la base estudis del Ministeri de l' Interior, en aquest període la taxa de criminalitat per cada 1.000 habitants es va reduir de 45,9 a 43,7.
A més, estadístiques oficials disponibles només proporcionen dades de menors estrangers, sense distingir als que vénen acompanyats dels quals no, per la qual cosa resulta complicat realitzar afirmacions que vinculin " menes" i delinqüència.
On sí que existeix una correlació és entre migrants i dificultats d'accés a condicions de vida dignes. Les últimes dades de l'INE de 2019 indiquen que el 82% de les persones estrangeres a Espanya viu en risc de pobresa o exclusió social enfront del 18% de nacionalitat espanyola. Aquest gran risc d'exclusió està especialment present en els menors no acompanyats i d'origen estranger quan passen a la vida adulta, surten del sistema d'acolliment i protecció de menors i s'enfronten a un futur sense xarxes de suport.
Com a menors que són viuen, pensen i actuen com qualsevol adolescent. Amb l'afegit d'estar vivint el xoc del trànsit migratori, digerint l'abandó de la seva llar i enfrontant-se a un present i un futur incerts en una societat que no coneixen. Mereixen tot el nostre acompanyament, comprensió i suport.
Reportatge d'Amnistia Internacional.