Foto: Pool Moncloa
El PSOE vota amb la dreta i tomba la Llei del Dret a l’Habitatge
El PSOE ha demostrat un cop més de quin costat està: dels especuladors i del poder immobiliari. Ahir es va produir la votació que decidia el futur de la Ley por el Derecho a la Vivienda. El PSOE, juntament amb PP, C’S i VOX van decidir no permetre que es tramités la llei, impedint que es pogués ni tant sols debatre el text. El PSOE per tant ha donat un cop de porta a que es pugui parlar sobre dret a l’habitatge en els termes que les plataformes i els sindicats havien proposat.
La Ley por el Derecho a la Vivienda, elaborada des del saber i experiència de les organitzacions en defensa del dret a l’habitatge sí que ha rebut el suport de forces com ERC, Bildu, UP, Más País, CUP i Compromís i BNG. El vot negatiu del PSOE no és només una mostra de menyspreu a la societat civil organitzada, que és qui realment ha estat frenant el cop de l’emergència habitacional que arrossega el país en la darrera dècada. També és un gest que deixa clar que el PSOE està cada cop més sol, donant l’esquena als seus socis de govern (UP) i als partits claus que van facilitar la presidència de Sánchez i en general la governabilitat i els pressupostos (ERC, Bildu), i aliant-se amb aquells qui volen acabar amb el seu mandat.
El PSOE ha decidit rebutjar una llei amb elements que han de formar part imprescindible del text que acabi sortint de la Ley de Vivenda estatal: blindar el dret a un habitatge digne i assequible, posar topalls i fer baixar els preus del lloguer, prohibir els desnonaments sense alternativa i garantir els subministraments bàsics d’energia i aigua a llars vulnerables. Són les reclamacions principals que s’estableixen a la llei del dret a l’habitatge elaborada pels sindicats i plataformes socials.
Ignorarà el PSOE aquests continguts que son essencials per garantir de forma efectiva el dret a l’habitatge? O tornarà a aliar-se amb les forces d’esquerra que van permetre el seu govern? El futur de la Ley de Vivienda, l’avantprojecte de la qual serà presentat al Consell de ministres abans que acabi l’any, és ara més incert que mai.