L’Ajuntament inicia les obres d’una nova promoció de 18 habitatges de lloguer social a l’àmbit de la superilla del Poblenou
04/11/2021
Amb aquests treballs s’engreixa el volum de promocions municipals en obres o prop d’iniciar-les, amb fins a 2.300 habitatges, el 80% dels quals es destinaran al lloguer protegit
Es tracta de la segona promoció que s’inicia al districte de Sant Martí en poques setmanes, d’un total de nou en marxa amb prop de mig miler de pisos en total
La construcció de l’edifici suposa una inversió de 2,96 milions d’euros i serviran per proporcionar una llar assequible a mig centenar de persones
L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) manté el ritme d’inici de noves obres amb la posada en marxa dels treballs per aixecar un edifici d’habitatges públics al Parc i la Llacuna del Poblenou, al districte de Sant Martí. Es tracta d’una promoció de 18 pisos que es destinaran al lloguer social i s’aixecarà en un solar del carrer de la Ciutat de Granada a la cantonada amb Almogàvers, a dins de la superilla del Poblenou.
Solar situat en el carrer Ciutat de Granada a la cantonada amb el carrer Almogàvers. Foto Las afueras.
Amb aquesta fórmula, l’Ajuntament de Barcelona reforça l’aposta d’ampliar el parc d’habitatge assequible de manera permanent i evitar que, a través de la venda, els habitatges es puguin privatitzar en el futur. La inversió prevista per aquesta promoció és de 2,96 milions d’euros.
El projecte és obra de Naxal Arquitectura, SLP, compta amb dues altures de planta baixa i tres i cinc plantes i destaca per la seva sostenibilitat i eficiència energètica. El 100% dels habitatges donen tant al carrer com a l’interior d’illa, fent que comptin amb ventilació creuada i el màxim assolellament possible, a més d’altres elements com la producció d’aigua calenta sanitària i climatització amb equips d’aerotèrmia, la instal·lació fotovoltaica connectada a serveis comuns i els detectors de presència en espais comunitaris.
Els espais de dia dels habitatges estaran obertes al carrer i xamfrà, i la façana interior del pati d’illa es dedicarà als recorreguts d’accés i comunicació entre habitatges amb passeres exteriors. Els habitatges comptaran amb un o dos dormitoris i tots disposaran de terrassa.
Sant Martí, un districte amb prop de mig miler d’habitatges públics en marxa
Imatge de l'edifici siituat al carrer Lluis Borrassà. Las afueras.
Actualment a Barcelona, l’Ajuntament té en marxa la construcció o està prop d’iniciar-la de 2.300 habitatges, i una proporció important de tots aquests es troben en els diferents barris de Sant Martí. La del carrer de la Ciutat de Granada és una de les nou promocions a la recta final del procés de producció d’habitatge públic.
Amb els treballs avançats es troben dues promocions al barri del Besòs i el Maresme, als carrers de Puigcerdà i de Lluís Borrassà, de 75 i 54 habitatges respectivament, a més de l’APROP de Glòries, en obres a fàbrica, que tindrà 42 allotjaments més.
A banda, fa poques setmanes es van iniciar els treballs per una promoció de 155 pisos al carrer de Veneçuela, a Provençals del Poblenou, i aquest estiu es van resoldre els concursos de projecte i obra dels quatre edificis d’habitatge industrialitzat al Besòs i el Maresme i a la Verneda i la Pau, d’un total de 151 pisos.
En total, l’habitatge en marxa a Sant Martí suposa 495 habitatges públics, el 95% del qual serà de lloguer i la resta, en dret de superfície, un altre règim de tinença que garanteix la titularitat pública del sòl i que un cop superat el termini de cessió tornarà a mans de l’Ajuntament. Aquest volum de prop de mig miler de pisos significa un habitatge assequible per a més de 1.200 persones.
A aquestes promocions cal afegir-hi les obres ja finalitzades els darrers anys, amb un total de 343 habitatges, l’última el cohabitatge de La Balma, al Poblenou (1), amb 20 habitatges, així com l’edifici de 68 habitatges en dret de superfície a la plaça de Dolors Piera, situada a la superilla del Poblenou, la promoció de lloguer de Tànger (67 habitatges), els 105 habitatges per a gent gran de Ciutat de Granada a tocar de les Glòries, i l’edifici de 83 habitatges en diferents règims de tinença al carrer de Pere IV al barri de Provençals.
Imatges relacionades
Infromació extreta del servei de premsa de l'Ajuntament de Barcelona.
L'edifici La Balma en l'actualitat. Foto Las afueras.
La Balma és el primer projecte que inicia obres d'entre tots els adjudicats en el terreny municipal en el concurs de l' Ajuntament de Barcelona en 2016.
Són un grup heterogeni i intergeneracional, des de bebès fins a persones sexagenàries i amb tipologies familiars molt diverses. Format per un grup de 33 persones agrupades en 19 unitats de convivència. Ens troberem famílies monoparentals, parelles, parelles amb fills, adults cohabitant i unitats individuals. Aquesta diversitat del grup és la riquesa per a encarar el projecte de vida comunitària. Unes quantes persones del grup motor viuen en el barri del Poblenou, han viscut, treballen o tenen una relació directa.
Procés participatiu
Una de les majors singularitats i potencialitats del model d'habitatge cooperatiu és la implicació com a futurs usuaris de manera activa en el desenvolupament de les diferents fases del procés de promoció: creació d'una organització social, presa de decisions de manera col·lectiva, codiseny, etc.
Són processos democràtics d'autoorganització i cooperació on els socis assumeixen un rol de centralitat. En aquest sentit, la gestió participativa tant del procés com del seu resultat té una gran rellevància. El grup es va anar gestant entre els mesos de setembre i octubre de 2016.
En el marc de la FESC (Fira d'Economia Solidària de Catalunya) del mateix any es va ampliar a partir dels tallers promoguts i dinamitzats per l'equip de Sostre Cívic, on van coincidir en la voluntat de formar part del grup per a optar al solar de Poblenou. Tenen el suport d'equips tècnics especialitzats en les tasques que no poden assumir de manera independent.
Per exemple, per al projecte arquitectònic van comptar amb la col·laboració de LaCol i LaBoqueria, equips especialitzats en la dinamització de processos de participació en l'àmbit de l'arquitectura i l'habitatge cooperatiu. A partir de dinàmiques participatives, van definir segons les seves necessitats i inquietuds actuals els usos dels espais comunitaris. Repensant l'habitatge col·lectiu on viuran per a adaptar-ho al model de vida que imaginen.
El projecte comunitari de barri
Volen fomentar formes de convivència més comunitàries, que potenciïn la interrelació entre les persones que habiten l'edifici i també amb el barri i persones externes a la cooperativa, i aconseguir construir un edifici que necessiti el seu entorn.
Així, volen destinar un pis a entitats socials i fomentar formes de convivència més comunitàries, compartint un local a la planta baixa amb les persones i associacions del barri i duent a terme diferents projectes per a millorar la qualitat de vida de les persones de l'entorn.
El projecte arquitectònic
Volen espais flexibles i polivalents que evolucionin amb el grup en funció dels canvis tant de les unitats de convivència com de les pròpies persones que habitaran l'edifici: incorporació de nous membres, naixements, processos de creixement dels nens-adolescents, processos d'envelliment dels adults…
Així, les tipologies parteixen d'un mòdul bàsic de 50m2 i partir de l'annexió d'unitats habitables de 16m2 (considerades espai comú d'ús privatiu en termes legals) permeten créixer i decréixer els habitatges. Aquestes peces són cedides per la cooperativa a les unitats familiars que ho necessitin a cada moment, per tant, esdevé un mecanisme per a gestionar els canvis alternatius a la rotació. Aquesta proposta és viable pel fet que la gestió de l'edifici és responsabilitat de la mateixa comunitat.
Els habitatges redueixen la seva superfície (5-10%) per a posar en comú serveis com la bugaderia, l'estudi, habitacions de convidats o trasters, permetent així que la col·lectivització no suposi un sobrecost, sinó al contrari, un estalvi i un guany de superfície i de qualitat de vida. El projecte arquitectònic compta amb 225m2 de superfície interior destinada a espais comunitaris, més zones semi-exteriors i exteriors, on ens trobem els següents usos: Sala d'estar-menjador, sala polivalent, biblioteca i espai de treball, una bugaderia per planta, espai de salut i capellans connectat amb habitacions auxiliars, habitacions per convidats, emmagatzematge comú i individual per plantes, coberta equipada: horts productius i zona d'estar exterior, aparcament de bicicletes, espai d'eines i zona taller i aparcament.
Han treballat el projecte amb criteris ambientals per a aconseguir un edifici passiu que sigui un refugi de pobresa energètica. Aquesta consciència s'amplia al model de mobilitat i de consum. D'una banda, potencien els espais per a bicicletes i es posa a debat la necessitat del cotxe i la construcció de l'aparcament. D'altra banda, apostant per un consum ecològic relacionant la cooperativa amb cooperatives de consum de l'entorn i per la autoproducción amb horts en el terrat.
La gestió dels residus de la cooperativa (amb espais específics en planta baixa) i la voluntat de tancar el cicle de l'aigua amb el medi natural (retorn d'aigua de pluja al subsòl i pous per a subministrament d'aigua per a la rego i consums no potables) són accions directes que se sumen a totes les anteriors per a reduir la petjada ecològica i l'impacte ambiental de la comunitat.
Si vols contactar amb ells, solucionar qualsevol dubte o realitzar un comentari, els pots escriurea Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.