LA SOCIETAT D'ESTVDIS DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ (SELAV) HA PUBLICAT EL TERCER NÚMERO D'AURO INVENTO.
Número 2 (el tercer d'auro invento)
Editorial
A finals d'abril, mentre la ciutat es lliurava a la celebració de la cultura comprant i regalant llibres i roses, al carrer Camp Arriassa uns operaris destrossaven un mural de l'artesà mosaïcista Armand Olivé Milian al pas interior que uneix el carrer amb la rambla Prim. Cert que eren unes obres privades, però tenien el vist-i-plau del municipi i ningú havia pensat en conservar els mosaics que decoren gairebé totes les escales (tres ja se'n van desfer) i els quatre mosaics de gran format que llueixen a les parets dels passatges.
Per què triga tant a arribar la declaració de la masia Can Riera com a Bé Cultural d'Interès Local? Per què es va esperar fins al darrer minut per condicionar el mur de Can Cadena? Per què es va permetre que Caixabank s'endugués l'escultura "Maternitat" de l'edifici Pere Calafell? Per què va haver de ser el veïnat qui salvés de l'enderroc la masia Ca l'Arnó? Per què els responsables culturals no publiquen cada any un llibre sobre el barri? Per què ha fet falta que un altre cop el veïnat salvés els mosaics d'Olivé Milian?
La resposta a totes les preguntes és la mateixa: el patrimoni que dona identitat als barris perifèrics de la ciutat està molt lluny de l'interès dels responsables polítics. A tall d'exemple: encara resten per guarnir les escultures que havien de plantar-se al llarg de la rambla Prim per "monumentalitzar la perifèria". Uns quadrats de ciment al mig de la rambla són els testimonis muts de la desídia municipal... des del 1992! L'escultura "El llarg viatge", de Francesc Torres Monsó, a la cruïlla de Prim amb Guipúscoa, és l'excepció, no la regla.
Nomenclàtor
S'espera dels noms dels carrers d'una ciutat que reflecteixin la seva història. El mateix hauria de passar amb el nomenclàtor dels barris. Fem repàs del centenar de vies i places nostres: tres noms de carrers recorden veïns del barri (Ana Figuera, Xavier Llorens i Josep Mula), cinc més a persones amb alguna relació amb el territori de La Verneda de Sant Martí (Angeleta Ferrer, Antoni Gassol, Dolça de Provença, Ignasi Juliol i sant Martí) i una dotzena a indrets propis.
D'aquesta vintena, només cinc noms han estat proposats pel veïnat. Una vegada més, el municipi està estudiant afegir noms al nomenclàtor vernedenc. Es parla del bomber mort a l'abandonat solar de la planta de Cobega. Res a dir. També de donar nom a la placeta que dona accés a l'escola i la sala La Pau. Cal recordar que aquest indret ja té nom, Xavier Llorens. En el darrer Consell de Memòria Democràtica i Patrimoni del Districte de Sant Martí, les entitats d'història local vam demanar tenir veu en el procés de decisió d'un canvi en el nomenclàtor.
Intens sumari
Fidels a la idea de publicar tots aquells estudis que ajudin a qualsevol persona interessada en la història i la societat de La Verneda de Sant Martí, del Districte o de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, en aquest número d'auro invento rescatem el capítol dedicat a Sant Martí de Provençals de la Geografia General de Catalunya de Francesch Carreras y Candi. Molts dels llocs comuns i les llegendes que circulen sobre aquest antic territori tenen el seu origen en la publicació, entre 1908 i 1918, de la monumental obra. En la mateixa línia, mossèn Clapés va dedicar un dels volums de "Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar" (1931) al municipi veí.
La recuperació de la història és el fil conductor dels estudis de Josep Maria Huertas Claveria ("La Verneda de Sant Martí, l'horta de la ciutat"), Ramon Grau i Manuel Arranz ("La formació dels suburbis industrials de Barcelona: Sant Martí de Provençals"), Xavier Camino i Pilar Díaz Giner ("La Perona. Conseqüències de la segregació social"), Jordi Morell ("Els estudis sobre el Clot-Camp de l'Arpa"), mossèn Eduard Masachs ("Historia de San Martín de Provensals"), Antoni Nicolau i Carlos Vicente ("Sant Martí: mil anys d'història") i de Max Cahner i Carme Massana en les seves entrades dedicades al barri en la Gran Enciclopèdia Catalana.
A destacar el recent estudi de César Aguado sobre les dades electorals del barri a les eleccions catalanes ("Autonomia, Federació, Independència. Eleccions al Parlament de Catalunya (1980-2021): de Catalunya a La Verneda de Sant Martí"). Es defensa que "la variable Relació Catalunya amb Espanya és la que més explica el vot des del 2012, molt més que la variable Esquerra-Dreta".
Les pàgines centrals dedicades als treballs del Taller d'Història del Barri que organitza la SOCIETAT D'ESTVDIS DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ (SELAV) documenten l'activitat d'investigació sobre els murals de les escales i passatges del carrer Camp Arriassa.
La secció dedicada a Patrimoni l'ocupa la segona memòria d'excavació de la vil·la romana del Pont del Treball.
La Verneda de Sant Martí imperial
Les restes romanes d'època imperial trobades al territori del barri són motiu de diverses iniciatives. La SELAV ha col·laborat amb l'exposició sobre la vil·la romana de La Sagrera que s'exhibeix al Centre Cívic Sant Martí fins al 30 de juny. A més dels deu plafons dedicats a la vil·la (una producció del Districte de Sant Andreu), la nostra entitat ha afegit dos elements nous: la Carta Arqueològica de La Verneda de Sant Martí i un recull de fotografies de La Verneda Desapareguda. La primera conté totes les restes trobades fins avui de totes les èpoques. Les fotografies reflecteixen aquell barri que ha anat desapareixent amb l'arribada dels blocs de pisos.
A més, la SELAV està realitzant matins de rutes històriques per tots els indrets en els què hi ha constància de la presència del món romà.
SELAV al dia
També és novetat la ruta pels carrers, places i jardins amb nom de dona, que ha tingut una gran demanda de passejants.
Les últimes noves es refereixen a la publicació del "Mapa turístic de La Verneda de Sant Martí", una creació de Carlos Azagra i Encarna Revuelta en format A1 (59x84 cm), que la SELAV distribuirà gratuïtament per les entitats, escoles i instituts del barri. Si algun particular vol un exemplar, només cal demanar-ho al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., indicant nom i telèfon.
Anteriors:
Número 0 (El primer d'auro invento)
https://issuu.com/mejorconweb/docs/auro-invento-00-2020-04
Número 1 (el segon d'auro invento)
https://issuu.com/mejorconweb/docs/auro-invento-01-2021-01-1
