Els veïns de Sant Martí portant la pancarta que mostra la seva negativa a la instal·lació de les vint cuines al costat de casa seva, i molt a prop de la plaça de La Palmera.

Més d'un centenar de veïns del districte de  Sant Martí s'han concentrat aquest matí, a les 8:00 hores, al carrer Puigcerdà, entre Andrade i Gran Vía, per evitar que una grua de l'empresa constructora pugui descargar material per a continuar les obres de la macrocuina que intenten construir  a la nau que limita amb el Mercat Municipal, situada al carrer Puigcerdà, 204.

Imatge del local de  565 metres quadrats on volen instal·lar les vint cuines fantasma. El projecte que tenen en ment els promotors d'aquesta "cuina fantasma" consisteix en industrialitzar aquest solar buit amb 20 cuines d'ús intensiu.

Són  565 metres quadrats, amb els seus aires condicionats, els seus generadors, els seus fums que sortiran per una xemeneia de 3 metres d'alçada i un i mig d'amplada aproximadament, amb les instal·lacions de gas per nodrir les vint cuines que treballaran pràcticament tot el dia.

No oferiran servei de restaurant, és a dir, que no estarà obert al públic. Els transportistes de matèries primeres, entrarien pel carrer Puigcerdà i la resta de vehicles que vindrien a recollir comandes de menjar,  entrarien pel carrer Gelida, 12, arribarien fent soroll, i marxarien fent soroll i així durant tot el dia. Les olors i les restes del menjar cuinat atreuran tota mena de bitxos...Els contenidors, les bosses d'escombraries, dintre o fora del local faran pudor.

Imatge del cartell penjat del balcó d'un dels pisos afectats directament per la construcció de la macrocuina, que reflecteix la negativa a la seva construcció. Tot i que l'edifici té l'entrada per la Gran Via de les Corts Catalanes, la part de darrere cau a sobre de la cuina fantasma que volen instal·lar.

Segons una de les persones organitzadores d'aquest acte, "la construcció d'una macrocuina en el barri de les Corts, amb més de quaranta cuines, es va realitzar a esquena dels veïns, que no sabien què estaven edificant. És més, quan els veïns preguntaven què estaven construint els treballadors contestaven que eren oficines. Només quan la xemeneia va sorgir del sostre, emplaçada a pocs centímetres de l'edifici colindant  els  veïns es van adreçar a la seu del districte i el regidor de les Corts quan va veure la xemeneia que estaven construint va manar parar."

També en el cas de la macrocuina del carrer Puigcerdà, del districte de Sant Martí, podria parlar-se d'engany per part dels promotors d'aquesta, atès que van demanar permís per instal·lar un obrador. En cap moment van explicar que el nombre "d'obradors" que pensaven introduir dins la nau era de vint. L'activitat de la que estem parlant, la producció i comercialització de menjars (macrocuines), no es troba recollida en les ordenançes municipals de l'Ajuntament. Potser el que més se li sembli sigui l'ordenança sobre les condicions tècniques i zona d'ubicació de les instal·lacions destinades a la producció i comercialització del pa i pastisseria.

Sigui com sigui, l'Ajuntament s'ha compromés a redactar unes noves ordenançes, que entraran en vigor en nou mesos, "com un part", segons alguns veïns, que no permetran la producció de menjars en macrocuines en llocs residencials.

Mentre, els veïns tenen intenció de situar-se cada diumenge, a les vuit del matí, en aquesta part del carrer Puigcerdà per evitar que començi la construcció, malgrat que el permís d'obra es va concedir per part de l'Ajuntament.

D'altra banda, els veïns al·legan que la instal·lació d'aquestes cuines fantasma atenta contra els drets fonamentals, com recull la Sentència del TC 16/2004 de 23/2, que resumim a continuació:

Una de les moltes dones que treballen en el mercat municipal exhibeix el seu rebuig a les cuines fantasma plasmat en la seva samarreta.

"Partiendo de la doctrina expuesta en la STC 119/2001, de 24 de mayo, debemos señalar que los derechos a la integridad física y moral, a la intimidad personal y familiar y a la inviolabilidad del domicilio han adquirido también una dimensión positiva en relación con el libre desarrollo de la personalidad, orientada a la plena efectividad de estos derechos fundamentales. Habida cuenta de que nuestro texto constitucional no consagra derechos meramente teóricos o ilusorios, sino reales y efectivos (STC 12/1994, de 17 de enero, FJ 6), se hace imprescindible asegurar su protección no sólo frente a las injerencias tradicionales, sino también frente a los riesgos que puedan surgir en una sociedad tecnológicamente avanzada. A esta nueva realidad ha sido sensible la reciente Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del ruido. En la exposición de motivos se reconoce que "el ruido en su vertiente ambiental ... no ha sido tradicionalmente objeto de atención preferente en la normativa protectora del medio ambiente. Tratamos del ruido en un sentido amplio, y éste es el alcance de la ley". Luego se explica que "en la legislación española, el mandato constitucional de proteger la salud (artículo 43 de la Constitución) y el medio ambiente (artículo 45 de la Constitución) engloban en su alcance la protección contra la contaminación acústica. Además, la protección constitucional frente a esta forma de contaminación también encuentra apoyo en algunos derechos fundamentales reconocidos por la Constitución, entre otros, el derecho a la intimidad personal y familiar, consagrado en el artículo 18.1".

La jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos se hizo cargo de la apremiante exigencia, como se refleja en las Sentencias de 21 de febrero de 1990, caso Powell y Rayner contra Reino Unido; de 9 de diciembre de 1994, caso López Ostra contra Reino de España; de 19 de febrero de 1998, caso Guerra y otros contra Italia; y de 8 de julio de 2003, caso Hatton y otros contra Reino Unido.

El ruido, en la sociedad de nuestros días, puede llegar a representar un factor psicopatógeno y una fuente permanente de perturbación de la calidad de vida de los ciudadanos. Así lo acreditan, en particular, las directrices marcadas por la Organización Mundial de la Salud sobre el ruido ambiental, cuyo valor como referencia científica no es preciso resaltar. En ellas se ponen de manifiesto las consecuencias que la exposición prolongada a un nivel elevado de ruidos tienen sobre la salud de las personas (v.gr. deficiencias auditivas, apariciones de dificultades de comprensión oral, perturbación del sueño, neurosis, hipertensión e isquemia), así como sobre su conducta social (en particular, reducción de los comportamientos solidarios e incremento de las tendencias agresivas).

Consecuentemente, conviene considerar, siempre en el marco de las funciones que a este Tribunal le corresponde desempeñar, la posible incidencia que el ruido tiene sobre la integridad real y efectiva de los derechos fundamentales que antes hemos acotado, discerniendo lo que estrictamente afecta a los derechos fundamentales protegibles en amparo de aquellos otros derechos constitucionales que tienen su cauce adecuado de protección por vías distintas.

Este Tribunal ha sido en todo momento consciente del valor que por virtud del art. 10.2 CE ha de reconocerse a la doctrina del Tribunal Europeo de Derechos Humanos en su interpretación y tutela de los derechos fundamentales (por todas, STC 35/1995, de 6 de febrero, FJ 3). En lo que ahora estrictamente interesa, dicha doctrina se recoge especialmente en las citadas SSTEDH de 9 de diciembre de 1994, caso López Ostra contra Reino de España, y de 19 de febrero de 1998, caso Guerra y otros contra Italia, algo matizada en la de 8 de julio de 2003, caso Hatton y otros contra Reino Unido. En dichas resoluciones se advierte que, en determinados casos de especial gravedad, ciertos daños ambientales aun cuando no pongan en peligro la salud de las personas, pueden atentar contra su derecho al respeto de su vida privada y familiar, privándola del disfrute de su domicilio, en los términos del art. 8.1 del Convenio de Roma (SSTEDH de 9 de diciembre de 1994, § 51, y de 19 de febrero de 1998, § 60)."

Un barri residencial no pot acollir una macrocuina com la que intenta instal·lar Uber al carrer Puigcerdà. Les persones que viuen als edificis del voltant han dit prou de disbarats i de industries i han sortit al carrer per informar tothom del que esta succeint. Des de fa mesos protagonitzen una cacerolada cada dia a les vuit del vespre, intentant que se sumi tot el barri a la protesta.

Sembla que la construcció d'aquestes macrocuines per tota la ciutat és un fet i contra aquesta realitat els veïns pensen constituir-se en plataforma en defensa dels drets dels propietaris i llogaters dels pisos a gaudir d'uns espais lliures de fums, de soroll i mals olors. El lloc més idoni per instal·lar aquestes macrocuines és un polígon industrial, i la ciutat de Barcelona en té de sobra.

M. Martos.