El Retaule de Sant Martí.
En el número 1 de la revista "auro invento" apareix una informació sobre el retaule de sant Martí, que reproduïm a continuació:
El retaule de sant Martí que es pot veure a l'altar major de l'església de Sant Martí de Provençals és una reproducció fotogràfica de l'original que es troba als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Es tracta d'una obra del 1460, feta pel mestre Antoni de Llonye (o Antoine de Lohny). Se sap que era un artista savoià itinerant i que va venir a Barcelona per fer els cartrons per als vitralls de la rosassa de la basílica de Santa Maria del Mar.
Un retaule és una obra d'art que té una estructura complexa. Consta de taules pintades que s'allotgen en cases, organitzades verticalment en carrers i horitzontalment en pisos. En el carrer central sol representar-se la figura a la que està dedicada l'obra, en aquest cas sant Martí. La part baixa rep el nom de bancal o predel·la. L'afany visual didàctic volia que els creients que acudien a missa tinguessin una referència sobre l'advocació de la parròquia.
En el cas del retaule de sant Martí (que es pot veure en aquesta pàgina), el carrer central està ocupat per sant Martí partint la capa amb el pobre (amb vestidura del segle XV). En la part superior es representa una "pietat": Maria sosté el seu fill mort acompanyada de Maria de Magdala i de Joan.
En el carrer de l'esquerra hi ha tres cases que representen moments de la vida del sant: el baptisme de Martí als divuit anys; la destrucció de temples pagans; i la curació d'una noia a punt de morir.
En el carrer de la dreta: la consagració com a bisbe de Tours; el miracle de l'arbre; i el miracle del naufragi. El bancal o predel·la té com a figura central Jesucrist mostrant els estigmes de la passió.
A l'esquerra, sant Bernadí de Siena (molt popular perquè havia estat canonitzat el 1450), santa Apol·lònia d'Alexandria (amb la palma del martiri, unes tenalles i un queixal) i sant Abdó (llavors patró dels pagesos, amb sant Senén i sant Galderic).
A la dreta, santa Àgueda de Sicília (amb la palma del martiri i una safata amb els seus pits), sant Senén (patró dels pagesos) i santa Bàrbara de Nicomèdia (amb la palma del martiri i la torre en la que va ser tancada).
Coneixem bé la vida de Martí de Tours (Savaria, actual Szombathely, Hongria, 316-Tours, França, 397) perquè Sulpici Sever, un deixeble, va escriure la seva biografia (De Vita Beati Martini). Martí era legionari a l'exèrcit imperial romà. Després de convertir-se al cristianisme va deixar la milícia, va fundar un monestir a Ligugé (prop de Poitiers) i es va dedicar a la predicació.
L'any 371 va ser elegit bisbe de la ciutat de Tours. La llegenda més coneguda de la seva vida (que marcà la seva representació gràfica) és la de compartir la meitat de la seva capa militar amb un captaire que tenia fred a l'entrada d'una ciutat. Després del fet, el sol va brillar i es va formar un arc iris, conegut en català com "arc de Sant Martí".
L'onomàstica de sant Martí se celebra l'onze de novembre, data del seu enterrament a Tours, i sol coincidir amb uns dies de bon temps (estiuet de sant Martí). També en aquesta època se sol concentrar la matança del porc i d'aquí la dita: "a cada porc li arriba el seu sant Martí". Tant La Verneda de Sant Martí com El Clot-Camp de l'Arpa celebren les seves festes majors a l'entorn del dia onze de novembre.
La tècnica que s'ha utilitzat per realitzar el rataule és la tècnica de tremp sobre fusta.
Aquesta tècnica pictòrica usa l’aigua per dissoldre l’aglutinant i per diluir el color. Les principals matèries aglutinants són les colesanimals, les coles vegetals, les gomes, la caseïna, l’ou i la cera.
Les dimensions del retaule són de 300,5 x 251,7 cm.
El MNAC el va adquirir de la col·lecció Vilallonga, 1900. El seu núm. de catàleg és: 0158 00-CJT.
Informació extreta de la revista "auro invento". La imatge del retaule pertany al MNAC.