Si l'ús dels vehicles de combustió anés descendint en favor del transport públic o dels vehicles elèctrics i de la bicicleta al districte de Sant Martí, moltes malalties que pateixen la gent gran i els infants a causa de la contaminació desapareixerien.

Els infants, la gent gran i les persones amb problemes de salut en pateixen més els efectes de la contaminació que la resta.

La contaminació atmosfèrica de Barcelona afecta diàriament la salut de tota la població, si bé no de la mateixa manera. Els infants, la gent gran i les persones amb problemes de salut -com asma, malalties del cor o dels pulmons- en pateixen més els efectes que la resta.

Els nadons i els infants en edat preescolar tenen relativament una freqüència respiratòria més alta que els adults. Inhalen més contaminació atmosfèrica, i els seus pulmons i sistema immunològic encara són immadurs. Segons els estudis, els nivells de pol·lució de l'aire es doblen en els horaris d'entrada i sortida de les escoles. La contaminació de l'aire pot alterar la connectivitat cerebral dels escolars i retardar-ne el desenvolupament, tal com han revelat diferents investigacions de l'Insititut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Retard en el creixement fetal.

L'exposició a la contaminació atmosfèrica comença abans de néixer. Les partícules més fines passen dels pulmons a la sang i poden creuar la placenta i arribar al fetus. Hi ha una evidència clara que l'exposició a la contaminació atmosfèrica durant l'embaràs afecta negativament el creixement fetal. A la ciutat de Barcelona s'estima que si no superéssim els nivells de contaminació atmosfèrica que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS) evitariem cada any 198 casos d'infants nascuts amb baix pes i 68 infants nascuts preterme.

Les principals fonts de contaminació de l'aire, segons AENA (Agència Europea del Medi Ambient), provocada per partícules fines són l'ús ineficient d'energia en les llars i els sectors de la industria, l'agricultura i el transport, així com les centrals elèctriques alimentades amb carbó.

En respirar inhalem amb l'aire els gasos, vapors i partícules que hi són. La composició de les partícules en suspensió pot ser una barreja molt variada. Per això es classifiquen segons la seva mida i segons com es comporten en respirar, més que no pas segons el que contenen. Així, hi ha les partícules de diàmetre aerodinàmic igual o inferior a 10 um (PM10) que solen anar més enllà de la gola. Les que tenen un diàmetre igual o inferior a 2.5 um (PM2,5) poden arribar fins als pulmons.

Finalment hi ha les partícules ultrafines, amb un diàmetre igual o inferior a 0.1 um, que poden arribar a passar de l'alvèol pulmonar a la sang.

En zones urbanes la font principal és el trànsit. Es generen sobretot per la combustió als motors, però també pel fregament de les rodes amb el paviment. Els fums dels motors diesel estan formats en gran part de partícules fines i ultrafines d'hidrocarburs, que són degudes a una combustió incompleta. També hi ha partícules d'origien natural (aerosols marins, erosió, intrusió de pols africà) o per altres activitats humanes (obres públiques i construcció, mineria, fabricació de ceràmiques o ciment...).

Greenpeace va "llençar" un cotxe contra el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, per demanar la fi del vehicle de combustible fòssil, en una acció que es va emmarcar dins de la Setmana Europea de la Mobilitat.

Aquesta organització ecologista "demana a Europa que finalitzi la venda d'automobils de gasolina, dièsel i híbrids convencionals en 2028".

• Atès que les partícules PM10 estan formades principalment per compostos inorgànics com silicats i aluminats, metalls pesants entre d'altres i material orgànic associat a partícules de carboni, i que aquestes són produïdes per la combustió en els automòbils, entre altres factors, seria indispensable que s'aturés la fabricació d'aquesta mena de vehicles.

Els contaminants atmosfèrics i la salut: partícules en suspensió (PM).

Bicicletes aparcades al carrer Pere IV, del districte de Sant Martí: un mitjà de transport saludable i no contaminant.

Els òxids de nitrogen (NOx) a l'aire urbà i la salut (Consorci Sanitari de Barcelona, Agència de Salut Pública)

L'òxid nitric (NO) i el diòxid de nitrogen (NO2) són els únics òxids de nitrogen presents a l'atmosfera introduïts per l'home.

L'òxid nítric i el diòxid de nitrogen de l'aire es produeixen a través de dos processos consecutius. En primer lloc, les altes temperatures assolides en les combustions provoquen la combinació directa de l'oxígen i el nitrogen de l'aire per donar NO i aquest és oxidat parcialment a NO2. Per tant, les instal·lacions fixes de combustió, els vehicles de gasolina i els motors dièsel emeten NOx en proporcions variables de NO2 i NO. Posteriorment, l'NO introduït a l'atmosfera urbana per les fonts emissores és oxidat a NO2, principalment, per reaccions fotoquímiques.

La principal font emissora d'òxids de nitrogen a l'atmosfera urbana són els vehicles (especialment els motors dièsel), i en menor mesura les instal·lacions de combustió com les calefaccions.

El barri del Poblenou un diumenge al matí. Un carrer sense cap cotxe circulant, ni cap contaminació atmosfèrica. 

Avaluació de la qualitat de l'aire a la ciutat de Barcelona.

La direcció de Salut Ambiental de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), com a Centre d'Anàlisi de la Contaminació Atmosfèrica a la ciutat, publica anualment l'informe d'avaluació de la qualitat de l'aire i la seva evolució al llarg dels anys, per a cadascun dels contaminants regulats mesurats a les diferents estacions de la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica de la ciutat.

Segons l'informe corresponent a l'any 2017, el Sistema de Vigilància de l'Impacte sobre la Salut de la Contaminació de l'Aire a Barcelona (VISCAB), de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la mortalitat atribuïble a l'excés de PM25 va ser d'un 3 % de promig en majors de 30 anys, el que representa 424 morts anuals. Aquests valors oscil·len d'any a any en funció de les característiques poblacionals de la ciutat, però sobretot per canvis en la mitjana anual de PM25.

Si s'utilitza com a indicador de la contaminació de l'aire els nivells de NO2, la mortalitat atribuïble a l'excés de contaminació entre el 2010 i el 2017 va ser de promig del 7 % en majors de 30 anys, el que representa 961 morts cada any.

Estació de Poblenou, que mesura els nivells de contaminació de l'aire.

Durant l'any 2017 s'ha produït un increment general dels nivells de NO2 a tota la ciutat, segons l'Informe d'Avaluació de la qualitat de l'aire a la ciutat de Barcelona, de l'any 2017. Les estacions que mesuren els nivells en carrers amb elevades emissions de trànsit (Eixample i Gràcia-Sant Gervasi), així com l'estació de fons urbà de Poblenou, sotmesa a una intensitat moderada de trànsit, segueixen superant el nivell de referència de l'OMS i el valor límit anual establer per la normativa (Directiva 2008/50/CE i RD 102/2011).

Durant l'any 2017 s'ha superat el nivell de referència anual de l'OMS a totes les estacions de la ciutat, de les partícules PM10, durant 24 dies (6,6% dels dies de l'any. Respecte a la normativa de la UE, es compleixen els respectius valor límit anual i diari a totes les estacions de la ciutat.

D'altra banda, totes les estacions de la ciutat superen els nivells de refrència de l'OMS, tant pel que fa a la mitjana anual com al màxim diari, que s'ha superat durant 65 dies a l'any (17,9%), de partícules PM2.5. Com succeix amb les partícules PM10, es compleix el valor límit anual de la UE, menys estricte, a totes les estacions de la ciutat.

La mitjana anual de benzè supera els nivells de referència de l'OMS a les estacions de l'Eixample, Gràcia-Sant Gervasi i Poblenou i, per contra, es copleix el valor límit anual de la UE.

Els nivells de benzo(a)pirè superen els nivells de referència anuals de l'OMS a les estacions de trànsit de la ciutat de l'Eixample i Plaça Universitat i a l'estació de fons urbà de Poblenou. Per contra, es compleix a totes les estacions de la ciutat el valor objectiu de la UE.

L'evolució dels màxims 8-horaris d'ozó (en ug/m3), durant el periode 2000-2017 es manté amb fluctuacions, superant-se de manera sistemàtica el nivell de referència de l'OMS a les estacions de fons urbà.

Els nivells de diòxid de sofre es mantenen molt baixos a la ciutat, i compleixen el nivell diari de referència de l'OMS i els respectius valors límit horaris i diaris de la normativa de la UE.

El monòxid de carboni (CO) es manté en uns nivells molt baixos a la ciutat. Compleixen els nivells de referència de l'OMS i el valor límit màxim 8-horari de la normativa de la UE.

Els nivells d'Arsènic, Cadmi i Níquel es mantenen molt baixos a la ciutat i compleixen la normativa de l'OMS i de la UE.

Els nivells de plom a la ciutat es mantenen molt baixos, 50 vegades per sota del valor de referència anual de l'OMS i de la normativa europea de la UE.

A la plaça Josep Trueta (Pujades/Lope de Vega) es troba situada la estació de fons de Poblenou. Aquesta estació mesura els nivells de contaminació produïts per les emissions de diversos orígens una vegada s'han barrejat, i que en la mesura del possible, no es veuen afectades per cap via principal (>10.000 vehicles /dia) en un radi de 300 metres, ni per cap altra font puntual d'emissió propera.

clica aqui per llegir l'informe 2017

Informació i fotografies dels carrers de Poblenou de M.Martos.