La BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, situat al Carrer Pujades, 118 (districte 10, del Poblenou)

El paper de les marques de moda a la construcció de la identitat personal.

Si bé és cert que l'home fa al vestit, no és menys cert que és el vestit el que fa a l'home" (Squicciarino, 2012,) ... ¿I la marca ?, fa també la marca a l'home?

Segons escriu Jordi Iglesias Martínez en la seva tesis doctoral, "El paper de les marques de moda en la construcció de la identitat personal", la psicologia social i la microsociologia han estudiat des de mitjans de segle XX la necessitat de l'autodefinició i la construcció de la identitat personal. Totes les persones s'han qüestionat alguna vegada qui sóc ?, com sóc? (Moya & Rodríguez-Bailón, 2011).

Hi ha una necessitat innata de posseir una definició pròpia de nosaltres mateixos. Aquesta autocreença és la que ens permetrà relacionar-nos en societat. Per això, a les preguntes anteriors es suma una tercera: com em mostro davant els altres?"

Marta Santamaría Caro (Badalona, 23/8/99) estudiant d'últim curs de disseny a la BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona), exposa part dels seus dissenys en aquesta revista i respon a les nostres preguntes.

Marta Santamaría Caro (Badalona, agost, 1999)  

Quina és la història que s'amaga darrere de la marca Marta Santamaría?

Crec que la moda ha estat un fenomen que ha estat present des que tinc ús de raó. La meva mare quan era petita, també tenia una certa predilecció per la roba i per crear peces úniques i això d'alguna manera m'ho va transmetre a mi. Sempre que jugava a les nines amb la meva mare, ens dedicàvem a fer-los peces noves. Això per a mi va ser un punt d'inflexió. El fet d'adonar-me que amb les meves mans podia arribar a plasmar aquestes idees que tenia en la ment van fer adonar-me del molt que m'agradava pràcticament tots els àmbits relacionats amb el disseny de moda. Una afició que, sense adonar-me'n, s'ha anat obrint pas a poc a poc i m'ha portat a voler aprendre, de forma més professional, a mostrar al món com sóc i el que sóc capaç de fer.

Això no és l'únic que em representa a l'hora de dissenyar. Per saber el que un vol fer és molt important el procés de creació de nosaltres mateixos, de formar-nos com a persones i de tenir els nostres propis gustos. Amb el pas del temps m'he anat adonant d'allò que m'agrada i el que no, d'allò que em representa i del que no, tot i que encara no s'hagi del tot definit qui sóc perquè, encara amb 21 anys que tinc, considero que segueixo formant-me com a persona. La cultura és crucial per poder definir-nos i poder dir què som i cap on volem anar.

En la construcció de la identitat social l'individu intenta transmetre els trets de personalitat més rellevants per al seu grup de referència. Sentirà, per això, major afinitat amb les marques que comparteixin els mateixos trets de personalitat amb el consumidor o l'ajudin a comunicar aquells trets de personalitat dels que ell considera que no té.

Quan crees, ¿quin model de persona (dona, home, nen, etc ..) estàs transmetent ?.

"La moda és un punt clau per a la construcció de la nostra identitat."

La moda és un punt clau per a la construcció de la nostra identitat. Si és cert que hi ha gent que la té més desenvolupada que altres, però algunes persones temptegen tot una mica per descobrir més qui són. Jo, em trobo en aquesta fase ara mateix. A l'estar estudiant moda, vull poder amarar-me de tot una mica per així comprendre que és el que estic buscant, per tant crec que transmet de tot una mica.

Hi ha una gran part de la meva, i dels meus dissenys, que mostren el dispersa i caòtica que sóc en una gran part del temps, però després trobem altres dissenys meus que mostren a una persona més centrada i que no li fa por  provar les coses noves i experimentar. Sí que és cert que aquestes dues vessants es poden unir, però de moment considero que hi ha més d'un tipus de model que represento: aquell que està en una fase que li agrada i ho prova tot, perquè no té por al desconegut, dóna igual si això és d'aquest estil o d'aquest altre, l'important és provar-ho tot i després descobrir que és allò que ens agrada.

La moda es pot tractar des de diferents enfocaments, incloent la raó per la qual ens vestim, la manera en què ho fem i els factors que influeixen en nosaltres en el moment de triar les peces que volem combinar. Dins d'aquest concepte de moda no hem d'oblidar la part industrial que implica tot un procés en el qual treballen diverses empreses, dedicades successivament a la creació d'un disseny, l'escalat, el marcatge, el tall, la confecció, el control de qualitat, l'emmagatzematge i l'enviament. I, per descomptat, durant aquest procés, es prenen decisions de màrqueting i de comunicació, tenint en compte al consumidor final i les característiques i imatge del producte i la seva marca, segons explica Jordi Iglesias Martínez en la seva tesina sobre la moda:

Quins teixits formen part de la teva col·lecció?

Tot varia depenent del projecte en el qual estigui centrada. Com totes les dissenyadores i dissenyadors compro teixits en botigues especialitzades per a materialitzar els meus dissenys, però una part de la meva està molt lligada a l'upcycling pel que m'atrau molt la idea de reutilitzar teixits que trobo per casa com reciclar peces i donar-los una nova vida abans que tirar-les. Per aquest projecte en concret el punt ha estat el teixit protagonista, a més d'utilitzar en la seva minoria corretges i llana.

Qui els ha fabricat, tallat i confeccionat?

Els teixits han estat proporcionades per gent del meu entorn, amics, familiars ... ja que eren jerseis que ja no utilitzaven. D'aquesta manera vaig poder aconseguir noves peces. Encara guardo restes de jerseis que van sobrar per poder afegir-los a futurs projectes. Tots els processos que comporten a la creació i confecció d'una peça són sempre realitzats per mi, amb ajuda de la meva mare ja que ella sempre aporta la seva destresa en la costura per a aquelles coses en què jo encara no estic tan formada.

D'on procedeixen els teixits que has fet servir ?

Quan es tracta de fer un projecte de upcycling, els teixits que es poden utilitzar per a això poden procedir de moltíssims llocs, tots ells molt diferents. Ja poden ser dels armaris d'amics i familiars com d'una empresa que ha decidit cedir-nos teixit que ja no anaven a utilitzar. Si, pel contrari, parlem d'altres projectes on treballo teixits des de zero, sempre els compro en llocs que em recomanen companyes i professors de la universitat ja sigui per la seva qualitat, el seu tracte amb els clients i fins i tot la proximitat dels teixits. A part d'aquest projecte, m'agradaria adjuntar més fotografies per mostrar altres projectes que he anat realitzant al llarg d'aquests anys a la universitat.

BAU: 30 anys formant dissenyadors.

BAU, Centre Universitari de Disseny, neix el 1989 fruit de les inquietuds d'un grup de professionals del disseny amb una ferma vocació docent i pedagògica. Aquest any es funda un centre d'estudis superiors en disseny, modern, innovador i pluridisciplinar que complementa els models que aleshores oferien els centres formatius més tradicionals i acadèmics de Barcelona.

El 2003, BAU aposta per instal·lar-se al Poblenou (22 @), el districte de la innovació i el disseny de la capital catalana. Es restaura un magnífic recinte industrial (edifici A) on s'habiliten espais específics per a la docència i l'experimentació i per al foment de la innovació i la investigació.

En el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), Bau consolida el 2009 la seva proposta d'estudis de 1r cicle i es converteix en un centre adscrit a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), erigint-se com a centre pioner en oferir estudis universitaris de Grau en Disseny.

Reportatge de M.Martos. Imatges cedides per la disssenyadora Marta Santamaria.