A Catalunya hi ha un total de 984 residències assistides de gent gran , 63 de les quals són de titularitat de la Generalitat (16 gestionades directament i 47 amb gestió delegada).
Tres grans grups empresarials competeixen amb força en el món de les residències per a la gent gran a Catalunya : Eulen Servicios Sociosanitarios, SAR Aquavitae i Sanitas Mayores. Aquests conglomerats, junt amb un conjunt de companyies de grandària mitjana i altres, que procedents de la diversificació de societats vinculades amb la construcció, han entrat amb força en aquest àmbit els últims anys.
Entre les principals reivindicacions de La Coordinadora de Residències 5+1 figura la necessitat de que aquests serveis públics siguin de gestió pública, atès que és l'única manera d'evitar l'especulació amb els drets dels nostres ancians.
"Les Residències Públiques gestionades per filials d'empreses de la construcció i companyies controlades per fons d'inversió, així com les pèsimes condicions laborals i els sous de misèria són, segons la Coordinadora de Residències 5+1, les causes del deteriorament de les condicions de vida de la gent gran. És imprenscindible modificar la Cartera de Serveis de 2010, respecte a l'atenció directa- explicaven en el document presentat al Parlament de Catalunya, el passat 16 de desembre- i especialment en la ratio de gerocultores, per poder establir una ratio mínima d'1 gerocultor per a cada 8 ancians. Atès la enorme llista d'espera per accedir a les prestacions de la Llei de la Dependència, l'estat dels ancians està molt deteriorat quan finalment aconsegueien una plaça en un centre de dia o residència, per la qual cosa necessiten ajuda per executar les més elementals activitats quotidianes, com menjar, vestir-se, anar al w.c., etc. i amb els actuals ratios és impossible oferir-les una atenció digna.
També demanava la Coordinadora suprimir els EAR (Equips d'Atenció Residencial), que són de gestió privada a càrrec de MUTUAM, de tal manera que els ancians ingressats en residències tornin a ser atesos directament per la sanitat pública en els Centres d'Atenció Primària que els corresponguin.
Segons un informe de 2016 de l'Associació Catalana de Recursos Asistencials (Acra), la patronal catalana del sector, a Catalunya hi havia 1,36 milions de persones amb edat superior als 65 anys, dels quals gairebé la meitat superaven els 75 anys i 212.000 tenen més de 85 anys. L'any 2051 el nombre de persones de més de 65 anys haurà crescut un 79%. Les persones majors de 75 anys s'hauran incrementat un 114% i les que superin els 85 anys un 155%, segons les previsions de futur.
Acra agrupava el 2016 un total de 413 entitats i empreses a Catalunya. El càlcul d'aquesta organització és que de les aproximadament 57.000 places que hi ha en residències, només unes 5.000 són directament públiques. La resta són privades, la majoria de les quals compten amb aportació de fons públics per al seu funcionament en forma de consorcis. Aquesta dependència feia que el 2016 hi hagués llistes d'espera per entrar als centres públics mentre que al mateix temps havia places buides als centres privats o concertats a causa de la manca de subvenció de l'administració, segons fonts del sector. La persona usuaria tipo és una dona gran de més de 80 anys amb una dependència de grau II i patologies prèvies que requereixen una atenció assistencial i mèdica important. Només en espera de plaça en una residència pública o privada, a Catalunya hi ha 24.000 persones dependents, segons va informar l'any 2016 la llavors consellera d'Afers Socials, Dolors Bassa.
Les aportacions públiques, en forma de taxes són decisives, segons patronals i sindicats, per millorar les condicions dels treballadors a Catalunya. Hi ha uns 40.000 i la queixa expressada és que des de 2010, data en què es van congelar les tarifes públiques, aquests professionals han perdut capacitat adquisitiva. De rebot, les condicions de treball han empitjorat, SEGONS LA COORDINADORA DE RESIDÈNCIES 5 + 1.
Instruments de finançament i gestió en residències de gent gran.
Els autors de l'informe sobre "Instruments de finançament i gestió en residències de gent gran", Mª Angeles Tortosa Chuliá * - Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Amadeo Fuenmayor Fernández* - Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Rafael Granell Pérez* - Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. *Universidad de Valencia. Departamento de Economia Aplicada, aporten dades sobre aquesta qüestiò tan important:
"La discussió dels instruments de finançament i de gestió dels serveis públics sempre ha estat un tema controvertit perquè es relaciona amb els interessos econòmics existents i amb les anomenades col·laboracions publicoprivades. Elements que actualment, i després d'alguns exemples de ineficient gestió, generen desconfiança i dubtes a nivell social i polític.
Els llimbs de la dependència.
Hi ha la necessitat de corregir les ineficiències i reduir les iniquitats derivades del funcionament d'aquests serveis públics. Algunes evidències d'aquests problemes són l'existència de les llistes espera (l'anomenat "llimbs de la dependència"), l'excessiva burocràcia o l'existència de traves burocràtiques innecessàries, la minva en la qualitat del servei, la insatisfacció de necessitats bàsiques dels dependents , la impossibilitat d'accés als serveis, les duplicitats d'activitats, la manca d'informació o informació asimètrica, la "sanitarització" dels serveis socials, etc.
Ramallo, J. (2007) observa que s'estan produint tres fugides. En primer lloc, la "fugida de l'Estat" en el sentit de reduir la presència pública a causa de fenòmens que van des de privatitzacions pures fins a l'externalització de serveis o la desregulació d'alguns àmbits. En segon lloc, la "fugida del Dret Administratiu", ja que s'utilitzen creixentment elements del Dret Privat. Finalment, la "fugida dels serveis públics" perquè se'ls exigeix als ens públics que actuin en les mateixes condicions que als agents privats. Per tots aquests motius, s'estén la por social sobre si la introducció d'alguns d'aquests instruments ha produït un moviment de "mercantilització" dels serveis públics, i preocupa que els interessos econòmics privats prevalguin sobre els de benestar social. Entre els països de l'OCDE, Espanya és un dels que compta amb una proporció més elevada (+ 50%) de proveïdors privats de serveis socials per a majors (Marczak, J. and Wistow G, 2016).
Per finalitzar, els autors exposen la seva opinió sobre el fincançament dels serveis residencials, "La nostra recomanació final és que el finançament dels serveis residencials, amb independència de l'instrument utilitzat, ha de dirigir-se als proveïdors que ofereixin els seus serveis en base al costeefectividad de les seves activitats. Això vol dir que s'ha d'instal·lar la rutina de l'avaluació de les activitats residencials no només per conèixer els seus costos monetaris (despeses ocasionades) sinó els no monetaris (molt abundants) i també els resultats (en salut i qualitat de vida) que s'aconsegueixen a través de l'activitat. Cal tendir a que el finançament públic de les residències es concedeixi en base al que "s'aconsegueix", més que únicament al cost, o senzillament a la situació heretada. I sense aquesta avaluació no serà possible efectuar una inversió pública adequada en atenció residencial, ni una adequada regulació pública i control públic dels instruments implantats."
Clica aquí si vols llegir l'informe sobre el finançament de les residències.
Codi de bones pràctiques en les contractacions públiques dels serveis d'atenció a les persones.
En data 1 d'octubre del 2014 els dirigents de les entitats següents varen presentar al president de la Generalitat de Catalunya el document signat per totes elles, amb la denominació d'Acord per a l'impuls de la millora de la contractació pública de Serveis d'atenció a les persones (SAP); La Confederació, Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya; La Unió, Associació d'entitats sanitàries i socials; ACRA, Associació Catalana de Recursos Assistencials; ACESAP, Associació Catalana d'Empreses de Serveis d'Atenció a la Persona (en l'actualitat dissolta); ASADE, Asociación de Empresas de Ayuda a Domicilio Estatal; UPIMIR, Unió de Petites i Mitjanes Residències; ACELLEC, Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura; CCOO de Catalunya; UGT de Catalunya; Associació Intercol·legial; i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
El Codi té per finalitat proporcionar als òrgans de contractació de SAP un catàleg d’orientacions i de pautes a seguir en la tramitació dels expedients de contractació, i donar a conèixer aquest catàleg als operadors econòmics i a les entitats que participin en les licitacions públiques.
"Entre els criteris d'adjudicació s'atorgarà el pes específic corresponent a tots aquells que, juntament amb els requeriments establerts per l'òrgan de contractació en les prescripcions tècniques, asseguri la necessària qualitat en la prestació dels Serveis a les Persones (SAP):
a) expertesa dels equips professionals destinats a la prestació del Servei.
b) Qualitat de l'ocupació en termes de titulació.
c) Existència de protocols d'actuació per a l'execució de les tasques derivades del servei.
d) Formació continuada del personal.
e) Estabilitat laboral dels treballadors en els contractes que també tinguin per objecte la promoció de la inserció sociolaboral.
etc..."
ASADE, una de les empreses signants d'aquest pacte representa a empreses com Clece (sector de la neteja), Sacyr Social (sector de la construcció), Aralia, Carflor S.L., Óbolo, Ullasar, etc
Totes aquestes bones intencions, o bones pràctiques, signades pel gruix de les empreses del sector i la Generalitat han quedat en res, no només pel coronavirus, sinò perquè no es pot deixar en mans privades la salut dels nostres avis, perquè aquestes empreses es mouen per l'afany de lucre dels accionistes, perquè cap d'aquestes persones coneixeran mai com han aconseguit els seus guanys, ni els importa, perquè ells viuen molt lluny de Catalunya, molt lluny de Barcelona, molt lluny de les llars on hem perdut als nostres avis i avies, molt lluny de les residències situades en el nostre territori. Què saven els accionistes de Blackstone, DomusVi, Colisée, Amavir i Korian, sobre com viuen els nostres avis en les residències que ells gestionen?. Ni saven, ni volen saber¡. Ells només miren els interessos que els hi reporta ser accionista d'una empresa, que gràcies a unes polítiques neoliberals del govern de la Generalitat, i als diners públics que aquest paga, pot oferir-les sense cap problema els seus redits, perquè ningú no controla que es compleixin les normatives signades en" papers de despatx".
El sector està controlat per capital francès.
El sector està controlat per capital francès, segons va publicar el passat 26 d'abril, Manuel Rico en el diari digital Infolibre:
Segons el reportatge publicat per la revista Crític, "El negoci de la dependència: llistes d'espera, precarietat laboral i fons d'inversió", és cert que cinc de les 13 grans companyies formen part d'un grup francès (DomusVi, Colisée, ORPEA, Amavir i Korian), però les mercantils franceses també tenen els seus accionistes. I tirant del fil societari es conclou que en tres d'aquests casos l'amo principal és un fons d'inversió anglès, de Jersey o del Canadà.
Bona part dels fons que fan negoci amb les residències, a Espanya i a Europa, estan especialitzats en el que es coneix com private equity. Són fons que com a norma inverteixen en empreses que no cotitzen en borsa, busquen un creixement el més ràpid possible de la companyia i planegen des del primer moment sortir de l'accionariat a mig termini -si és possible abans de cinc anys- amb importants plusvàlues.
Així que l'afirmació més exacta seria que part dels geriàtrics espanyols estan en mans d'empreses amb seu a França, encara que de capital no necessàriament gal. Una apreciació que per cert no només serveix per a Espanya, sinó també per a altres països europeus, si es té en compte que els quatre principals grups de la UE són, per aquest ordre, Korian, ORPEA, DomusVi i Colisée.
Aquest directori ofereix una relació dels establiments i serveis d'atenció públics, concertats i col·laboradors específics per a la gent gran (residències, centres de dia i habitatges tutelats), organitzats per comarques.
Els centres públics són de titularitat de la Secretaria d'Inclusió Social i Promoció de l'Autonomia Personal.
Els centres concertats són aquells establiments privats que ofereixen un nombre determinat de places concertades, és a dir, cedides a la xarxa pública.
Els centres col·laboradors són aquells establiments privats que ofereixen un nombre determinat de places de col·laboració. Són places que s'ofereixen a la xarxa pública, però a diferència dels centres concertats, sense ser de titularitat pública.
Tipus de Centre C: R (Residència); CD (Centre de dia); HT (Habitatge tutelat).
Titularitat T: COL (Col·laborador); C (Concertat); ICASS (Centre Propi); CM (Conveni Marc); I (Conveni Interadministratiu).
|
|
|
|
|