En aquest "auro invento 6" trobareu informació en relació a:
L'assemblea de la SOCIETAT D'ESTVDIS DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ (SELAV) va tenir lloc el proppassat 24 de novembre a la Sala La Pau. Dels vuitanta-vuit socis i sòcies convocats van assistir una dotzena. Es va fer un repàs a les activitats dels últims tres anys (la pandèmia havia desaconsellat celebrar les assemblees anuals): publicació de l'àlbum de cromos i del mapa d'Azagra; Taller d'Història del Barri; rutes temàtiques pràcticament mensuals; cicle de xerrades sobre la història del barri cada dilluns; assessorament a escoles, instituts i persones particulars; i la publicació quadrimestral en format digital del butlletí auro invento .
Tocant al tema patrimonial, la SELAV ha participat en les activitats encaminades a aconseguir la declaració de la masia Can Riera com a Bé Cultural d'Interès Local. També en la constitució de la Taula Ciutadana de Patrimoni i en les reunions de la Taula Comunitària del Rec Comtal i les de protecció del nucli antic. Durant el darrer any s'han impulsat accions per tal de posar en valor el "Romanço de Sant Martí de Provençals" de Jaume Arnella. Caldria realitzar una nova gravació i elaborar materials didàctics que afavoreixin el seu ús a les escoles i instituts del Districte de Sant Martí.
La renovació de la junta directiva va incorporar tres nous membres i canviar els càrrecs de tresorer i bibliotecari. Quant als projectes pel pròxim 2023, es va mostrar l'interès a continuar la tasca habitual i enfortir la vessant creativa amb noves publicacions. En l'editorial del número 1 d'auro invento de març del 2021 ens fèiem ressò de la manca d'un llibre de dibuixos "urban sketching" sobre La Verneda de Sant Martí. Sobretot perquè la resta de barris del districte sí que en tenen. La nostra petició ha estat atesa i en el curs del nou any es publicarà el llibre, amb dibuixos de Daniel Castro.
Nomenclàtor vernedenc La SELAV ha insistit reiteradament en la necessitat de donar noms propis del barri als carrers vernedencs. Les darreres incorporacions que ha fet la Ponència del Nomenclàtor de la Ciutat no van totes en aquesta línia. La darrera, una placeta al passatge Xavier Llorens que dona accés a l'escola La Pau, ha rebut el nom de la científica britànica Rosalind Franklin, després d'un procés participatiu dins l'escola.
S'acaba de lliurar a la Ponència i al Consell de Memòria Democràtica i Patrimoni del Districte de Sant Martí la "Proposta de Modificació del Nomenclàtor a La Verneda de Sant Martí". El treball, un informe de 125 pàgines, és fruit del treball dels integrants del Taller d'Història que organitza la SELAV. En ell, es proposen nou incorporacions i dues reserves: set masies (passatge de Ca l'Armengol, jardins de Can Mariné, jardins de Can Pujades, passatge de Can Juliol, jardins de Cal Masover, jardins de Cal Quer —La Palmera—, jardins de Cal Berro —La Pau—); una fàbrica (La Fabriqueta, nom amb què es coneixia la fàbrica tèxtil Hilados, Tintes y Aprestos Hijos de Rafael Clarasó); uns personatges de còmic (jardins de Mortadel·lo i Filemó); i les dues reserves, que fan referència a Francisco Ibáñez, veí del barri i ninotaire de fama internacional (que, per cert, no té el premi Sant Martí, tot i estar possessió de la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de Barcelona)
El proper 11 de febrer es commemora el 150è aniversari de la proclamació de la Primera República. Aquell 1873, Sant Martí de Provençals era un poble independent de Barcelona Un dels dibuixos de Daniel Castro pel llibre sobre La Verneda de Sant Martí tot i estar possessió de la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de Barcelona) i la masia Can Nyau, enderrocada el 1992 i que es trobava al bell mig del que després seria la rambla de Prim.
CL ANIVERSARI
El pròxim 11 de febrer es commemora el 150è aniversari de la proclamació de la Primera República. Aquell 1873, Sant Martí de Provençals era un poble independent de Barcelona. Tenia el seu ajuntament i els seus regidors de diferents partits. Un dels textos que publiquem en el present butlletí són les actes del ple del consistori en el qual es decideix felicitar l'adveniment del nou règim. A més, transcrivim el text de l'inici de la novel·la de Benito Pérez Galdós "La Primera República" (un dels seus Episodios Nacionales) on es mostra la preocupació per la declaració de l'Estat català. També publiquem un dels escassos estudis sobre aquest període tan desconegut de la nostra història: un fragment de "La Primera República en Barcelona", publicat per la Càtedra d'Història General d'Espanya de la Universitat de Barcelona.