Entrevista amb Marc Moreno, escriptor, periodista, editor i guanyador del Premi de Novel·la Negra en Català RBA 2017, per "Temps de rates".
Entrevista publicada en El REBROT.
Autor de l'entrevista: Àngel Valverde
"Estem intentant que la gent faci el pas de llegir en castellà a llegir en català"
Àngel Valverde
Marc Moreno (La Verneda, Barcelona, 1977) és editor, periodista i escriptor de novel·la negra en català. Va guanyar el premi literari RBA Crims de Tinta per "Temps de rates", la seva cinquena obra. L'acció, trepidant, se situa als carrers i places del nostre barri i reflecteix la vida d'uns joves atrapats sense remei en la desesperança, l'atur i el món de la droga.
Creu que el premi és un reco-neixement als qui, com ell, treballen per la novel·la negra en català. Marc Moreno ha tirat endavant l'editorial Llibres del Delicte. Només publica obres literàries de novel·la negra d'autors i autores catalans, escrites originalment en català: obres "kilòmetre zero", amb trames basades en fets reals de la vida quotidiana.
"El repte de tot el món cultural hauria de ser enxampar lectors i convèncer la gent perquè s’apropi als llibres"
Com neix l’editorial Els Llibres del Delicte?
Vam néixer fa quatre anys amb la voluntat de publicar autors de novel·la negra en català i que siguin d’aquí. No publiquem traduccions.
I que parlessin de temes que siguin propers al lector, que es pogués sentir identificat. Jo parlo molt del barri. A mi m’agrada parlar de temes que tu surtis al carrer i puguis identificar-te amb el que estàs llegint.
Respecto molt els autors escandinaus però t’expliquen una realitat que no és la teva. A mi que m’expliquin un poblet que està perdut allà al nord on neva cada dia, no m’enganxa. El lector també vol que el facin pensar una mica sobre la seva vida i l’única manera són els autors “kilòmetre zero”, la novel·la de proximitat.
Parlant de proximitat, ¿La Verneda o Sant Martí?
Sempre de La Verneda. No he dit mai Sant Martí. Els meus pares van tenir un bar davant del Júpiter i com era el camp de La Verneda... Sant Martí és el districte i La Verneda és un barri del districte. Molta gent no té clar què és una cosa i què és l’altra.
El salt a muntar una editorial va ser molt atrevit.
La idea va sorgir perquè veia que les editorials que tenien més visibilitat no apostaven pels d’aquí ni per la idea que jo tenia del que havien de parlar les novel·les: que tinguin crítica social, que parlin de temes que toquin al lector i que el puguin fer pensar i adonar-se de com es comporta ell i com la resta, quina problemàtica té el món. També per donar oportunitats als autors d’aquí. Nosaltres només publiquem autors catalans i que escriguin en català.
A la seva "Temps de rates", l'elecció del narrador és molt original.
A aquesta novel·la li vaig donar moltes voltes perquè no trobava la veu. Al principi la vaig fer en tercera persona, però pensava que era una història molt personal. La trama i tot el que passa amb les drogues no deixa de ser una excusa per parlar d’un entorn, d’uns personatges, d’unes problemà-tiques concretes.
La imatge del barri no surt ben parada...
Alguna gent m’ha preguntat: “La Verneda és així?” Evidentment, no. És una part molt concreta de gent. Com a tota novel·la negra no parles de gent a la que li vagi tot perfectament bé, sinó que parles de la gent que té més problemes. Jugo de partir d’uns fets reals, d’observació de persones que tu saps que existeixen en aquest barri i després ho porto a l’extrem.
Està tot inventat en la novel·la negra?
Jo crec que no. La novel·la negra s’està reinventant. Com tots els gèneres té les seves fórmules, els seus arquetips i, de fet, el lector espera trobar una sèrie de coses. Tampoc te’n pots anar del que s’ha fet sempre. Si no, no estàs fent novel·la negra.
Actualment s’estan superant els clàssics, perquè la novel·la negra sempre ha estat molt pendent de Chandler i de Hammett, d’on va sorgir als Estats Units a principis del segle XX. Molts autors s’han entestat sempre en repetir les mateixes fórmules, el mateix estil, fins i tot els personatges.
A Catalunya hi ha autors i autores que estan reescrivint la novel·la negra i estan enfocant temes diferents, un estil d’escriptura diferent, respectant les fórmules i els personatges arquetípics però adaptant-se al segle XXI.
Què suposa ser premiat?
Un reconeixement a tota la tasca que porto anys fent per la novel·la negra en català. El premi Crims de Tinta és el més important que hi ha de novel·la negra en català. Ja s’han fet tres edicions de "Temps de rates" i això en català no és gaire habitual. S'han imprès cinc mil llibres (en català si vens 500 ja és una passada).
Tot això ajuda a situar la novel·la negra en català i els autors que fan gènere en català, perquè aquí malauradament costa molt vendre novel·les en català i més encara si són de gènere.
No estan reconeguts i hi ha molts autors que fan molt bé les coses i editorials que també. El premi era el reconeixement no només a mi sinó als autors que estem intentant tirar endavant tot el tema de la novel·la negra en català i que la gent faci el pas de llegir en castellà a llegir en català.
Les estadís-tiques diuen que hi ha un 25% de gent que llegeix en català. Però jo ho dubto, perquè tu vas a les llibreries i la majoria és en castellà. Si estiguessin venent un 25% tindria més visibilitat.
La ciutat viu una autèntica bogeria literària amb cada edició de Barcelona Negra.
Funciona molt bé. Va començar com una reunió de quatre amics i ara cada acte que fan hi ha tres-centes o quatre-centes persones.
El repte de tot el món cultural hauria de ser enxampar lectors i convèncer la gent perquè s’apropi als llibres, sigui novel·la negra, novel·la rosa o el que sigui. És important captar gent jove, nous lectors.
I els seus projectes immediats?
Al gener surt publicada la traducció de "Temps de rates" al castellà.
Tal com és
Llibre
"Mystic River", de Dennis Lehane.
Música
Hip hop.
Pel·lícula
"Snatch", de Guy Ritchie.
Color
Blau.
Olor
Vainilla.
Menjar
Mongetes amb botifarra.
Piano o guitarra?
Piano.
Altres nove·les de Marc Moreno
El destí t'ho pot treure tot en un tancar i obrir dulls, i quan despertes ja no hi ha res. Però, què ha passat? Potser faràs bé de no creure en les casualitats. En Pau diu a la Sandra que ho deixen, que acaba de conèixer una altra persona i que s'ha enamorat perdudament d'ella. I marxa del pis on vi...
Delinqüents és el número 50 de Llibres del Delicte, un recull de relats curts a càrrec dels autors i autores dels quaranta-nou delictes anteriors. Delinqüents és un recull de relats curts a càrrec de vint-i-cinc autors gairebé tots els que formen el catàleg de Llibres del Delicte tret d'algunes absèn...
Un important empresari que ha assassinat una prostituta, el pagament que ha de fer per amagar el crim i el joc brut per legalitzar un prostíbul són el punt de partida d'una història on les pressions polítiques, la informació falsa esbombada als mitjans de comunicació per tombar una regidora de la ju...
Empresaris catalans endeutats amb qui no és recomanable. Gàngsters russos instal·lats a la Costa Brava. Prostíbuls en crisi que naveguen a la deriva. Albano-kosovars especialistes en assaltar xalets. I un bon grapat de diamants dins duna caixa forta que resoldran la vida de qui els tingui en el seu...
Sense diners, sense feina i sense futur, la nòvia d'en David està embarassada i vol anar a viure junts abans que neixi el seu fill, així que el pressiona per aconseguir diners sigui com sigui. El noi enreda tres amics per encastar un cotxe contra l'aparador d'una joieria. Un pla fàcil. Calés ràpids....