Primavera Republicana. Commemorem els 91 anys de la proclamació de la Segona República amb una selecció de documents dels diferents centres d'arxiu.
Tal dia com avui de fa 91 anys els carrers de la ciutat van viure moments excepcionals. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República, que posava fi a un període de Restauració borbònica marcat per la connivència d’Alfons XIII amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930) i del que es coneix com la dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931), que va acabar sent substituït breument per l’almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas (febrer-abril 1931).
Els mesos previs a la proclamació de la República, Estat Català, Acció Republicana i Acció Catalana subscriuen, juntament amb altres grups republicans espanyols i catalans, el Pacte de Sant Sebastià, una plataforma que, tot i que ambiguament, accepta la personalitat nacional de Catalunya. Al març es funda Esquerra Republicana, amb un Francesc Macià acabat de tornar de l’exili. Les eleccions municipals del 12 d’abril agafen caràcter de plebiscit sobre el règim i són clau pels esdeveniments del 14 d’abril. A Catalunya, donen la victòria a Esquerra Republicana: Lluís Companys hissa la bandera republicana a l’Ajuntament de Barcelona i Macià proclama l’Estat Català dins d’una federació de Repúbliques ibèriques. A Madrid, es proclama la República Espanyola. La monarquia havia caigut.
Documents que mostren com la gent va sortir al carrer aquell 14 d’abril i l’impacte que aquests fets van tenir en la ciutat.
91 anys del 14 d’abril a l’Arxiu Municipal de Barcelona
En primer lloc, destaca una fotografia conservada per l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Gervasi, donada per Teresa Rucabado i mai difosa anteriorment. Es tracta d’una fotografia de la plaça Sant Jaume plena de gent el dia de la proclamació de la Segona República. Està presa des d’un balcó lateral del Palau de la Generalitat. Un mateix testimoni d’aquests instants prové de l’Arxiu Històric de la Ciutat. En aquest cas, ens referim a un dibuix fet per Pau Febrés YIl, que retrata el moviment a la plaça Sant Jaume a les 4 de la tarda, quan es penjà la bandera republicana al balcó. S’hi poden veure ciutadans celebrant la gesta a la plaça entre diverses banderes onejant, i també un cotxe descobert amb el qual el president Macià es dirigeix a l’Ajuntament.
Sota el crit Visca Macià! Mori Cambó!, les masses ocupaven els carrers de Barcelona de forma festiva, a darrera hora de la tarda d'aquell 14 d'abril de 1931, mentre que a Madrid el rei marxava camí de l'exili.
Les eleccions municipals del 12 d'abril s'havien convertit en un autèntic plebiscit per a la monarquia d'Alfons XIII. Després de la caiguda de la dictadura del general Primo de Rivera i el clima social marcat pel creixement de l'oposició republicana i obrerista, la convocatòria electoral suposava un punt d'inflexió. Havia arribat el moment de triar: monarquia o república. El resultat de les eleccions va ser prou significatiu: l'ERC de Francesc Macià va ser la clara triomfadora, mentre que la Lliga Regionalista encapçalada per Francesc Cambó, una opció política continuista i reformadora del sistema que fins aleshores representava la força hegemònica del catalanisme, va ser clarament derrotada. A Barcelona, l'esquerra havia triplicat el nombre de regidors aconseguits per la dreta. I a la resta de l'Estat el resultat era similar. La victòria de les forces republicanes a les grans ciutats deixava Alfons XIII en un carreró sense sortida.
Cap a quarts de dues d'aquell 14 d'abril, el cap de la llista més votada a les eleccions municipals a Barcelona, Lluís Companys, proclamava la República des del balcó de l'Ajuntament. Assabentat d'aquest fet, Francesc Macià, contrariat per la iniciativa unilateral del seu company de files a l'Ajuntament, volgué anar un pas més enllà i proclamà des del balcó de l'aleshores seu de la "Diputación Provincial", « la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica».
Aquest anunci preocupà el govern provisional espanyol i, el dia 17, pactà amb Macià que la República catalana seria rebatejada amb el nom de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General.
Així, doncs, aquest mes d'abril de 2022 commemorem el 91è aniversari d'aquell fet històric que trasbalsà no solament la societat barcelonina, catalana i espanyola, sinó que tingué una repercussió internacional de gran rellevància.
Des d'aleshores, el 14 d'abril ha esdevingut, més enllà del fet històric en sí, una data simbòlica, mítica, una mena d'amulet per a aquelles persones que combreguen amb els valors i els ideals republicans, valors i ideals que tenen a veure amb la igualtat entre les persones, la llibertat i el respecte pels drets humans. Ve a ser la sublimació del concepte ciceronià de "res publica", allò que pertany al poble, la virtut civil dels ciutadans, la saviesa que els fa comprendre que el seu interès individual forma part del bé comú.
Us mostrem, amb documents de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, una pinzellada del que significà la proclamació de la Segona República en diversos àmbits de la vida ciutadana.
Mecanoscrit signat pel president Francesc Macià, del text de la seva al·locució des del balcó del palau de la Generalitat, en la que proclama la República catalana el 14 d'abril de 1931.
AHCB 11320_C08_DD510 (1)_001 Paper mecanografiat (1931)
Document autògraf del General López Ochoa en el que, un cop nomenat Capità General de Catalunya, ordena que dues bateries amb un total de cent homes, es dirigeixin a la Plaça de Sant Jaume "donde proclamarán la República con los mismos honores con que se proclamaba en el anterior régimen, el estado de guerra.". El document porta el vist i plau autògraf del "Presidente del Estado", Francesc Macià.
AHCB 11320_C08_DD509_001 Paper amb membret de la "Diputación Provincial de Barcelona" (1931)
Informació recollida de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
ELS RESULTATS A BARCELONA DE LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 12 D'ABRIL de 1931, SEGONS RAIMON SOLER DEL CENTRE D'ESTUDIS D'ANTONI DE CAPMANY EN ECONOMIA I HISTÒRIA ECONÒMICA (UNIVERSITAT DE BARCELONA)
"....Donada la importància que totes les forces polítiques atribuïen a Barcelona en aquestes eleccions, considerant que el que passés a la capital seria el que determinaria el futur immediat del país, val la pena fer un repàs dels resultats a la ciutat. En aquest cas, però, crec que l’anàlisi s’ha de fer per districtes i atenent als percentatges obtinguts per cada candidatura. Per fer això he aplicat la metodologia creada per Mercè Vilanova mitjançant la qual se sumen els vots obtinguts per cada un dels candidats de totes les candidatures i dels independents i, a partir d’aquí, es calcula el percentatge obtingut per cada una de les llistes (Vilanova, 1974).
Percentatge de vots obtingut per les candidatures a Barcelona el 12 d’abril de 1931:
Districte 10- Sant Martí.
Amb una participació del 57,4%
Com. ERC CRS PCR Altres Reps. Lliga Altres Monar. Altres
0,0 20,3 47,7 8,8 7,7 12,8 0,0 2,8
Districte 01-Barceloneta-Ciutat Vella
Amb una participació del 61,6%
0,8 20,6 30,8 15,9 10 30,8 0,0 0,0
Districte 02-Poble Sec-Montjuïc
Amb una participació del 56,9%
0,2 37,1 27,8 13,2 0,0 14,1 7,7 0,0
Districte 03 - Les Corts-Sarrià
Amb una participació del 54,3%
0,1 28,1 4,5 25,5 0,0 32,6 8,2 1,0
Districte 04 - Dreta de l'Eixample
Amb una participació del 63,3 %
3,6 26,0 14,2 16,8 0,0 32,4 6,8 0,0
Districte 05 - Raval
Amb una participació del 64,8%
1,6 30,8 24,3 13,4 13,6 14,1 2,3 0,0
Districte 06 - Esquerra de l'Eixample
Amb una participació del 56,5%
0,0 33,5 12,2 16,8 1,4 28,9 7,2 0,0
Districte 07 - Hostafrancs-Sants
Amb una participació del 54,5%
0,8 45,5 25,4 10,8 1,9 14,5 1,1 0,0
Districte 08 - Gràcia
Amb una participació del 59,1%
0,1 34,3 21,8 14,5 0,5 26,0 1,6 1,2
Districte 09 - Sant Andreu-Horta
Amb una participació del 45,2%
0,9 42,2 16,1 8.1 9,4 14,6 8,8 0,0
Com.: comunistes (BOC i PCE); ERC: Esquerra Republicana de Catalunya (inclou membres de la USC); CRS: Coalició Republicana Socialista; PCR: Partit Catalanista Republicà; Altres Reps.: republicans socialistes, republicans autònoms, etc.; Lliga: Lliga Regionalista; Altres Mon.: altres monàrquics (liberals, jaumins). Font: elaboració pròpia amb dades de La Veu de Catalunya, 14, 17, 18 i 19 d’abril de 1931 i La Vanguardia, 17, 18 i 19 d’abril de 1931. La participació, obtinguda de Gabriel, 2004: 163-271.
Pel que fa referència a la participació, les dades semblen confirmar que una part important de la classe obrera es va mobilitzar en aquests comicis, atès que en districtes d’extracció popular com el Raval, Gràcia o Sant Martí la participació va superar la mitjana de Barcelona. Tot i amb això, és cert que el barri més abstencionista va ser el de Sant Andreu, considerat també una de les perifèries obreres de Barcelona. Entre els districtes eminentment burgesos també trobem disparitat de comportaments. Així, els districtes de Barceloneta-Ciutat Vella i de la Dreta de l’Eixample es troben entre els tres primers amb major participació i, en canvi, les Corts-Sarrià fou el segon amb un major percentatge d’abstenció.... "
Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 a Catalunya.
Autor: RAIMON SOLER
Centre d’Estudis Antoni de Capmany en Economia i Història Econòmica (Universitat de Barcelona)