Manifestants feministes el dia 08/03/2019, reivindicant "Feminisme per al 99%.
"Avui dia és posible pensar en un feminisme anticapitalista, amb conexions amb l'antiracisme, l'ecologisme i l'activisme pels drets laborals i dels immigrants."
De tres de les organitzadores més destacades de la vaga feminista als Estats Units, Nancy Fraser, Tithi Bhattacharya i Cinzia Arruzza, ens arriba aquest llibre: "Manifest.Feminisme per al 99%". El Manifest esbocina en un pròleg, onze tesi i un postfaci al capitalisme neoliberal, culpable de totes les calamitats i els petiments actuals; tenint en compte, que com a feministes, les tres autores consideren el sistema capitalista no només com un sistema econòmic, sinó una cosa més gran: un ordre social institucionalitzat que també abasta les relacions i pràctiques aparentment "no econòmiques" que sostenen l'economia oficial. Per exemple, el capitalisme té una tendència a reduir la natura a una "aixeta" d'on ragen energia i primeres matèries i una "pica" per absorbir residus, de l'altra; en aquests dos aspectes, el capital se n'apropia obertament, sense pagar i sense aportar res a la seva recuperació. En conseqüència, les societats capitalistes tenen una tendència estructural a desestabilitzar els hàbitats que sostenen les comunitats i destruir els ecosistemes que nodreixen la vida.
Aquest Manifest és una exposició clara i concisa de les noves onades de vagues feministes; de la superació del "feminisme liberal" i de la necessitat d'un feminisme per al 99%; de l'opressió de gènere en les societats capitalistes; de l'intent de la regulació de la sexualitat per part del sistema capitaliste; de les fonts antiracistes i antiimperialistes del feminisme per al 99%, en contra del capitalisme, que va néixer de la violència racista i imperialista; de la lluita ecologista i socialista del feminisme per al 99%, per revertir la destrucció de la Terra per part del capital; de la incompatibilitat del capitalisme amb l'autèntica democràcia i la pau i per últim el feminisme per al 99% fa una crida a tots els moviments radicals perquè s'uneixin en una insurgència comuna contra el capitalisme.
Hi ha una nova onada feminista reinventant les vagues.
El moviment de vagues feministes es va iniciar, segons les autores del llibre, a Polònia l'octubre del 2016, quan més de 100.000 dones van participar en aturades laborals i manifestacions per oposar-se a la prohibició de l'avortament al país. Al final del mes, una onada de rebuig radical ja havia travessat l'oceà fins a l'Argentina, on les vaguistes van respondre a l'atroç assasinat de Lucía Pérez amb el crit reivindicatiu de "Ni una menos". Lucía Pérez, de 16 anys, va ser drogada, violada i empalada fins a la seva mort, a la ciutat costanera de Mar del Plata, el 8 d'octubre del 2016. El moviment aviat es va escampar a Itàlia, Espanya, el Brasil, Turquia, el Perú, els Estats Units, Mèxic, Xile i desenes d'altres països."
El que havia estat un seguit d'accions d'abast nacional es va convertir en un moviment transnacional el 8 de març del 2017, quan organitzadores d'arreu del món van decidir fer una vaga conjunta. En països com l'Argentina, Espanya i Itàlia, a més, el feminisme de les vagues de dones ha obtingut un ampli suport de les forces contràries a l'austeritat. "No tan sols dones i persones de gèneres no normatius, sinó també homes s'han unit a les manifestacions massives del moviment contra les retallades de finançament a les escoles, la sanitat, l'habitatge, el transport i la protecció del medi ambient."
Un dels slògans que han ressonat amb força arreu del món i també a la manifestació del 8 de març ha sigut durant els darrers anys "Ens volem vives" (Vivas nos queremos). Recordem que ja són 1.000 les dones assassinades en el transcurs d'aquests últims anys, en el Regne d'Espanya. Una altre pancarta, que enarbola una dona a la manifestació, demana Liberté, égalité et sororité que es podria traduir per llibertat, igualtat i germanor entre dones. El terme sororité es fa servir, des dels anys 70, pel moviment feminista i significa, a grans trets, germanor entre dones.
Els mitjans de comunicació continuen identificant el "feminisme" amb el "feminisme liberal".
Les autores del Manifest. Feminisme per al 99%, mantenen que els mitjans de comunicació de masses continuen identificant el "feminisme", com a tal, amb el "feminisme liberal". Però lluny de proporcionar una solució, el feminisme liberal forma part del problema. "..el feminisme liberal està centrat en el Nord global i en les dones de les capes professionals i directives que posen l'èmfasi a "fer un pas endavant" (lean in) i "trencar el sostre de vidre". Aquest feminisme liberal, si bé condemna la "discriminació" i defensa la "llibertat d'elecció", es nega decididament a afrontar les limitacions socioeconòmiques que fan que la llibertat i l'empoderament siguin impossibles per a la gran majoria de dones."
"Plenament compatible amb la desigualtat que no para de créixer, el feminisme liberal -continuen exposant les creadores del Manifest- externalitza l'opressió. Fa possible que les dones professionals amb càrrecs directius facin "passos endavant" perquè els permet "trepitjar" les dones migrants pobres a les quals subcontracten per a les feines domèstiques i de cura. Aquest feminisme no té sensibilitat de classe, de raça, i fa que la nostra causa es relacioni amb l'elitisme i l'individualisme.....en general, dncs, el feminisme liberal proporciona la coartada perfecta al neoliberalisme."
"L'ètica del feminisme liberal convergeix no tan sols amb els costums empresarials sinó també amb corrents teòricament "transgressors" de la cultura neoliberal. Confon el feminisme amb l'ascens de dones individuals. En aquest món, el feminisme corre el risc d'esdevenir l'etiqueta d'un trending topic i un vehicle de promoció personal, que no s'utilitza per alliberar una gran quantitat de persones sinó per fer pujar unes quantes dones en les jerarquies socials.
La resposa al feminisme dels "passos endavant" és el feminisme de "tornar els cops". El feminisme per al 99% lluny d'alegrar-se per les dones que són conselleres delegades i ocupen despatxos de luxe, vol deslliurar-se de conselleres i consellers delegats i dels despatxos de luxe."
"Necessitem un feminisme anticapitalista, un feminisme per al 99%." El feminisme que tenen al cap les autores del llibre és concient que ha de respondre a una crisi de proporcions històriques: als nivells de vida caient en picat i al desastre ecològic que s'acosta; a guerres que ho arrasen tot i a cada vegada més despossessió; a migracions massives que topen amb tanques de filferro; al racisme i la xenofòbia embravits, i a la pèrdua de drets, tant socials com polítics, guanyats amb molt d'esforç.
El feminisme per al 99% aspira a una transformació social profunda i de gran abast. En poques paraules, es proposa unir-se a qualsevol moviment que lluiti pel 99%, tant si és defensant la justícia mediambiental com l'educació gratuïta i de gran qualitat, els serveis públics ben finançats , l'habitatge assequible, els drets laborals, la sanitat gratuïta universal o un món sense racisme ni guerres. "Només aliant-nos amb aquests moviments podem obtenir la força i la visió necessàries per desmantellar les relacions socials i les institucions que ens oprimeixen."
Estem vivint una crisi del conjunt de la societat, una crisi simultània de l'economia, l'ecologia, la política i la "cura".
"Per als observadors en general, el 2007-2008 va marcar l'inici de la pitjor crisi financera des dels anys trenta. El que estem vivint ara és una crisi del conjunt de la societat. No està restringida ni de bon tros al camp de les finances, sinó que es una crisi simultània de l'economia, l'ecologia, la política i la "cura"."
Les autores del Manifest. Feminisme per al 99% consideren que el capitalisme genera periòdicament aquestes crisis, i per uns motius que no són accidentals. Aquest sistema no viu únicament d'explotar el treball assalariat; també s'aprofita de franc de la natura, els bens públics i el treball no remunerat de les dones, que serveix també per reproduir éssers humans i comunitats. Impulsat per la cerca despietada de beneficis il·limitats, el capital s'expandeix i consumeix totes aquestes coses sense pagar-ne la substitució (excepte quan l'obliguen). Com que la seva mateixa lògica l'empeny a degradar la natura, instrumentalitzar els poders públics i apoderar-se del treball de cura, el capital desestabilitza periòdicamnet les condicions de les quals - com la resta de nosaltres- depèn per sobreviure. La crisi foma part del seu ADN.
La crisi actual del capitalisme -continuen dient les autores del Manifest- és especialment greu. Quatre dècades de neoliberalisme han fet baixar els salaris, han afeblit els drets laborals, han fet estralls en el medi ambient i han usurpat l'energia necessària per sostenir famílies i comunitats, alhora que els tentacles de les finances no deixaven d'estendre's pel teixit social. No és estrany, doncs, que grans masses de gent d'arreu del món avui diguin "prou".
"La violència de gènere adopta moltes formes, totes entrellaçades amb les relacions socials capitalistes. Ens comporometem a combatre-les totes."
"La recerca calcula que, en el conjunt del món, més d'una de cada tres dones han patit alguna forma de violència de gènere al llarg de la vida. Molts dels qui la perpetren són parella de les víctimes, responsables d'un impressionant 38% dels assasinats de dones."
Les autores d'aquest Manifest: "Feminisme per al 99%", asseguren que la violència, en totes les seves formes, és part integral del funcionament quotidià de la societat capitalista, perquè és únicament per mitjà d'una combinació de coacció bruta i consentiment manufacturat que el sistema es pot mantenir fins tot en els millors moments. Expliquen pas a pas com s'arriba a aquesta violència per part dels homes "alguns homes tenen l'experiència que les dones estan "fora de control" i la societat moderna, amb les noves llibertats sexuals i la fluïdesa de gèneres, està "trastocada". Les seves esposes o xicotes són "unes cregudes", a casa seva "no hi ha ordre" i els seus fills i filles són "una colla de salvatges". Els seus caps són implacables, a la feina s'afavoreix injustament altres companys i companyes i el seu lloc de treball corre perill. La seva destresa social i capacitat de seducció es posa en dubte. Perceben que la seva masculinitat està amenaçada, i exploten.
"La violència de gènere adopta moltes formes, totes elles entrellaçades amb les relacions socials capitalistes."
"La violència, en totes les seves formes, conclouen les autores del llibre, és part integral del funcionament quotidià de la societat capitalista, perquè és únicament per mitjà d'una combinació de coacció bruta i consentiment manufacturat que el sistema es pot mantenir fins tot en els millors moments . No es pot aturar una forma de violència sense aturar les altres. Amb el compromís d'erradicar-les totes, les feministes del 99% aspirem a connectar la lluita contra la violència de gènere amb la lluita contra totes les formes de violència en la societat capitalista, i contra el sistema social que les reforça."
Però no tota la violència de gènere en la societat capitalista adopta aquesta forma aparentment "privada" i "irracional"." N'hi ha d'altres tipus que fins i tot són massa "racionals". La manera com en molts indrets la violació de dones esclavitzades i colonitzades es converteix en una arma per terroritzar la població no blanca i insistir en la seva subjugació; les violacions repetides per part de proxenetes i traficants amb la intenció de "domar" les dones sotmeses, i la violació massiva i coordinada de les dones "enemigues" com a arma de guerra..etc. L'arrel rau en la vulnerabilitat econòmica, professional, política i racial de les dones: el fet que depenguem de la nòmina, de la referència, de la bona voluntat del patró o del capatàs que podria fer preguntes sobre la situació legal de les immigrants. El que permet aquesta violència és un sistema de jerarquies de poder que fusiona gènere, raça i classe. El resultat és el reforç i la normalització del sistema."
La lluita per revertir la destrucció de la Terra per part del capital. El feminisme per al 99% és ecologista i socialista.
"El canvi climàtic que ara amenaça el planeta és una conseqüència directa del recurs històric del capital a l'energia fossilitzada per tal de fer funcionar les fàbriques de producció industrial massiva que el caracteritzen. No ha estat "la humanitat" en general, sinó el capital el que ha explotat dipòsits carbonitzats formats al llarg de centenars de milions d'anys a sota l'escorça terrestre; hi ha estat el capital el que els ha consumit en un tancar i obrir d'ulls amb una indiferència absouta envers la recuperació i les emissions de gasos d'efecte hivernacle."
Les dones també estan a primera línia en les lluites contra la catàstrofe ecològica creixent, segons expliquen les autores del "Manifest. Feminisme per al 99%". Fa decennis, als Estats Units, el grup d'activistes d'esquerres Women Strike for Peace (Vaga de dones per la Pau) va fer campanya contra les armes atòmique que ens havien dipositat estronci-90 als ossos. Avui, les dones són al capdavant de la lluita de Water Protectors (Protectors de l'Aigua) contra l'oleoducte Dakota Acces Pipeline, als Estats Units. Al Perú, van donar força a la batalla que Máxima Acuña va guanyar contra la gran empresa minera nord-americana Newmont. Al nord de l'India, les dones del poble garhwali s'oposen a la construcció de tres preses per produir energia hidroelèctrica. Arreu del planeta les dones encapçalen múltiples lluites contra la privatització de l'aigua i les llavors, i per la preservació de la biodiversitat i l'agricultura.
Si se l'obligués a pagar al "capital" tots els costos de renovació de la natura, dels poders públics i de la reproducció social, els beneficis d'aquests capitalistes minvarien fins a desaparèixer.
"La reproducció social abasta les quantitats enormes de temps i recursos necessaris per donar a llum, cuidar i mantenir essers humans. És, també, el fet de que gran part de la feina de crear o mantenir éssers humans en la nostra societat encara la fan les dones. Finalment, revela que, si les coses segueixen el seu curs normal, la societat capitalista no assigna cap valor a aquesta feina, encara que en depengui. La reproducció social abasta les activitats que sostenen els essers humans com a "éssers socials encarnats", que no tan sols han de menjar i dormir sinó que també han de criar els fills, tenir cura de les famílies i mantenir les comunitats, sense deixar de perseguir les seves esperançes per al futur."
Què ha hagut de fer la treballadora "abans" d'arribar a la feina un dia esgotador darrera l'altre? Hi ha hagut altra persona que fes tota aquesta feina de producció de persones o ha estat ella mateixa qui se n'ha fet càrrec, no tans sols per a ella sinó també per als altres membres de la família? El treball assalariat de producció de beneficis no podria existir sense el treball (en general) no assalariat de producció de persones. Amb l'arribada del capitalisme, la reproducció va quedar relegada a la "família", on es va feminitzar i sentimentalitzar, es va definir no com "treball" sinó com a "cura", que es duia a terme per "amor" i no per diners.
"Fixem-nos en el cas de la Luo, exposen en el Manifest les autores del llibre. Una mare taiwanesa, identificada únicament pel cognom, va demandar el seu fill l'any 2017, i li va exigir una compensació del temps i els diners que havia invertir a cria-lo. La Luo havia pujat dos fills com a mare soltera i els havia pagat a tots dos la carrera de dentista. A canvi, esperava que tinguessin cura d'ella quan es fes vella. Quan un dels fills no va satisfer les seves expectatives, li va posar un plet. En una sentència sense precedents, el Tribunal Suprem de Taiwan va ordenar al fill que pagués a la mare 967.000 dòlars americans pels costos de la seva "criança".
El cas de la Luo il·lustra tres trets fonamentals de la vida sota el capitalisme. En primer lloc, revela un universal humà que el capitalisme preferiria ignorar i que intenta amagar: les quantitats enormes de temps i recursos necessaris per donar a llum, cuidar i mantenir éssers humans. En segon lloc, subratlla que gran part de la feina de crear o mantenir éssers humans en la nostra societat encara la fan les dones. Finalment, revela que, si les coses segueixen el seu curs normal, la societat capitalista no assigna cap valor a aquesta feina, encara que en depengui.
El Manifest.Feminisme per al 99% i la seva teoria de la reproducció social amplia el concepte d'explotació que va exposar Marx en El capital, arribant a la conclusió de "que el treball assalariat de producció de beneficis no podria existir sense el treball (en general) no assalariat de producció de persones. Per tant, la institució capitalista del treball assalariat amaga alguna cosa més que la plusvàlua. També amaga els seus trets característics de naixement: la tasca de reporducció social, que és una de les seves condicions de possibilitat. Els processos socials i les institucions necssaris per a tos dos tipus de "producció" (la de persones i la de beneficis), tot i estar diferenciats analíticament, en realitat són constitutius els uns dels altres."
Informació i fotografies de M.Martos. Resum del llibre:" Manifest: Feminisme per al 99%", de les autores: Nancy Fraser, Tithi Bhattacharya i Cinzia Arruzza.
Nancy Fraser (Baltimore, 20 de maig del 1947) és una filòsofa política, intelectual pública i feminista nord-americana. Ha exercit com a professora de ciències polítiques i socials. En l'actualitat és professora de filosofia en The New School a la ciutat de Nova York. És autora de llibres com "Reconeixment o redistribució?.Un debat entre marxisme i feminisme"; "Dominació i emancipació per una renovació de la crítica social"; "Reflexions al voltant de Polanyi i l'actual crisi capitalista. Papers de relacions ecosocials i canvi global 118:13-28.2012, entre d'altres.
Tihi Bhatacharya és marxista, feminista i professora d'història en l'Estat d'Indiana (EEUU). Al 2017 va editar "Social Reproduction Theory. Remapping Class, Reentering Opression.
Cinzia Arruzza és professora de filosofia en la New School for Social Research de Nova York i autora del llibre "Las sin parte:matrimonios y divorcios entre marxismo y feminismo".