L'Alemanya nazi va assassinar, incinerar, castrar i esterilitzar més de 400.000 homosexuals.

: Publicat el 03 Febrer 2021

Y Leo Classen habló. Primer testimonio de un triángulo rosa.

"El 26 d'octubre de 1936 Himmler va crear dins la Gestapo l'Oficina Central del Reich per Combatre l'avortament i l'Homosexualitat. Els oficials nazis van confeccionar les "llistes roses", una serie de llistes i bancs de dades de varons homosexuals... Aquests van ser enviats a les presons i al començament sel's identificava amb un triangle verd (criminals) o vermell (presos polítics), però més tard es va establir el triangle rosa."

"Perquè sabem que, després d'aquesta misèria brillarà l'aurora! " (Leo Classen)

Leo Classen va publicar entre 1954 i 1955 una sèrie d'articles a la revista "Humanitas" sobre el seu pas pel camp de concentració de Sachsenhausen-Oranienburg. Aquests textos han romàs inèdits fins al moment, tant en alemany com en espanyol o altres llengües. Suposa el testimoni més antic conegut escrit per un supervivent homosexual d'un camp de concentració nazi.

"La completa disolución y degradación de la personalidad era el objetivo de cada proyecto que aquí narraré". Així comença el relat de de la seva història L.D.Classen de Neudegg, durant el temps que va està empressonat a la compañía disciplinaria de Sachsenhausen.

"Sois un error biológico de nuestro Dios y debéis ser los primeros en ser sacrificados." Per ordre del líder de les SS els tres cents "delinquents sexuals" van treballar a la fàbrica de maons, o la fàbrica homicida de maons com ells l'anomenaven.

"En dos meses, el grupo de trabajo de la compañía disciplinaria se había reducido a un tercio. ¡ Matados a golpes, de un disparo, ahorcados, ahogados, muertos de hambre! "Dispara al que escapa" fue un juego muy rentable para los centinelas. Por cada tiro en la cabeza recibían cinco marcos imperiales y tres días de permiso especial."

Leo Classen hablo contraportada del libro 20210203 223040 2 opt

Carlos Valdivia Biedma, editor i traductor de l'obra de Leo Classen explica, en la introducció del llibre "Y Leo Classen habló", que en la visita que va realitzar al gener de 2018 a l'exposició "Auschwitz. No fa molt. No gaire lluny ", al madrileny centre d'exposicions Art Canal, es va trobar davant d'un panell de grans dimensions en el qual s'indicava el nombre de civils assassinats per l'Alemanya nazi entre 1933 i 1945:

- 6.000.000 de jueus, 5.700.000 soviètics, 1.800.000 polonesos, 312.000 serbis, 250.000 persones amb discapacitat, 208.000 gitanos, 70.000 criminals reincidents i "asocials", 1.900 testimonis de Jehovà i "diversos milers" d'homosexuals.

La manca d'exactitud respecte a aquest últim grup li va cridar l'atenció i li va indignar fins al límit de presentar una queixa davant el comissariat de l'exposició ..... No obstant això, la seva indignació no es basava només en que no sabessin cuatificar les víctimes homosexuals de l'Holocaust, sinó que es calculés a la baixa i de forma imprecisa, quan hi ha estudis que asseguren que el nombre va ser molt més gran. Es desconeix el nombre exacte de persones que avui dia podríem anomenar LGTB que van ser assassinades als camps de concentració nazis. Però també es desconeix amb exactitud el nombre de víctimes jueves, gitanes o fins i tot testimonis de Jehovà. Per què llavors aquesta manca de precisió a l'hora de parlar del nostre col·lectiu?

Al voltant dels primers mesos de la dictadura , Hitler ja va deixar clar la seva postura front a l'homosexualitat, prohibint les organitzacions homosexuals. El motiu era que el nazisme considerava els homoxesuals -sobre tot els varons- una de les causes de la decandència d'Alemanya, juntament amb els jueus, els gitanos, testimonis de Jehovà , epilèptics, comunistes, etc..

El 18 de febrer de 1937, en plena guerra, Himmler -especialment obsesionat amb el tema- va pronunciar les següents paraules:

"Si admiteixo que hi ha d'un a dos milions d' homosexuals, això significa que un 7 o un 8 per cent dels homes son homosexuals. I, si res canvia, el nostre poble es veurà infectat per aquesta malaltia contagiosa...."

Més tard, al 1940, el mateix Heinrich Himmler presumia d'haver eliminat a un milió d'homosexuals. Aquesta xifra va ser confirmada per Jean Boisson, al 1987, en el seu llibre "Le triangle rose."

Els triangles roses sufrien un doble tortura: per part de les forçes nazis i per part dels seus propis companys, que abusaven d'ells i exercien la poca llibertat que puguessin tenir per fer encara més difícil la seva existència.

El llibre recull sis del set supossats articles que Leo Classen va escriure a la revista Humanitas, però també recull el testimoni de Rudolf Brazda, l'últim supervivent conegut am el triangle rosa i el de Pierr Seel, l'única víctima francesa que ha donat el seu testimoni sobre la deportació a un camp de concentració.

"Y Leo Classen habló" és un llibre imprescindible per conéixer mínimament les vexacions que van patir els homosexuals en l'univers dels detinguts en els camps de concentració creats pels nazis. Eren considerats elements completament despreciables, un no res sense ànima, amenaçats en tot moment amb ser sacrificats segons les exigències aleatòries dels seus guardians.

El desig de l'editor i traductor del llibre, Carlos Valdivia Bielsa, és que aquest sigui un punt de partida per a futures investigacions sobre aquest supervivent i el seu llegat, així com el d'uns altres que poden haber amagats en arxius de biblioteques públiques. Unes investigacions de tall més històric, atès que ell s'ha centrat més en la traducció i contextualització.

Resum del llibre realitzat per M.Martos. " Y Leo Classen habló. Primer testimonio de un triangulo rosa", editat i traduit per Carlos Valdivia Biedma. Editorial egales.

Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Aturem la guerra, ja portem més de 400.000 morts.