"Yo soy el hombre de fin de siglo , el del estrés y la depresión, llevo una dieta equilibrada, alta en rutina, baja en pasión."

El grup JARANA va ser una agrupació musical, uns joves de la perifèria barcelonina, del districte 10 de Sant Martí de Provençals, del barri de La Verneda, que un dia van decidir "arrejuntarse" per formar-lo. Tots ells provenien de la formació acústica "May Quartet".

JARANA  es va formar a la tardor de 1994, després de l'experiència caribenya de dos dels seus components: Alex González (baixista) i Joan Pobar (veu i guitarra flamenca). Aquest últim va proposar la idea a Pedro Rodríguez, percussionista, i els dos van decidir formar el grup al costat d'Alex. Finalment el trio va ser ampliat amb la incorporació del bateria Pere Parra i el guitarrista Juan Carlos Navarro."

 

Un dia d'estiu de l'any 1998 els vaig demanar als components del grup que es definissin com a grup, el seu estil, les seves influències, i em van respondre que ells no saben molt bé el que són, ni el que fan. Si alguna cosa tenen segur és que la seva música es basa en uns ritmes calents, siguin quins siguin, però amb el segell personal d'una gent espontània, que inventa noves tècniques i les adapta a la música que volen fer, sense rigidesa de cànons.

De fet Jarana practica una música mestissa, però no s'assemblen res als "Redhotclilipipers". Les seves influències, depenent de cada un d'ells, van des de Kiko Veneno, Ketama, Mano  Negra, o Silvio Rodríguez, a Santiago Auserón, el Gato Pérez o potser fins i tot algun d'ells us parlarà d'Antonio Machín en la seva etapa amb Napalm Death." En fi, és millor no menjar-se massa el tarro, simplement balleu, balleu Maleïts."

Joan Pobar (Barcelona, 1973) és el cantant del grup, i també toca la guitarra espanyola. Després de pasar per diferents grups de Rock des de 1991, un dia decideix retrovar les seves arrels (com va fer Kunta-Kinte) i va aparcar la seva guitarra elèctrica per a concentrar-se en els ritmes més calents y en els seus propis temes. La gira que va realitzar l'estiu del 94 amb els desapareguts Future Legend per Cuba (gira en la que participava també Alex González), va ser el que el va fer decantar-se, impregnat pels ritmes caribenys, a formar JARANA.

La lletra del  primer tema del CD "Lagarto, Lagarto", intitulat "El hombre de fin de siglo", la van escriure J.Pobar i Pedro Rodríguez, la música és de J. Pobar.

Joan Pobar em va confesar que va començar a tocar la guitarra del seu germà als 13 anys, influenciat per músiques molt diferents: Joan Manuel Serrat i tota la troupe de cantautors llatinoamericans (especialment Silvio Rodriguez) i el llavors emergent punk de Euskadi ( "encara soc fan de Hertzainak, "em deia), i també pels grups de la "movida madrileña" (especialment Radio Futura).

A l'institut va formar el seu primer grup, un grup punk anomenat JSIO. "Jo componia tots els temes, però mai vam passar dels assajos. Als 16 anys em vaig comprar la meva primera guitarra, una elèctrica guanyada amb la suor del meu front (treballant en una drogueria)."

La guitarra sempre la va tocar de manera intuitiva, però va assistir a uns cursos d'iniciació a l'institut. "Amb aquestes classes i la llarga temporada que vaig passar prenent classes amb el guitarrista José Baz vaig aprendre molt."

Més tard va començar a interessar-se pel Heavy Metal, i va ingressar en el grup Vae Victis, on va coincidir amb Pedro Parra i Alex González. Amb aquest grup va fer els seus primers bolos i es va enganxar definitivament a la música.

Després de Vae Victis va tocar en un grup de Death Metal, però no conserva bons records d'aquella estada. Al mateix temps va començar a donar els seus primers concerts en solitari com a "cantautor" i es va aficionar al flamenc i a la fussió. "I de cop i volta va sorgir el viatge a Cuba amb el grup Future Legend. Aquest grup ens va contratar a Alex González i a mí per fer una gira per Cuba. Els dos vam embarcar-nos en aquesta aventura, que va durar un mes i mig i vam tornar al·lucinats per l'exuberància de la música cubana."

Joan Pobar sempre va confiar en l'ingeni del seu bon amic Pedro Rodríguez. "A ell li agrada la música llatina, i li vaig proposar formar un grup amb l'Alex Gonzàlez i jo, un grup de salsa amb aire espanyol, fusionant les dues cultures. Al dos ens va semblar bé, al igual que li va semblar bé també a Pedro Parra i a Juan Carlos Navarro. Aquests dos últims són els qui li donen un so rocker al grup."

Pedro Rodríguez  (Sevilla, 1973), és l'ideal de l'home llatí. És el bongosero de JARANA. També fa els cors i és el compositor de gran part dels texts i responsable gràfic del grup. Gran amant de tots els ritmes calents, va començar col·laborant com a percusionista en el grup May Quartet. Intenta guanyar-se  la vida com a dibuixant, però fer música sempre havia sigut un somni incomplert, una frustració, fins que Joan Pobar li va proposar participar en JARANA. És l'autor i coautor de QUASI tots els temes del CD "LAGARTO, LAGARTO".

"Al començament no m'ho podia creure, però la creació d'un parell de lletres de cançons, escrites entre Joan i jo, va ser el detonant  del grup i JARANA va començar a funcionar. Un any després d'aquests inicis ja podia dir-me a mí mateix que estava complint de veritat un somni."

Alex González (Barcelona, 1975) també va girar per Cuba, i allà va aprendre el que és el "tumbao". És el bajista de JARANA, i ara "tomba" com si hagués nascut al Carib. Alex recorda la data i el lloc on va actuar a Cuba:

"- el 1 de julio de 1994 actuamos en la Plaza de las Banderas (Santiago de Cuba).

- el 3 de julio de 1994 actuamos en el Teatro Heredia (Santiago de Cuba).

- el 6 de julio de 1994 actuamos en el Teatro Comandante  (Holguín).

- el 9 de julio de 1994 actuamos en la Plaza de la Juventud (Bayamo).

- el 12 de julio de 1994 actuamos en Cabaret Bambú (Bayamo).

- el 22 de julio de 1994 actuamos en el Palacio de Bellas Artes (La Habana).

Però també vaig actuar al Casal de Sant Martí, a l'institut Bernat Metge, a Trànsito, a Selva de Mar (rambla), al Polideportivo Verneda, a Otto Zut, a Bóveda, a Zeleste 2, al Be good, a Clandestino (Mataró), a las Fiestas de la Pau, del Besòs y Gràcia, a la Báscula, al Garatge Club, a las Fiestas de Terrassa, al Arzobispo, a las Fiestas de la Verneda, a Mephisto y a B.C.N Sound."

Alex prové del Rock, i és un músic versàtil, capaç d'adaptar-se a qualsevol estil. Entre el 89 i el 91 es va iniciar a la música a l'assistir a unes classes de guitarra. Des de llavors, la seva formació va ser autodidacta, mitjançant la posada en comú de diferents idees i tècniques amb altres músics, principalment.

Al 1995 entra en Educació Musical (Universitat de Barcelona). Els grups i components de les diferents formacions musicals amb les que va actuar ens les recita sense cap dificultat, com si d'una enciclopèdia es tractés:

"El primer grupo fue Vae Victis (¡Ay de los vencidos!) y lo formaban:

- Julio Centeno (voz).

- Joan Pobar (guitarra).

- Paco Parra (guitarra).

- Pedro Parra (batería).

- Alex González (bajo).

También actué con el grupo J.Baz Group y sus componentes eran:

- José Baz (guitarra).

- Mª Carmen Baz (teclados).

- Pedro Parra (batería).

- Alex González (bajo).

Más tarde actué con el grupo May Quartet y la formación estaba compuesta por:

- Juan Carlos Navarro (guitarra/bandurria).

- Pau Conesa (guitarra/voz).

- Pedro Rodríguez (bongós)

- Pedro Parra (voz).

- Alex González (bajo/guitarra/violonchelo)

Poco antes de formar parte de JARANA estuve tocando el bajo en el grupo "Panic of yourself" con los que actué en la sala Mephisto, con los siguientes músicos:

- Alex Gomez (batería).

- Juan Carlos Navarro (guitarra).

- Pedro Parra (voz).

- Alex González (bajo).

Pedro J. Parra i Juan Carlos Navarro, durant una de les seves actuacions amb el grup Panic of Yourself.

"Entre finals dels 90 i 2006, Mephisto es va convertir en el temple del heavy metall a Barcelona. Ho va ser, de fet, des de 1993, quan va obrir les seves portes en el que, en aquells dies, es deia carrer Llutxana -posteriorment el nom canviaria a Roc Boronat. Era una antiga fàbrica del Poblenou, on rectificaven els eixos de tren de la Maquinista, que Jordi Rodero va transformar en la sala Mephisto, amb molta imaginació. Però la veritable eclosió va arribar a partir de 1999, quan el power metall i el heavy metal clàssic van tornar a la primera línia de popularitat que els va ser negada durant bona part dels '90. Amb aquest moviment en potència, es va crear una nova generació de metalheads àvids de tenir "el seu local", "la seva" gent i "la seva" música", segons explicava Sergi Ramos, al 2016, a la revista The Metal Circus.

En JARANA toqué con los músicos siguientes:

- Joan Pobar (Guitarra española y voz).

- Pedro Rodríguez (Bongós/yembé/voz y coros).

- Juan Carlos Navarro (Guitarra electrica/guitarra española y coros).

- Cristina Garrido (coros).

- Albert Freixenet (piano).

- Pedro Parra (batería).

- Alex González (bajo/caja flamenca/caña rociera y coros)."

 

 Els 5 components que integren el nucli del grup Jarana.

Pedro J. Parra Ruiz (Baza, Granada, 1971) va ser el fundador del grup de Rock "Vae Victis", que també comptava amb Joan Pobar a la guitarra i Alex González al baix. Amb aquest grup ell tocaba la bateria, més tard es va llençar com a cantant del grup May Quartet, i quan amb posterioritat Pedro Rodríguez i Joan li van proposar la idea d'entrar en JARANA, Pedro  no s'ho va pensar i va marxar a l'aventura de la percusió llatina de mil amors. El seu metode poc convencional per a la bateria i percussió llatina dóna al grup JARANA un toc personal i distintiu.

"Em vaig iniciar en el món de la música atret pel Rock dur i el Heavy Metal de mitjans dels 80 (Saxon, Iron Maiden, Barón Rojo, Metallica, Judas Priest).

Segons ens detalla Pedro J. Parra, a l'any 1988 va començar a tocar com a bateria del grup "Sube Igual", de Rock duro. Aquest grup es disolt i funda "Fallen Angel", a principis dels 90, amb Francisco J Parra (Guitarra) i Javi Barbeito (bajo). Es va iniciar en el món de la veu, tocant la bateria i cantant simultàneament. Dissolució del grup en el 91 després de realitzar diversos concerts en festes populars i en el Casal de Sant Martí.

"El mateix any de la dissolució de Fallen Angel es va crear un nou grup "Vae Victis", grup de Heavy Metal més progressiu i contundent, cantant en anglés. Aquesta formació compte amb  Paco Parra (guitarra), Alex González (baix), J. Pobar (guitarras) i jo, que tocava la bateria i cantava."

Vae Victis adquirexi molt auge després de la inclusió del cantant solista J. Centeno, actuant  en Otto Zutz i Zeleste II, però la pèrdua de força del Heavy , i la crisi musical de finals dels 80,  fa que J. Pobar abandoni el grup per realitzar altres projectes.

Discoteca Otto Zutz Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

Cartell commemoratiu del 20 aniversari de Garatge Club (1992-2002).

 

 

 

Juan Carlos Navarro Toro (Barcelona, 1975) guitarra elèctrica del grup JARANA.

JARANA necessitava una guitarra elèctrica, per incorporar un solista al grup i donar-li un só més metropolità, més "fussion"- m'explicava Joan Pobar- i Juan Carlos va ser el candidat perfecte, atès la seva versatilitat i destresa com a solista, i va acceptar la proposta de formar part del grup. Juan Carlos Navarro procedeix del Rock, si bé amb anterioritat havia tocat la badurria amb el grup May Quartet. Va estudiar en el Taller de Musics del Casc Antic, destaca  com el més musicalment instruit del grup.

Només cal escoltar el tema El Marciano per adonar-nos de la influència de Carlos Santana. Magistral el solo de guitarra de Juan Carlos Navarro. Però, tant la lletra de la canço, com l'actuació de la resta del grup és magnífica. De fet, tot el CD és una obra que et fa ballar, que et fa vibrar i que et fa pensar amb les seves lletres, unes   compromeses socialment,  imaginatives altres.

"Als 12 anys em vaig iniciar en la música estudiant bandúrria i laud a l'escola. Durant els anys de l'Institut em vaig iniciar en la guitarra, primer com autodidacta i posteriorment prenen classes."

"Influenciat principalment per Santana (fussió rock-latino), pel  rock dels 70( Jimi Hendrix, Led Zepelin), flamenc (Paco de Lucía, Pata Negra), i la música alternativa (Sound Garden, Pearl Jam), vaig començar a tocar en el grup ABRAXAS i més tard en MAY QUARTET, PANIC OF YOURSELF I JARANA, aquests dos últims simultàniament."

Cristina Garrido (Barcelona, 28 anys). Estudiant de Edició Musical amb Joan Pobar. Va començar a fer els cors de JARANA, al Maig del 95. Treballava a l'Universitat Pompeu i Fabra. Canta en una coral, va estudiar cant i saxo.

Albert Freixenet (Barcelona) toca el piano i els teclats. Pianista de formació clàsica i gran amant de la rumba i la salsa. Va començar a col·laborar amb JARANA al novembre del 95. Toca també amb el grup de rumba catalana "Sabor de Gràcia". Dóna clases de piano en una escola de música. És l'únic música professional del grup.

En resum, un grup jove amb molta experiència, que fusiona amb èxit diversos estils de música. Amb músics com ells el resultat del CD no podia ser millor. Cal escoltar-lo i llegir les lletres dels seus temes, així com escoltar amb atenció la música de l'últim tema del CD, "TRIANA DREAM".

 

El CD el va editar Baobab musica, Al·leluia Records, a l'any 1998, però les especials Thanks van anar cap a salamandra, SoNo Estil, DIGIPACK, i l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Arxius d'audio del CD:

 

 

Informació M.Martos. Recull de converses mantingudes amb els membres de JARANA, al llarg de l'any 1998 i històries de les seves vides musicals escrites en suport paper per cada un d'ells. Les imatges del grup van ser cedides pels seus membres. El reportatge no va poder sortir a la revista Las afueras perquè aquesta va deixar de publicar-se.

Tots aquests joves que habiten el districte 10 de Sant Martí de Provençals es troben en constant ebullició musical. Segueixen les petjades dels antics, dels històrics del pop, del rock o del heavy del districte, d'aquells que van néixer a l'empara de la democràcia al començament dels anys vuitanta i els noms dels quals s'han perdut a la memòria, llevat d'unes quantes excepcions. Tota una generació que surt a finals dels setanta per desenvolupar-se i florir a la dècada dels 80, possiblement una de les generacions més potents que el POP-ROCK barceloní ha viscut des dels temps gloriosos dels 60.

Noms de grups despareguts com OLIMPUS , SINTIÉNDOLO MUCHO, VIP, ORGULLO DE ESPAÑA, PATIDIFFUSION, PRIMERA LÍNEA, WAM-A2, MAGIA NEGRA...la llista fóra interminable i alguns d'ells els podeu trobar a les pàgines de l'històric de la revista Las afueras, han donat pas a d'altres que, perduts en la memòria, han deixat també la seva petjada musical al districte 10.

 

És una pena no tenir un cens de tots aquests grups, el valor històric dels quals és força important. Gràcies a ells es desenvolupa una veritable tradició del POP-ROCK al nostre districte. Tots plegats han donat pas als actuals JARANA, AMARCORD, LOS TREMENDOS, RAYADOS, ZERO KELVIN, PENITENCIA, SLAM, N II, ÀRTIC, 24 HORAS, PETALUMA, JOSE BAZ, UNDERGRUGE, ENTRAMPADOS, PSYCO, SUSURROS DE LOCO, CHAMÁN, VÍCTIMAS DE QUIEN.......

Això només representa una petita mostra de la quantitat de grups que pul·lulen pel nostre districte. La seva música pot escoltar-se en un CD titulat Fent el Salt, editat per l'Ajuntament de Barcelona, Sant Martí Rock i Oriental Records, l'any 1994. Els grups esmentats toquen un tema cadascun, seixanta quatre minuts de bona música, actual i vibrant. El grup JARANA no va arribar a temps d'incloure cap tema en aquest CD, però va editar alguns anys més tard LAGARTO, LAGARTO, amb onze temes inolvidables.

M.Martos.