Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dijous, 21 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

2006 01 08 12 01 20 0307

La ciutat de Barcelona sota el terror aeri.

El llibre TOPOGRAFIA DE LA DESTRUCCIÓ. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939) és una publicació de l'Ajuntament de Barcelona. Les autores d'aquest llibre, Laia Arañó i Mireia Capdevila, expliquen que "si la memòria de la Guerra Civil a Barcelona ha transmés una imatge potent i central, aquesta és, sense cap mena de dubte, la dels bombardeigs i els seus efectes sobre l'espai urbà i els ciutadans".

Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de Memòria, escriu en la presentació d'aquest llibre que "amb l'objectiu de terroritzar la població civil, aniquilar la democràcia republicana i assajar tècniques noves de guerra. Barcelona va ser atacada des del novembre del 1936 i, en particular, des del febrer del 1937 per mar i aire per les forces del general Franco, l'aviació feixista italiana i el Tercer Reich alemany. Al gener de 1938, l'aviació italiana va bombardejar la ciutat per facilitar les operacions ofensives de l'exèrcit rebel. El Poblenou, l'Eixample i el Guinardó van ser els barris més afectats, i el port va quedar pràcticament inservible.Va ser en aquests bombardeigs que es produí la massacre infantil a l'Escola de Sant Felip Neri".

El llibre recull de forma sistemàtica aquesta terrible història barcelonina. Arrenca el relat el 13 de febrer de 1937 - tot i que es tracta d'un  bombardeig marítim des del creuer Eugenio di Savoia- fins als dies previs a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939.

Topografia de la destrucció. Els Bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939) és el cens d'immobles de la ciutat danyats pels bombardeigs i abocat a la cartografia real. Cada afectació censada està puntejada sobre el seu punt exacte del plànol. S'ha treballat sobre la base planimètrica del mapa de Barcelona de l'any 1935, l'última base d'època republicana. Aquest fet també és significatiu perquè, en molts casos, gràcies als mapes lupa, els lectors i les lectores podran fer la conversió directa del nomenclàtor i reconèixer el nom dels carrers antics.

Aquest cens incorpora informació detallada dels diferents paràmetres registrats: adreça postal, número d'immoble, data del bombardeig, hora d'alarma, danys, nombre de víctimes, nombre de ferits, nombre de bombes i observacions.

2006 01 01 06 17 46 0324El gruix d'aquest volum es fonamenta, per tant, en aquests dos elements: la cartografia nova i el cens d'afectacions dia a dia dels bombardeigs. Al costat d'aquests dos eixos, cada data es complementa amb els materials originals més singulars i significatius: mapes puntejats, plànols manuscrits, fotografies identificades, cites memorialistiques, extractes de premsa, etc.

Així, en aquest llibre podem veure sobre plànol, per exemple, els bombardeigs que van afectar al districte 10 de Sant Martí de Provençals el 8 de desembre de 1937. Els feixistes van llançar 4 bombes sobre els edificis situats al carrer Pere IV, 295 (runa total), al número 359-361 del mateix carrer (perill de runa imminent), al carrer Selva de Mar, 142-144 (runa parcial del cobert de la fàbrica; la resta de l'edifici no va patir grans desperfectes) i al número 123-127, d'aquest mateix carrer on els danys que van causar va ser de perill imminent.

També, trobarem els bombardeigs que va patir el mateix districte 10 de Sant Martí de Provençals, el dia 7 de gener de 1938, o els del 11 de gener, al carrer Del Bisbe Climent, 2-12, on van caure 10 bombes al Cementiri de Poblenou, així com els del 15 de gener de 1938, que van afectar una bona part dels carrers d'aquest barri.

Llegint el llibre, mirant les fotografies, situant en el plànol cada bombardeig dels avions feixistes sobre Barcelona i les seves conseqüencies de destrucció i mort, he recordat les paraules del meu pare intentant descriure'm l'infern en que es va convertit la ciutat durant els bombardeigs que ell va viure. El meu pare va arribar a Barcelona just quan feia un mes que havia fet els 19 anys, destinat a la plantilla del 21 Grup d'Assalt, 82 companyia, procedent de la Companyia de Dipòsit de Benicàssim (Castellò), traslladat, segons consta en els arxius de Salamanca, "Secció Guerra Civil", en data 19 de març de 1938, un dia després dels terribles bombardeigs de l'aviació feixista italiana sobre Barcelona. La ciutat va patir durant aquells dies, 16, 17, i 18 de març de 1938, els pitjors atacs." La ciutat va ser atacada - descriu Ricard Vinyes- amb una nova tècnica de guerra, el bombardeig de saturació, que combinava el llançament continuat de bombes en caiguda lliure amb les bombes incendiàries, sense un objectiu militar precís, tan sols amb el propòsit de deixar el territori devastat i atemorit. En quanranta-una hores hi va haver una important destrucció de vides, edificis i béns a diversos barris".

2006 01 01 06 19 31 0326El meu pare recordava que un dels motius pels quals va sol·licitar l'accés a la Guàrdia d'Assalt, creada per Azaña, va ser el d'intentar allunyar-se dels fronts de guerra, però que quan va arribar a Barcelona i va veure les destrosses ocasionades pels bombardeigs durant aquells dies de març, va pensar que estava predestinat a viure el pitjor del conflicte. No obstant això, la sort el va acompanyar durant els posteriors bombardeigs sobre Barcelona dels avions italians i alemays que sortien de les bases de Mallorca per llençar el seu carregament de bombes. El dia 5 de gener de 1939, a les cinc de la matinada, aproximadament un dia després del bombardeigs que van tenir lloc al nucli antic de Barcelona i a la zona portuària, la seva companyia va sortir de Barcelona en camions, sense saber cap a on anaven, fins que al voltant de les quatre de la tarda van arribar a Vinaixa, a les ordres del fill del capità Escobar. Aquest va ordenar desplegar-se i avanzar contra els enemics feixistes, que tenien en el seu poder tota classe d'armament, al contrari que els republicans. Les tropes feixistes, un cop van divisar als republicans van fer servir a fons l'artilleria i els morters. Si la llum del dia hagués romàs una hora més no hauria quedat cap en vida.

Un cop més la sort es va posar de la seva part i va ser  fet presoner per components de Flechas Negras i Flechas Azules, després de veure morir a  un gran nombre dels seus companys aquella nit. La tarda del 6 de gener va ser embarcat en un tren que el portaria al camp de concentració de Miranda de Ebro (Burgos). En aquest camp va romandre tan sols un mes, perquè va ser traslladat al poble de El Toro, on va ser incorporat al Batalló de Treballadors número 26, que realitzava tasques de reconstrucció d'una carretera. Amb porsterioritat, va ser traslladat al poble de Caudiel (Castellò), on els presoners es van dedicar a la recuperació de tota mena de material bèlic abandonat, començant pels filats. El Batalló de Treballadors va ser traslladat poc temps després al poble de Requena (València), per realitzar, principalment, tasques de netega al poble. Vuit mesos després, el 31 d'agost del 1939, el Batallò de Treballadors va ser dissolt.

 

2006 01 03 05 35 13 0328Al llibre trobem a la pàgina 158, al costat de les fotografies dels edificis bombardejats el 17 de març de 1938  (foto: ANC (Arxiu Nacional de Catalunya. Brangulí), el poema que José Agustín Goytisolo va dedicar a la seva mare Julia Gay, morta a causa de les bombes llançades pels avions italians al centre de Barcelona aquell mateix dia.  "...Donde tú no estarías si esa hermosa mañana los dioses no te hubieran abandonado." (José Agustin Goytisolo, "Donde tú no estuvieras", versió de 1977)

Com diu la historiadora i escriptora Judit Pujadó en el llibre: "Tot i que mai no podrem saber exactament quanta gent va morir a Catalunya per culpa dels bombardeigs aeris i navals durant la Guerra Civil, les dades aplegades apunten que van ser unes cinc mil persones. L'excèrcit franquista, amb l'ajuda de l'aviació italiana de Mussolini i de l'alemanya de Hitler, va bombardejar fins al darrer dia de la guerra, quan metrallaven les columnes d'homes, de dones i de nens que caminaven per les carreteres del país en direcció a l'exili. Com deia Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona aquells dies terribles, hem de reivindicar encara la democràcia i la civilització."

2006 01 01 00 00 44 0350Aquest llibre és d'obligada lectura per tots aquells que no volen oblidar la barbàrie que, en paraules de Judit Pujadó "..va causar un dolor tan immens a la població catalana, que no marxarà mai. La negra dictadura franquista va silenciar les víctimes dels bombardeigs, va tapiar i sepultar els refugis, encara que els senyals que van deixar a la pell de la ciutat fossin evidents durant molts anys".

Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939) és el resultat d'un projecte de recerca impulsat per la Fundació Carles Pi i Sunyer d'estudis autonòmics i locals i el Comissionat de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona.

"Amb aquest llibre coneixereu la ciutat en profunditat: viatjant en el temps, coneixent les vides dels qui han fet aquesta Barcelona o reflexionant sobre el nostre present per continuar imaginant quina ciutat volem". Són aquestes les paraules impresses en un apart del llibre de l'Alcaldessa de Barcelona Ada Colau donant les gràcies a totes i cadascuna de les persones que han col·laborat, treballadors i treballadores que amb dedicació i professionalitat han fet possible la impressió en paper d'aquesta finestra a la nostra ciutat.

Els autors dels textos són: Laia Arañó Vega, Mireia Capdevila Condell, Rainer Huhle i Judit Pujadó Puigdomènech.

Resum del llibre realitzat per M.Martos, redactor de Las afueras. Fotografia del meu pare i un company seu, vestits amb l'uniforme de la Guardia d'Assalt, al Tibidabo, efectuada l'any 1938. Fotografies de les destrosses ocasionades a Barcelona, en els terribles bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938, extretes del llibre Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939).