Todas las flores

Sinopsis

Dicen que hay un convento de piedra y flores rodeado de árboles y pájaros en algún lugar perdido de esta tierra.
Dicen que allí, un verano, dos mujeres llegaron llevando hijas en sus vientres.
Dicen que alguien las llevó allí para hacerlas sufrir.
Dicen que fueron días de sol.
Y un día se puso a nevar, seguía siendo verano pero la nieve y el hielo las acorralaron.
Y la muerte empezó a caer del cielo. Ella llamó a la puerta de aquel palacio de piedra y flores varias veces, y aquellas mujeres la dejaron pasar, suavemente.
Algunos dicen que entonces perdieron el norte, algunos que la claridad estampó sus caras por primera vez, algunos que se convirtieron en monstruos gigantes y otros todavía las buscan.
Seguía siendo verano y entonces, llegó el Apocalipsis.

Diuen que hi ha un convent de pedra i flors envoltat d'arbres i ocells en algun lloc perdut d'aquesta terra.
Diuen que allà, un estiu, dues dones van arribar portant filles en els seus ventres.
Diuen que algú les va portar allà per fer-les patir.
Diuen que van ser dies de sol.
I un dia es va posar a nevar, seguia sent estiu però la neu i el gel les van acorralar.
I la mort va començar a caure del cel. Ella va trucar a la porta d'aquell palau de pedra i flors diverses vegades, i aquelles dones la van deixar passar, suaument.
Alguns diuen que llavors van perdre el nord, alguns que la claredat estampà les seves cares per primera vegada, alguns que es van convertir en monstres gegants i altres encara les busquen.
Seguia sent estiu i llavors, va arribar l'Apocalipsi.

The Mamzelles va ser una de les companyies residents de la Sala Beckett durant la temporada 2019-20

The Mamzelles, companyia resident de la temporada 2019-20, no va poder estrenar el seu nou espectacle, previst per al mes de maig. Ara, aquest muntatge que signen conjuntament Laia Alberch, Judit Colomer, Bàrbara Mestanza i Carla Tovias obre la temporada 2020-21 de la Sala Beckett. Totes les flors s'emmarcava en el cicle 'Memento Mori. Recordem-nos de morir ', una invitació de la Sala Beckett a mirar-nos la mort de cara i reconèixer-hi una condició immanent de vida.