En aquest dia, 6 de desembre, he volgut recordar a Julio Anguita, una persona honesta i bona gent, amb la qual, malgrat les nostres diferències ideològiques, jo aniria amb ell a qualsevol lloc a defensar els drets humans, amb un programa polític, pactat per endavant, en una mà i la Constitució espanyola en l'altra.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

En el seu llibre, escrit al costat de Julio Flor, "Contra la ceguesa: 40 anys lluitant per la utopia" definia l'economia amb una frase lapidària, a saber: "Què importa que a les persones els vagi malament, si a la economía li va bé!". De fet, els propietaris de les grans fortunes continuen acumulant diners, però ara resulta que l'economia no va bé, i sobretot a les persones els va malament, molt malament...."

Quan l'any 1994, Hans Tietmeyer, el presidenrte del Bundesbank alemany, va afirmar: "els poítics han d'aprendre a obeir els dictats dels mercats", ja estava dient -com diem a Andalusia - que el polític no és una altra cosa que el capatàs, mentre que el senyoret és el poder econòmic, l'amo de la finca. És l'administració d'aquesta filosofia que diu que l'economia i els poders que la manegen són igual que la divinitat, que es manifesta d'una manera trinitària: competitivitat, mercat i creixement sostingut, que són avui els valors que manen. Per això la política, en certa manera, tira a la gent cap enrere. Perquè no veu canvis.Canvien els governo, però es continuen mantenint els mateixos valors. Per exemple, es parla de la crisi i que són necessaris els ajustos, al que el polític més important de l'oposició diu : "Bé, bo, els ajustos són necessaris, però també el creixement econòmic". Aquesta antinomía són paraules, només paraules. No hi ha res darrere d'aquestes paraules. No hi ha l'articulació d'una proposta alternativa en economia.

"Ningú s'atreveix a dir -i crec que cal dir-ho- que ha arribat el moment d'indicar-li a l'economia el següent: "Tu estàs a les ordres del que et digui la sociedad. Economia, tu ets una ciència, però a més ets un instrument al servei de la sociead." O també se li pot dir: "Economia, tu estàs al servei de mantenir les condicions ambientals en el planeta". Aquest es un discurs de ruptura. És un discurs polític, perquè part d'una concepció, i té una filosofia, una proposta. Així entenc la política, a la qual vaig arribar a definir com una interacció entre diferents subjectivitats que es posen d'acord a objectivar els problemes que té la societat.

L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán el va deixar molt ben expressat. "La casta política veu en Anguita un estrany ocell que qüestiona el llenguatge i les maneres d'aquesta nova "classe política" disposada a mentir tant en el que sap com en el que no sap, amb la condició de mantenir-se en les poltrones.

La major ceguesa d'aquests temps consisteix en el fet que ella mateixa es planteja com un mode de vida confortable, segur, modern, científic, asèptic, objectiu i neutral. Els déus, és a dir els diners i el poder, han encegat a una part molt important de la humanitat. Els designis de les divinitats vestits d'economia, ciència, tècnica i etadística són com a vels que enceguen la visió.

Especial responsabilitat tenen en la ceguesa generalitzada els mitjans de comunicació, però no perquè la seva essència i condició siguin aquestes, sinó perquè són propietat dels grans grups econòmics o necessiten, per a sobreviure, dels obsequis, encàrrecs i suports del poder.

Les organitzacions polítiques i sindicals, en la mesura en què s'adapten al ritme marcat pels poders, sota capa de institucionalismo i "normalitat democràtica", també ajuden a base de llocs comuns, consignes inanes i ritus de política palatina.

La ceguesa d'avui dia només pot ser atacada en la mesura en què els bornis o vidents totals que hi hagi s'uneixin en un pacte hipocràtic i taumatúrgic en el qual no hi hagi altres consideracions que la salut visual del malalt. Estic parlant de la unitat combatent.

Dic "unitat combatent" a qualsevol projecte social que tingui com a objectiu la transformació per a il·luminar una nova situació de justícia social, veritablement democràtica.