Sarah Friedland, a l'esquerra, accepta el premi lleó del futur luigi de laurentis a una òpera preval per 'Familiar Touch', al costat del membre del jurat Giuseppe Tornatore durant la cerimònia de lliurament de premis de la 81 edició del Festival de Cinema de Venècia a Venècia, Itàlia, el dissabte 7 de setembre de 2024. [AP Photo/Joel C Ryan/Invision]

Festival de Cinema de Venècia—Cineastes denuncien enèrgicament el genocidi d'Israel a Gaza

____________________________________________________________

Diversos cineastes van denunciar el genocidi israelià a Gaza en la cerimònia de lliurament de premis del 81è Festival Internacional de Cinema de Venècia, celebrat el dissabte passat.

Stefan Steinberg

En acceptar el premi Luigi de Laurentiis “León del futur” a la millor òpera prima, la directora estatunidenca Sarah Friedland va dir als allí reunits: “Com a artista jueva-estatunidenca que treballa en un mitjà basat en el temps, haig d'assenyalar que accepto aquest premi en el dia 336 del genocidi d'Israel a Gaza i l'any 76 de l'ocupació”.

Friedland va continuar davant el fort i prolongat aplaudiment del públic:

"Crec que és la nostra responsabilitat com a cineastes utilitzar les plataformes institucionals a través de les quals treballem per a reparar la impunitat d'Israel en l'escenari mundial. Em solidaritzo amb el poble de Palestina i la seva lluita per l'alliberament."

Friedland també va guanyar el premi a la millor direcció en la secció Horizons (Orrizonti) del festival de Venècia per Familiar Touch. El personatge principal de la pel·lícula és Ruth, una dona de 80 anys i ex cuinera que sofreix demència i ha estat traslladada a una residència d'ancians. Per a frustració dels seus familiars més pròxims, Ruth a vegades no reconeix al seu propi fill, encara que recorda perfectament les seves receptes favorites. L'actriu estatunidenca Kathleen Chalfant, que interpreta a Ruth, va guanyar el premi del festival a la millor actriu i també va utilitzar el seu discurs d'acceptació per a referir-se als catastròfics esdeveniments a Gaza i fer un anomenat a la 'pau, la llibertat i la justícia'.

Els comentaris de Friedland a Venècia van provocar un torrent d'insults per part de les forces prosionistes i progenocides. Els seus comentaris van ser repetits pels del cineasta palestí Scandar Copti, qui va acceptar el premi Horizons al millor guió per la seva pel·lícula, Happy Holidays (Felizes festes), que tracta sobre quatre personatges amb orígens culturals molt diferents que viuen a Haifa, Israel. De nou, entre forts aplaudiments, Copti va declarar:

Em trobo aquí profundament honrat, però profundament afectat pels temps difícils que estem vivint en els últims 11 mesos, la nostra humanitat compartida i la nostra brúixola moral s'han posat a prova en presenciar el genocidi en curs a Gaza. Aquesta dolorosa realitat ens recorda les conseqüències devastadores de l'opressió, que és un tema en la nostra pel·lícula. La nostra pel·lícula analitza com les narratives morals poden unir-nos com a comunitats, però també poden encegar-nos davant el sofriment dels altres.

Durant l'esdeveniment de Venècia, diversos actors i cineastes van expressar la seva solidaritat amb les víctimes de l'operació genocida d'Israel a Gaza, que ara s'estén per Cisjordània i amenaça amb engolir tot el Mitjà Orient. El dia d'obertura del festival, en la catifa vermella, l'actor italià Lli Musella va lluir una samarreta de “Palestina lliure”. Estava acompanyat per l'actriu Laura Morante, que portava un ventall amb el missatge escrit a mà: “Detinguin el genocidi de Gaza. Més de 40.000 morts, més de 16.000 nens”.

Un dia després, el director estatunidenc Neo Sora, fill del compositor japonès Ryuichi Sakamoto, va assistir a la sessió fotogràfica de la seva pel·lícula Happyend amb una kaffiyeh i una insígnia amb la bandera palestina en la solapa, amb una etiqueta amb les paraules “Palestina lliure”. Altres membres del seu equip de filmació també van expressar el seu suport a Palestina.

El mateix dia, un convidat de l'escriptor italià Antonio Scurati portava una samarreta amb el lema: “Detinguin la massacre”. Scurati és l'autor d'una biografia de les més venudes i àmpliament traduïda del dictador feixista italià Benito Mussolini, el primer volum del qual, M: Són of the Century (2018), s'ha convertit en una sèrie de televisió italiana amb el mateix títol.

Altres expressions de solidaritat amb els palestins assetjats a Gaza van ser les del director tunisià Mehdi Barsaoui i l'actriu Fatma Sfar, els qui, juntament amb altres membres de l'equip de filmació, van sostenir una pancarta que deia “Detinguin el genocidi”. Barsaoui és el director de Aicha, que es va projectar en el festival.

També va rebre el suport del veterà actor italià Fabio Testi, que va aixecar un gran cartell en italià que deia “16.500 nens assassinats a Gaza, detinguin la massacre”.

Abans que comencés el festival, uns 350 treballadors del cinema van signar una carta oberta en protesta per la inclusió de dues pel·lícules israelianes en la selecció. En la seva carta, els professionals del cinema criticaven a l'adreça del festival per no prendre posició sobre la situació a Gaza. La carta deia:

"Nosaltres, els artistes, cineastes i treballadors culturals sotasignats, rebutgem la complicitat amb el règim israelià de l'apartheid i ens oposem al fet que es faci una rentada d'imatge del seu genocidi a Gaza contra els palestins en el 81è Festival de Cinema de Venècia. El Festival de Cinema de Venècia ha guardat silenci sobre les atrocitats d'Israel contra el poble palestí. Aquest silenci ens indigna profundament."

Al final, el director artístic del festival, Alberto Barbera, va rebutjar la carta i va defensar la presència de les dues pel·lícules: De gossos i homes, del director Dani Rosenberg, i Per què la guerra, d'Amos Gitai, els comentaris dels quals es tractaran en un article a part.

En el Festival Internacional de Cinema de Berlín de febrer, el Ministeri de Cultura alemany, encapçalat per un funcionari del Partit Verd, va reaccionar amb horror als comentaris de principis fets pel palestí Basel Adra i l'israelià Yuval Abraham, els qui van guanyar el Premi del Público en el festival per la seva pel·lícula No Other Land. Adra va usar el seu discurs d'acceptació per a condemnar la matança a Gaza i demanar al govern alemany que deixi d'enviar armes a Israel.

Durant el Festival de Cinema de Cannes al maig, France 24 va escriure que els organitzadors del festival estaven “fent tot el possible per a evitar que les protestes contra la guerra de Gaza tinguessin lloc en la Croisette”, l'escenari costaner on es desenvolupava el festival. No obstant això, malgrat els esforços combinats dels organitzadors del festival i d'un grup d'activistes provocadors del moviment #MeToo que buscaven cridar l'atenció, diversos treballadors i activistes valents del cinema van poder dur a terme una sèrie de protestes a favor de Palestina.

Quan el festival de cinema de Venècia estava a punt d'acabar, els manifestants que cridaven “Alt al genocidi” van interrompre breument la cerimònia d'obertura del Festival Internacional de Cinema de Toronto d'enguany.

Les múltiples i públiques protestes dels cineastes en el Festival de Venècia contra la política genocida del govern israelià expressen la creixent ira i la inquietud d'un gran nombre d'artistes i treballadors creatius, els sentiments dels quals reflecteixen al seu torn la creixent repulsió d'amplis sectors de la classe obrera a Europa i a tot el món davant la massacre que està tenint lloc a Gaza.

 

A les forces estatals i als mitjans de comunicació els resulta cada vegada més difícil silenciar o ignorar aquesta oposició. No obstant això, la resposta de les respectives autoritats culturals i els governs de França, Alemanya i Itàlia a l'última ona de protestes és la mateixa: censura, repressió estatal violenta i recurs a formes de govern cada vegada més autoritàries.

(Article publicat originalment en anglès el 10 de setembre de 2024)

Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info, (Asociación Cultural Las Afueras)