La foto de la portada del llibre és el monument dedicat a la memòria de la masacre de Kasika, en el Sud-Kivu.

Una inacabable guerra d'acaparament de recursos minerals desencadenada el 1996 ha causat la mort de sis a deu milions de congolesos.

El llibre "Les génocides des congolais: de Léopold II à Paul Kagame", de l'analista polític i militant dels drets de l'Homme, Boniface Musavuli, parla de que les matances portades a terme per respondre a les necessitats del mercat dels productes electrònics i en la que tots els consumidors participen indirectament, recorda a una altra. Fa un segle, per respondre a les necessitats del mercat de la industria de l'automovil, el Congo, sota l'administració del rei dels Belges Léopold II, va ser el teatre d'una altra masacre a gran escala en el marc de l'explotació del cautxú per a la fabricació de neumàtics. La tragèdia li va costar la vida a deu milions congolesos, és a dir, pràcticament la meitat de la població del país. Així, un mateix poble, en l'espai d'un  segle auria sigut víctima de dues matances a gran escala per a satisfer una mateixa necessitat: la demanda del mercat internacional.

"Un poble que oblida el seu passat es condemna a reviure-lo".

Al Congo, la tragèdia del cautxú vermell gairebé no és coneguda per les masses populars i pels cercles escolars. Els governs successius no han tingut mai la presència de ment per fer actes tan simples com les commemoracions públiques i la inclusió, per exemple, al calendari oficial, d’una jornada dedicada a la memòria dels deu milions de  congolesos massacrats antany pels agents de Leopold II. A la vida política del Congo avui, no hi ha una ocasió per a la meditació nacional en memòria dels més de sis milions de víctimes de la guerra de coltan. Aquestes amnèsies col·lectives dels crims apocalíptics acaben creant motius favorables a la seva reedició.

Les consequències dels crims perpretats al Congo sota Leopold II.

Jan Vansina, professor emèrit d'història et d'antropologia a la Universitat de Wisconsin, va escriure: "Mai, que nosaltres sapiguem, una explotació per un Estat o un cap d'Estat ha provocat tantes crueltats tant monstruoses que les que es van dur a terme al Congo de Leopold II, sota la direcció del concesionaris controlats totalment pel rei."

En 1919, una comissió oficial del govern belga va estimar que, desde l'època en la què Stanley va començar a establir les fundacions de l'Estat de Leopld, la població s'havia reduit a la meitat. Segons les estimacions impossibles d'ignorar y molt riguroses de  historiadors seriosos " els pobles van perdre la seva població, inclús van quedar buits completament, entre 1887 i 1903.

"Després del saqueig dels minerals, aviat el saqueig de l'aigua dolça de la RDC, l'or blau d'aquest segle".

L’investigador Sinaseli Tshibwabwa explica les conseqüències del projecte Transaqua, ja que es tracta d’aquest projecte, que consisteix a desviar les aigües de la conca del Congo per alimentar el llac Txad. Conseqüències catastròfiques per a les poblacions congoleses i els ecosistemes del país. El Senador Modeste Mutinga Mutuishay i parla amb claredat de la "Guerra de l'Aigua" que serà a les portes de la RDC.

Segons la revista Umoya, del 26 al 28 de febrer de 2018, es va produir a Abuya, la capital de Nigèria, una reunió entre un grup de països i experts per discutir sobre la transferència d'aigües del riu Congo al llac  Txad. A la llista de les  delegacions es trobaven  la de Nigèria, Camerún, el Txad, Níger, Itàlia, la Xina ... però ni rastre de la delegació de la RDC. Situació similar a la Conferència de Berlín celebrada el 1885, en què els europeus van decidir dividir Àfrica en pedazos sense invitar a cap representant del continent negre, com si no existissin els africans.

El projecte Transaqua, podria provocar profunds canvis geopolítics al continent africà en els propers anys. Es tracta d'un pla amb aspecte de "complot internacional" que té com a objectiu transferir les aigües del riu Congo a la conca de l'estany Txad, en perill de dessecació. En efecte, es parla de "complot" ja que el projecte es troba en una fase molt avançada d'una sèrie de discussions entre diversos països, empreses i experts internacionals en què ja fa diversos anys que la República Democràtica del Congo (RDC) no participa. És com si vostè fos un ramader i s'assabentés per casualitat que la gent del seu barri ha organitzat una festa i el que es va a menjar és una de les seves cabres. En cap moment els organitzadors de la festa li han preguntat si ofereix o no l'animal. Simplement es passaran per agafar-la i emportar-se'la a la taula, ja que la barbacoa i els convidats ja estan a punt.

Boniface Musavuli, l'autor d'aquest llibre creu que s'ha de lluitar contra l'oblit i la banalisació de la mort.
 

"S’han de gravar dates importants al calendari per homenatjar la memòria dels milions de congolesos, víctimes de dos holocausts i per mantenir la consciència viva, en particular arranjant llocs de meditació. Cal elaborar un calendari que recordi les masacres i els principals assassinats a nivell nacional per lluitar contra la cultura de l’oblit i la banalització de la mort. En proposem una a les darreres pàgines d’aquest llibre, tot i que considerem que, per ser completa, l’obra de memòria s'ha de remontar a  la tragèdia del cautchuc vermell".

"Els esforços per crear un Tribunal Penal Internacional s'han de rellançar per tots els actors polítics".

Les reparacions.

Pel que fa a Rwanda, un país veí que ha acceptat fervorosament el fet de ser assassí local en nom dels profunds estats anglosaxons i la seva màfia multinacional, el Congo, en el futur, ha de replantejar-se profundament les seves relacions. Ha de limitar-los a contactes àrids d'estat a estat, res més. Davant de Rwanda, qualsevol govern responsable de Kinshasa haurà de posar sobre la taula dues demandes: justícia per a les víctimes, és a dir la detenció de criminals ruandesos i reparacions. El 2005, la Cort Internacional de Justícia va ordenar a Uganda reparar les conseqüències de la seva invasió del Congo amb un valor de 6 a 10 mil milions de dòlars. Els danys causats al Congo per Rwanda són molt majors. El govern congolès, després d’informar-se sobre la situació de les víctimes i supervivents, haurà de valorar els danys soferts i procurar obtenir reparacions de l’estat ruandès. No retornarà els milions de congolesos morts, però sí que serà justícia.
 
Alemània continua pagant pels crims de Hitler i dels Nazis.

Rwanda, gràcies al suport dels Estats Units, havia aconseguit ser elegit membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Al Consell de Seguretat, la delegació de Rwanda fins i tot havia aconseguit bloquejar el projecte de Resolució destinat a condemnar la M23. Per primera vegada en la seva història, l’ONU es va trobar incapaç de condemnar la mort dels seus cascs blaus a causa d’una decisió amb conseqüències àmplies preses dos anys abans. Rwanda, gràcies al suport dels Estats Units, havia aconseguit ser elegit membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Les ONG en drets humans van criticar l'elecció. L'ONG nord-americana Human Rights Watch va advertir que "la presència de Rwanda en aquesta seu tindrà un impacte negatiu en les poblacions congoleses víctimes de la guerra a l'est de la RDC".

M23.- Després que el 2009 s'intentés tancar el conflicte amb els rebels del Congrés Nacional per a la Defensa del Poble (CNDP) amb l'Acord signat a Goma que obria la porta a la reintegració dels combatents en les Forces Armades de la RDC (FARDC) , una bona part d'aquests combatents va desertar a l'abril i va formar un nou grup, el M23, en al·lusió a la signatura dels Acords de Goma el 23 de març del 2009.

Goma és una ciutat de la República Democràtica del Congo que té al voltant d'un milió d'habitants.^[1] Està situat a la zona est del país, a l'oest de la Gran Vall del Rift, a la frontera amb Ruanda. Proper a la ciutat hi ha el Parc Nacional Virunga. Pel que fa a transports l'Aeroport de Goma és un dels quatre aeroports internacionals del país i la ciutat està connectada a Kisangani per la carretera nacional No.2.

Goma va ser un dels llocs on van fugir els hutus de Ruanda durant el genocidi de 1994. La massiva afluència va provocar una important crisi humanitària per la falta d'aigua i menjar. Els refugiats també van patir còlera i altres malalties.

El M23 va llançar atacs contra la base MONUSCO a Munigi, al nord de Goma.

Els dies 22 i 23 d’agost es va dur a terme l’ofensiva mitjançant metralladores i canons autopropulsats. Una ambulància de la Missió de les Nacions Unides és destruïda. Els dies 24 i 28 d'agost de 2013, el M23 va llançar morters a la base, ferint sis dels militars. El 28 d’agost, a Kibati, va apuntar un transportista de blindats amb una pistola autopropulsada. Dos militars de pau de Tanzània són assassinats i un de ferit. El mateix dia, un altre mossèn de Tanzània va morir en una emboscada pel M23 a Kiwanja.

A l'altra costat de la frontera, Rwanda està agrupan tropes i es prepara per assaltar Goma. El motiu oficial exposat per les autoritats de Rwanda és que són represàlies, Kigali acusa la FARDC d’haver llançat  bombes al territori ruandès. Les autoritats ruandeses multipliquen les amenaces.

Tanmateix, les acusacions contra el Congo són denegades: primer per l’ambaixador francès a l’ONU, Gérard Araud, per a qui els tirs a territori ruandès són l’acte del M23 i serveixen per donar a Rwanda un pretext per intervenir al Congo. El secretari general de les Nacions Unides, Ban-Ki-moon, desmenteix també aquests fets i manifesta que Rwanda utilitza el M23 per provocar incidents i justificar una intervenció militar. Estem a la vigília d’una guerra d’amperis regionals com va passar contra el Congo el 1996 i el 1998. L’espectre de la barbàrie a gran escala, que s’havia estès per regions senceres del país. Una vegada més està envaint la ment de la gent.

El Congo, l'antic  Zaire, és l’escenari d’una guerra interminable per agafar recursos minerals que va començar el 1996. Va causar la mort de sis a deu milions de congolesos. La guerra, que perdura, es duu a terme darrere de milicies i rebelions falses creades i patrocinades pels dos principals aliats militars nord-americans dels Grans Llacs: Uganda i, sobretot, el Ruanda de Paul Kagame. En una forma de compartir rols, les multinacionals, que operen en els sectors dels productes electrònics, obtenen a preus baixos els preciosos minerals del Congo saquejats per Rwanda. Patrocinat per les potències anglosaxones per motius vergonyosos, sagrats, violacions, saquejos i Rwanda segueixen una política d’extensió i depredació territorial a les zones riques en minerals de l’est del Congo en un context de desplaçament forçat de poblacions, amb total impunitat. L’abast de la destrucció de les poblacions congoleses, la garantia de la impunitat dels homes de Kagame i el benefici per al mercat internacional d’aparells electrònics són tals que estem davant d’un crim d’humanitat contra ella mateixa; més enllà del simple crim contra la humanitat. La impossibilitat de perseguir els delinqüents, tot i que han estat identificats i localitzats, fa que aquest extermini de les poblacions sigui quelcom surreal, al segle XXI, 72 anys després del judici de Nuremberg on el món va fer la promesa: "mai més!" En jutjar i condemnar els quadres de l'Alemanya nazi.

En el Kivu, es viola i es masacra en el silenci.

Boniface Musavuli ha transcrit un reportatge del diari Le Monde intitulat "En el Kivu, es viola i masacra a la gent en el silenci", publicat el desembre del 2012. Aquest reportatge portava la signatura de moltes personalitats, entre les que destacava l'antic president francés Jacques Chirac i l'antiga Primera dama de França Valérie Trierweiler.

Es pot llegir:

"A l'Est de la Republica Democràtica del Congo (RDC), és a dir al cor d'Àfrica, aquesta regió és una de les més boniques del món. Al voltant d'un llac, les cultures pujen en terrasses fins a la cima de les colines. Aigua, sol, terres fèrtils, el Kivu ho te tot per viure feliç. No obstant el seu subsol desborda de matèries primeres. Principalment la caseita, d'on es treu l'estany. Però també el coltan, un altre mineral molt buscat. I també el petroli, que fa poc que s'ha descobert. Atrets per aquestes riqueses fàcils, bandes de mercenaris i saquejadors de tota mena rastregen el territori des de fa molt temps  i martiritzen les poblacions. De tant en tant, hi ha veus que s'eleven. De tant en tant, la calma retorna. Y després es fa el silenci. I reprenen les violacions i les masacres. Per intentar posar límit a aquestes atrocitats, l'ONU ha enviat al lloc, al 1999, una força de pau que compta avui diset mil soldats....Però, mancats d'aplicació real del seu mandat per intervenir, aquests diset mil soldats miren i fan constar.. L'horror aquests últims dies ha travessat un nou grau. Esquadrons amb el nom de M23, han fet incursions a Goma sembrant el terror en la perifèria. Ells porten bons uniformes i enarbolen armes noves. D'on venen?  Ell desvasten i maten. Y ells violen. Ells violen centenar de milers les dones i els nens per terroritzar la població. Ells violen per destruir. Ells violen per arrencar per sempre les identitas. I els nens que no han mascrat els enrolen a la força. I mentres tant, els diset mil soldats de l'ONU , que es troben per estabilitzar la RDC (MONUSCO) esperant una resolució del Conseill de Seguretat que els permeti actuar. Coneixeu el Kivu?. Un drama es desenvolupa. En aquests moments. Amb milions de morts ja i d'altres milions de vides devastades. Un drama que la comunitat internacional podria aturar. Al moment. Només falta donar l'ordre els diset mil soldats perquè facin la seva feina i complir el mandat. El seu treball de soldat. I la seva missió de garantir la pau i la dignitat de l'espècie humana."

Competence universelle: le rêve brisé d'une justice sans frontières.

Resum del llibre "Les génocides des Congolais", de Boniface Musavuli. El resum ha estat realitzat par M.Martos.