PLATJA DELS MORTS

                    Colera

Tus ojos me recuerdan las noches de verano.

ANTONIO MACHADO

Quan Portbou no tenia cementiri,

els duien amb la barca fins aquí.

Com les ruïnes d'una antiga església

és la platja de còdols en la nit,

tan fosca que s'hi veuen les estrelles

com les espurnes d'una soldadura.

En la remor de veus de les onades

ens ha quedat la teva mort, senzilla

com la mort d'un ocell o d'una flor.

Em recorda els teus ulls la nit d'estiu.

LLUNA DE BEIRUT

El meu amic corresponsal de premsa

s'ha fet vell sota l'ombra de les guerres

en aquesta negror de llum fenícia.

Una càlida nit, amb la boirina

velant la vella i rovellada falç,

va passejant per la Corniche i mira

el tremolós mantell brodat amb llums

de la ciutat cristiana a l'horitzó.

Les famílies àrabs, en cadires

que han dut fins al costat de la barana,

parlen, mengen i riuen

al voltant de les canyes de pescar.

Fa olor de claverguera, de fregits,

de llessamí, de mar i de suor.

De tant en tant hi ha un cotxe abonyegat

amb les portes obertes i la ràdio

a tot volum i uns joves rosegant

les panotxes cremant de blat de moro

cuites en els vells carros ambulants

envoltats d'un fum d'or calent i espès.

Va passejant per la Corniche i enyora

aquells motius de quan manava el cos,

per damunt sempre de la saviesa.

Una figura negra, com sortida

d'un conte d'arcs de ferradura i llunes,

du en una mà l'enorme cafetera

i amb l'altra fa sonar les dues tasses

de porcellana igual que castanyoles.

La venedora de cafè ha arribat

de les mil i una nits càlides, fosques,

on els murs metrallats de la ciutat

mostren els seus forats com boques negres.

Pel meu amic tot és familiar:

va passejant per la Corniche i pensa

de què fugia i què ha trobat aquí,

vora el clot perillós deixat per una abstracta

fantasia brutal, monoteista.

La vida continua rosegant

restes de mort, com les excavadores

roseguen amb les dents el vell Beirut,

com els nois les panotxes, amb la música

de moda vora el mar més vell del món.

Joan Margarit

Tots els poemes (1975-2015)

Des de Restes d'aquell naufragi

fins a Des d'on tornar a estimar.