AMB LA TARDOR VINDRÉ

Amb la tardor vindré per la vora del riu,

pels camps ben plens de boira

i amb galls que matinegen,

quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes

ens allibera del no-res un horitzó de pluja.

Amb la tardor i amb els carrers deserts

i el silenci a la nit i la certesa

de saber-me a recer, com una barca vella

en qualsevol port oblidat.

L'estiu s'allarga molt

i tant de sol m'ha colrat en excés.

Tinc les mans matusseres i endurides

de la pols dels camins

i els ulls cansats de combatre la llum.

Amb la tardor vindré i ens partirem de nou

el pa de quietud a la mateixa taula.

Jo hauré envellit i ploraré sovint

i essent de nit passejaré en silenci

pels carrers, pels jardins,

per les cases antigues.

Miquel Martí i Pol

Obra poètica 1948-1980

Pròleg de Pep Paré.