El fugitiu

A tot arreu soc nou vingut

I em paren cambra a les escales

O bé em malmeto la salut

Dormint al ras i no tin ales.

Soc fugitiu de no sé on

I he perdut nord i vent i guía

De tant romandre fora món

Amb mi matéix per companyia

Ja no tinc res, només la veu

i un gest cansat de vell profeta,

Municipals de tot arreu

saben la meva malifeta

I pels carrers i pels terrats

Dones obscures repeteixen

La lletania dels pecats

Que no he comès i em malfereixen

Lladrucs de gossos a la nit

Si dormo al ras o en una espluga.

Estic cansat de tant brogit;

Ja ni pell no m’aixopluga

i un vent de sal em nafra tot.

Si visc encara és a remença

Dels mots que he dit i en cada mot

la maltempsada recomença.

Captaré engrunes de negit

perquè el que tinc encara em sobra.

Si algú us demana amb quin delit

m’ha arreplegat l’última prova,

digueu  que he mort de fam i oblit

ran d’una porta que no s’obre.

Miquel Martí i Pol

Bones festes i una bona entrada d’any 2023.

La redacció de las afueras.