Nascut a Barcelona el 1969, Àlex Rigola ha dirigit espectacles de teatre i òpera al Teatro Real, al Centro Dramático Nacional, al Teatro de La Abadía i al Gran Teatre del Liceu, entre d’altres. De 2003 a 2011 va dirigir el Teatre Lliure de Barcelona, on va muntar, entre altres títols, Gata sobre el teulat de zinc calent de Tennessee Williams (2010); Nixon-Frost de Peter Morgan (2009); Rock & Roll de Tom Stoppard (2008) (Premi de la Crítica de Barcelona, Premi Terenci Moix i dos Premis Max); Ricard III i Juli Cesar de William Shakespeare (2005); Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht (2004); Glengarry Glen Ross de David Mamet (2003); i European House (pròleg a un Hamlet sense paraules) del propi Rigola (2005). De 2010 a 2016 va dirigir la secció teatral de la Bienal de Venecia. De 2016 a 2017 va codirigir, juntament amb Natalia Álvarez Simó, els Teatros del Canal de Madrid. Els seus espectacles han girat per França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Portugal, Rússia, Hongria, Xile, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic, Taiwan i Austràlia, entre d’altres. De la seva trajectòria com a director, destaquen també 2666 de Roberto Bolaño (2007), Ubú Rei d’Alfred Jarry (2002); Llarg viatge cap a la nit d’Eugene O’Neill (2006); Dies millors de Richard Dresser (2009); Marits i mullers a partir del guió de Woody Allen (2013); El policía de las ratas a partir del relat homònim de Roberto Bolaño (2013); Coriolà de William Shakespeare (2012); i Tragèdia, poema visual a partir d’El nacimiento de la tragedia de Nietzsche (2011). Així mateix, va dirigir l’òpera L’holandès errant, una coproducció del Liceu i el Teatro Real (2007), i Madame Butterfly per La Fenice de Venècia (2013). Més recentment, ha dirigit els espectacles El público de Federico García Lorca (2015); Ivanov d’Anton Txékhov (2017); Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas) sobre Pier Paolo Pasolini amb idea, dramatúrgia i direcció de Rigola (2017); Vania, versió lliure a partir del clàssic d’Anton Txékhov (2017); i Un enemigo del pueblo (Ágora) una adaptació de l’obra d’Henrik Ibsen que requeria la participació del públic (2018).