Combatents de l'oposició siriana recolzats pels Estats Units viatgen en una camioneta en l'aeroport internacional d'Alepo, el dilluns 2 de desembre de 2024. [AP Photo/Omar Albam]

Milícies islamistes secundades pels Estats Units ataquen Alepo, Síria

_____________________________________________________________

El 27 de novembre, les milícies islamistes van llançar una gran ofensiva a Alepo, la ciutat més gran del nord de Síria. La milícia Hayat Tahrir al-Sham (HTS), vinculada a Al Qaeda, va prendre Alepo l'1 de desembre i està atacant cap al sud, cap a Hama i Homs. Això va posar fi a un alto-el-foc de quatre anys negociat per Rússia, l'Iran i Turquia que va congelar la guerra que va començar en 2011 a Síria entre les milícies recolzades per l'OTAN i les tropes governamentals recolzades per les forces russes i iranianes.

Alex Lantier
fa 11 hores

Es tracta d'una important escalada de la guerra global que es desenvolupa a Ucraïna, Orient Mitjà i més enllà entre els països de l'OTAN, d'una banda, i Rússia, l'Iran i la Xina per l'altre. El genocidi d'Israel a Gaza i els seus bombardejos sobre Hezbollah al Líban són fronts crítics en la guerra. Un altre front està sorgint, a mesura que Washington i els seus aliats de l'OTAN reinicien els intents d'apoderar-se de Síria i utilitzar-la com a base contra Rússia, l'Iran i tot Orient Mitjà.

Abans de l'última ofensiva, les milícies islamistes recolzades per l'OTAN, entre elles HTS i l'Exèrcit Lliure Sirià (ELS) recolzat per Turquia, controlaven la província de Idlib i les zones pròximes de les províncies d'Alepo, Hama i Latakia. Les tensions van augmentar l'any passat, quan el règim ucraïnès va demanar a l'OTAN míssils per a bombardejar fàbriques iranianes a Síria, que suposadament fabricaven drons per a les tropes russes a Ucraïna. Al setembre d'enguany, el Kíev Post va informar que la unitat 'Química' de la intel·ligència militar ucraïnesa GUR havia atacat a les tropes russes als voltants d'Alepo i els Alts del Golán.

La guerra d'Israel contra Gaza i el Líban, en danyar a les forces de Hezbollah que havien exercit un paper important a Síria, va preparar l'escenari per a l'actual ofensiva. L'agència de notícies xinesa Xinhua va estimar que 1.000 persones han mort en aquesta ofensiva, durant la qual el HTS i els seus aliats es van apoderar de tota la ciutat d'Alepo i els seus voltants.

Les principals potències de l'OTAN encara no han recolzat formalment l'ofensiva contra Alepo. “El grup que lidera l'ofensiva en curs és el Hayat Tahrir al-Sham, que estava vinculat a l'Estat Islàmic i Al Qaeda' i 'encara és considerat un grup terrorista pels Estats Units', va escriure el New York Times. Això 'deixa als governs que alguna vegada van fer costat als rebels moderats contra [el president sirià Bashar] al-Assad en una situació difícil, incapaces de recolzar a cap dels bàndols'.

No obstant això, aquesta ofensiva compta clarament amb el suport de l'OTAN. Prové d'àrees de Síria proveïdes per Turquia, un estat membre de l'OTAN, mobilitzant milícies com el ELS que va rebre fons estatunidencs a través de programes com l'Operació Timber Sycamore de la CIA durant el període 2012-2017. De fet, com deixa clar el Times, l'ofensiva va ser possible gràcies a la guerra a Ucraïna i la guerra d'Israel al Líban:

Ara, amb els aliats [de Síria] afeblits o distrets pels seus propis conflictes, els rebels han aprofitat l'oportunitat per a canviar l'equilibri de poder.… l'Iran s'ha vist afeblit pels atacs aeris israelians, les pèrdues en el camp de batalla de les seves forces aliades —l'anomenat eix de la resistència— i una crisi econòmica interna. Hezbollah, una d'aquestes forces proxy, ha estat colpejada i afeblida després de 13 mesos de guerra amb Israel i l'assassinat del seu líder, Hassan Nasrallah. A més, Rússia s'acosta al final del seu tercer any en una guerra de desgast amb Ucraïna.

Això revela els interessos estratègics i financers que subjeuen en el suport de l'OTAN al genocidi de Gaza. L'administració Biden i els seus aliats de l'OTAN consideren que l'assassinat de milers d'homes, dones i nens indefensos és crucial per als seus intents de subjugar a Orient Mitjà. Els permet, en primer lloc, tractar de venjar el seu fracàs per a enderrocar a Assad durant els nou anys d'una sagnant guerra a Síria, de 2011 a 2020. No obstant això, aquesta guerra per la dominació d'un Orient Mitjà, ric en petroli, és només una part d'una guerra imperialista més àmplia per l'hegemonia mundial, actualment dirigida principalment contra Rússia i la Xina.

Ahir, avions de combat sirians i russos van bombardejar a les milícies rebels islamistes, i centenars de membres de les milícies iraquianes proiranianes van creuar a Síria per a lluitar al costat de l'exèrcit de Assad. Una altra font militar siriana va dir a Reuters que aquests combatents, de les milícies Badr o Nujabaa, havien travessat la frontera en petits grups per a evitar els atacs aeris: “Es tracta de nous reforços que s'envien per a ajudar als nostres camarades en el front en el nord”.

Anit, canals de Telegram pròxims a Teheran van informar que l'exèrcit sirià havia llançat un contraatac al sud d'Alepo. Van afirmar que les forces sirianes havien reprès Khanasir i estaven atacant cap al nord, cap a la zona industrial d'Al Safirah, just al sud de la ciutat d'Alepo. No obstant això, van informar que les forces del govern sirià continuaven lluitant en els combats entorn de Hama.

Les forces de l'Exèrcit Nacional Sirià recolzades per Turquia també haurien passat a l'ofensiva i capturat la ciutat de Tal Rifaat de mans de la milícia nacionalista kurda YPG (Unitats de Protecció Popular) recolzada pels Estats Units. Això va impedir que les unitats de les YPG avancessin més al nord, més prop de la frontera amb Turquia, les forces armades de la qual al costat de la seva classe dominant temen profundament que els grups nacionalistes kurds recolzats pels Estats Units puguin establir un estat kurd independent en parts de Síria i la mateixa Turquia.

Ahir, el ministre de Relacions Exteriors turc, Hakan Fidan, va dir que Turquia 'mai permetrà que l'estructura terrorista a Síria es converteixi en un Estat'. Aquesta amenaça, dirigida als nacionalistes kurds, també semblava tenir com a objectiu distanciar al govern turc de les forces d'Al Qaeda. Fidan va dir: 'La màscara d'oxigen dels grups terroristes a la regió està als Estats Units. Si els Estats Units els talla l'oxigen, no poden viure ni tres dies'.

l'Iran, Rússia i la Xina van emetre declaracions de suport a Síria. Si bé el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir que continuaven els estrets contactes militars entre Rússia i Síria, els dirigents iranians van prometre plena cooperació amb Síria.

“En cooperació i interacció amb els països musulmans, definitivament frustrarem els esforços dels sionistes per a trencar la unitat entre els musulmans i propagar el terrorisme i la inseguretat a la regió', va dir el president iranià, Massoud Pezeshkian. “Creiem que Síria superarà una vegada més els complots sionistes. l'Iran fa costat al govern i al poble sirians amb aquesta fi.”

la Xina, que va anunciar una 'associació estratègica' amb Síria durant la visita de Assad a Pequín al setembre de 2023 i ha enviat entrenadors militars a Síria, també va emetre declaracions de preocupació. la Xina 'dona suport als esforços de Síria per a mantenir la seguretat i l'estabilitat nacionals', va dir el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, Lin Jian. 'la Xina està disposada a fer esforços positius per a evitar una major deterioració de la situació a Síria'.

L'ofensiva d'Al Qaeda a Síria, recolzada pels Estats Units, amenaça amb desencadenar una guerra a Orient Mitjà de dimensions catastròfiques, que arrossegarà ràpidament a totes les principals potències mundials. La fallida dels règims rus, xinès, iranià i els seus aliats es deriva del fet que les potències imperialistes de l'OTAN no estan interessades a prevenir sinó a intensificar la guerra. Perseguint la seva agenda d'hegemonia mundial, les potències imperialistes calciguen l'aclaparadora oposició popular interna a una guerra entre les principals potències nuclears.

En particular, és cada vegada més evident que Trump, si bé va emetre algunes crítiques demagògiques a la guerra d'Ucraïna durant l'administració Biden, té la intenció d'escalar la guerra. Ahir, va respondre a la invasió d'Alepo amb una publicació en la seva xarxa Truth Social amenaçant amb una guerra més àmplia tret que els ostatges israelians retinguts a Gaza fossin alliberats. Trump va escriure:

Si us plau, que aquesta VERITAT serveixi com a representació que, si els ostatges no són alliberats abans del 20 de gener de 2025, la data en què assumeixo amb orgull el càrrec de pPublicado originalment en anglès el de desembre de 2024)resident dels Estats Units, hi haurà un INFERN TOTAL a Orient Mitjà i per a aquells responsables que van perpetrar aquestes atrocitats contra la Humanitat. … Els responsables seran colpejats més durament del que ningú ha estat colpejat en la llarga i llegendària història dels Estats Units d'Amèrica. ALLIBERIN ELS OSTATGES ARA!

Els objectius de tals amenaces per part de Biden i Trump no estan responent rendint-se, sinó preparant-se per a un conflicte més ampli amb els Estats Units. Després que Trump amenacés repetidament amb excloure a qualsevol país que no usi el dòlar estatunidenc dels mercats estatunidencs amb un aranzel del 100 per cent, Rússia i l'Iran van anunciar públicament la setmana passada que havien cessat tot ús del dòlar estatunidenc en el seu comerç bilateral.

(Publicat originalment en anglès el 2 de desembre de 2024)

Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).