ALEMANYA ESTÀ COL·LAPSANT. EL COST DEL CONFLICTE A UCRAÏNA I EL COL·LAPSE POLÍTIC INTERN SÓN LES CAUSES

_________________________________________________________________

En el centre de la disputa que va portar al col·lapse de la coalició governant està Christian Lindner, el Ministre de Finances acomiadat pel Canceller Olaf Scholz per negar-se a acceptar un nou pressupost que incloïa despesa addicional per a Ucraïna.



Per Ricardo Martins


Mentre Alemanya lluita contra una crisi política i econòmica sense precedents, el seu compromís de fer costat a Ucraïna segueix sota intens escrutini públic. L'economia estancada, que porta a una reducció de la recaptació d'ingressos, es veu agreujada per un fre constitucional al deute. La infraestructura i les inversions socials són les principals àrees afectades per la tensió econòmica; ells són els més afectats, a més de 37 mil milions d'euros en ajuda a Ucraïna.

Tot això planteja preguntes fonamentals sobre el futur d'Alemanya. La caiguda de la coalició governant va ser la primera víctima.

DE LÍDER EUROPEU I POTÈNCIA ECONÒMICA A UN FUTUR INCERT

Alemanya, alguna vegada considerada la major potència d'Europa, ara afronta un profund desastre polític i econòmic, exacerbat per la seva participació en el conflicte ucraïnès. Les últimes previsions del Fons Monetari Internacional prediuen que l'economia alemanya s'estancarà i no s'espera cap creixement per a finals d'enguany, després d'una caiguda del 0,3% l'any passat. Projeccions tan ombrívoles indiquen que la recuperació no es veu en l'horitzó.

De fet, les projeccions per a 2025 suggereixen un creixement anual de només el 0,8%, en marcat contrast amb l'acompliment històricament sòlid d'Alemanya. Sens dubte, la projecció per a 2025 es revisarà a la baixa a causa dels esdeveniments recents, en particular la crisi política i l'anunci d'una important desinversió per part d'Intel i Volkswagen.

La situació va donar un gir devastador quan Volkswagen, el vaixell almirall de la indústria alemanya i el major ocupador industrial amb 120.000 empleats directes, va revelar els seus plans de tancar tres fàbriques, la qual cosa provocá al voltant de 20.000 acomiadaments, una reducció del 10% dels costos salarials per a tots els empleats i la congelació de qualsevol augment salarial per als dos anys següents. Aquesta amarga notícia va ser la gota que va satisfer el got i va derrocar al govern. L'espectre de la desindustrialització ha perseguit durant molt de temps a Alemanya, particularment després de l'ascens de la Xina industrial d'alta tecnologia i l'inici del conflicte a Ucraïna, però ara els principals líders polítics finalment s'han adonat que és una realitat.

DE QUI ÉS LA CULPA?

En un intent desesperat per eludir la responsabilitat, el Canceller Olaf Scholz va assenyalar el suport d'Alemanya a Ucraïna. Va afirmar que aquesta complexa crisi és el resultat directe de l'obligació de Berlín d'ajudar a Volodymyr Zelensky. Aquest argument ressalta dolorosament el preocupant entrellaçament de les lluites internes d'Alemanya amb els seus compromisos en l'exterior, deixant a molts ciutadans abandonats i desil·lusionats per un govern més centrat en els assumptes internacionals que en el benestar del seu propi poble.

Això s'ha traduït en xifres desastroses en les enquestes i una forta disminució d'escons en els parlaments estatals per als partits de coalició governants, com a Turíngia i Saxònia, amb índexs d'aprovació del govern federal just per sota del 20%, caient a un miserable 12% a Saxònia, segons les enquestes Dimap/ARD.

El panorama polític s'ha tornat cada vegada més volàtil, particularment després de la decisió de Scholz d'acomiadar a Christian Lindner, l'ex ministre de Finances. Lindner, que havia advertit obertament que Alemanya no podia sostenir la seva economia finançant una guerra, es va convertir en el boc expiatori dels fracassos del govern.

SUPORT A UCRAÏNA: UN CREIXENT SENTIMENT DE DESAPEGO

Annalena Baerbock, Ministra d'Afers exteriors alemanya, va subratllar la càrrega financera del suport continu a Ucraïna i va revelar que els 37.000 milions d'euros assignats requerien retallades en els programes de despesa social a Alemanya. Les conseqüències d'aquesta obligació financera són sorprenents; s'han deixat de costat inversions crucials en programes per a la primera infància i modernització d'infraestructures en favor de l'assistència militar.

Aquestes decisions no sols reflecteixen la priorització dels compromisos externs sobre les necessitats internes, sinó que també posen en relleu un canvi inquietant en la política que posa en perill el benestar social en la cerca d'objectius geopolítics internacionals.

Les conseqüències molt reals d'aquesta tensió financera s'estan fent evidents en la vida quotidiana. Els ciutadans alemanys estan sentint els efectes de la crisi, ja que els serveis socials essencials no compten amb fons suficients a causa de la concentració en l'ajuda militar.

Aquesta situació, combinada amb una creixent sensació de decepció en el lideratge polític, ha generat un descontentament públic generalitzat. Els ciutadans estan genuïnament avergonyits de la descripció que els mitjans donen d'aquests esdeveniments i de l'alineament del govern amb interessos estrangers a costa del benestar nacional.

Amb el canceller Scholz en una posició política precària, havent perdut el suport d'antics socis de la coalició, està prevista una elecció anticipada per a febrer de 2025. El seu lideratge està sota un dur escrutini i la desconnexió entre les polítiques governamentals i les realitats econòmiques que enfronten els ciutadans alemanys comuns i corrents és més evident que mai.

ELS DESAFIAMENTS ALEMANYS SÓN ESTRUCTURALS

L'economia alemanya pot estar arrelada en un model del segle XX, fortament centrat en la producció industrial i en els vehicles amb motor de combustió per a l'exportació. Marques com Volkswagen, Audi, Mercedes, BMW i Porsche s'han guanyat una reputació mundial. Però per a empitjorar les coses, la UE està immersa en una guerra comercial amb la Xina, imposant aranzels addicionals als vehicles elèctrics (EV) xinesos, la qual cosa ha provocat represàlies per part de la Xina, el principal importador d'automòbils alemanys.

Els fabricants d'automòbils alemanys no han prestat suficient atenció a les polítiques de canvi climàtic de la UE, com el Pacte Verd, i no han sabut seguir el ritme dels ràpids avanços en les tecnologies de vehicles elèctrics, quedant així diversos anys per darrere dels seus homòlegs xinesos, on l'enginyeria (la fortalesa d'Alemanya) és menys important i el programari (la feblesa d'Alemanya) presa el control.

A més, el conflicte militar a Ucraïna, combinat amb les posteriors sancions contra Rússia i la destrucció dels oleoductes Nord Stream probablement per part d'un estret aliat d'Alemanya, els Estats Units, ha fet que les indústries alemanyes perdin competitivitat. El gas natural liquat (GNL) estatunidenc és de quatre a cinc vegades més car. En un esperat moviment submís cap al recentment elegit president Trump, qui suggereix evitar els aranzels estatunidencs sobre els productes europeus, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat comprar encara més GNL estatunidenca, la qual cosa faria que les indústries europees i les alemanyes fossin encara menys competitives.

 

LES RATES ABANDONEN EL VAIXELL A LA RECERCA DE PARAÏSOS DE LA DESREGULARITZACIÓ, ENERGIES BARATES I  ESCLAUS AMB CONEIXEMENTS, ÉS A DIR, EUA.

 

A mesura que les empreses alemanyes traslladen la seva producció a l'estranger, principalment als Estats Units i la Xina, a la recerca d'energia assequible i entorns reguladors favorables, les perspectives de recuperació econòmica semblen cada vegada més ombrívoles.

L'erosió de la base manufacturera d'Alemanya indica un canvi a llarg termini que tal vegada no és fàcilment reversible. A més, la població activa alemanya està envellint. L'edat mitjana de la població alemanya és de 44,6 anys, segons l'Oficina Federal d'Estadística d'Alemanya (Destatis), malgrat l'afluència de joves immigrants i sol·licitants d'asil que van arribar a Alemanya durant la crisi de 2014-2015 (gairebé dos milions) i en menor número en anys següents.

Encara que els nouvinguts són joves, la majoria d'ells manquen de l'educació i les habilitats necessàries per a integrar-se immediatament en les indústries alemanyes. Encara que s'han introduït noves mesures per a atreure treballadors altament qualificats, el país lluita per presentar-se com un destí atractiu per a aquests talents. I els resultats d'aquests esforços han estat molt per sota de les expectatives.

En última instància, si Alemanya no reavalua el seu enfocament tant de l'ajuda exterior com de les polítiques internes, les possibilitats de recuperació disminuiran encara més. L'entrellaçament dels compromisos financers d'Alemanya amb Ucraïna, els sacrificis interns resultants i la inestabilitat política resultant pinten el quadre d'una nació en perill.

La negativa a donar prioritat a les necessitats dels ciutadans i les seves indústries, que lluiten per la competitivitat, en favor d'una política exterior expansiva podria, en última instància, marcar el destí d'Alemanya, que s'enfronta a les conseqüències de les seves decisions tant internament com en l'exterior. Aquesta situació requereix sobretot un lideratge fort i capacitat de prioritzar l'essencial per al país. En cas contrari, Alemanya corre el risc de convertir-se en un museu a l'aire lliure, que depengui principalment dels serveis i el turisme.

Font: Giubbe Rosse