Dos representants dels partits polítics: un del partit socialista, Enric López, candidat 47 a les llistes al Parlament Europeu pel PSC-PSOE, a l'esquerra de la imatge i Ramón Jiménez, secretari d'organització de PODEM Catalunya, a la dreta participant en l'acte "Reptes de les eleccions europees del 9 de juny, organitzat per "Catalunya per la Pau", "Coordinadora de Moviments Socials i Sindicals", i per la "Plataforma per la Pau.OTAN NO". Estaven convidats també el partits Sumar i Esquerra Republicana de Catalunya, però no han pogut venir. Sumar ha objectat que avui tenia un acte central molt important a Sabadell i no podia desplaçar-se ningú per a assistir al Casal de Barri "Transformadors" i Esquerra Republicana de Catalunya simplement no ha contestat.

Reptes de les elecciones europees del 9 de juny de 2024 i debat en el Casal de Barri "Transformadors".

_____________________________________________________________

Aquest acte d'avui, 31 de maig, que ha tingut lloc al Casal de Barri "Transformadors", organitzat per "Catalunya per la Pau", la "Coordinadora de Moviments Socials i Sindicals" i per "la Plataforma per la Pau. OTAN NO" i que ha comptat amb la presència de representants de diferents Moviments Socials de Catalunya, i dels partits polítics: PSC-PSOE i PODEMOS, el que ha intentat ha sigut explicar la importància de les eleccions europees, del pròxim 9 de juny i les conseqüències del seu resultat a les urnes,  bàsicament perquè a Europa hi ha una situació molt complicada a diferents nivells. Tenim la guerra d'Ucraïna, i tenim també l'augment de la influència de la extrema dreta. També tenim el genocidi per part de l'extrema dreta sionista israeliana  sobre la població de Gaza, així com el reconeixement de l'Estat Palestí, que afecta directament a la política europea. Per tant, són  qüestions importants que s'estan debatent i que en aquest acte s'han posat sobre la taula. També s'ha parlat de l'augment del pressupost militar que acompanya al tema de les guerres i que implicarà més austeritat, menys inversió en drets socials, més privatització, més pobresa,etc.

La idea, segons la moderadora d'aquest acte, era que els representants de diferents plataformes socials fessin les preguntes pertinents en els candidats i candidates en aquestes elecciones europees de les diferents formacions polítiques perquè poguessin contestar a les preguntes que faran els representants dels diferents moviments socials presents en aquest acte.

  

Francesc Tubau, representant de la plataforma Catalunya per la Pau, ha estat el primer en intervenir. Ha deixat clar que el que hauria d'augmentar són les despeses socials en lloc de les despeses militars i fer servir la diplomàcia per aturar la guerra d'Ucraïna i el genocidi a Gaza.

https://youtu.be/lmL-izRlozw?si=5dSi2fAoXjZD-oYn Video de la presentació de l'acte i de la intervenció de Francesc Tubau.

Enric López Jurado, membre del PSC, que es presenta en les llistes d'aquest partit a les eleccions europees del 9 de juny, en el lloc 47.

https://youtu.be/Rdx2e3bIMbQ?si=pN0fWRUypqUeeDrd Video on l'Enric López respon a Francesc Tubau  i en el qual rebutja la dicotomia entre despeses militars o despeses socials.

Ramón Jiménez, al costat de la moderadora, respon a les preguntes dels representants de les organitzacions socials,  en la sala d'actes del local de Barri de Transformadors.

https://youtu.be/bdr9hLIxaDI?si=RdBwAxsOVpGXXM2iEn el programa de PODEMOS, ha respost Ramón Jiménez a la pregunta de Francesc Tubau,  queda patent que qualsevol despesa en armament és incompatible amb la despesa social. Que si un govern vol la pau, el primer que ha de fer és no alimentar la guerra en cap concepte , això vol dir NO A L'ENVIAMENT D'ARMES. En segon lloc, s'ha de promoure una mobilització ciutadana de tots els europeus en contra d'aquesta guerra i a favor de la pau i evidentment suprimir relacions diplomàtiques amb els països que estan duent a terme un genocidi, com és el cas d'Israel amb el poble palestí.

Ramón Franquesa, com a representant de la Coordinadora de Moviments Socials i Sindicals de Catalunya, ha expresat la seva opinió sobre la enorme despesa que ha tingut la UE amb els NEXT GENERATION que ha anat a parar a les grans empreses europees  i que hem vist com ha estat un fracàs total, atès que la previsió de creixement del 70 % dels països de la UE serà molt inferior del que estava previst. Es curios, ha dit, que tots aquests guanys que han tingut les grans empreses han servit perquè ara s'augemntin els arancels als productes de la Xina al 100%.

"Ara, ha dit Ramón, aquest deute volen que el paguem la ciutadania, per exemple, dient que entre altres disposicions, s'hauria de pagar aquest deute retirant una paga a tots els pensionistes europeus...."

https://youtu.be/iyerZGF5G4g?si=9bxOcP2v9ByA_8eq Video on Ramón Franquesa pregunta als ponents de la taula.

 

La representant de l'Associació Catalana de Jueus i Palestins ha expressat la seva opinió respecte a l'acte simbòlic que ha realitzat el govern espanyol de reconeixement de l'Estat de Palestina.

https://youtu.be/a1pxAauRnIc?si=ju_SRQQ-qPMOgTme Video on la representant de l'Associació Catalana de Jueus i Palestins expresa la importancia de l'acte de reconeixement, per part del govern espanyol, de l'Estat de Palestina, pero la troba insuficient.

"El que passa, ha dit, és que malgrat que Espanya amb aquest acte sembla molt diferent d'altres països europeus, en el fons no ho és tant, ja que cap estat europeu ha establert sancions contra Israel, ni ha suspès temporalment les relacions diplomàtiques o polítiques amb l'estat sionista, ni ha declarat formalment un embargament d'armes a Israel, ni ha decidit sumar-se a la demanda de genocidi presentada en la Cort Internacional de Justícia. Només hem vist aquest acte simbòlic del reconeixement de l'Estat de Palestina, que pot tenir la seva importància però que evidentment no és suficient."

Per la seva part Ibrahim ha explicat que el total de països que reconeixen l'Estat de Palestina en el món són 140, el 80% dels països. El reconeixement per part del govern espanyol de l'Estat de Palestina es un fet important.

Avui, ha dit, es una oportunitat que estiguem parlant del genocidi que s'està perpretant contra el poble palestí en aquest acte convocat per Associacions socials i sindicals. Les paraules no basten, han d'anar acompanyades de gestos. Avui fa 9 mesos  des de l'agresió d'Israel sobre Gaza, és el dia 238 d'aquesta agressió, portem 36.000 morts, portem 81.777 ferits i hi han entre 8 i 10.000 desapareguts que potser algun dia apareixeran sota les runes. Els fets són que tant els EEUU com Europa proporcionen armament a Israel.

 

 

Quan em dirigia cap a l'acte d'avui, baixant a l'ascensor amb la meva veïna del tercer pis aquesta m'ha preguntat pel que està ocorrent a Gaza: segons el que ha vist en la televisió els de VOX s'han entrevistat amb Netanyahu per a donar el seu suport moral al govern d'Israel i el govern espanyol de Pedro Sánchez està en contra de donar-li aquest suport moral, més aviat al contrari, vol denunciar a Israel i/o trencar relacions amb Israel. Tu ets capaç d'entendre alguna cosa? m'ha preguntat. La notícia era l'abraçada o les mans estretes d'Ignacio Abascal i Netanyahu, però ella no sabia porquè aquest l'abraçava i Pedro Sánchez trencava relacions amb el seu govern.

Des del 7 octubre del 2023, que és quan apareix en tots els mitjans de comunicació la notícia de l'acte execrable realitzat per Hamas, la meva veïna no ha pogut fer-se una idea del que està succeint a Gaza. Avui celebrava l'aniversari de la seva neta de cinc anys i portava entris els seus braços un enorme pastís que a penes si podia amb ell. Jo he vist créixer a la seva neta, perquè aquesta ha estat a càrrec de la veïna mentre la seva filla i el seu gendre treballaven tots dos. Així que des que anava en el seu carret fins avui pràcticament tots els dies l'he vist, en coincidir en els llocs més usuals de compra del barri de la Verneda, o bé en el replà de l'escala.

He intentat explicar-li en un instant tot allò que pogués sevir perquè es fes una idea, segons la meva pròpia apreciació. La meva explicació ha consistit a dir-li que aquests de VOX han canviat de grup odiat, abans eren els jueus i fins fa poc, fins i tot el fill del meu veí, que és neonazi a plens pulmons maleïa sobre els jueus. Doncs bé, ara són els musulmans, o els palestins als quals més odien aquests de VOX. Per descomptat, continuen odiant als homosexuals, bisexuals, gitanos i comunistes, però ara en lloc d'odiar als jueus odien als palestins. Estan com una chota, li he dit. I ens hem acomiadat, ella portant el pastís entre els seus braços i dirigint-se al local situat en els baixos de la nostra finca, on es celebrava la festa , però quan marxava m'ha dit que hem d'aprofitar cada moment feliç de la nostra vida como si fos l'últim. Un presagi potser?Jo m'he dirigit cap el metro, en direcció a Triomf, al local de Transformadors, on ha tingut lloc l'acte al qual han assistit dos ponents: un del partit socialista, Enric López, candidat al Parlament Europeu pel PSC-PSOE i Ramón Jiménez, secretari d'organització de PODEM Catalunya. Estaven convidats també a aquest acte el partit de sumar, així com Esquerra Republicana de Catalunya, però no han pogut venir. Sumar ha objectat que avui tenia un acte central molt important a Sabadell i no podia desplaçar-se ningú per a assistir i Esquerra simplement no ha contestat.

Quina mena d'informació ha rebut la meva veïna sobre el genocidi a Gaza quan ja portem a prop de 40.000 morts, seixanta mil ferits i milers d'ells són nens, dones, avies,...civils, en una paraula, i fins fa poc cap mitjà de comunicació havia fet servit la paraula genocidi per definir el que està realitzant el règim de Netanyahu? Vull dir que el més important de les noticies no son les noticies en sí mateixes, sino qui  les està comunicant i com les està comunicant. El Quart poder, la premsa, la TV, les xarxes socials representen un tant per cent molt elevat de la desinformació en el món .

 

https://youtu.be/bdr9hLIxaDI?si=RdBwAxsOVpGXXM2i

https://youtu.be/PAFl8c43pgI?si=9YqfSy7rf3bHATti

https://youtu.be/PAFl8c43pgI?si=HSh53cLUbwTqo2b7

https://youtu.be/a1pxAauRnIc?si=ju_SRQQ-qPMOgTme

https://youtu.be/4gAzltmICkE?si=gXO6lmxqDzVyn2Ee

https://youtu.be/BYTufSVXYL8?si=TiDsLgEbMJM9AQxM

https://youtu.be/WE8L89Qf07Y?si=vb4tkFWY8E7sEp-y

https://youtu.be/uw3lWfkgn8k?si=jFGYLdymGUTyp1l1

https://youtu.be/6uym9r5gYPI?si=VpT4kKYPO044DU1p

https://youtu.be/_w1c0tW3FNs?si=7PJmMmDVZOE4LXPC

https://youtu.be/Z-S_U9gzAPI?si=m5finf8jtfnju0Iv

https://youtu.be/HCqgIE9FuAE?si=TFqFL2FJNiQp4qqy

https://youtu.be/xRlMnybLCB0?si=werPFzvhcW6E9HoI

https://youtu.be/U9pqU962bqU?si=SNHYjZbXnvp8Umug

https://vm.tiktok.com/ZGeVVvhwH/

@maxi.largo89

 

♬ sonido original - Maxi largo

https://youtu.be/Z-S_U9gzAPI?si=m5finf8jtfnju0Iv

@maxi.largo89

 

♬ sonido original - Maxi largo

https://youtu.be/9zHcpU72Q1g?si=CibC3vuNXJS5nNQN

https://youtu.be/QzenOE8Mam4?si=tZv7W4SO5YE3E9fy

 

Apunt sobre Enric López Jurado, del PSC, que es presenta a les eleccions europees del 9 de juny i que avui ha sigut un dels representants dels partits polítics que han assistit a l'acte "Reptes de les eleccions europees del 9 de juny".

El que els i les joves ens juguem el 9-J". Enric López Jurado.
13 de febrer 2024

"El que els i les joves ens juguem el 9-J"
Enrique López és el president de la Young European Socialists (YES).

El pròxim 9 de juny els i les joves de Catalunya i la resta d'Espanya estan cridats a les urnes en unes noves eleccions al Parlament Europeu. Unes eleccions que obriran un nou mandat després d'un novè que ha estat completament impredictible.

La Unió Europea, les seves institucions i els seus representants sorgits de les últimes eleccions i del repartiment de “millors treballs” de maig de 2019, poc podien imaginar que haurien d'afrontar reptes de tal magnitud com la pitjor crisi de salut pública dels últims cent anys, o l'absoluta fractura de l'ordre internacional que ha suposat la brutal, il·legal i injustificada invasió d'Ucraïna per part del règim de Vladimir Putin a Rússia.

No obstant això, la UE i els seus Estats membres, han estat capaços de créixer davant aquestes adversitats, no absents de múltiples dificultats, i fer importants passos endavant en la integració europea com la implantació de recursos propis i mecanismes de finançament conjunt, l'avanç en el reforç i creació d'estructures de seguretat i defensa comuns, o el plantejament d'un horitzó tangible per a l'ampliació de la Unió cap a l'est i els Balcans.

I tot això sense posar fre als reptes pendents des de principi de la legislatura com la transició ecològica, la descarbonització de la nostra economia, la reducció de la contaminació, la transició digital, la regulació de la intel·ligència artificial, la reforma del marc econòmic i fiscal, la gestió de la migració, la reducció de la pobresa i les desigualtats, o la millora de la igualtat de gènere i dels drets del col·lectiu LGTBI.

No obstant això, les cicatrius que deixen tant la pandèmia com les dificultats derivades de l'increment del cost de la vida i la presència, encara, d'elevats nivells de desigualtat, sumat a la desinformació, la instrumentalització del sofriment, i una estratègia deliberada de resposta reaccionària liderada per grups d'extrema dreta amb la connivència de forces conservadores tradicionals, ha portat al fet que forces neofeixistes i ultraconservadores guanyin pes, representativitat i fins i tot presència en Governs en molts països de la Unió Europea. El Parlament Europeu no és una excepció a aquest fenomen.

Davant aquest escenari, el pròxim 9 de juny ens juguem molt. Ens juguem continuar avançant en el camí de progrés marcat pels últims 5 anys en què la UE i els seus Estats membres han desenvolupat polítiques veritablement transformadores, especialment pels i les joves. En aquest mandat, s'ha pogut ampliar la Garantia Juvenil fins als 30 anys i millorar el seu finançament a través de diversos instruments, doblegar el pressupost de l'Erasmus+ fins als 28.000 milions d'euros fins a 2027, i implementar tant programes innovadors com el DiscoverEU perquè els joves de 18 anys viatgin i coneguin Europa, com a polítiques més transversals però amb gran incidència en els joves com la Directiva de Salaris Mínims adequats.

És evident que queden reptes pendents: augmentar l'ambició dels nostres objectius contra el canvi climàtic, una crisi que afectarà desproporcionadament els joves ja la que poc han contribuït; abordar la salut mental com a part fonamental de les polítiques de benestar i dedicar-li els recursos necessaris; o desenvolupar nous instruments per a garantir el dret a l'habitatge, fins i tot a través d'un mecanisme públic europeu per a la seva construcció i promoció.

Per tant, la diferència entre un Parlament Europeu d'esquerres i pro-europeu, i un de dretes i euroescèptic serà avançar en una transició ecològica que no deixi a ningú enrere, o trepitjar l'accelerador del canvi climàtic. Entre impulsar models de creixement econòmic redistributiu o tornar a l'austeritat. Entre continuar fent costat a Ucraïna o lliurar-la als braços de Putin. Entre crear oportunitats dignes per als joves prohibint les pràctiques no remunerades, o continuar permetent que se'ls exploti gratuïtament.

I en aquesta batalla és fonamental implicar els i les joves. Des de la YES-Young European Socialists, una de les nostres prioritats és treballar per a la rebaixa de l'edat de vot als 16 anys, almenys en les eleccions europees. En les pròximes eleccions al Parlament Europeu, 4 països ja ho permetran: Alemanya, Àustria, Bèlgica i Malta, i a Grècia la llei electoral estableix l'edat mínima per a votar en 17 anys. És fonamental que en unes eleccions que són comunes i per a l'única institució europea triada directament, el cos electoral sigui el mateix i tots els joves de la UE gaudeixin dels mateixos drets.

En aquesta cita, els joves no podem fallar. El mes vinent de juny toca defensar l'Europa que volem, l'Europa que ens pertany, la nostra Europa: una Europa de llibertat, drets i unida en la diversitat. I ho farem possible amb una gran victòria socialista.

 

Programa electoral de PODEMOS. Eleccions europees 2024

INTRODUCCIÓ

 

Aquestes eleccions al Parlament Europeu són, probablement, les més decisivas de les últimes dècades. En elles es decideix si s'encoratja una Europa
de guerra o s'aposta per una Europa de pau. Es decideix si s'ignora
la crisi climàtica i ecosocial o si actuem per a combatre-la, si es legitima
el negacionisme, el masclisme, la desigualtat i la volta a les regles fisca els austericidas i les retallades o si apostem per una Europa feminista i
amb justícia ambiental, social i fiscal. També es tria entre una UE amb
autonomia i veu pròpia i una sotmesa a interessos externs. I tot això es
decideix mentre el vell ordre econòmic internacional i l'ordre geopolític s'esquerden, les crisis es multipliquen i superposen, s'enterren
els consensos internacionals de garantia dels drets humans i els
Estats es veuen cada vegada més incapaços —amb les eines actua els— de donar respostes a les amenaces i reptes globals.
A quatre anys de l'inici de la pitjor emergència sanitària dels nostres
temps i a dos del començament de la guerra a Ucraïna, la UE segueix decidida a tornar als principis econòmics i polítics d'un món
desigual, injust i profundament cruel. Malgrat que s'ha demostrat
la necessitat de sortides comunes, de la regulació i intervenció pública
dels mercats i dels sectors econòmics estratègics, o de polítiques expansives per a afrontar les crisis, torna a apuntar la vella obsessió
neoliberal per la disciplina austeritaria i per allunyar el mercat de qualsevol
indici d'intervenció pública. Aquests principis van marcar dècades de donis trucción dels serveis públics i polítiques que van provocar desigualtat,
pobresa i precarietat. És un model que des de la crisi de 2008 s'ha
demostrat cada vegada més esgotat.
A la disputa pel nou model econòmic se suma un debat sobre el propi funcionament del projecte europeu. Un debat sobre la
existència de centres econòmics i economies perifèriques que operen en
un mercat únic desregulat, sense govern polític, sense eines de
redistribució de riquesa o de renda entre regions i sense capacitat fiscal
per a absorbir els xocs. L'emissió de deute conjunt per a fer front
a la crisi derivada de la pandèmia va ser un mecanisme excepcional que, no obstant això
, va quedar limitat per les múltiples concessions als països frugals del nord d'Europa. A més, les polítiques de protecció social que
van ser reforçades per a afrontar les conseqüències de la guerra a Ucraïna
són mesurades temporals que estan quedant desplaçades per l'aposta
bel·licista. Des de Podemos treballem, i continuarem fent-ho,
per frenar la deriva cap a un règim de guerra que obligui els Estats
a disparar la seva despesa militar i a activar sense fre la indústria europea de la
guerra. Una deriva perillosa que no sols incidirà en l'escalada bèl·lica, sinó
que també va en detriment de la inversió social i en serveis públics,
la transició energètica o les polítiques públiques feministes. Un règim de
guerra que fomentarà la cultura bèl·lica i un ‘estat d'excepció’ baix el que
justificar el retrocés en drets.
A Europa mor molta més gent per la desigualtat, la pobresa, la
falta d'oportunitats, els desnonaments, els desastres climàtics o les
violències masclistes, racistes i LGBTIfóbicas que per conflictes milita cap de bestiar. Mor gent a causa d'una política migratòria dissenyada per a contenir
els fluxos migratoris en comptes de per a gestionar-los des d'una perspectiva
de drets humans: una política migratòria que es basa a retornar,
mitjançant la vulneració de drets humans, a les persones migrants
i refugiades que intenten arribar a Europa fugint de la persecució, la
guerres o els desastres naturals.

A això se suma la principal amenaça que afronta la humanitat, que és la
crisi climàtica provocada per aquest model econòmic-productiu
totalment insostenible per a la vida i el planeta. Una crisi que, per a
ser superada, requereix d'una nova economia descarbonizada a tot el món
. Això implica un canvi profund en les relacions de poder i

en les relacions socials de producció a nivell global. Alguna cosa que les éli tes i les empreses multinacionals, responsables de la crisi climàtica i
de les guerres, no estan disposades a tolerar. Aquesta crisi obre una disputa
entre els qui defensen la necessitat d'accelerar la transició energètica
socialment justa i els qui volen mantenir la dominació del Nord
sobre el Sud global mitjançant l'explotació dels recursos naturals i els
éssers humans.

Per tot això, enfront de l'economia de guerra, apostarem per una
economia de pau, basada en la reindustrialització verda, la sobirania
sobre els nostres recursos i la recuperació del pilar social i feminista
com a elements centrals de la construcció europea. Impulsarem
una política fiscal comuna que permeti la redistribució justa de la riquesa
i les oportunitats, així com el reforç dels serveis públics i el
desenvolupament de polítiques que assegurin un veritable sistema de cures
a escala europea. El reforç de les polítiques d'ocupació i protecció dels
drets laborals seran també centrals, en un context de crisi
i pèrdua de llocs de treball producte dels canvis i nous usos
tecnològics. Aquesta és la millor manera de fer front a la por i la incerti dumbre, a l'avanç de la ultradreta i al retrocés en drets, tal com
defensen, en primera línia, els moviments feministes, de solidaritat amb
Palestina o per la llibertat d'expressió en tota Europa. A més, i com
s'ha demostrat amb les conseqüències positives de les tímides polítiques
expansionistes que la Unió Europea es va permetre a si mateixa durant la cri sis de la COVID-19, una organització econòmica com la que defensem
no solament proporciona una major justícia social i un major respecte
dels drets humans sinó que també fa al conjunt del sistema
econòmic més sostenible, més resilient i més pròsper.
En l'àmbit exterior, la UE ha d'acabar amb la relació de dependència
dels EUA per al proveïment de recursos estratègics, així com
en l'àmbit diplomàtic i de seguretat. Continuarem defensant la ne cesidad que la UE es converteixi en un actor global independent al nivell

d'altres potències. La UE ha de ser un pol democràtic i autònom que
impulsi unes relacions internacionals pacífiques, justes i multilaterals.
Ha de passar d'una posició subalterna i al servei dels interessos dels
EUA (ja sigui en la seva versió demòcrata o trumpista), a aprofundir en els
mecanismes pels quals els exèrcits i les forces públiques dels nostres
països es posin al servei d'objectius comuns de pau, desarmament i es guridad humana i integral.
Davant la possibilitat d'un món regit per la llei del més fort i una UE
ostatge dels interessos de terceres potències, urgeix una refundació del projecte
europeu de baix a dalt i la construcció d'un projecte
social, feminista, verd i amb autonomia estratègica. Enfront de la via
neoliberal plantejada per les forces de la ultradreta, conservadores i
liberals, però també pels socialdemòcrates, existeix l'alternativa d'una
esquerra transformadora que aposta per un canvi de rumb: per un
projecte comú veritablement democràtic, feminista, social i ambien talment just, en el qual els drets de les majories prevalguin enfront dels
privilegis d'uns pocs. Un projecte de pau, compromès amb el
dret internacional i els drets humans, la sobirania i el benestar
dels pobles.
Us presentem el nostre programa de transformació per a Europa

Informació, imatges i videos de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural las afueras)