Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dissabte, 23 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

world socialist web site G7 24052024Els ministres de Finances i els governadors dels bancs centrals posen per a la foto de família en la reunió de ministres de Finances del G7 en Stresa, nord d'Itàlia, 24 de maig de 2024. [AP Photo/Antonio Calanni]

El G7 intensifica la guerra econòmica i financera contra Rússia i la Xina

__________________________________________________________

La reunió de tres dies dels ministres de finances i banquers centrals del grup de potències imperialistes del G7 celebrada en Stresa, Itàlia, va concloure el dissabte. Significativament, va intensificar la seva postura agressiva contra Rússia i la Xina, a més de donar carta blanca al genocidi israelià a Gaza.


Nick Beams

Un punt important de l'ordre del dia era com els 300.000 milions de dòlars en actius estrangers del banc central rus, congelats pels EUA i les potències europees al començament de la guerra d'Ucraïna, podrien utilitzar-se per a finançar al règim de Zelensky mentre es prepara per a llançar a milers d'homes més a la picadora de carn, a més dels centenars de milers ja morts o ferits.

A més, revelant el caràcter interconnectat dels fronts de guerra imperialistes, la reunió va adoptar una actitud més estrident cap a la Xina i la seva anomenada sobrecapacitat industrial, i l'amenaça que suposa per a la posició econòmica dels EUA i Europa.

La declaració emesa en la reunió afirmava: 'Avançarem en la nostra cooperació per a millorar la resistència econòmica i la seguretat econòmica mundials i protegir les nostres economies de les pertorbacions i vulnerabilitats sistèmiques. A aquest efecte, treballarem perquè les nostres cadenes de subministrament siguin més resistents, fiables, diversificades i sostenibles i per a respondre a les pràctiques perjudicials, salvaguardant al mateix temps les tecnologies crítiques i emergents'.

Es tractava d'una escalada significativa en la redacció respecte a declaracions anteriors que només s'havien referit a un 'sistema multilateral lliure i basat en normes'.

A principis d'aquest mes, el Govern de Biden va decidir mantenir els aranzels sobre una sèrie de productes xinesos establerts sota el mandat de Trump i introduir una sèrie de nous, encapçalats pel gravamen del 100% sobre els vehicles elèctrics.

En aquest context, la secretària del Tresor dels EUA, Janet Yellen, va explicar el que hi havia darrere del nou llenguatge del G7.

'Hem de romandre units i enviar un missatge unificat a la Xina perquè entenguin que no és només un país el que pensa així, sinó que s'enfronten a un mur d'oposició a l'estratègia que estan seguint', va declarar en roda de premsa a l'inici de la reunió.

El ministre francès d'Economia, Bruno Le Maire, va dir que era important evitar una guerra comercial amb la Xina, que continua sent 'el nostre soci econòmic', però que el G7 necessitava protegir els seus interessos enfront de les 'pràctiques comercials injustes' de la Xina.

Es tracta d'una referència al fet que les empreses xineses poden fabricar productes d'alta tecnologia, especialment en tecnologia verda, a un cost inferior al dels seus rivals estatunidencs i europeus. Les doctrines del 'lliure mercat' s'estan deixant de costat mentre els Estats Units intenta aixafar el desenvolupament econòmic xinès, que considera la major amenaça per al seu domini econòmic, i posa la seva pròpia economia en peus de guerra.

Com a reflex de la dependència de l'economia alemanya de la Xina, sobretot en la seva principal indústria, l'automobilística, el ministre alemany d'Economia, Christian Lindner, es va mostrar més caut.

Va dir als periodistes: 'les guerres comercials són per a perdre, no es poden guanyar'.

El ministre d'Economia italià, Giancarlo Giorgetti, que va presidir la reunió, va indicar que podria ser només qüestió de temps que Europa s'alineés després de la guerra aranzelària estatunidenca.

'els Estats Units ha pres decisions molt dures i Europa probablement haurà de considerar si fa el mateix', va declarar a la televisió estatal italiana.

L'ús d'actius financers russos per a finançar la guerra d'Ucraïna va ocupar gran part de la reunió. La postura preferida dels EUA ha estat que els fons, en gran part dipositats en el sistema bancari europeu, haurien de ser simplement confiscats. Però la UE s'ha oposat a això, no per principis, sinó per temor al fet que altres països busquin altres llocs per a guardar els seus diners.

Davant la impossibilitat de tirar endavant la seva proposta inicial, els Estats Units ha buscat mètodes alternatius per a aconseguir els seus objectius. Ara recolza un pla per a utilitzar els beneficis obtinguts dels actius russos congelats per a crear un préstec per a Ucraïna per valor de fins a 50.000 milions de dòlars.

Hi ha cert regateig sobre com recolzaria el G7 el préstec i qui assumiria els costos si els tipus d'interès baixessin i els beneficis es veiessin minvats. L'altra qüestió són les consideracions jurídiques. És a dir, com idear un pla per al robatori descarat que d'alguna manera compleixi la legislació de la UE i altres lleis.

La declaració del G7 afirmava que 'estem avançant' en les converses sobre 'possibles vies per a avançar els beneficis extraordinaris procedents dels actius russos immobilitzats en benefici d'Ucraïna, de manera coherent amb el dret internacional i els nostres respectius sistemes jurídics'.

Els advocats hauran de treballar intensament durant les pròximes tres setmanes, perquè els Estats Units està pressionant perquè s'estableixi un mecanisme que pugui ser aprovat per la reunió de líders del G7 que se celebrarà a Itàlia a mitjan mes que ve.

Impulsant la finalització del pla de préstecs, Yellen va dir: 'Sembla que hi ha un ampli suport a la idea general i que és una forma productiva d'avançar'.

Abans de la reunió del G7, el president rus, Vladimir Putin, va signar el dijous un decret pel qual s'autoritza l'embargament de propietats estatunidenques per a compensar les possibles pèrdues derivades de la congelació dels seus actius. Rússia no té accés als fons estatals dels EUA, però podria embargar propietats estatunidenques en represàlia.

No obstant això, Yellen, decidida a seguir endavant, va descartar aquesta amenaça dient que ja s'havia fet anteriorment.

'Això no ens dissuadirà de seguir endavant i prendre mesures en suport d'Ucraïna', va afirmar.

La reunió també va recolzar l'adopció de noves mesures contra Rússia, que podrien comportar importants sancions contra altres països, inclosa Xina.

En la reunió es va afirmar que el G7 estava 'compromès a imposar noves sancions financeres i econòmiques per a reduir les fonts d'ingressos de Rússia i la seva capacitat per a lliurar una guerra contra Ucraïna' i que contrarestaria els intents d'evadir o eludir les sancions 'facilitant a les institucions financeres les adquisicions de la indústria de defensa russa'.

Va condemnar la cooperació militar entre Corea del Nord i Rússia, va demanar a l'Iran que deixés d'ajudar a l'exèrcit rus i va expressar la seva 'preocupació' per les 'transferències a Rússia des d'empreses de tot el món, incloses les de la Xina, de materials i components de doble ús per a armes i compromís per a la producció militar'.

Aquestes condemnes són un clar advertiment que s'estan preparant noves mesures, en un front cada vegada més ampli.

La reunió també va donar el seu ple suport a Israel en condemnar 'en els termes més enèrgics possibles el brutal atac terrorista d'Hamàs contra Israel' el 7 d'octubre, sense esmentar el genocidi, excepte una línia d'un sol ús sobre la 'devastadora i creixent crisi humanitària a Gaza'.

(Article publicat originalment en anglès el 26 de maig de 2024)

Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural las afueras)