A banda de les irregularitats en la privatització, es de destacar que el Centre d'Atenció Primària privatitzat, el CAP Muralles de Tarragona, va signar una clàusula amb el CatSalut que l'obligava a canviar d'hospital de referència: en lloc de derivar tots els pacients i els serveis com s'havia fet fins ara a l’Hospital Joan XXIII, - un dels vuit hospitals públics de l’ICS- aquests havien de ser derivats a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, propietat de l’Arquebisbat de Tarragona, un hospital privat amb ànim de lucre.
______________________________________________________________________________
A l'Annex 1 del contracte entre el CatSalut i el privatitzat CAP Muralles de Tarragona, de data 2013, en l'apartat que fa referència a la "Relació amb altres Serveis Sanitaris o Sociosanitaris del territori", es disposa que "El centre hospitalari preferent de referència és el centre de XHUP Hospital Sant Pau i Santa Tecla, amb el qual establirà els mecanismes de relació i coordinació adients."
Clica aquí si vols llegir el contracte del CatSalut amb el privatitzat CAP Muralles
Clica aquí si vols veure les comptes de l'any 2017 de la empresa Muralles Salut, SLP
Segons el contracte entre el Servei Català de la Salut i Muralles Salut SLP, en el punt 23.1, el CatSalut aportarà l'ús de l'edifici i dels equipaments que es descriuen a l'annex 2 i 3. D'altra banda, en el punt 23.4, es disposa que l'adjudicatari podrà utilitzar els bens immobles aportats sempre que es destinin al compliment de les finalitats pròpies del contracte. La població a cobrir es correspon amb la població de l'Àrea Bàsica de Salut Tarragona 8, així mateix amb tots els ciutadans que optin per el dret a la lliure elecció d'atenció primària de la salut i metge de capçalera. La quantitat que cobra aquest centre com a contraprestació pels serveis que ofereix, segons el contracte de l’any 2017 (de l’1 de gener al 31 de desembre de 2017) és de 2.386.042,26 euros, a més d’una contraprestació per resultats de 126.881,74 euros, per una activitat assistencial d’atenció primària, a una població de 17.997 persones. El valor estimat del contracte calculat en base als deus anys de durada màxima possible del mateix ascendeix a 23.889.205,60 euros. Aquest contracte signat preveu també, com hem dit abans, que «el centre Hospitalari preferent de referència sigui el centre Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, amb el qual establirà els mecanisme de relació i coordinació adients», un hospital privat propietat de l'Arquebisbat de Tarragona.
Per què diem que pot prevaricar el CatSalut?
Perquè el cost d'enviar a un hospital privat malalts és 6 vegades més car que si les cures les fa un hospital públic. Tot i que estem parlant de que aquest CAP s'ha privatitzar, el CatSalut està pagant més de 2 milions d'euros, que són diners públics, perquè aquest CAP Muralles atengui a la població, que ha pagat amb els seus impostos la Sanitat Pública, i per tant ha d'intentar que sigui rentable i no que augmenti el seu cost. Com diem, si en lloc de enviar els pacients a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla els enviessin a l'Hospital Joan XXIII, els cost seria més baix per fer la mateixa feina, és a dir, curar els pacients.
No estem gens d'acord amb la privatització dels CAPs, al contrari estem d'acord amb les recomanacions de l'OMS, d'Amnistia Internacional, de Marea Blanca i de totes les organitzacions socials, com Marea Pensionista, i d'altres, que es resumeixen en que del pressupost per Salut a Catalunya un 25% es dediqui a potenciar i millorar en personal i instalacions els Centres D'Atenció Primària de Catalunya.
El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Tarragona va investigar en el seu dia possibles irregularitats en la privatització del Centre d'Atenció Primària (CAP) Muralles, d'aquesta ciutat.
Un altre exemple de privatització d’un Centre d’Atenció Primària, va ser el del CAP Muralles, de Tarragona, al 2013. Segons el diari de la sanitat, en la operació per la qual la gestió d’aquest centre sanitari públic de Tarragona va passar a mans d’una EBA, el Salut Muralles SLP, la CUP, el sindicat Metges de Catalunya, el d’infermeria SATSE i CGT van veure diverses irregularitats i així ho van fer saber a la Fiscalia Provincial de Tarragona.
Segons la CUP, el Servei Català de Salut (CatSalut) va obrir un concurs per gestionar el CAP Muralles, fins llavors gestionat per una empresa pública, Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS), que oferia atenció sanitària, social i domiciliària en l'àmbit territorial del Camp de Tarragona i les terres de l'Ebre. Sembla, segons informacions del sindicat CGT que la causa va ser sobreseïda, perquè el jutjat no va trobar indicis de delicte. En una segona convocatòria Salut Muralles, SLP s'adjudicà la gestió del CAP i l'abril del 2013 el Centre Muralles esdevé un Equip d'Atenció Primària (EAP) autogestionat pels seus propis treballadors a través de l'empresa Muralles Salut, SLP, seguint el model de gestió de les Entitats de Base Associativa (EBA) i convertint-se en el segon CAP autogestionat de la comarca de Tarragona, i l'onzè en tot el territori català.
Les primeres sospites de la CUP - continua informant el diari de la sanitat en data 27/04/2016 - apareixen quan al setembre del 2013, després de ser cessat per la fusió de les gerències de GIPPS i de l'ICS, Xavier Bria (antic gerent) es reincorpora a la seva plaça de facultatiu al CAP Muralles i més tard compra accions de l'empresa Muralles Salut, SLP convertint-se en el soci majoritari i també, mesos més tard, en president del seu Consell d'Administració. Segons constaten la CUP, el sindicat Metges de Catalunya, el sindicat d'infermeria SATSE i CGT la sospita parteix del fet que Xavier Bria va signar un acord - mentre era gerent de GIPPS (juliol 2010-juliol 2013) i pocs mesos abans del concurs públic -en el qual constava la futura operació d'adquisició d'accions i s'estipulava el seu nomenament com a president del Consell d'Administració.
"Entenem que hi ha indicis que aquesta persona ha fet ús d'informació privilegiada des d'una posició pública", diu la regidora de la CUP a Tarragona Laia Estrada. Segons aquesta regidora, les investigacions de la Guardia Civil durant la fase d'instrucció "aporten molta llum al cas" i parla dels "efectes de la privatització que el model actual permet" per denunciar els jocs d'interessos.
Sis anys després, aquesta revista s'ha posat en contacte amb la CUP i hem parlat amb Laia Estrada, però aquesta ens ha adreçat a l'advocat que porta el cas, Carles Perdiguero, i aquest ens ha comentat que el Jutjat va arxivar la causa, però que ell ha interpossat recurs de reforma a l'abril. Aquest recurs es pot interposar contra tots els proveïments i interlocutòries del jutge d'Instrucció. L'advocat ens informa que curiosament les investigacions de la Guardia Civil anaven més enllà de la denúncia d'ús d'informació privilegiada del Sr. Xavier Bria.
També, el Sindicat d'Infirmeria SATSE ens ha comunicat en un escrit enviat per e-mail a aquesta revista, el dia 17/06/2019,"que es va interposar una denuncia per part de la CUP, contra Xavier Bria, antic gerent de GIPSS, l'empresa pública que gestionava el CAP, per la presumpta comissió d'un Delicte Econòmic, presumptament per la realització de "negociacions" prohibides a funcionaris públics, soborn i blanqueix de capitals.
D'aquesta denúncia es van obrir diligències prèvies amb el núm. 3830/2014, en el Jutjat d'instrucció núm. 2 de Tarragona, a petició de la Fiscalia, i el Jutjat va donar trasllat a l'Equip de Delictes Econòmics de la Guardia Civil de Tarragona, que va fer els corresponents esbrinaments davant l'AEAT, respecte de diferents entitats amb les quals va mantenir contacte el denunciat.
D'altra banda, es va interesar l'ampliació d'actuacions, als efectes d'aconseguir informació, respecte de nous investigats. No obstant, no se segueixen contra ells les actuacions, perquè la decisió va ser recorreguda per GIPSS i finalement l'Audiència Provincial li va donar la raò, desestimant també l'aportació a les actuacions d'una serie de documentacions que havia aportat la Guardia Civil, després de les seves diligències d'investigació.
A partir de la inadmissió d'aquesta documentació, el Jutjat va considerar que no existien indicis suficients per a poder asseverar l'exitència d'il·lícits penals derivats dels fets denuncias i, mitjançant Auto de data 27 de març de 2019, va acordar el Sobreseïment Provisional i Arxiu de les actuacions.
Contra aquesta resolució s'ha presentat recurs per part del sindicat Metges de Catalunya, per estimar que contrariament al que deia el Jutjat sí existeixen indicis de il·lícits penals i que, per tant, les actuacions han de continuar endavant.
Contra aquest recurs del sindicat Metges de Catalunya, la defensa de Xavier Bria ha presentat recurs escrit d'impugnació oposant-se i interessant l'arxiu definitiu de les actuacions. Sorprenenment, el Ministeri Fiscal, que va ser qui va sol·licitar l'inici de diligències davant el Jutjat, es va posicionar en el mateix sentit, interessant la confirmació del Sobreseïment i Arxiu.
A dia d'avui, les actuacions es troben pendents de la resolució de l'esmentat recurs que, també podria ser objecte d'un nou recurs, aquesta vegada davant l'Audiència Provincial."