Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dissabte, 23 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Un agreujament de la crisi del capitalisme i les perspectives de lluita del 2024

________________________________________________________________________

 

VIII Congrés Mundial de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors- Quarta Internacional (UIT-QI)

Estimats amics i amigues,

La Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta internacional (UIT-QI) ha realitzat recentment el seu VIII Congrés Mundial. En aquesta reunió s'han incorporat noves seccions com el MAS de Portugal i el MST de la República Dominicana.

Us adjuntem, en forma d'article, el resum realitzat per Miguel Sorans, membre de la direcció d'Izquierda Socialista d'Argentina (IS) i de la UIT-QI sobre l'anàlisi de la situació mundial.
 

Reproduïm una síntesi de l'informe sobre la situació mundial per Miguel Sorans, dirigent d'Esquerra Socialista d'Argentina i membre del Secretariat internacional de la UIT-QI:

Partim del fet que estem en la crisi més greu del capitalisme, superior a la del 1929. En primer lloc, perquè és més extensa en el temps ja fa quinze anys. Segon, perquè és global, no només econòmica, sinó també política i militar. En tercer lloc, perquè des del 2007-2008 es combina amb noves crisis econòmiques conjunturals i amb l’agreujament de la crisi ambiental, una pandèmia mundial i les guerres d’Ucraïna i Palestina. Guerres que han posat més llenya al foc de la crisi global del sistema capitalista-imperialista.

Es confirma que aquesta crisi forma part de l'època de decadència que viu el capitalisme des de la Primera Guerra Mundial (1914). La realitat del període 2022-2023 també ha mostrat que hi ha un creixement de la lluita de les masses en resposta als plans d'ajustaments i retallades socials de l'imperialisme, les multinacionals i els governs. Des de les rebel·lions populars de Sri Lanka, Perú, Iran o les vagues obreres de França, Regne Unit, Llatinoamèrica o els Estats Units. El punt feble d'aquest procés de la situació mundial és la no superació de la crisi de la direcció revolucionària. Com ho va assenyalar el nostre mestre León Trotski: “la crisi de la humanitat és la crisi de la direcció revolucionària”.

Noves expressions de la crisi econòmica aguda

Els darrers mesos s'han donat noves expressions de la profunditat d'aquesta crisi mundial. Segons, per exemple, l'Organització Mundial de Comerç (OMC), el comerç mundial caurà a la meitat del previst per al 2023 i serà la meitat del que va ser el 2002. L'última informació de l'FMI estableix que hi ha un estancament econòmic. El 2022 hi va haver un creixement del 3,5% i el 2023 serà menys del 3%. S'ha posat en evidència la crisi de les tecnològiques, que se suposa que són les punteres de les darreres dècades. La telefònica finlandesa Nokia ha declarat el 20% de pèrdues per al 2023 i té un pla de 14.000 acomiadaments. La sueca Ericsson també ha anunciat pèrdues per 2.800 milions de dòlars. Telefónica de l'Estat Espanyol i British Telephone també van anunciar pèrdues. Totes les tecnològiques europees preparen un pla de 100.000 acomiadaments. La Xina no remunta el seu estancament. Han fet fallida les seves dues gegants immobiliàries. Una d'elles, Evergrande, ja ha declarat tenir una pèrdua de 340 mil milions de dòlars i la financera Zhongzhi s'ha declarat insolvent aquestes últimes setmanes, amb un deute de 33.000 milions de dòlars.

Les perspectives per al 2024 es dirigeixen cap a noves expressions de la crisi i a l'intent d'aplicar nous i ajustos més grans sobre la classe treballadora mundial i els sectors populars per intentar augmentar les seves quotes d'explotació. Això no farà més que ficar més llenya al foc a la lluita de classes.

Predomina el creixement de les lluites obreres i populars

Nosaltres definim que aquest és el factor central que impedeix que el capitalisme imperialista aconsegueixi superar la seva crisi global. Les masses obstaculitzen amb la lluita que puguin assolir les quotes d'explotació que necessiten per superar la crisi. Estem parlant d'una tendència global, no pas que en un país no puguin assolir una recuperació conjuntural perquè, indubtablement, els ajustos passen. Les grans multinacionals continuen guanyant diners. Però parlem del procés global de la crisi del capitalisme.

Aquesta tendència al creixement de les lluites s'ha confirmat només esmentant, per exemple, les vagues als Estats Units, com la de les i els treballadors del sector automotor que es va guanyar. Per primera vegada en vuitanta-vuit anys, es va fer una vaga llarga de “les tres grans”: Ford, General Motors i Chrysler. Va ser tan gran l'impacte que el president Biden va anar a un piquet per recolzar la vaga, fet insòlit als Estats Units. També es guanya la dels guionistes i actors de Hollywood que van tenir 118 dies de vaga. A Bangladesh, que és el segon exportador mundial de roba, després de la Xina, hi va haver una gran vaga a la indústria tèxtil. Panamà va estar de fet en vaga general per una qüestió de destrucció ambiental, contra una minera multinacional canadenca. I es va aconseguir una primera victòria perquè la Cort Suprema panamenya va haver de treure una decisió favorable contra la continuïtat del pla de la multinacional acordat amb el govern.

I cal sumar també l'heroica resistència palestina contra la invasió i l'atac genocida de l'estat sionista i racista d'Israel que ha provocat una mobilització mundial de milions de persones en solidaritat amb el poble palestí.

El desordre mundial augmenta

La combinació de la crisi del capitalisme i l'ascens de les lluites és allò que alimenta el que anomenem el “desordre mundial”. Aquesta expressió també la fan servir portaveus de l'imperialisme. Expressa la seva brutal crisi política, econòmica i militar.

El 2001, George Bush fill, després de la caiguda de les Torres Bessones, va anunciar, un “nou ordre mundial”. I aquest nou ordre mundial va començar amb la invasió el 2001 de l'Afganistan i anys després a l'Iraq. Més de vint anys després, és evident que els Estats Units no són el mateix gendarme mundial d'altres èpoques. I no només hi ha un desordre mundial, sinó que ja hi ha elements de descontrol per part de l'imperialisme. Per això el 2022 es va donar la invasió russa i la guerra d'Ucraïna, que no tenien ni idea ni previsió que això passaria. I ara la nova guerra a Palestina, que menys tenien previst. Ni tan sols el Mossad, el suposat aparell ultramodern i superior de la intel·ligència de l'estat racista d'Israel, va poder preveure l'acció de Hamàs i la resistència palestina del 7 d'octubre.

La crisi és tan gran que el mateix Biden, en un discurs a la Casa Blanca davant la invasió d'Israel a Gaza, va fer una crida a “evitar que el caos s'estengui” O sigui, el cap de l'imperialisme confirma que el caos polític existeix i crida a la burgesia mundial a “evitar” que s'estengui, ho diuen ells. Una altra expressió de la crisi política mundial és l'augment de la desconfiança en els vells i nous partits i dirigents polítics burgesos, cosa que deriva en un desgast més gran dels governs i dels règims, en especial la democràcia burgesa. Sorgeix un nou fenomen mundial que és el creixement de la ultradreta. Un exemple ho tenim a l'Argentina, amb la històrica derrota a les urnes del peronisme i el triomf electoral de l'ultradretà Javier Milei, que arriba al govern.

Abans ja vam tenir Trump o Bolsonaro al Brasil. Però l'arribada d'aquests feixistes als governs pel vot popular i la democràcia burgesa no és sinònim, no vol dir un triomf d'un règim feixista. És molt important distingir el feixisme, que és un règim, una dictadura contrarevolucionària, que liquida les llibertats mínimes, democràtiques, polítiques i sindicals i esclafa el moviment obrer i popular, d'aquests governs que encara es produeix sota la democràcia burgesa. Són governs patronals reaccionaris, però, encara que els fatxes de Trump, Bolsonaro o Milei volguessin liquidar a la classe treballadora i a les lluites de les dones o dels moviments populars, no ho poden imposar, ara com ara, i s'han d'adequar a una democràcia burgesa. I això només s'explica amb el pes de les lluites de les masses.

El suport a la resistència palestina, les lluites del 2024 i la baralla per assolir una nova direcció socialista revolucionària

El conflicte polític militar de Palestina és l'expressió més clara de la crisi de l'imperialisme, però també és el punt central de la lluita de classes al món. Estem al mig de la lluita, una lluita molt desigual. Israel està decidit a seguir amb el genocidi i la neteja ètnica, però la lluita no ha acabat. El poble palestí resisteix i combat casa a casa. S'ha anunciat una vaga a Cisjordània, l'altra part de Palestina ocupada, cosa que és molt important. Al costat del moviment solidari mundial de milions de persones als carrers. Per això ratifiquem, en aquest VIII Congrés de la UIT-QI, que és la nostra campanya central d'unitat d'acció internacional. Som part del moviment mundial de suport al poble palestí contra l'estat d'apartheid d'Israel.

La perspectiva per al 2024 serà de continuïtat de les lluites obreres i populars al món contra els plans d'ajust i de repressió de l'imperialisme i els seus governs. Les seccions de la UIT-QI es preparen per intervenir-hi amb totes les seves forces. En aquest procés continuarem lluitant pels nostres objectius estratègics. Un és lluitar per governs de les i els treballadors que obrin un canvi de fons davant el desastre social que ens porta el capitalisme imperialista. Aquesta sortida de fons exigeix reemplaçar aquest sistema d'opressió pel socialisme mundial amb democràcia obrera i popular. L'altre objectiu central és seguir la lluita per superar la crisi de direcció revolucionària construint partits revolucionaris a cada país.

Informació enviada per Lluita Internacionalista al blog de lasafueras.info.