El 8 de març no és cap festa, tot i que hi ha música que surt dels timbals a la manifestació, aquesta serveix per encoratxar a les participants a continuar la lluita contra el patriarcat. No, no hi ha res per cel·lebrar, perquè el poble no està content, ni alegre, ni satisfet, atès que estan  matant dones:

Segons Feminicidios.net, han hagut 82 feminicidis durant l'any 2021, 99 durant l'any 2022 i 15 feminicidis i assassinats entre gener i febrer d'enguany. L'última actualització és del 27/02/2023 amb el feminicidi íntim d'Elia, de cognoms no coneguts i de 17 anys en El Ros (Sevilla, Andalusia).

Elia era sevillana i només tenia 17 anys. El passat 27 de febrer, la seva parella va posar fi a la seva vida amb una arma de foc en El Ros (Sevilla), segons ha confessat el jove Germán, de 21 anys, que va ser arrestat el matí del dilluns i se li investiga com a presumpte autor d'un homicidi amb agreujant de violència de gènere.

Elia va ser trobada morta amb almenys un tret en un immoble en obres del carrer Olivar, propietat del sospitós. Segons les primeres recerques, tot apunta al fet que el detingut es va fabricar una arma de manera casolana, amb la qual hauria disparat a la víctima. La Guàrdia Civil va buscar l'arma pels voltants del lloc dels fets i en la riba del riu Blanco, on va dir als agents que l'havia tirat. No s'ha trobat res fins ara. El detingut i la víctima eren parella. La crida d'avís a la Guàrdia Civil es va produir a les 5.51 del dilluns i la va fer la mare de Germán, que va arribar molt nerviós a la seva casa dient que Elia s'havia pegat un tir.

Volem drets, no flors en el nostre enterrament.

El detingut va donar en un primer moment informació als investigadors, però després es va acollir al seu dret a no declarar oficialment. En el matí del dimecres 1r de març ha estat posat a la disposició del jutjat d'Osuna, que s'ha fet càrrec del cas. A la porta dels jutjats, la Guàrdia Civil ha hagut d'apartar al pare de la víctima, que havia acudit a veure al presumpte assassí de la seva filla. Hem classificat el cas com a feminicidi íntim. És xifra oficial.

Des de 2010, any que comencem a documentar els feminicidis a Espanya, Feminicidio.net ha registrat en Geofeminicidio  1.374 dones assassinades per homes.

No, no es cap festa, perquè moltes dones són violades i assetjades, perquè hi ha una bretxa de gènere terrible, perquè existeix una llei d'extranjeria que aboca a moltes dones a la misèria i a la explotació....

Aquest 8 de març la meva neboda, metgessa anestesista, ha fet vaga, perquè considera que és el seu deure, tant li fa si li descompten del seu salari, ella ha fet vaga. Recorda el que li explicava la seva tieta quan treballava en una empresa de transports. Li explicava que en el seu lloc de feina, quan arribava les 8 del vespre, després d'un parell d'hores extres que no li pagaven, el seu cap s'adreçava a les dones treballadores i les comminava a plegar perquè havien de fer el sopar, quan arribessin a casa, per a tota la família. Si plovia, el seu cap, pensant que havien de recollir la roba estesa, no les deixava quedar-se a fer les hores extres, que mai cobraven. Aquesta història pertany al segle XXI, no és del XIX, ni del XX. Les dones explotades a la feina i explotades a casa seva.

MANIFEST 8 DE MARÇ DE 2023 - ASSEMBLEA8M.CAT

La bretxa de gènere.

La bretxa de gènere en les pensions és la diferència de l'import mitjà de pensió cobrat entre homes i dones. En el cas de les pensions de jubilació, la pensió mitjana dels homes és més d'un 30% superior a la de les dones.

Incloent tots els tipus de pensions, al febrer de 2021, la pensió mitjana del sistema en el cas dels homes va ser de 1.250,87 euros mensuals, mentre que la pensió mitjana de les dones va ascendir a 826,41 euros.

D'altra banda, la bretxa salarial entre la població activa és encara molt important, encara que és molt menor que en les pensions: La bretxa salarial a Espanya es va situar en 2019 en el 11,9%, dos punts per sota de la mitjana europea, segons Eurostat . La raó d'aquesta major bretxa de gènere entre pensions que entre salaris és pel fet que les pensions són un indicador retardat (del passat). El passat porta amb si unes pensions del present desiguals. Hem de lluitar, per tant, pensant en el present i el futur, perquè sinó ve el passat i ens fot una clatellada a la closca que ens deixa KAO. Hem d'exigir ja una pensió mínima de 1084 euros.

Les pensions són el reflex i la conseqüència de salaris i cotitzacions, i períodes d'alta i inactivitat, de persones que ja no estan en situació activa, que van ser generats durant els 35-40 anys anteriors a la seva jubilació o més, dels que es compten els últims anys per a calcular la base reguladora ( fins a 2013 els últims 15 ,i a partir de 2014 incrementar un any per any fins a arribar als 25 anys en 2022), però dels quals es compten els anys de pràcticament tota la carrera laboral per a calcular el percentatge a aplicar a aquesta base reguladora per a calcular la pensió final , necessitant algú jubilat en 2021 haver cotitzat almenys 36 anys per a tenir dret al 100%.

Encara que les pensions reflecteixin les diferències salarials dels últims tres o quatre lustres, són conseqüència de les diferències que existien fa dècades, on la incorporació de la dona al mercat laboral era molt limitada i on la qualificació de la mena d'ocupació al qual podien accedir en la majoria dels casos era molt  menor que per als homes. A més, les dones treballadores, principalment fins als anys 90, es veien en molts casos obligades a fer aturades en la seva activitat professional per a la cura dels seus fills. Això produïa llargs períodes sense cotització, que encara que el complement de maternitat per fill a càrrec per contribució a la natalitat (i a partir d'ara el recentment aprovat per a reducció de la bretxa de genero) intenta pal·liar, és sens dubte insuficient per a cobrir la bretxa que les llacunes produeixen en la pensió.

Les actuals diferències en Pensions són conseqüència d'una Espanya de la segona meitat del segle XX absolutament desigual, amb moltes dones dependents i unes altres en llocs sense qualificació, que portaven a importants diferències salarials entre homes i dones. Una altra de les raons d'aquesta bretxa són les diferències en accés a l'educació i formació que hi ha hagut durant dècades per a les generacions de jubilats actuals. L'accés a estudis més qualificats (carreres universitàries, formació professional) que determinava accés a treballs més qualificats amb majors salaris era terreny reservat per a homes. No era fàcil per a les dones accedir a aquesta educació i aquests treballs, ja que d'elles s'esperava cuidar de la família i la llar, la qual cosa determino el seu accés als llocs menys qualificats.

Encara que avui dia s'avança més ràpid cap a la igualtat, en part a través de la legislació i en part a través de bones pràctiques i el compromís de cada vegada més empreses, en l'actual mercat laboral continua sent un fet que els treballs de menor qualificació i qualitat continuen sent majoritàriament exercits per dones. La taxa d'ocupació a temps parcial en 2019 era del 14,8%. Un 74% de treballadors a temps parcial eren dones. Un 23,8% de les dones tenen treballs a temps parcial enfront de només un 6,8% en el cas dels homes. Un 27,8 del total d'assalariats a Espanya en 2019 van ser dones amb contractes temporals.

Viduïtat

Un altre dels anacronismes, que produeix en el nostre sistema de pensions la desigualtat de gènere, són les pensions de viduïtat. Són pensions contributives, perquè algú cotitzà per elles (causant, el marit mort ) però amb característiques de no contributives perquè molts dels actuals beneficiaris (normalment dones) mai van cotitzar. Van ser concebudes per a una època en la qual la dona depenia econòmicament de l'home i l'absència d'aquest determinava penúries econòmiques, en la major part dels casos, si l'Estat no intervenia. És més, les dones vidues quan mor el seu marit tenen dret a percebre la meitat del que cobrava ell. També això és una reivindicació i exigència dels 10 milions de pensionistes que hi han al regne d'Espanya, que cobrin el 100% ja!

S'ha de visivilitzar el treball  reproductiu i de cures, el que no es cobra o està mal pagat, el que no te cap dret laboral i està completament feminitzat. Perquè cuidar, fregar, planxar i cuinar també és treballar. Perquè si les dones s'aturen, s'atura el món.!

Informació i imatges de Maxi Martos, redactor de las afueras. Informació estadítica de diverses fonts, manca actualitzar algunes dades.