Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dissabte, 23 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afuerasinfo@lasafueras.info

Adam Tooze: " No és només el Regne Unit el que està sota tensió. 'També a l'altre costat de l'Atlàntic, els tremolors recorren els mercats del tresor dels Estats Units, la base del sistema del dòlar'.

London Montage L.jpg

El World Socialist Web Site explicava així el que estava passant al Regne Unit: "Els esdeveniments al Regne Unit, amb una intervenció d'emergència de 65.000 milions de lliures per part del Banc d'Anglaterra la setmana passada, repartits en injeccions diàries de £5.000 milions fins al 14 d'octubre per a frenar el col·lapse del mercat de bons, va fer que la crisi es  centrés en els fons de pensions.

En el passat, els fons de pensions podien fer front a les seves obligacions invertint en bons de l'Estat a llarg termini, de 10 i 30 anys de durada, coneguts com gilts, confiant que podien assegurar una taxa de rendiment adequada. Però l'inici de la flexibilització quantitativa després de 2008, juntament amb les retallades dels tipus d'interès dels bancs centrals, va suposar que els rendiments dels bons caiguessin a mínims històrics.

Per a complir amb les seves obligacions en unes condicions en les quals les seves fonts tradicionals d'ingressos s'estaven esgotant, els fons de pensions van haver d'emprendre inversions en actius més arriscats, com el crèdit empresarial, la renda variable i el sector immobiliari, per a poder complir amb les seves obligacions.

Van intentar cobrir els riscos d'aquestes inversions mitjançant operacions en els mercats financers a través de derivats. Per a això, van prendre fons prestats utilitzant com a garantia les seves tinences de bons de l'Estat, considerats els actius més segurs.

No obstant això, el preu dels bons es va desplomar després del minipressupost del govern tory del 23 de setembre, que va retallar els impostos a les corporacions i als súper rics per valor de £45.000 milions, finançats per un augment del deute públic de £72.000 milions. Així que el valor de les garanties va caure i els fons de pensions es van enfrontar a peticions de marge per part dels seus prestadors."

Això va conduir a una nova venda de bons, ja que els fons van tractar de satisfer aquestes demandes, exacerbant l'enfonsament dels preus dels bons i portant a la demanda de més garanties. Si aquesta situació hagués continuat, al voltant del 90% dels fons de pensions, que posseeixen £1,5 bilions en actius, podrien haver-se declarat insolvents.
 
Com totes les crisis, aquesta va tenir les seves pròpies formes nacionals. Però s'està expressant la preocupació que, en última instància, va ser el resultat de processos globals. El règim de tipus d'interès ultrabaixos dels últims 15 anys, que ha impulsat els mercats borsaris, s'està invertint ara, ja que els bancs centrals de tot el món, encapçalats per la Reserva Federal dels Estats Units, estan endurint la política monetària mentre tracten de reprimir les demandes salarials dels treballadors davant la major inflació de les últimes quatre dècades.
 
En un recent comentari sobre la crisi del Regne Unit, el columnista del Wall Street Journal James Mackintosh va escriure que havia enviat una ona expansiva als mercats mundials. Està 'proporcionant un advertiment als governs de tot el món sobre els perills de la nova era econòmica en la qual estem entrant', expressada a Gran Bretanya a través d'una mescla tòxica de política, inflació i tipus d'interès més alts. Va assenyalar que, si bé els superlatius s'utilitzen sovint en la informació sobre els mercats, 'els daltabaixos' al Regne Unit són 'veritablement extraordinaris'.
 
Les mesures del govern tory van tenir un 'efecte tan gran a causa del rerefons més ampli de tipus d'interès disparats, deute elevat, comunicacions nefastes i l'erosió de la credibilitat institucional del país', amb la majoria d'aquestes condicions que s'apliquen 'en major o menor grau a tot el món desenvolupat'.
 
'El risc més apocalíptic és que Gran Bretanya no sigui més que la primera gran víctima de la pujada dels tipus [d'interès]', va escriure, assenyalant que, com havia ocorregut sovint en el passat, van ser els problemes en una àrea considerada segura, en aquest cas els fons de pensions, els que van causar dificultats.
 
La Fed basa el seu programa en la creença que uns tipus d'interès més alts podran detenir la inflació, com va ocórrer en la guerra de classes llançada sota la presidència de la Fed, Paul Volcker, en la dècada de 1980. Però com va comentar el columnista del Financial Times John Plender, 'els canvis en l'estructura financera des de l'època de Volcker apunten a una imminent inestabilitat financera'.
 
Segons Plender, 'la funció principal del sistema financer ja no és captar dipòsits i concedir préstecs, sinó refinançar el deute que sosté el creixement i el consum mundials' i 'aquest complex sistema depèn cada vegada més d'unes garanties poc sòlides'.
 
Un altre columnista del FT, Robin Wigglesworth, ha assenyalat que les mesures dels fons de pensions no eren una estratègia cridanera dels fons de cobertura, sinó l''equivalent del mercat financer a fer els impostos de la família'.
 
Va assenyalar que 'les veritables desfetes financeres cataclísmiques tendeixen a implicar estratègies d'inversió i valors financers que tothom creia avorrits', la qual cosa planteja la qüestió de 'quina més com aquesta pot estar aguaitant per aquí' en algun 'racó improbable del sistema financer mundial'.

En un recent comentari en el seu blog Chartbook, en el qual tractava de la 'massacre del mercat de bons de setembre de 2022', l'historiador econòmic Adam Tooze, autor d'un important estudi sobre la crisi financera mundial de 2008, començava assenyalant que no era només el Regne Unit el que estava sota tensió. 'També a l'altre costat de l'Atlàntic, els tremolors recorren els mercats del tresor dels Estats Units, la base del sistema del dòlar', va escriure.
 
Tooze va citar un recent informe de Bloomberg, basat en dades de JP Morgan, segons el qual, 'la liquiditat en el mercat del tresor en extremadament baixa', ja que les condicions s'assemblen a 'les vistes en la pandèmia i el període posterior a la crisi de Lehman'.
 
Va dir que no tenia clar qui es va beneficiar exactament del rescat del Banc d'Anglaterra, i això suggereix que estem davant un sistema 'plagat de conflictes d'interessos'. 'Té realment sentit perpetuar un sistema en el qual s'incorporen riscos desastrosos a la provisió de productes financers bàsics com les pensions i les hipoteques, amb ànim de lucre?', va continuar. Va concloure amb l'observació que la crisi és el resultat no de 'alguna incertesa metafísica', sinó d'un 'sistema contradictori, incoherent i perillós impulsat pels beneficis, que l'statu quo subscriu'.
 
Però com a socialdemòcrata —es descriu a si mateix com a 'liberal d'esquerres'— Tooze defensa essencialment aquest statu quo: el sistema de beneficis capitalista. Ho considera l'única forma viable d'organització econòmica i, per tant, es deté a l'hora de treure les conclusions necessàries que es deriven de la seva pròpia acusació del seu funcionament.
 
Això es deu al fet que fer-ho plantejaria la necessitat del seu derrocament i l'establiment del socialisme, una perspectiva que avorreix per sobre de tot. Per això, manté la vàcua perspectiva d'alguna mena de reforma.
 
La classe obrera, no obstant això, ha de rebutjar aquests bromurs i, basant-se en la seva pròpia situació vital, avançar en la seva pròpia solució independent a la crisi. Enfront de la decadència i desintegració en curs de l'economia capitalista —que porta amb si un futur de devastació social i econòmica, combinat amb el perill cada vegada major de la guerra, la contínua mort massiva infligida pel COVID i els efectes desastrosos del canvi climàtic— ha d'emprendre la lluita pel poder polític per a obrir el camí a la reconstrucció de l'economia sobre bases socialistes.

(Publicado originalmente en inglés el 3 de octubre de 2022)

Traducció al català de la redacció de Las afueras.